Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Sant Vicent del Raspeig datos sobre la plantilla y vacantes del servicio de recogida de RSU y limpieza viaria. El Ayuntamiento denegó la información alegando que es competencia de la empresa concesionaria y alegando límites de confidencialidad. El Consell Valencià de Transparència estima la reclamación, obligando al municipio a obtener y facilitar los datos.
Puntos clave de la argumentación
1
El Ayuntamiento no puede eximirse de proporcionar información alegando que esta se encuentra en poder de la empresa concesionaria, ya que tiene la obligación de requerirla según el art. 5.1 de la Ley 1/2022 valenciana.
2
La ausencia de una cláusula expresa de transparencia en el contrato de concesión no exime a la administración de su obligación de suministrar la información solicitada.
3
Los límites relativos a intereses económicos, secreto profesional o confidencialidad no operan automáticamente y requieren una motivación concreta del perjuicio causado, lo cual no se ha producido en este caso.
4
Se reconoce un régimen cualificado y reforzado de acceso a la información para los cargos electos en el ejercicio de su función institucional.
Texto completo
Expedient núm. 360/2024
Resolució núm. 336/2025
CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA
President: Sr. Ricardo García Macho
Vocals:
Sra. Emilia Bolinches Ribera
Sra. Sofía García Solís
València, 18 de novembre de 2025
Reclamant:
Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
VISTA la reclamació número 360/2024, interposada pel
en qualitat de regidor, contra l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, i amb el president del Consell,
el Sr. Ricardo García Macho, com ponent, s’adopta la següent
RESOLUCIÓ
ANTECEDENTS
Primer. Segons es desprén de la documentació que consta en l’expedient, en data 13 de desembre de
2024, el , en qualitat de regidor de l’Ajuntament de Sant
Vicent del Raspeig, va presentar per via telemàtica, amb número de registre GVRTE/2024/5491344, una
reclamació davant del Consell Valencià de Transparència. En esta reclama contra la resposta donada per
l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig a una sèrie de preguntes orals formulades en els plens de
l’Ajuntament celebrats els mesos d’octubre i novembre de 2024, en les quals sol·licitava informació
sobre quants treballadors hi havia en eixe moment en el servici d’arreplega d’RSU i quants en neteja
viària.
Concretament, sol·licita el següent:
Pregunta oral en el Ple de setembre 2024
Resposta en el Ple d’octubre 2024
a) Va preguntar, en relació amb els treballadors de l’empresa que arrepleguen les bosses i objectes
que es troben fora dels contenidors: quants treballadors han sigut contractats per a este fi?, eixos
contractes de personal es consideren una millora del servici en el contracte?, i eixos treballadors
continuaran fent eixa tasca fins que isca el nou contracte?
Pregunta per escrit en el Ple de novembre 2024
Resposta en el mateix ple
b) Quants treballadors hi ha hui dia en el servici d’arreplega d’RSU i quants en neteja viària?
c) Ens pot facilitar el nombre total de persones que conformen la plantilla actual dedicada a l’NV i
l’ARSU?
Quantes corresponen a neteja viària i quantes a ARSU?
Hi ha vacants en la plantilla dedicada a l’NV? Quantes?
Hi ha vacants en la plantilla d’ARSU? Quantes?
Ens pot dir el motiu de les vacants en cada un dels casos?
Quantes persones s’han jubilat recentment, fa uns mesos, pertanyents a la plantilla de neteja viària?
Hi ha algun cas de jubilació recent en la plantilla d’ARSU?
Segons el contracte, l’empresa té l’obligació de cobrir les vacants. El responsable municipal del servici
sap si s’han cobert les vacants per jubilació?
Si la resposta és negativa, volem conéixer el motiu pel qual no s’han cobert. Si la resposta és positiva,
com s’estan cobrint estes vacants?
Segon. A les diferents preguntes, l’Ajuntament respon amb els fonaments següents:
1. Al punt a: De personal per a la realització dels treballs que comenta és responsabilitat exclusiva de
l’empresa concessionària del servici. Hi ha mecanismes de control de la legalitat d’estos contractes,
com són la inspecció del treball i el control sindical, que no depenen directament de l’Ajuntament, sinó
que estan enfocats a assegurar el compliment del contracte municipal.
