Reclamación por denegación de acceso a información detallada sobre la ejecución del presupuesto municipal del Ayuntamiento de la Vall de Boí

Resolució 228/2025, de 20 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1656/2024 Administració reclamada: Ajuntament de la Vall de Boí Informació reclamada: Diversa sobre comptabilitat i execució del pressupost municipal en diversos exercicis. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: Per molt que l’Ajuntament hagi al·legat la concurrència dels següent límits al dret d’accés a la informació pública “interessos econòmics i comercials”, “confidencialitat en els processos de presa de decisió” aquesta invocació s’ha fet de manera genèrica i sense que es pugui objectivar quin és el perjudici concret que es causaria a l’Ajuntament amb la revelació de la informació reclamada, informació recordem -ho, que fa referència al pressupost municipal, i que no està relacionada específicament i directa amb cap procediment de contractació, ni amb cap procés de presa de decisions públiques, processos i contractacions que es veuen reflectits, això sí, i com no podria ser d’altra manera, en el pressupost municipal. La informació que es demana està completament a disposició de l’Ajuntament, en tant que és necessària per a poder executar normalment el seu pressupost i per a poder retre comptes, quan s’escaigui i si s’escau davant els organismes de control extern. Paraules clau: Ajuntaments. Associació. Pressupost municipal. Desagregació. Reclamació contra inadmissió. Límits. Secret comercial. Confidencialitat de presa de decisions. Sol·licitud abusiva. Estimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 17 de desembre entra a la GAIP la Reclamació 1656/2024, presentada per una persona jurídica contra l’Ajuntament de la Vall de Boí en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. En data 25 d’octubre la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament esmentat el següent: “1. Pressupost inicial i final a nivell de partides (amb la major desagregació) dels quatres últims exercicis incloent l'exercici 2024. 2. Resums dels quatre últims exercicis pressupostaris a nivell de capítols detallant: a. Pressupost inicial; b. Modificacions de pressupost; c. Pressupost final o definitiu. 3. Que l'estat d'ingressos es manifesti: a. Les previsions inicials; b. Les revisions finals o definitives; c. Els drets reconeguts (RD) d. La recaptació neta.(I) 4. Que l'estat de despeses es manifesti: a. Les previsions inicials; b. Les previsions finals o definitives c. Les obligacions contretes (ADO) d. Els pagaments efectuats (P/PR); 5. Que aquesta informació sigui facilitada amb formal EXCELL, perquè d'aquesta forma es pugui fer un correcte estudi í comparativa. (art.26 ).” La Reclamació presentada el 17 de desembre de 2024 indica que l’Ajuntament no ha atès la SAIP, ni ha proporcionat la informació demanada. El dia 11 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En data 11 de gener de 2025 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament esmentat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 13 de gener de 2025 la GAIP rep el següent informe de l’Ajuntament: “Tercer. Anàlisi de les causes d’inadmissió aplicades: 1. Informació en curs d'elaboració (art. 18.1.a) Llei 19/2013). Es confirma la procedència d'aquesta causa respecte a l'exercici 2024, ja que: L'execució pressupostària es troba en curs. Les dades no són definitives fins al tancament de l'exercici. La informació està subjecta a modificacions i ajustos. El pressupost de 2024 es troba actualment prorrogat, trobant-nos en tràmit d'elaboració de la proposta de pressupost per l'exercici 2025. 2. Necessitat de reelaboració (art. 18.1.c) Llei 19/2013) Es considera justificada aquesta causa pels següents motius: a) La informació sol·licitada no existeix en el format i nivell de detall requerit. b) Seria necessari: Processar i reorganitzar dades de múltiples fonts Crear nous documents específics Realitzar operacions complexes de tractament de dades Dedicar recursos extraordinaris no disponibles c) La sol·licitud no es limita a l'accés a informació ja elaborada, sinó que implica un treball extraordinari per part de la Secretària- Interventora i la tècnica de comptabilitat. Sent un ajuntament petit amb recursos humans molt limitats, atendre aquesta petició requeriria que ambdues dediquessin hores extraordinàries durant més d'una setmana en horari de tarda (fora de l'horari normal de 8 a 15h) per poder complir tant amb les seves tasques ordinàries com amb aquesta sol·licitud. Citant el Decret d’Alcaldia núm. 2024- 0283, de data 11 de desembre de 2024: “Haver de proporcionar la informació sol·licitada, corresponent al detall a escala de partides amb la màxima desagregació possible de l’execució dels Pressupostos dels últims quatre exercicis i la del Pressupost en vigor actualment, implicaria