Inadmisión de reclamaciones contra la Agencia Catalana de Consumo por extemporaneidad y concurrencia de proceso judicial

Resolució 1340/2024, de 17 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1317/2024 i 1327/2024 (acumulació) Administració reclamada: Agència Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya - ACC Informació reclamada: Ser considerada part interessada de l’expedient i informació sobre actuacions realitzades. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. La connexió existent entre les Reclamacions 1317/2024 i 1327/2024 es produeix en les parts que són les mateixes i els objectes d’aquestes són idèntics i, per tant, la finalització del procediment és igualment la mateixa en els dos casos per raó de què es constata l’extemporaneïtat en la presentació d’ambdues reclamacions. També cal apreciar la concurrència en aquest procediment d’un recurs contenciós administratiu en tramitació sobre el mateix objecte que motiva que la Comissió no hagi de conèixer de les reclamacions atesa la preferència jurisdiccional en la seva tramitació. Paraules clau: Sector públic. Reclamacions coincidents en reclamant, entitat reclamada i objecte de reclamació. Acumulació. Reclamació contra desestimació. Reclamacions extemporànies. Coincidència amb recurs contenciós administratiu. Inadmissió. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 28 de setembre de 2024 es presenta a la GAIP la Reclamació 1317/2024, presentada per una reclamant contra l’Agencia Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya- ACC- en relació amb la sol·licitud d’informació de 8 de maig de 2024 (codi tràmit 3XV056K6Y i número de registre 9015- 1170355/2024) que demanava “Informació sobre dos expedients administratius DEN/82050/2023 i SAN/18292/2021” i reclama “Ser part interessada dels expedients DEN/82050/2023 i SAN/18292/2021 Que m'informin sobre totes les actuacions realitzades en els expedients DEN/82050/2023 i SAN/18292/2021 Copia dels expedients DEN/82050/2023 i SAN/18292/2021degudament foliats, numerats i certificats que incloguin totes les actuacions des de la data d'inici.” El 29 de setembre de 2024 es presenta a la GAIP la Reclamació 1327/2024, presentada per la mateixa reclamant, també contra la mateixa institució ACC, en relació amb la mateixa sol·licitud d’informació de 8 de maig de 2024 esmentada a l’apartat anterior, i fa referència al mateix objecte i reclama el mateix que s’ha descrit a l’apartat anterior, respecte a la reclamació 1317/2024. En ambdues reclamacions es manifesta que “S'ha demanat, reiteradament, des de desembre del 2022, sense que a data d'avui m'hagin admès la meva reclamació, vulnerant els meus drets. Puntualitzo que el meu interès legítim, no és un mer interès pel que fa a la legalitat, ja que, com a denunciant em trobo en una relació especial, amb l'objecte del procés o del procediment, que es concreta en la titularitat d'un interès directe, personal i legítim que pugui ésser afectat per la resolució que es dicti (STS de 22 de novembre de 1996). En el mateix sentit, el Tribunal Suprem ha assenyalat que el denunciant sí que està legitimat per participar en el procediment sancionador i per obtenir una resposta administrativa o jurisdiccional, per raó que una resolució estimatòria de les seves pretensions pot incidir positivament en l'esfera jurídica del denunciant (STS de 21 de juliol de 1995, 25 i 31 d'octubre i 2i 9 de novembre de 1996 i 21,24 i 29 de gener de 1997).L’entiata financera la part denunciada, ha pogut mentir a la Agència Catalana de Consum per poder beneficiar-se de la situació, (que no la sancionin, que no s'anul·li el contracte d'adhesió per falta de avaluació de la solvència i per falta d'oferta vinculant, que no s'anul·li per moltes clàusules abusives en el contracte d'adhesió, etc... ), i com a part denunciada tinc dret a presentar al·legacions, aportar proves fefaents que demostrin el contrari del que l’entiat financera ha al·legat, i a ser part interessada en aquests expedients. Resoldre el contrari em causa una total indefensió i una vulneració dels meus drets per part de la Generalitat de Catalunya.” El 6 de juny de 2024 l’Agència Catalana de Consum – ACC - desestima la sol·licitud d’accés de la reclamant de 8 de maig de 2024, que ha motivat la interposició de les reclamacions, com ja s’ha dit. Inadmet part de les pretensions d’ostentar la condició de persona interessada, denega l’accés a l’expedient de denúncia d’acord amb el Codi de Consum vinculat al límit de confidencialitat de procediments. D’altra banda, es desestima la pretensió d’accés a l’expedient sancionador fent referència a un precedent de l’any 2023 en el marc del qual ja es va lliurar a la reclamant tota la informació de l’expedient sancionador, i s’afirma que l’expedient no conté cap nova informació d’ençà del lliurament anterior. El 12 de juny de 2024 la reclamant interposa Recurs Contenciós Administratiu contra la resolució de l’Agencia Catalana de Consum-ACC de 6 de juny de 2024. A aquesta Comissió no li consta la resolució ni el desistiment d’aquest recurs. Fonaments jurídics 1. Sobre l’acumulació de les reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular -lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Es constata la identitat de les Reclamacions 1317/2024 i 1327/2024: les parts són les mateixes i l’objecte és idèntic i, per tant, la finalització del procediment és igualment la mateixa en els dos casos. Els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, és procedent concloure acumular les Reclamacions esmentades als antecedents en aquesta Resolució única que es considera adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos generals. 2. Inadmissió L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Segons l’article 42.1 LTAIPBG “les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En el cas que ens ocupa, les Reclamacions es van presentar el 28 i 29 de setembre de 2024, i la resolució de l’Agència Catalana de Consum contra la qual es reclama ´rs de data 6 de juny de 2024 per desestimació de la petició d’informació, per la qual cosa, aquestes Reclamacions s’han de considerar extemporànies, atès que s’ha superat el termini d’un mes previst a la normativa aplicable per a poder-la presentar i, per tant, aquesta Comissió inadmet les Reclamacions. D’altra banda, aquesta Comissió té constància per l’aportació documental que fa la pròpia reclamant, de la interposició d’un recurs contenciós administració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el passat 13 de juny de 2024, sobre la mateixa pretensió, i respecte del qual no es té constància que s’hagi resolt ni tampoc sobre el seu desistiment o altre motiu que justifiqui la seva finalització. Aquesta circumstància relativa a la concurrència d’un procés judicial en tramitació respecte d’un objecte coincident al reclamat, d’acord amb la preferència de la instància judicial per a resoldre, dona lloc a què aquesta Comissió no hagi de conèixer de les reclamacions plantejades mentre perduri aquesta coincidència. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 d’octubre de 2024, inadmetre les reclamacions 1317/2024 i 1327/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, declarar-ne finalitzat el procediment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.