Límites que la administración puede invocar para denegar el acceso a información pública.
El ciudadano solicitó al Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana y a Puertos del Estado diversos informes técnicos, el estudio de impacto ambiental y dictámenes sobre la modificación de un contrato de obras del puerto de Punta Langosteira. La administración denegó el acceso alegando la existencia de un proceso judicial en el Tribunal de Cuentas. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima la reclamación.
El reclamante solicitó a la Autoridad Portuaria de Santander información sobre sistemas de medición del viento, cámaras de seguridad y responsables de control ambiental. Tras la falta de respuesta de la administración, el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima parcialmente la reclamación, ordenando la entrega de parte de la información y denegando el resto por no ser información pública o afectar a la seguridad.
El ciudadano solicitó a la Autoridad Portuaria de A Coruña información sobre permisos, tasas y proyectos de construcción del pantalán de Repsol y cajones para Aberdeen. La administración denegó el acceso alegando la existencia de un proceso ante el Tribunal de Cuentas. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima la reclamación por considerar insuficientes los límites alegados.
El ciudadano solicitó a la Autoridad Portuaria de A Coruña información sobre permisos, tasas y proyectos de construcción del pantalán de Repsol. La administración denegó el acceso alegando la existencia de un proceso ante el Tribunal de Cuentas. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima la reclamación por considerar que no se justificó el perjuicio real al derecho de acceso.
La Asociación Catalana de Entidades de Salud (ACES) solicitó la mediación de la GAIP para oponerse a la entrega de inspecciones sanitarias de centros sanitarios a la Fundación Civio. ACES alegó que la información era perjudicial y afectaba a la sanción de infracciones. La GAIP finaliza el procedimiento mediante un acuerdo de mediación donde ACES acepta la entrega de la información.
El reclamante solicitó documentación técnica (autorizaciones, actas e inspecciones) sobre la explotación minera Casalonga a Augas de Galicia. La administración denegó el acceso alegando que, al existir un procedimiento penal en curso, la información debía solicitarse vía judicial para no vulnerar la igualdad de las partes. La Comisión da Transparencia de Galicia estimó la reclamación.
El reclamante solicitó a la Entidad Pública Empresarial Augas de Galicia información sobre expedientes sancionadores de verteduras de los últimos cinco años y medidas de precinto. La administración denegó el acceso alegando la existencia de un procedimiento penal en curso. La Comisión da Transparencia de Galicia estimó la reclamación al considerar que la información es administrativa y preexistente.
D'acord amb l'Informe (o Memòria) explicatiu del Conveni del Consell d'Europa sobre l'Accés als Documents Públics, la GAIP ve entenent que el límit de l'article 21.1.b protegeix el desenvolupament eficaç i la bona finalitat dels procediments d'investigació i sanció d'infraccions, per exemple evitant que els eventuals responsables puguin escamotejar o destruir proves incriminatòries. En conseqüència, no té cap sentit aplicar aquest límit a procediments sancionadors que ja han finalitzat, com és el cas dels que ens ocupen. El límit de la confidencialitat a què es refereix l'article 21.1.c LTAIPBG no és d'aplicació directa en virtut d'aquest únic precepte, sinó que requereix el seu establiment específic per una norma amb rang de llei, al marge de o addicionalment a l’LTAIPBG. No concorre en aquest cas el límit de la confidencialitat de l'article 21.1.c LTAIPBG, ni l'eventual confidencialitat que podria deduir-se'n dels articles 57.2 de la Llei 13/1989, 13 i 53.2.b LPAC i 133 LCSP i, en conseqüència, és procedent rebutjar les al·legacions que els invoquen, en la mesura que ho fan. La difusió en els mitjans de comunicació social d'informació assenyalant que una relació de residències geriàtriques determinades ha estat sancionada per l'Administració, difusió que a més es presenta, d'acord amb el manifestat per algunes al·legacions, a títol d'expressar la fiabilitat del servei que presten, sens dubte pot posar en dubte la solvència professional de les residències afectades i sens dubte perjudicar la seva reputació