El nombre de persones contractades tampoc és competència del control municipal, sinó que ho és el
compliment de les tasques establides en el contracte. L’arreplega dels residus fora dels contenidors és
objecte del servici i, per descomptat, estes obligacions seguiran fins a la finalització d’este contracte,
perquè formen part de l’objecte del contracte i, mentres es prorrogue unilateralment, es continuaran
complint estes obligacions.
2. Al punt b: En referència a la seua nova pregunta, he d’indicar-li que la quantitat d’empleats en els
servicis d’arreplega de residus urbans i de neteja viària és variable i depén de factors com la legalitat
vigent, convenis col·lectius, absentisme, baixes laborals, entre altres. És important recordar que es
tracta de l’organització interna d’una empresa privada que complix la normativa laboral, la legislació
vigent i els plecs de condicions establides. L’Ajuntament no pot interferir en la seua estructura
organitzativa ni en la gestió econòmica o laboral del servici que presta. És l’empresa concessionària la
que garantix a l’Ajuntament de Sant Vicent, i este al seu torn a la ciutadania, que es comptarà amb el
personal necessari per a assegurar una prestació correcta dels servicis.
Encara que l’empresa adjudicatària té llibertat per a determinar el nombre de llocs de treball, està
obligada a garantir que la seua organització, juntament amb els recursos materials i humans, siga
suficient per a complir adequadament les tasques establides, per exemple: si el plec tècnic preveu un
sistema d’arreplega de càrrega posterior, que requerix una dotació de tres operaris per recol·lector, i
es proposa un canvi a càrrega lateral, que només necessita un conductor, l’Ajuntament haurà
d’autoritzar este canvi organitzatiu i verificar-ne la idoneïtat. Per exemple, mitjançant una prova pilot.
3. Al punt c: L’Ajuntament no tindrà cap relació jurídica laboral ni de qualsevol altra índole amb el
personal de l’adjudicatari, ni durant la vigència del contracte ni al final d’este, i totes les obligacions,
indemnitzacions i responsabilitats que nasquen en ocasió d’este contracte són per compte del
contractista. Això significa, en termes senzills, que l’Ajuntament no té cap obligació amb les persones
que treballen per a la contracta i, a més, això implica que l’Ajuntament no influïx en el nombre de
persones que l’empresa té contractades per a cada subservici, ja que, i segons resa la primera frase
del punt 7.1.2 del plec de condicions tècniques, el contractista gestionarà lliurement a risc i ventura
el personal dependent del servici amb l’única limitació d’una sèrie de condicions generals que
òbviament es complixen.
Tercer. No estant conforme amb les respostes rebudes, el reclamant presenta davant d’este consell, en
data 13 de desembre, la reclamació en què sol·licita “al Consell Valencià de Transparència que prenga
les mesures necessàries per a garantir el nostre dret d’accés a la informació i que se’ns proporcione la
informació requerida de manera clara i concreta”.
Quart. A fi d’oferir una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la
deliberació d’esta resolució, este consell va concedir un tràmit d’audiència a l’Ajuntament de Sant
Vicent del Raspeig per via telemàtica i el va instar, amb data 13 de gener de 2025, a formular les
al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions referides, així com a facilitar a este
consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant. El tràmit es va rebre
el dia 14 de gener de 2025, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient.
En resposta a este requeriment, en data 30 de gener de 2025, es rep en el Consell un escrit d’al·legacions
de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig en què manifesta, entre altres coses, que no els havia arribat
el document adjunt en el qual es formulava la reclamació, aspecte que és esmenat immediatament, i
l’Ajuntament formula definitivament al·legacions en data 26 de febrer en els termes següents:
[…] 2. Resposta a les preguntes formulades en el Ple
Sobre les preguntes realitzades en el Ple del 27 de novembre de 2024, s’informa que:
• Les dos preguntes sobre el personal de l’empresa concessionària (nombre de treballadors,
situació laboral, vacacions, jubilacions, vacants, etc.) van ser respostes, ja que es va donar
l’explicació adequada de quina és la informació que es té en eixos temes i quina és l’obligació de
la concessionària referent a això.