un treball de reelaboració complexa d’una informació no preexistent en la manera i format sol·licitats, obligant tant a la Secretària-Interventora com a la Tècnica de comptabilitat de la Corporació a realitzar operacions complexes i creatives “ex novo”, en un moment en què es troben realitzant funcions relatives a l’elaboració del Pressupost per a l’exercici de 2025, la modificació de la Relació de Llocs de Treball, la plantilla i l’oferta pública del 2025, les liquidacions i tancaments comptables corresponents, etc. La jurisprudència recent (Sentència de l'Audiència Nacional 4315/2023) ha precisat que "a diferència del que va succeir en el supòsit resolt per la Sentència 1547/2017, de 16 d'octubre, del Tribunal Suprem, a la qual abans ens hem referit, en el cas examinat, les manifestacions de l'Advocacia de l'Estat justifiquen que el subministrament de la informació sol·licitada exigeix una tasca prèvia de reelaboració, no sent a aquest efecte suficients meres operacions de constatació i addició de dades prèviament disponibles." Aquesta distinció jurisprudencial és plenament aplicable al cas present, ja que: -La informació sol·licitada no es pot obtenir mitjançant una simple agregació de dades existents. -Es requeriria un tractament complex de la informació comptable. -Seria necessari crear nous documents amb formats específics. -Caldria una anàlisi i processament detallat de múltiples exercicis pressupostaris. -S'haurien de creuar dades de diferents aplicatius i bases de dades municipals.” És jurisprudència pacífica (STSJ de Regió de Múrcia núm. 611/2022 de 19 de desembre, STSJ Madrid núm. 586/2022 de 30 de juny, STS núm. 1547/2017 de 16 d'octubre, STS núm. 670/2022 de 2 de juny, entre d’altres) que la causa d’inadmissió de l’article 18.1.c) no opera si no es justifica de manera clara i suficient la necessitat d’una reelaboració de la informació, cosa que queda motivada de forma reiterada al llarg del Decret abans citat, per mitjà del qual es denega la sol·licitud d’accés a informació pública realitzada. d) No es tracta d'una mera agregació de dades existents, sinó d'una veritable reelaboració segons els criteris jurisprudencials (SAN 4315/2023). En el present cas, ja s’ha facilitat la informació detallada per capítols de l’execució dels Pressupostos dels últims quatre exercicis, de la manera i en el format en què aquest Ajuntament la té elaborada, que coincideix amb la manera i el format en què es troba publicada a la web del MUNICAT. 3. Sol·licitud abusiva (art. 18.1.e) Llei 19/2013) Es considera que concorre aquesta causa perquè: a) L’article 18.1.e) de la Llei 19/2013 estableix com a causa d’inadmissió de les sol·licituds d’accés a la informació pública, entre altres supòsits, que aquestes siguin manifestament repetitives o tinguin un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència de la mateixa llei. Segons el Criteri Interpretatiu del CTBG Cl/003/2016, de 14 de juliol de 2016, una sol·licitud pot entendre’s abusiva quan es doni el següent supòsit: "quan, en cas de ser atesa, requerís un tractament que obligués a paralitzar la resta de la gestió dels subjectes obligats a subministrar la informació, impedint l'atenció justa i equitativa de la seva feina i el servei públic que tenen encomanat, i així resulti d'acord amb una ponderació raonada i basada en indicadors objectius". En el present cas, l'atenció de la sol·licitud requeriria: -La dedicació a temps complet del personal de l'àrea econòmica durant un període considerable, trobant-nos a finals d’any, moment en què s’ha d’elaborar el pressupost per l’exercici de 2025 i fer els tancaments comptables corresponents. -La paralització d'altres tasques essencials de gestió pressupostària i comptable (Elaboració i aprovació del pressupost de l’exercici següent, Modificació de la RLT, tancaments comptables...). Ajuntament de la Vall de Boí -L'afectació al normal funcionament dels serveis econòmics municipals, trobant-nos en un municipi amb recursos humans limitats. -La impossibilitat d'atendre altres sol·licituds d'informació i tràmits administratius de manera adequada, per les raons anteriorment exposades. b) La informació ja facilitada per capítols compleix amb les finalitats de transparència. Segons el mateix criteri, es considera que la sol·licitud està justificada amb la finalitat de la Llei quan es fonamenta en l’interès legítim, entre d’altres, de conèixer com es gestionen els fons públics. No obstant, la informació pressupostària per capítols ja facilitada mitjançant l'enllaç al portal MUNICAT compleix amb els requisits de transparència i accés a la informació pública i, en conseqüència, amb les finalitats recollites a la Llei 19/2013 o 19/2014. Elaborar la informació pressupostària sol·licitada, detallada i desagregada per partides suposa una extralimitació en el dret d’accés a la informació pública. Quarta. Anàlisi dels