i en molts casos la comercialització dels seus serveis, previsiblement sensibles a notícies d'aquest tipus. Tampoc no és qüestionable que l'esmentat límit té una sòlida base legal en els preceptes citats en el paràgraf anterior. Si bé l’LTAIPBG no inclou expressament al seu article 21 el límit dels interessos econòmics i comercials, les administracions de Catalunya no poden desconèixer un dret que la legislació bàsica de transparència i accés a la informació pública reconeix a les empreses i altres operadors econòmics, dret que efectivament i implícitament forma part dels drets privats legítims que protegeix el límit de l'article 21.1.f LTAIPBG. La informació a què es refereix la sol·licitud és de sancions a “residències”, de manera que l'única referència identificativa que haurien de contenir és la del nom de la residència; és cert que a partir d'aquesta denominació es pot arribar a la del titular del centre, però resulta que el titular sol ser (a la GAIP no li consta cap excepció en la llista d’unes 200 residències sancionades per la Generalitat en el període indicat per la sol·licitud) una persona jurídica. Per tant, l'eventualitat que amb la divulgació del nom de la residència es pugui connectar amb responsabilitats infractores de persones físiques és decididament remota, ja que amb la mera indicació de la residència sancionada la informació accessible al públic a tot estirar permetria deduir (i no amb seguretat, doncs no poden descartar-se transmissions de la titularitat, com es veurà seguidament) una eventual responsabilitat de persones jurídiques i d'allà intentar valorar responsabilitats de persones físiques seria especular sense fonament. L'article 99.4 de la Llei 12/2007 no estableix pròpiament un règim d'accés especial, que almenys requeriria una regulació més completa d'aspectes procedimentals i substantius per regular l'accés a la informació i, en canvi, el que ofereix aquest precepte és una mera al·lusió puntual, que ni de lluny no constitueix pròpiament un règim d'accés especial. A més, l'establert per l'article 99.4 de la Llei 12/2007 no es refereix pròpiament a l'accés a informació pública (que és del que parla la disposició addicional 1a.2), sinó a publicitat activa en matèria de sancions. En la lògica de l’LTAIPBG, publicitat activa i accés a la informació pública són institucions clarament diferenciades, amb règims jurídics substancialment diferents, regulats respectivament als títols II i III de la llei, de manera que difícilment pot complir funcions de “règim d'accés especial” remès per la disposició addicional 1a.2 un precepte com l'article 99.4 de la Llei 12/2007, que únicament regula una qüestió concreta de publicitat activa. Les sancions tramitades o imposades amb anterioritat a l'entrada en vigor de l’LTAIPBG són susceptibles de ser objecte del dret d'accés a la informació pública exactament en la mateixa mesura que les imposades estant en vigor l’LTAIPBG, de manera que s'han de rebutjar les al·legacions que invoquen la imposició de la sanció amb anterioritat a aquesta llei com a motiu d'inadmissió o desestimació de la Reclamació. L'eventual satisfacció de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació causaria perjudicis almenys en l'àmbit reputacional econòmic i comercial de les residències i entitats afectades (fonament jurídic 6). En aquest context dels efectes reputacionals i, per tant, comercials i econòmics de les residències i empreses afectades, sembla com a mínim exigible que les sancions de les quals s'informi la residència afectada siguin fermes, no mereixent aquest qualificatiu sens dubte les que hagin estat revocades administrativament o judicialment, ni tampoc les que són objecte de recursos administratius o judicials no resolts i que, per tant, són encara susceptibles de revocació. Qualificar l'eventual divulgació de la informació sol·licitada com una mesura sancionadora és senzillament una desmesura o un despropòsit. Certament, i així ha quedat reflectit en fonaments jurídics anteriors, aquesta divulgació podria provocar danys i perjudicis en la reputació i en els interessos econòmics i comercials dels centres afectats i de les empreses titulars dels mateixos, i això és una cosa que s'ha de tenir en compte a l'hora de resoldre la present Reclamació. Però aquestes conseqüències en res no s'assemblen a la imposició d'una sanció administrativa, per més que algunes empreses o residències les percebin com unes mesures