• En la primera resposta, es va indicar la necessitat d’estar atent a la segona, ja que es tractava
del mateix contingut, i es va tornar a respondre al tema.
• S’adjunten els enllaços corresponents a la videoacta (annex 1) i els trams en els quals es formulen
les preguntes, així com les respostes donades per escrit. Preguem que vos serviu d’estos enllaços
per a evitar les transcripcions fonètiques i altres interpretacions.
3. Limitacions de l’Ajuntament en l’obtenció d’informació
D’acord amb el que estipula el plec de prescripcions tècniques del contracte, actualment caducat i
prorrogat, s’establix en el punt 7.1 que l’empresa concessionària organitza lliurement els servicis i
assumix la responsabilitat d’estos. L’Ajuntament, per part seua, únicament verifica la prestació dels
servicis i els seus resultats, sense mantindre cap relació contractual amb el personal contractat per
l’empresa.
En este sentit, l’Ajuntament no està obligat a obtindre ni contractar informació sobre el personal de
l’empresa, atés que forma part de la seua organització interna. A més, esta informació podria
considerar-se confidencial i part del “know-how” de l’empresa concessionària, que no està obligada a
compartir-la. S’adjunta el contracte (article 7) que va estar en vigor (annex 2), ara caducat, i que ha
tingut la mateixa interpretació per part dels STM des que va entrar en vigor i en les pròrrogues
successives.
4. Argumentació de la resposta proporcionada
Les respostes a les preguntes formulades en el Ple s’han donat en els termes previstos, i l’Ajuntament
argumenta que no disposa de la informació requerida perquè no està obligat a conéixer-la ni obtindre-
la, conforme al marc contractual vigent.
Una altra qüestió distinta és que el reclamant esperara una resposta diferent o amb més detall, la qual
cosa excedix les competències i obligacions de l’Ajuntament en este cas.
Finalment, és destacable que en estos moments s’està en ple procés licitatori del nou contracte
d’arreplega d’RSU i neteja viària, per la qual cosa han d’extremar-se les precaucions entorn del
compliment de l’art. 14 de la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern,
concretament els apartats següents:
h) Els interessos econòmics i comercials.
j) El secret professional i la propietat intel·lectual i industrial.
k) La garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió.
I això, a fi de no interferir indegudament en la contractació pública d’este servici.
Igualment, vos informem que la situació de l’actual contracte és de pròrroga forçosa, la qual ha sigut
impugnada judicialment per l’empresa concessionària.
Sense res més a afegir, quedem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment o informació addicional
que pugueu requerir.
Quint. Efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este consell, s’adopta la
present resolució amb els següents
FONAMENTS JURÍDICS
Primer. D’acord amb el que disposa l’article 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de
transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el
Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència en la Comunitat
Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de
les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les
resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la impugnació en la
jurisdicció contenciosa administrativa”, segons arreplega, entre les seues funcions, l’article 48.1 del
mateix text legal.
Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que, contra les resolucions de les sol·licituds
d’accés a la informació, podrà interposar-se una reclamació potestativa (prèviament a la impugnació
davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes
reclamacions es regiran pel que preveu esta llei, així com pel que disposa la Llei 19/2013, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Tercer. Així mateix, l’administració destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte
del present recurs – l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig – es troba subjecta a les exigències de la
citada llei, en virtut del que disposa l’art. 3.1.d, que es referix de manera expressa a “les entitats
integrants de l’Administració local de la Comunitat Valenciana”.
Quart. Pel que fa al reclamant, se li reconeix el dret a acollir-se al que preveu l’art. 38 de la Llei 1/2022
valenciana, ja que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de “qualsevol ciutadà o
ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, sense
que calga motivar la sol·licitud ni invocar la llei”.