límits aplicats 1. Interessos econòmics i comercials (art. 14.1.h) Llei 19/2013) a) L'article 14.1.h) de la Llei 19/2013 estableix com a límit la protecció dels interessos econòmics i comercials. Aquest límit ha estat interpretat pel CTBG (CI/1/2029) com aplicable quan: -La informació pot afectar a la posició competitiva de l'entitat. En el present cas: o Revelaria estratègies de gestió pressupostària que podrien ser utilitzades per tercers en perjudici de l'Ajuntament; o Exposaria patrons de despesa que podrien ser aprofitats per licitadors en futures contractacions; i o Mostraria detalls sobre la capacitat econòmica i financera que podrien afectar la posició negociadora de l'Ajuntament. -La divulgació pot perjudicar els interessos econòmics de l'administració. En el present cas: o Permetria conèixer amb detall la disponibilitat pressupostària per partides específiques; o Revelaria marges i preus unitaris que podrien distorsionar futures licitacions; o Exposaria informació sobre costos interns que podria afectar negativament en futures negociacions amb proveïdors; i o Mostraria el detall de partides reservades per a contingències o imprevistos. Ajuntament de la Vall de Boí -La informació pot afectar a futures negociacions o contractacions. En el present cas: o Evidenciaria els límits màxims de despesa per tipus de contracte; o Revelaria els criteris interns de distribució pressupostària; o Mostraria les previsions de despesa per a futures licitacions; i o Exposaria els marges de maniobra en la negociació de preus i condicions. 2. Garantia de confidencialitat en processos decisoris (art. 14.1.k) Llei 19/2013) b) L'article 14.1.k) de la Llei 19/2013 i l’article 21.1.c) de la Llei 19/2014 protegeix la garantia de confidencialitat en els processos de presa de decisió. En el context pressupostari municipal, aquest límit pot estendre’s a: -Processos interns de gestió pressupostària: o Criteris tècnics per a l'assignació de recursos entre departaments o Metodologies internes de priorització de despeses o Estratègies de gestió de tresoreria o Previsions d'ingressos i despeses futures o Anàlisis de viabilitat de projectes -Procediments d'assignació de recursos: o Criteris de distribució de partides entre àrees o Reserves pressupostàries per a projectes futurs o Dotacions per a despeses imprevistes o Ajustos interns entre partides al llarg de l'exercici o Estratègies de priorització d'inversions -Deliberacions sobre modificacions pressupostàries: o Estudis previs de viabilitat de modificacions o Alternatives considerades en la presa de decisions o Impacte previst de les modificacions en diferents escenaris o Criteris tècnics per a l'aprovació o denegació de modificacions o Avaluacions de risc associades a les modificacions La revelació d'aquesta informació amb el nivell de detall sol·licitat podria comprometre: 1) L'eficàcia en la gestió dels recursos públics; 2) La capacitat negociadora de l'Ajuntament; 3) L'objectivitat en els processos de contractació; 4) La independència en la presa de decisions pressupostàries; i 5) La confidencialitat necessària en la gestió econòmica municipal. Cinquena. Sobre la proporcionalitat de la denegació L'article 16 de la Llei 19/2013 preveu l'accés parcial a la informació quan s'apliquin els límits previstos. En aquest cas, es considera que la denegació és proporcionada perquè: 1.S'ha facilitat accés parcial mitjançant la informació per capítols. 2.Aquest nivell d'agregació permet el control de gestió pública, garanteix la transparència i protegeix els interessos públics en lloc. 3.La informació facilitada compleix els estàndards mínims de transparència pressupostària sense comprometre els interessos protegits. CONCLUSIONS Primera. Es considera procedent la denegació d'accés a la informació sol·licitada per concórrer diverses causes d'inadmissió previstes a l'article 18.1 de la Llei 19/2013 (informació en elaboració, necessitat de reelaboració i sol·licitud abusiva). Segona. Els límits aplicats (protecció d'interessos econòmics i garantia de confidencialitat) estan degudament justificats i són proporcionals. Tercera. L'accés parcial facilitat mitjançant la informació pressupostària per capítols és la única informació ja elaborada per la Corporació, coincideix amb la ja facilitada via enllaç del MUNICAT i compleix amb les obligacions de transparència i permet un adequat control de la gestió pública. Aquest és l'informe que s'emet, sens perjudici de millor criteri fonamentat en dret.” En data 15 de gener de 2025 la GAIP trasllada l’informe a la persona reclamant. En data 16 de gener de 2025 la GAIP rep les al·legacions de la persona reclamant. “Aquest informe NO DONA RESPOSTA A LA NOSTRA SOL·LICITUD D’INFORMACIÓ PÚBLICA. Es limita a reiterar, amb els mateixos arguments, la denegació de la informació. La qual cosa us comuniquem en temps i forma als efectes oportuns.