negatives per a la seva activitat. Si bé no es pot negar que la divulgació de la informació pública sol·licitada causaria perjudici en els interessos econòmics i comercials i en altres aspectes de la reputació d'algunes de les residències afectades, i de retruc a les empreses i entitats titulars de les mateixes, no és acceptable que perjudicis similars es connectin a tot el sector de les residències geriàtriques i que causin una inquietud i desconfiança generalitzada per part de pacients i altres persones interessades. En pura lògica, més aviat és de suposar el contrari: que l'existència de sancions a residències geriàtriques doni principalment la idea d'una Administració que controla efectivament les prestacions del sector garantint els mínims de qualitat requerits per l'ordenament jurídic. La difusió de les residències sancionades, si bé pot causar perjudici en els interessos de les afectades, serveix als interessos de les persones usuàries dels seus serveis i indirectament a les residències que funcionen correctament, o que almenys no han estat sancionades, la qual cosa suposa la majoria de residències, ja que el nombre de residències sancionades en quatre anys, al voltant de dues-centes, és una proporció ínfima en un sector que suma més de cinquanta mil centres. Un altre factor a considerar és que en aquest cas la persona que sol·licita la informació pública és periodista i la sol·licita en exercici de la seva professió, es pot suposar que per difondre-la en un mitjà de comunicació social, com posen de manifest algunes al·legacions. En aquestes circumstàncies, la sol·licitud d'informació no només s'empara en el dret d'accés a la informació pública, sinó també en el dret d'informació de l'article 20 de la Constitució, essencial en tota societat democràtica, fet que reforça i vigoritza el dret exercit. Precisament per la rellevància que té la responsabilitat infractora en debilitar la posició dels interessos econòmics i socials de la residència infractora en la seva ponderació amb els drets d'accés a la informació pública i d'informació, els resultats d'aquesta ponderació s'han de matisar sensiblement en aquells casos en els quals s'ha produït un canvi en la titularitat de la residència. Encara que allò sol·licitat és la residència sancionada, la difusió de la seva identitat perjudica també a l'empresa o entitat titular d'aquesta, que haurà suportar els eventuals desprestigis, pèrdues o minoracions resultants de la divulgació de la informació sol·licitada. Si l'empresa o entitat en qüestió perjudicada per la difusió de la sanció és la mateixa que la que era titular i responsable del centre en el moment de la seva imposició, la correlació entre responsabilitat i les seves conseqüències és inqüestionable; però si s'ha produït una transmissió de la residència després d'haver estat sancionada, la nova titular del centre segurament no té cap responsabilitat en els fets infractors, fet que la situa en una posició jurídica substancialment diferent a l'hora de valorar la integritat en la qual han de ser tinguts en compte els seus interessos econòmics i comercials. En aquests casos de canvi de titularitat de la residència sembla desproporcionat que el nou titular hagi de patir les conseqüències negatives d'una infracció en la qual no va tenir cap responsabilitat; en conseqüència, és pertinent que en aquests casos la informació sol·licitada es faciliti només parcialment, ometent el nom de la residència sancionada. No pot divulgar-se la informació a la qual dona accés aquesta Resolució abans que transcorri el termini de dos mesos a comptar des de la data de la notificació de la Resolució a les empreses i entitats indicades pel paràgraf anterior i que només podrà divulgar-se a partir d'aquell moment si no hi ha constància que hagin formulat un recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució amb petició d'una mesura cautelar de suspensió de la Resolució impugnada. En aquest sentit, se les requereix que facilitin puntualment aquesta informació a la GAIP i se les informa que si l'endemà d'haver vençut el termini per impugnar aquesta Resolució no acrediten a la GAIP la presentació del recurs contenciós administratiu pertinent, amb petició de mesura cautelar de suspensió, aquesta Comissió donarà instruccions al DTASF perquè procedeixi a facilitar l'accés a la informació estimada relativa a les residències afectades per aquest fonament jurídic en el termini màxim de 15 dies.