No hem d’oblidar que qui sol·licita la informació i presenta la reclamació ho fa en qualitat de regidor
de la corporació municipal, i sobre este particular ja s’ha pronunciat este consell en nombroses ocasions.
Així, i pel que fa als càrrecs electes, el CVT considera, de la mateixa manera que altres òrgans de garantia
de la transparència, que ens trobem davant d’un règim qualificat d’accés a la informació per als regidors
i diputats, que admet les seues reclamacions i les resol en el sentit que “és lògic que el dret d’accés a la
informació que es garantix a qualsevol ciutadà no tinga millors garanties que el dret reforçat d’accés a
la informació dels càrrecs electes en l’exercici de la seua funció institucional i del dret fonamental de
l’article 23.2 de la CE... Per tant, el criteri d’este consell és que l’aplicació de la Llei 19/2013 no s’imposa
ni substituïx els altres mecanismes que poden utilitzar igualment els càrrecs electes si ho consideren
adequat. Per això, la garantia del dret d’accés proporcionada per la reclamació davant d’este consell és
aplicable en defensa de l’electe local a obtindre informació de la seua pròpia entitat sempre que per a
resoldre estes reclamacions s’aplique preferentment el dret a la informació que regula l’article 128 de la
Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana, i la resta de
disposicions de la legislació de règim local que siguen aplicables, especialment si són més favorables a
l’accés, i només supletòriament les disposicions de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència”.
Són nombroses les resolucions en les quals el reclamant és, a més, representant local; així, recentment,
entre moltes altres, cal citar les següents: Res. 44/2024, Res. 88/2024, Res. 117/2024, Res. 130/2024,
Res. 141/2024, Res. 148/2024, Res. 187/2024, Res. 216/2024, Res. 257/2024, Res. 260/2024, entre
moltes altres.
La Sentència núm. 312/2022, de 10 de març, de la Sala Contenciosa Administrativa del TS, dictada en
recurs de cassació en interés de llei, en la qual, després de l’examen de les normes sobre règim local en
matèria d’accés a la informació dels membres de les corporacions locals (articles 77 LBRL i 14 a 16
ROF) en relació amb les normes sobre transparència (art. 23.1 i 24 i disposició addicional primera de la
Llei 19/2013 de TBG), conclou: “Establit el que s’ha mencionat anteriorment, hem de recordar que,
segons el que preveu la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2013, les matèries que
tinguen previst un règim jurídic específic d’accés a la informació «es regiran per la seua normativa
específica, i per esta llei amb caràcter supletori». Ara bé, l’abast que atribuïx a esta expressió la
jurisprudència d’esta sala, que abans hem mencionat, fa concloure que el fet que en la normativa de
règim local hi haja una regulació específica, en el pla substantiu i procedimental, del dret d’accés a la
informació per part dels membres de la corporació, no exclou de cap manera que, amb independència
que es faça ús o no del recurs potestatiu de reposició, contra la resolució que denegue en tot o en part
l’accés a la informació, l’interessat puga formular la reclamació que regula l’article 24 de la Llei
19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”.
Quint. Finalment, la informació sol·licitada, en cas que n’hi haja, en principi constituïx informació
pública, d’acord amb el que establix l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entén per informació pública “els continguts
o documents, independentment del format o suport que tinguen, que consten en poder de l’Administració
i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions”. En els mateixos termes es
pronuncia la Llei 1/2022 valenciana, en l’article 7.4. No obstant això, caldrà valorar cada cas concret.
Sext. Arribats a este punt i d’acord amb la sol·licitud inicial, en la qual es demanava informació respecte
del servici d’arreplega de residus i de neteja viària, per a intentar conéixer les dades referents al nombre
de treballadors de l’empresa concessionària que duien a terme l’arreplega i la neteja viària, així com el
nombre de treballadors que s’hagueren jubilat i si s’han cobert les places, el nombre de vacants en cada
un dels servicis, hem de constatar que el que se sol·licita és relativament senzill de comunicar, ja que la
majoria d’esta informació consistix a traslladar dades o números. L’Ajuntament argumenta que
“l’empresa concessionària organitza lliurement els servicis i assumix la responsabilitat d’estos i que
l’Ajuntament no està obligat a obtindre ni contrastar informació sobre el personal de l’empresa” i “que
l’Ajuntament no disposa de la informació requerida perquè no està obligat a conéixer-la ni obtindre-la,
conforme al marc contractual vigent” i que a esta informació li serien aplicables els límits d’accés a la
informació referents a: h) els interessos econòmics i comercials, j) el secret professional i la propietat
intel·lectual i industrial, i k) la garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa
de decisió.
