Una ciudadana solicitó a la Agencia Catalana de Consumo (ACC) ser parte interesada y acceder a actuaciones de dos expedientes administrativos. Alegó un interés legítimo directo como denunciante. La GAIP inadmitió las reclamaciones por presentarse fuera de plazo y por existir un recurso contencioso-administrativo en curso sobre el mismo objeto.
Puntos clave de la argumentación
1
Se acuerda la acumulación de las reclamaciones 1317/2024 y 1327/2024 al existir identidad sustancial en las partes y el objeto, conforme al artículo 57 de la LPAC.
2
Las reclamaciones se consideran extemporáneas al haberse interpuesto el 28 y 29 de septiembre de 2024 contra una resolución del 6 de junio de 2024, superando el plazo de un mes previsto en el artículo 42.1 de la LTAIPBG.
3
Se produce una inadmisión basada en la preferencia jurisdiccional, ya que existe un recurso contencioso-administrativo en tramitación ante el TSJC sobre la misma pretensión.
Texto completo
Resolució 1340/2024, de 17 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1317/2024 i 1327/2024 (acumulació)
Administració reclamada: Agència Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya -
ACC
Informació reclamada: Ser considerada part interessada de l’expedient i informació sobre
actuacions realitzades.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un
procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una
identitat substancial o una connexió íntima.
La connexió existent entre les Reclamacions 1317/2024 i 1327/2024 es produeix en les parts
que són les mateixes i els objectes d’aquestes són idèntics i, per tant, la finalització del
procediment és igualment la mateixa en els dos casos per raó de què es constata
l’extemporaneïtat en la presentació d’ambdues reclamacions. També cal apreciar la
concurrència en aquest procediment d’un recurs contenciós administratiu en tramitació sobre el
mateix objecte que motiva que la Comissió no hagi de conèixer de les reclamacions atesa la
preferència jurisdiccional en la seva tramitació.
Paraules clau: Sector públic. Reclamacions coincidents en reclamant, entitat reclamada i
objecte de reclamació. Acumulació. Reclamació contra desestimació. Reclamacions
extemporànies. Coincidència amb recurs contenciós administratiu. Inadmissió.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 28 de setembre de 2024 es presenta a la GAIP la Reclamació 1317/2024, presentada
per una reclamant contra l’Agencia Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya-
ACC- en relació amb la sol·licitud d’informació de 8 de maig de 2024 (codi tràmit
3XV056K6Y i número de registre 9015- 1170355/2024) que demanava “Informació sobre
dos expedients administratius DEN/82050/2023 i SAN/18292/2021” i reclama “Ser part
interessada dels expedients DEN/82050/2023 i SAN/18292/2021 Que m'informin sobre
totes les actuacions realitzades en els expedients DEN/82050/2023 i SAN/18292/2021
Copia dels expedients DEN/82050/2023 i SAN/18292/2021degudament foliats, numerats i
certificats que incloguin totes les actuacions des de la data d'inici.”
El 29 de setembre de 2024 es presenta a la GAIP la Reclamació 1327/2024, presentada per la mateixa reclamant, també contra la mateixa institució ACC, en relació amb la mateixa
sol·licitud d’informació de 8 de maig de 2024 esmentada a l’apartat anterior, i fa referència
al mateix objecte i reclama el mateix que s’ha descrit a l’apartat anterior, respecte a la
reclamació 1317/2024.
En ambdues reclamacions es manifesta que “S'ha demanat, reiteradament, des de
desembre del 2022, sense que a data d'avui m'hagin admès la meva reclamació, vulnerant
els meus drets.