Se solicitó al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies información sobre gestiones y copias de expedientes de accesibilidad. El ciudadano alegó que la respuesta era insuficiente. La GAIP estima parcialmente la reclamación, anula la resolución previa y retrotrae el procedimiento para consultar a terceros afectados y valorar límites de datos personales.
Una empresa solicitó a la Autoridad Portuaria de Santander información sobre comunicaciones internas, acciones formativas y denuncias relacionadas con emisiones de productos pulverulentos. Ante la falta de respuesta, el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación al considerar que se aplica la normativa de procedimiento administrativo por ser el solicitante interesado en un expediente en curso.
El ciudadano solicitó al Ministerio de Hacienda información sobre el contenido, función y régimen jurídico de diversas aplicaciones informáticas (ZÚJAR, TESEO, etc.). Alegó que la respuesta de la AEAT fue vaga y genérica. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima parcialmente la reclamación, instando a la AEAT a concretar la función y contenido de cada programa.
El ciudadano solicitó al Ministerio de Fomento el acceso a tres expedientes sancionadores. El organismo denegó la información alegando protección de datos y el límite de prevención de ilícitos. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación porque la información sobre infracciones administrativas requiere el consentimiento expreso del afectado, el cual no ha sido obtenido.
El solicitante pidió al Ministerio del Interior informes sobre un fallecimiento en el aeropuerto de Barajas. Alegó que la información ya había sido concedida en una reclamación previa similar. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación porque el Juzgado de Instrucción nº 29 de Madrid ha denegado la autorización al ser un procedimiento penal secreto.
El ciudadano solicitó al Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social datos detallados sobre inspecciones del registro de jornada laboral. La administración denegó la petición alegando reelaboración, carácter abusivo y límites de confidencialidad. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación por concurrir la causa de reelaboración de la información.
El solicitante pidió al Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad el inventario de obras de arte en préstamo en el Complejo de la Moncloa. Tras una respuesta parcial, el interesado alegó falta de claridad en la ubicación y formato inadecuado. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación al considerar la información proporcionada como clara y suficiente.
El solicitante pidió al Ministerio del Interior información sobre recompensas pagadas por colaborar en investigaciones. Alegó que la denegación era injustificada y que se podía aplicar un acceso parcial. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestimó la reclamación porque la información sobre recompensas en terrorismo y crimen organizado está clasificada como secreta.
El solicitante pidió al Ministerio del Interior el listado detallado de exámenes de conducir de los últimos diez años. La administración inadmitió la solicitud alegando reelaboración y carácter abusivo. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación al considerar que el volumen y detalle de los datos requeridos implica una reelaboración de la información.
El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Pasaia el número profesional de los agentes de la Policía Local interinos o contratados desde 2013. El Ayuntamiento inadmitió la solicitud alegando protección de datos, riesgo para la seguridad pública y necesidad de reelaboración. La Comisión Vasca de Acceso a la Información Pública estima parcialmente la reclamación, ordenando dar la información mediante numeración contrastable disociada.
El solicitante pidió al Ministerio del Interior los informes policiales y médicos sobre la muerte de un extranjero en el CIE de Valencia. El Ministerio denegó el acceso alegando perjuicio a la investigación de ilícitos y secreto profesional. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima la reclamación por no acreditarse el daño y prevalecer el interés público en la rendición de cuentas.
Se solicitó a la Consellería de Cultura e Turismo la copia de la documentación remitida por SEPRONA sobre cuatro denuncias. La administración no respondió, alegando que los expedientes estaban en tramitación. La Comisión da Transparencia de Galicia estimó la reclamación, indicando que la documentación solicitada ya existe y no constituye información en curso de elaboración.