En primer lloc, analitzarem el que ha dit l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig; en este sentit hem de
fer diverses afirmacions. L’Ajuntament és un subjecte obligat en el compliment de la Llei de
transparència, tal com ho establix l’article 3.1.d de la Llei 1/2022, de transparència de la Comunitat
Valenciana que diu: “Les disposicions d’esta llei s’apliquen a: les entitats integrants de l’administració
local de la Comunitat Valenciana i les entitats del seu sector públic vinculades o dependents”, per la
qual cosa està obligat a concedir l’accés a la informació pública que se sol·licite i que tinga esta condició.
Diu l’Ajuntament que la informació que es requerix és de l’empresa concessionària del servici públic
d’arreplega de residus urbans i de neteja viària i que no té l’obligació de tindre-la; per tant, que no la té
en poder seu per no estar arreplegat en el contracte subscrit en el seu moment. Hem de recordar que
l’Ajuntament, en cas de no tindre en poder seu la informació que es requerix i que sí que es troba en
poder de l’empresa concessionària d’un servici públic, està obligat a requerir a esta empresa
concessionària la informació necessària per a donar resposta a la informació sol·licitada. Així ho
arreplega l’article 5.1 de la llei 1/2022, de transparència de la Comunitat Valenciana, quan diu “Article
5. Obligació de subministrar informació. 1. Les persones físiques o jurídiques que presten servicis
públics, que exercisquen funcions delegades de control o un altre tipus de funcions administratives o
duguen a terme activitats qualificades com a servicis d’interés econòmic general estan obligades a
subministrar als subjectes de l’article 3 als quals estan vinculades, amb un requeriment previ, tota la
informació necessària per al compliment per aquells de les obligacions previstes en esta llei. Esta
obligació s’estén a totes les parts adjudicatàries de contractes del sector públic i a les persones
beneficiàries de les subvencions, en els termes que preveu el respectiu contracte i les bases reguladores
de les subvencions i la resolució de concessió d’estes, sense perjuí de les obligacions de publicitat activa
previstes en l’article 4 d’esta llei. Per tant, l’Ajuntament ha de requerir a l’empresa concessionària del
servici públic tota la informació necessària per a donar resposta a la informació pública sol·licitada.
L’Ajuntament s’escuda en el contingut del contracte de concessió firmat, en el qual no consta l’obligació
de subministrar la informació; no obstant això, la nostra legislació de transparència resol esta situació
quan establix en l’article 5.2 de la Llei 1/2022 que “2. Els plecs de clàusules administratives particulars,
o un document contractual equivalent, i les bases reguladores de les convocatòries, els convenis i les
resolucions de concessió d’ajudes i subvencions han d’arreplegar de manera expressa esta obligació,
així com els mitjans per al seu compliment i els mecanismes de control i seguiment. Sense perjuí d’això,
la no inclusió d’esta obligació en estos instruments no eximix del seu compliment”, motiu pel qual,
encara que en el plec o clàusules no conste esta obligació de l’Ajuntament d’entregar la informació que
se li requerisca, no se l’eximix d’esta obligació, fins i tot amb la possibilitat d’imposar multes
coercitives, en cas que se li requerisca i no l’entregue.
En definitiva, l’Ajuntament no es pot escudar en estos motius per a no aconseguir i entregar la
informació sol·licitada, i més tenint en compte la condició de regidors dels reclamants, que ocupen una
condició privilegiada d’accés a la informació pública protegida constitucionalment per a poder
desenrotllar la labor de representació i defensa dels interessos ciutadans.