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el sistema de fonts en matèria de dret d’accés a la informació pública i la inexistència d’una sol·licitud abusiva En primer lloc, cal recordar l’Ajuntament que la norma que regeix l’exercici del dret d’accés a Catalunya, conforme el sistema de fonts normatives vigent, és la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, que desenvolupa i ajusta per a les nostres administracions les previsions de la Llei bàsica estatal (Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno). Per tant, és aquesta norma la que cal aplicar per a tramitar i resoldre les SAIP que es registren davant dels ajuntaments de Catalunya i aquesta és la que aplica la GAIP per a resoldre les Reclamacions que davant d’ella es presenten. Un cop escatida la norma aplicable en el cas que ens ocupa, cal emfasitzar que l’Ajuntament ha al·legat que la SAIP és abusiva i això permetria inadmetre- la tal i com s’ha fet. L’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG. Tanmateix, això no obsta per a què pogués ser aplicada igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol proscriuen l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l’infringeixin. Amb tot, en aquest supòsit l’Administració no ha estat capaç d’acreditar que la persona jurídica reclamant ha comès un abús de dret, perquè no mostra ni que vulgui causar un perjudici concret a l’Administració, ni ha presentat reiteradament la mateixa SAIP davant l’Ajuntament, ni s’evidencia que pretengui col·lapsar els serveis municipals, ni obstruir el seu funcionament. Contràriament, la persona jurídica reclamant, una associació de veïns, manifesta que necessita la informació per a controlar l’actuació municipal i, per tant, queda alineada la seva SAIP amb les finalitats pròpies de la LTAIPBG, que són la transparència i el retiment de comptes a través de l’obtenció d’informació pública que permeti conèixer com s’exerceixen les funcions públiques i com es gestionen els recursos públics, per poder, d’aquesta manera, estimular les bones pràctiques del govern i de l’Administració, millorar la qualitat democràtica i prevenir la corrupció. Per tant, i atès que l’Ajuntament no prova que es vulgui sobrecarregar de feina l’Ajuntament i forçar així la consecució d’una determinada actuació administrativa diferent de l’obtenció d’informació pública, aquesta Comissió no pot fer més que rebutjar l’existència d’una causa d’inadmissió de la SAIP fonamentada en l’abús de dret. 3. No existeix una tasca complexa d’elaboració o reelaboració La següent causa d’inadmissió al·legada per l’Ajuntament és l’existència d’una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En el cas que ens ocupa, de nou, la GAIP no pot apreciar aquesta causa d’inadmissió de la SAIP. Cal recordar, com ja ho hem fet manta vegades, el següent. Certament, segons aquesta Comissió en el supòsit present no existiria cap tasca complexa d’elaboració o reelaboració de la informació, perquè la informació que s’ha de fornir està emmagatzemada en una o vàries bases de dades i per definició, les bases de dades són un conjunt de dades amb una estructura coherent, i accessibles des d'un o més programes o aplicació, de manera que qualsevol d'elles pot ser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l'estructura del conjunt ni les altres dades. La propietat fonamental d'una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen; és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base. Així, les dades, prèviament definides i estructurades, es configuren com a registres en els quals es fan les diferents anotacions o assentaments i permet accedir i recuperar les dades aplicant diferents filtres i criteris de selecció. I és aquesta darrera característica on resideix la veritable raó de ser de les bases de dades: la possibilitat de recuperar només la informació que necessitem en cada moment, ordenar-la i fins i tot aplicar-hi operacions aritmètiques. Recordem, a més, que l’article 66.1.b) del Decret 8/2021 estableix que només es pot al·legar que concorre una tasca complexa “quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Així, i de la lectura de l’articulat es constata que per apreciar aquesta complexitat, es requereix que es donin acumulativament les dues condicions: tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada, cosa que aquesta Comissió no aprecia en el supòsit concret que analitzem, i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics, element que tampoc s’aprecia en el cas que ens ara ens ocupa com venim argumentant. D’altra banda, cal tenir en compte, a més, la informació que caldria facilitar a la persona reclamant es pot extreure perfectament de les dades emmagatzemades, endreçades i disponibles per a l’Ajuntament de la Vall de Boí en el programari informàtic que empra per a fer el pressupost i per a controlar-ne la seva execució. 