Se solicitó al Concello de Baiona el acceso a expedientes de licencias municipales de obra y actividad desde 2016. El reclamante alegó que el Ayuntamiento facilitó información no solicitada y que el acceso debía limitarse por procesos judiciales en curso. La Comisión da Transparencia de Galicia estima parcialmente la reclamación, limitando el acceso a la información solicitada desde 2016.
Se solicitó al Ministerio del Interior información sobre el equipaje y cargamento del avión de la vicepresidenta de Venezuela. Ante el silencio administrativo, el interesado presentó reclamación. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la solicitud por considerar que el acceso perjudicaría la investigación de ilícitos penales en curso.
El solicitante pidió al Ministerio del Interior información sobre el estado y presupuesto de obras en comandancias de la zona de Valencia, especialmente la reparación de un ascensor en Alfafar. Tras una respuesta parcial, el interesado reclamó. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación al considerar que se proporcionó toda la información disponible.
El ciudadano solicitó a AENA informes y documentos sobre un accidente mortal ocurrido en el aeropuerto de Barajas en 2018. AENA denegó el acceso alegando la existencia de diligencias judiciales. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación debido a que el Juzgado de Instrucción nº 29 de Madrid ha declarado el secreto de las actuaciones penales.
Se solicitó a la Diputación de Barcelona el texto de sentencias y resoluciones del TEAR de 2018 y 2019. La administración alegó complejidad en la anonimización y volumen de datos. La GAIP estima la reclamación, determinando que la dissociación de datos no es una tarea compleja sino voluminosa, y ordena la entrega de la información anonimizada en tres meses.
Les dues sol·licituds d’informació definides als paràgrafs anteriors demanen informació pública, ja que tant en un cas com en l’altre sol·liciten dades d’un procediment típicament administratiu com és una inspecció de les autoritats sanitàries a un servei regulat com és el de farmàcia, motiu pel qual és de suposar que la informació demanada es troba en poder de l’Administració (article 2.b LTAIPBG). Al tractar-se d’informació pública, qualsevol persona tindria dret a accedir-hi si no concorren límits que ho impedeixin (articles 18 i 20.1 LTAIPBG). En el cas de la sol·licitud subsidiària formulada per l’al·legació 5ª del recurs de reposició, no sembla que hi concorrin límits legals a l’accés, ja que l’Administració ha facilitat la informació sol·licitada (fonament jurídic 3); en el cas de la sol·licitud inicial, reformulada per l’escrit indicat a l’antecedent 15, els fonaments jurídics 4 i següents valoren la concurrència dels límits invocats. De conformitat amb la Memòria del Conveni del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics (Tromso, 18 de juny de 2009), la GAIP considera que la concurrència d’aquest límit només es pot apreciar quan els procediments d’investigació o sanció estan encara oberts i la difusió de la informació sol·licitada pot perjudicar la seva normal tramitació i conclusió; no és aquest el cas, perquè si bé en el moment de la primera resolució de la DGOPRS un dels procediments d’investigació sol·licitats encara estava obert, els altres ja estaven tancats sense apreciar responsabilitat per a les farmàcies inspeccionades, en el moment de presentar-se la Reclamació tots els procediments sol·licitats ja havien finalitzat, de manera que la divulgació de la informació que els integra difícilment podria perjudicar-los. Donat que els nou expedients sol·licitats han estat closos en la fase d’inspecció, sense que s’atribueixi a les farmàcies afectades cap responsabilitat a efectes sancionadors, l’aplicació del límit especialment restrictiu per al
El reclamante solicitó información sobre controles de bienestar animal en mataderos a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. La administración denegó la solicitud alegando la necesidad de reelaboración de datos y secreto profesional. El Consejo de Transparencia de la Comunitat Valenciana estimó parcialmente la reclamación, concediendo el acceso a las actas de inspección de infracciones muy graves tras la anonimización de datos personales.