Puntualitzo que el meu interès legítim, no és un mer interès pel que fa a la legalitat, ja que,
com a denunciant em trobo en una relació especial, amb l'objecte del procés o del
procediment, que es concreta en la titularitat d'un interès directe, personal i legítim que
pugui ésser afectat per la resolució que es dicti (STS de 22 de novembre de 1996). En el
mateix sentit, el Tribunal Suprem ha assenyalat que el denunciant sí que està legitimat per
participar en el procediment sancionador i per obtenir una resposta administrativa o
jurisdiccional, per raó que una resolució estimatòria de les seves pretensions pot incidir
positivament en l'esfera jurídica del denunciant (STS de 21 de juliol de 1995, 25 i 31
d'octubre i 2i 9 de novembre de 1996 i 21,24 i 29 de gener de 1997).L’entiata financera la
part denunciada, ha pogut mentir a la Agència Catalana de Consum per poder beneficiar-se
de la situació, (que no la sancionin, que no s'anul·li el contracte d'adhesió per falta de
avaluació de la solvència i per falta d'oferta vinculant, que no s'anul·li per moltes clàusules
abusives en el contracte d'adhesió, etc... ), i com a part denunciada tinc dret a presentar
al·legacions, aportar proves fefaents que demostrin el contrari del que l’entiat financera ha
al·legat, i a ser part interessada en aquests expedients. Resoldre el contrari em causa una
total indefensió i una vulneració dels meus drets per part de la Generalitat de Catalunya.”
El 6 de juny de 2024 l’Agència Catalana de Consum – ACC - desestima la sol·licitud
d’accés de la reclamant de 8 de maig de 2024, que ha motivat la interposició de les
reclamacions, com ja s’ha dit. Inadmet part de les pretensions d’ostentar la condició de
persona interessada, denega l’accés a l’expedient de denúncia d’acord amb el Codi de
Consum vinculat al límit de confidencialitat de procediments. D’altra banda, es desestima la
pretensió d’accés a l’expedient sancionador fent referència a un precedent de l’any 2023 en
el marc del qual ja es va lliurar a la reclamant tota la informació de l’expedient sancionador,
i s’afirma que l’expedient no conté cap nova informació d’ençà del lliurament anterior.
El 12 de juny de 2024 la reclamant interposa Recurs Contenciós Administratiu contra la
resolució de l’Agencia Catalana de Consum-ACC de 6 de juny de 2024. A aquesta
Comissió no li consta la resolució ni el desistiment d’aquest recurs.
Fonaments jurídics
1. Sobre l’acumulació de les reclamacions
L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un
procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular -lo amb altres amb els que tingui una
identitat substancial o una connexió íntima.
Es constata la identitat de les Reclamacions 1317/2024 i 1327/2024: les parts són les mateixes
i l’objecte és idèntic i, per tant, la finalització del procediment és igualment la mateixa en els dos
casos.
Els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fet
que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, és
procedent concloure acumular les Reclamacions esmentades als antecedents en aquesta
Resolució única que es considera adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per
als interessos generals.
2. Inadmissió
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta.
Segons l’article 42.1 LTAIPBG “les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han
d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en
què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació
del recurs de reposició.
En el cas que ens ocupa, les Reclamacions es van presentar el 28 i 29 de setembre de 2024, i
la resolució de l’Agència Catalana de Consum contra la qual es reclama ´rs de data 6 de juny
de 2024 per desestimació de la petició d’informació, per la qual cosa, aquestes Reclamacions
s’han de considerar extemporànies, atès que s’ha superat el termini d’un mes previst a la
normativa aplicable per a poder-la presentar i, per tant, aquesta Comissió inadmet les
Reclamacions.
D’altra banda, aquesta Comissió té constància per l’aportació documental que fa la pròpia
reclamant, de la interposició d’un recurs contenciós administració davant el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya, el passat 13 de juny de 2024, sobre la mateixa pretensió, i respecte
del qual no es té constància que s’hagi resolt ni tampoc sobre el seu desistiment o altre motiu
que justifiqui la seva finalització. Aquesta circumstància relativa a la concurrència d’un procés
judicial en tramitació respecte d’un objecte coincident al reclamat, d’acord amb la preferència
de la instància judicial per a resoldre, dona lloc a què aquesta Comissió no hagi de conèixer de
les reclamacions plantejades mentre perduri aquesta coincidència.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 17 d’octubre de 2024, inadmetre les reclamacions 1317/2024 i 1327/2024, d’acord amb les
consideracions fetes al fonament jurídic 2, declarar-ne finalitzat el procediment i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.