4. Sobre el dret d’accés a la informació pública reclamada i la inexistència de límits que puguin limitar-ne l’abast En primer lloc, cal palesar que la informació sol·licitada és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. En tercer lloc, aquesta Comissió vol emfasitzar que d’acord amb l’article 20 LTAIPBG que preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. Així mateix, i per molt que l’Ajuntament hagi al·legat la concurrència dels següent límits al dret d’accés a la informació pública “interessos econòmics i comercials” i “confidencialitat en els processos de presa de decisió” - límit d’altra banda inexistent a la LTAIPBG-, aquesta invocació s’ha fet de manera genèrica i sense que es pugui objectivar quin és el perjudici concret que es causaria a l’Ajuntament amb la revelació de la informació reclamada, informació -recordem-ho- que fa referència al pressupost municipal, i que no està relacionada específicament i directa amb cap procediment de contractació, ni amb cap procés de presa de decisions públiques, processos i contractacions que es veuen reflectits, això sí, i com no podria ser d’altra manera, en el pressupost del consistori. La informació que es demana està completament a disposició de l’Ajuntament, en tant que és necessària per a poder executar normalment el seu pressupost i per a poder retre comptes, quan s’escaigui i si s’escau davant els organismes de control extern. També s’ha de posar en relleu que l’Ajuntament reclamat sembla confondre l’abast de les obligacions de publicitat activa en matèria pressupostària, amb l’exercici del dret d’accés a la informació públic que la LTAIPBG reconeix a qualsevol persona major de 16 anys. En aquest sentit, els dos àmbits, el del dret d’accés i el de les obligacions de publicitat activa no tenen perquè coincidir, essent el primer d’abast més ampli ja que abasta qualsevol informació –no subjecta a límits- que estigui en poder de l’Administració pública, com seria el cas. No tota la informació pública que està en mans de l’Administració està subjecta a obligacions de publicitat activa, però si és informació pública és susceptible de ser consultada per via de l’exercici del dret d’accés. D’altra banda, cal tenir en compte que les dades que es demanen fan referència a exercicis pressupostaris tancats, com també hauria de ser el del 2024, atesa la data actual. Per tant, de cap manera es pot entendre que la informació sol·licitada és informació que es està en curs d’elaboració. La referència a la pròrroga pressupostària del 2025 és sobrera perquè la persona jurídica reclamant demana accés a les dades dels exercicis 2021- 2024. Així mateix cal tenir en compte que la Orden HAP/1781/2013, de 20 de septiembre, por la que se aprueba la Instrucción del modelo normal de contabilidad local determina en la seva Regla 7 el següent: “Regla 7. Destinatarios de la información contable. La información contable que se elabore por las entidades contables irá dirigida a los siguientes destinatarios: “i) Otras entidades públicas y privadas, asociaciones, usuarios de los servicios prestados por la entidad contable y ciudadanos en general.” Difícilment el dret d’accés a la informació pública reclamada pot estar afectat per la concurrència d’algun dels límits previstos a la LTAIPBG si l’ordre que regula la comptabilitat local determina justament que la informació comptable, com és la que demana la persona reclamant, està dirigida també a la ciutadania en general. En definitiva, aquesta Comissió empara el dret de l’associació reclamant a les dades següents: “: “1. Pressupost inicial i final a nivell de partides (amb la major desagregació) dels quatres últims exercicis incloent l'exercici 2024. 2. Resums dels quatre últims exercicis pressupostaris a nivell de capítols detallant: a. Pressupost inicial; b. Modificacions de pressupost; c. Pressupost final o definitiu. 3. Que l'estat d'ingressos es manifesti: a. Les previsions inicials; b. Les revisions finals o definitives; c. Els drets reconeguts (RD) d. La recaptació neta.(I) 4. Que l'estat de despeses es manifesti: a. Les previsions inicials; b. Les previsions finals o definitives c. Les obligacions contretes (ADO) d. Els pagaments efectuats (P/PR); 5. Que aquesta informació sigui facilitada amb formal EXCELL, perquè d'aquesta forma es pugui fer un correcte estudi í comparativa.” 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Gestió del pressupost (codi 0077). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1656/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes als fonament jurídics 2,3 i 4. 2. Requerir a l’Ajuntament de la Vall de Boí que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes. 3. Requerir a l’Ajuntament de la Vall de Boí a informar la GAIP, dins del termini d’un mes de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1656/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.