El reclamante solicitó al Ayuntamiento de Madrid todos los informes relativos a la muerte del coreógrafo Pedro Aunión en el festival Mad Cool 2017. La administración denegó el acceso alegando que la información era necesaria para una investigación judicial. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estimó la reclamación al considerar que no se acreditó un perjuicio concreto.
El reclamante solicitó a la Dirección General de la Marina Mercante (Ministerio de Fomento) datos AIS y grabaciones de comunicaciones tras un accidente marítimo. La administración denegó el acceso alegando los límites de investigación de ilícitos e igualdad procesal. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estimó parcialmente la reclamación, considerando que la Administración no fundamentó adecuadamente los límites y ordenó la entrega de los datos AIS, así como un trámite de audiencia para las grabaciones por contener datos personales.
El solicitante pidió al Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC) el acuerdo de incoación de un expediente sancionador contra PriceWaterhouseCoopers. El ICAC denegó el acceso alegando confidencialidad y límites legales. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación porque el acceso podría perjudicar las labores de investigación y sanción al estar el proceso aún en curso.
La reclamante solicitó expedientes relativos a másteres y una licenciatura en ADE de la Universidad Rey Juan Carlos. La universidad denegó el acceso alegando la protección de investigaciones internas y procesos judiciales. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestimó la reclamación al considerar que concurre el límite de confidencialidad para proteger procesos de toma de decisión.
Els i les electes locals tenen dret a la informació de la respectiva entitat local, de conformitat amb el règim jurídic establert pels articles 164 TRLMRLC i 14 ROF, encara que no invoquin expressament aquests preceptes ni la seva condició, amb el benentès que aquesta és presumptament prou coneguda pels serveis municipals. Les sol·licituds d’electes emparades en la legislació de règim local materialment han de tenir relació, o per finalitat, el servei a l’exercici de les funcions representatives que les legitimen, de manera que seria improcedent que invoquessin aquest dret d’accés reforçat per demanar informació útil només per a la seva esfera privada; ara bé: això no comporta que necessàriament tota sol·licitud d’informació presentada per electes locals hagi de manifestar expressament que la informació demanada és necessària per a l’exercici de les seves funcions representatives (de fet, cap disposició de la normativa de règim local ho requereix); el rellevant és que materialment ho sigui, de necessària per a l’exercici de les seves funcions (i qui pot decidir-ho és únicament l’electe sol·licitant); si, a més de ser-ho, es fa constar expressament aquesta finalitat, certament que la sol·licitud s’ha de regir per la legislació de règim local; però si, com passa en aquest cas, la sol·licitud no fa esment explícit de la finalitat de l’accés, això no treu que aquesta finalitat es pugui deduir dels mateixos termes de la sol·licitud. El fet que una informació formi part d’un expedient judicial, i l’accés a ella en seu judicial s’hagi de regir per l’LOPJ i la LEC, entre altres disposicions, no exclou que la mateixa informació estigui també en poder d’una Administració pública, bé sigui per la seva condició de part d’un procés judicial o per qualsevol altre motiu, i en conseqüència sigui susceptible del dret d’accés regulat per l’LTAIPBG o, en aquest cas, de forma prevalent per la legislació de règim local. Mentre segueixi vigent aquest precepte en els seus termes actuals, la inactivitat de les administracions catalanes en la tramitació de sol·licituds d'informació pública comporta, amb caràcter general i sens perjudici del que es dirà tot seguit, la seva estimació presumpta, d'acord amb la regla del silenci administratiu positiu. És inqüestionable que no es poden difondre, tant perquè vulneren la intimitat de la persona afectada, com per imperatiu de l’article 9 REPD, els dos informes mèdics i la valoració de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques; si l’Ajuntament considera que el supòsit de l’article 164.3.a TRLMRLC concorre en algun altre document inclòs a l’expedient judicial sol·licitat, cal que ho motivi raonadament i en denegui l’accés, sens perjudici que si la persona reclamant hi discrepa, pot plantejar la qüestió davant la GAIP en la fase d’execució d’aquesta Resolució, que decidirà.