Sèptim. Respecte de l’aplicació dels límits de l’article 14.1.h, j i k de la Llei 19/2013, de transparència
de l’Estat, hem d’acudir al criteri interpretatiu CI/002/2015, del Consell de Transparència i Bon Govern
de l’Estat, que, respecte de l’aplicació d’estos límits, exposa que “els límits a què es referix l’article 14
de l’LTAIBG, a diferència dels relatius a la protecció de les dades de caràcter personal, no s’apliquen
directament, sinó que, d’acord amb la literalitat del text del número 1 d’este, «podran» ser aplicats.
D’esta manera, els límits no operen ni automàticament a favor de la denegació ni absolutament en relació
amb els continguts. La invocació de motius d’interés públic per a limitar l’accés a la informació haurà
d’estar lligada amb la protecció concreta d’un interés racional i legítim. En este sentit, la seua aplicació
no serà en cap cas automàtica: abans, al contrari, haurà d’analitzar-se si l’estimació de la petició
d’informació suposa un perjuí (prova del dany) concret, definit i avaluable. Este, a més, no podrà afectar
o ser rellevant per a un determinat àmbit material, perquè en cas contrari s’estaria excloent un bloc
complet d’informació. De la mateixa manera, cal una aplicació justificada i proporcional atenent la
circumstància del cas concret i sempre que no hi haja un interés que justifique la publicitat o l’accés
(prova de l’interés públic)”. Per tot això, vista la informació sol·licitada, referent a dades o nombres de
plantilla de personal destinada a un servici públic, entenem que el seu coneixement mai pot perjudicar
interessos econòmics o comercials, ni el secret professional o la propietat industrial o intel·lectual, ni la
confidencialitat o els secrets d’una empresa concessionària com la que ens concernix. A més, mai es pot
esgrimir l’aplicació d’estos límits sense motivar i enumerar quins són els interessos que poden ser
perjudicats, com és el cas, en què l’Ajuntament s’ha limitat a enumerar els límits de l’article 14 de la
Llei 19/2013, sense motivació o cap justificació que ens done llum respecte de la seua aplicació.
El Consell Valencià de Transparència, en diferents resolucions, ha mantingut el criteri expressat
anteriorment. Per tot això, este consell considera que no poden operar en este supòsit els límits exposats
per l’Ajuntament.
Octau. Respecte del que se sol·licita, este consell entén que la informació sol·licitada és informació
pública i és procedent el dret d’accés a esta per part del reclamant, d’acord amb el que establix l’article
27 de la Llei 1/2022, de transparència de la Comunitat Valenciana, i atés que no s’aprecia la concurrència
de límits dels previstos en els articles 14 i 15 de la Llei 19/2013, de transparència estatal, ni causa
d’inadmissió de l’article 18. Com que el reclamant té la condició de regidor i ocupa una posició
privilegiada d’accés a la informació pública, este CVT considera que el procedent és estimar la
sol·licitud, i l’Ajuntament ha de facilitar al reclamant les dades sol·licitades referents a la plantilla de
personal de l’empresa concessionària de l’arreplega de residus i neteja viària del municipi de Sant Vicent
del Raspeig.
RESOLUCIÓ
En atenció als antecedents i els fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda
Primer. Estimar la reclamació presentada en data 13 de desembre de 2024 pel
en qualitat de regidor a l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, contra el dit
ajuntament, i reconéixer-li el dret d’accés a la informació sol·licitada, segons el que establixen els
fonaments jurídics 6t, 7m i 8u de la present resolució.
Segon. Instar l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig a, en el termini d’un mes des de la notificació de
la present resolució, facilitar al reclamant la informació sol·licitada i a comunicar a este consell les
actuacions dutes a terme per a complir els acords.
Tercer. Convidar el sol·licitant a comunicar a este consell qualsevol incidència que es produïsca pel que
fa a l’execució d’esta resolució i que puga perjudicar els seus drets i interessos.
Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós
administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la notificació, de
conformitat amb el que establixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de
la jurisdicció contenciosa administrativa.
EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ
DE TRANSPARÈNCIA