La solicitante pidió a la Confederación Hidrográfica del Tajo acceso a expedientes sancionadores y de gestión de aguas. Tras una inadmisión por considerarse solicitudes repetitivas, el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima parcialmente la reclamación, obligando a la administración a calcular las tasas correspondientes y facilitar la información, condicionando el acceso a expedientes sancionadores al trámite de audiencia.
El reclamante solicitó acceso a informes de la Inspección General de Servicios y documentos de actuaciones previas relacionadas con un expediente disciplinario a la Conselleria de Transparencia. Alegó vulneración de sus derechos de defensa. El Consell de Transparència de la Comunitat Valenciana desestimó la reclamación para proteger la confidencialidad de las investigaciones y la protección de datos personales.
Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Torredembarra información sobre imputaciones judiciales de cargos públicos. El Ayuntamiento denegó los puntos 1 a 4 alegando que no era información pública en su poder. La GAIP desestima la reclamación porque la información no es pública al no estar en poder del Ayuntamiento y, subsidiariamente, por afectar a datos personales protegidos sin consentimiento.
El solicitante pidió al Consejo General de la Abogacía Española copia de una comunicación del sistema IMI realizada por el Ministerio de Justicia italiano sobre su situación profesional. La administración denegó el acceso alegando confidencialidad y funciones de inspección. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación por considerar que la solicitud no se enmarca en la finalidad de la LTAIBG.
Cal descartar que el silenci administratiu produeixi l’efecte estimatori automàtic, incondicionat i il·limitat de la sol·licitud d’accés. El que s’estableix a l’LTAIPBG no és una regla inviolable d’estimació per silenci administratiu, sinó una presumpció general d’efecte estimatori del silenci administratiu condicionada a que no hi hagi cap norma legal que estableix un efecte desestimatori total o parcial i a que no concorrin els límits a l’accés legalment establerts, considerant que la finalitat dels límits és preservar béns jurídics superiors de naturalesa pública (seguretat, investigació i sanció, procediments confidencials) o privada (protecció de dades, intimitat i altres drets privats legítims), la protecció dels quals no pot quedar a expenses de la diligència o negligència amb què l’Administració compleixi amb el seu deure de resoldre de manera expressa les sol·licituds dins del termini legalment fixat. Si la persona reclamant tingués l’estatus de persona interessada en el procediment al qual demana accedir i aquest romangués obert, el seu accés no podria ser limitat, màxim, si hi tingués la condició de persona denunciada. En canvi, establert ja que es tracta d’un procediment d’Informació Reservada que ha finalitzat sense cap mesura sancionadora ni sense que se’n derivi ni tan sols una acusació en el marc d’un procediment sancionador, l’accés que es reclama s’haurà de regir per les regles generals de l’LTAIPBG i, per tant, podrà ser limitat pels límits legalment establerts i s’haurà de ponderar tenint en compte els principis i regles dels articles 20 i 22 LTAIPBG, (en especial, la concurrència d’un interès privat superior, com seria el dret de defensa) i la finalitat de l’accés, que la persona reclamant ha fixat igualment en el seu dret de defensa en el procediment seguit davant la DGFP, de manera que en la ponderació casuística prevista per l’LTAIPBG entre el dret d’accés que es reclama, els límits legals que hi concorren i els drets privats dels tercers afe
La EMT de Madrid solicitó información sobre la firmeza de una sanción impuesta a la empresa ELECNOR S.L. La administración denegó el acceso alegando la protección de datos de infracciones administrativas no firmes. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima la reclamación por motivos formales, al haber incumplido la administración los plazos legales de resolución.
El solicitante pidió al Ministerio del Interior informes sobre un accidente mortal en el aeropuerto de Madrid-Barajas. La administración denegó el acceso alegando que la información formaba parte de un proceso judicial y estaba sujeta a secreto. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima la reclamación, instando a la entrega de la información por no acreditarse un perjuicio concreto.
El solicitante pidió al Ministerio de Cultura y Deporte las convocatorias, órdenes del día y actas del Tribunal Administrativo del Deporte (TAD) entre 2016 y 2019. El Consejo Superior de Deportes inadmitió la solicitud alegando independencia del TAD y protección de datos. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima parcialmente la reclamación, ordenando entregar convocatorias y órdenes del día, pero deniega las actas.
La solicitante pidió al Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social copia de varios expedientes de contratación del IMSERSO. La Administración denegó parte de la información alegando que estaban 'sub iudice'. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima parcialmente la reclamación, ordenando la entrega de los expedientes, salvo secretos comerciales.
El solicitante pidió al Ministerio del Interior informes sobre fallecimientos en los CIE de Zona Franca y Aluche. La administración inadmitió la solicitud por considerarla abusiva y alegó límites de secreto profesional e investigación de ilícitos. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima la reclamación, instando a la entrega de la información.
La Asociación Dávide solicitó a la AEAT una instrucción sobre el procedimiento en entradas domiciliarias. La AEAT denegó el acceso alegando un régimen específico de reserva. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación, considerando que la difusión de la guía perjudicaría las funciones de inspección y la prevención de ilícitos.
El reclamante solicitó información sobre controles de bienestar animal y expedientes sancionadores en mataderos a la Consejería de Sanidad de Castilla-La Mancha. La administración concedió acceso parcial denegando las actas por protección de datos y seguridad. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno decide inadmitir la reclamación por haber sido presentada fuera de plazo.
El solicitante pidió al Ministerio del Interior un informe del Seprona sobre el Patrimonio Histórico de Sasamón. Tras una respuesta negativa alegando inexistencia del documento, el interesado reclamó aportando pruebas de su existencia. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno estima la reclamación por motivos formales, obligando al Ministerio a remitir la solicitud al órgano competente.
El Sr. Alfonso Chillerón Hellín solicitó acceso al expediente sancionador PSA/V/017/2018 ante la Conselleria de Agricultura de la Generalitat Valenciana. La administración denegó la información alegando protección de datos y que el expediente estaba abierto. El Consejo de Transparencia de la Comunitat Valenciana desestimó la reclamación al considerar legítima la denegación por la afectación a la investigación.
El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Sant Fruitós de Bages copia de un expediente remitido al Tribunal de Cuentas. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando perjuicio a la investigación de infracciones. La GAIP estima la reclamación considerando que la responsabilidad contable no es asimilable a las penales, administrativas o disciplinarias y que prevalece el derecho de defensa.
El solicitante pidió al Colegio Nacional de Ingenieros del ICAI copia de una solicitud de información sobre su colegiación y un correo electrónico relacionado. El organismo alegó protección de datos y existencia de procesos judiciales. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestimó la reclamación porque la información solicitada no deriva de funciones administrativas, sino de la regulación privada del ejercicio profesional.
Se solicitó a la AEAT el detalle de marca, modelo y distribución provincial de sus vehículos. La AEAT concedió parcialmente la información, denegando el detalle por riesgo en la prevención de ilícitos. El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno desestima la reclamación al considerar que el detalle facilitaría la identificación de vehículos de Vigilancia Aduanera, poniendo en riesgo a los funcionarios.
Un delegado sindical solicitó al Instituto de Cultura de Barcelona (Fundación Museo Picasso) el expediente completo del contrato de atención al público con la empresa Magmacultura. La GAIP estima parcialmente la reclamación, reconociendo el derecho a obtener copia del expediente, pero desestima la solicitud de imponer sanciones a la administración por falta de competencia.
551–600 de 734