Finalización de reclamación contra la Agència Catalana de Consum sobre un expediente de consumo mediante acuerdo de mediación

Resolució 458/2023, d’1 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 1109/2022 Administració reclamada: Agència Catalana de Consum Informació reclamada: Informació relativa a una denúncia per un comptador d’aigua. Sentit de la resolució: Finalització per acord de mediació Resum: L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment de mediació posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic. Segons es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada, degudament signada pels assistents, les parts han assolit un acord, que consta annex a aquesta Resolució, a satisfacció de la persona reclamant. Amb la informació de què disposa la GAIP, no s’aprecia que aquest Acord contingui elements contraris a l’ordenament jurídic ni als interessos generals, per la qual cosa correspon posar fi al procediment de reclamació. Paraules clau: Agència Catalana de Consum. Expedients. Informació futura. Confidencialitat. Reclamació contra desestimació parcial i inadmissió parcial. Mediació. Acord de mediació. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents El 7 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1109/2022, presentada contra l’Agència Catalana de Consum (ACC), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 10 de novembre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’ACC: “Voldria saber els tràmits que s'han fet sobre aquest expedient sancionador que consta a l'assumpte. No sóc part interessada encara que hagi iniciat jo l'expedient però al ser un tràmit públic vull saber què s'ha fet per part d'aquest organisme públic, si s'ha visitat el local presencialment, si s'ha sancionat a l'empresa, etc etc”. El 2 de desembre de 2022 l’ACC resol: “1. Desestimar part de la sol·licitud d’accés a informació pública amb el codi de tràmit Y58YVPV3R presentada en data 10/11/2022 per la persona sol·licitant en relació amb l’accés als tràmits realitzats en el marc de la denúncia de consum objecte d’aquesta sol·licitud d’accés a la informació pública. 2. No admetre part de la sol·licitud d’accés a la informació pública amb el codi de tràmit Y58YVPV3R presentada en data 10/11/2022 per la persona sol·licitant en relació amb l’accés als tràmits futurs que es poden realitzar en el marc de la denúncia de consum objecte d’aquesta sol·licitud d’accés a la informació pública”. Aquesta resolució es fonamenta en les següents consideracions: “En el cas de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’aquesta resolució, el límit que concorre és el secret o confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública. L’article 21 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix que el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: – El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei. En compliment d’allò que disposa l’article 20.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, l’aplicació del límit esmentat es fonamenta en les causes següents: El sol·licitant d’accés a la informació pública demana l’accés als tràmits i actuacions que s’hagin realitzat per aquesta Agència en el marc de la denúncia de consum amb codi d’identificació DEN/59733/2022 presentada pel mateix sol·licitant. Com bé manifesta el sol·licitant d’accés en la seva sol·licitud, el fet d’haver presentat una denúncia no li confereix per si mateix la condició de persona interessada, tant en la fase de diligències d’inspecció, com en un hipotètic futur procediment sancionador. La disposició addicional primera de la Llei 19/2014, de 29 de desembre estableix que “l’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu”. En aquest sentit, l’article 4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPCAP) estableix el concepte de persona interessada en un procediment administratiu, i es concreta a l’article 62.5 de la LPCAP que “la presentació d’una denúncia no confereix, per si mateixa, la condició d’interessat en el procediment”. (...) L’article 21.1.c) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre estableix que “El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. Així, aquesta Administració no pot estimar l’accés a la informació sol·licitada a l’empara del límit esmentat, en relació amb l’article 322-2.5 de la Llei 22/2010, de 22 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya (en endavant, Codi de Consum) al qual s’estableix el caràcter reservat de les actuacions inspectores en matèria de consum: “La documentació i les dades obtingudes pels òrgans competents en matèria d’inspecció de consum en l’exercici de llurs funcions d’investigació i control tenen caràcter reservat i únicament es poden utilitzar per a la finalitat de l’actuació inspectora, de manera que queda expressament prohibida la cessió o la comunicació a tercers, llevat que una norma amb rang de llei obligui a comunicar els fets si posen en relleu indicis d’infraccions penals o administratives en altres matèries”. En aquest sentit s’ha pronunciat la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) en relació al límit de l’article 21.1.c) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, en la seva Resolució 15/2019, de 16 de gener, en la qual estableix que “El bé protegit pel límit invocat (article 21.1.c LTAIPB) és el desenvolupament normal dels procediments tramitats per l’Administració pública, quan legalment s’imposi la confidencialitat. En aquest supòsit legal de limitació a l’accés hi queden subsumits els límits previstos en la legislació bàsica estatal (Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE) relatius a la garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió (art. 14.1.k LTAIPBGE) o la preservació de les funcions administratives de vigilància, inspecció i control (art. 14.1.g LTAIPBGE)”. Tot seguit, la resolució esmentada afirma que “El límit relatiu a la confidencialitat dels procediments tramitats per l’Administració pública (article 21.1.c LTAIPBG) així com el relatiu a la garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió (art. 14.1.k LTAIPBGE) tenen com a finalitat protegir l’exercici de les funcions administratives afectades i evitar que les persones investigades puguin eludir-les o entorpir-les destruint proves o evadint-se de la justícia, o evitar que la presa de decisions es pugui veure compromesa pel coneixement públic de les deliberacions. Només en el cas que encara no s’haguessin pres les decisions oportunes en relació amb els incidents adversos notificats, i només en la mesura en què el procediment de comprovació romangui obert i en curs i el seu desenvolupament pugui quedar compromès per l’accés, seria justificable l’aplicació d’aquests límits”. Així doncs, aquest Agència no pot donar accés als tràmits i actuacions dutes a terme en el marc de la denúncia presentada al sol·licitant d’accés, doncs l’expedient encara està en tramitació sense que hi hagi una decisió en relació a la possible incoació de procediment sancionador o arxivament de l’expedient, i, per tant, en aplicació del Codi de Consum de Catalunya, es tractaria de tràmits d’actuacions inspectores que ostenten el caràcter de reservades. (...) Part de la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada s’ha d’inadmetre per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió, tal i com s’exposa a continuació: En l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Concorre aquesta causa d’inadmissió atès que el sol·licitant d’accés demana conèixer els tràmits “fets o per fer” en relació al la denúncia DEN/59733/2022 en matèria de consum interposada pel mateix sol·licitant d’accés, per la qual cosa s’està demanat l’accés a eventuals tràmits futurs que encara no s’han dut a terme per aquesta Administració (“conèixer els tràmits (...) per fer”), essent d’aplicació el que disposa l’article 53.2 del Decret 6/2021, de 9 de febrer: “En tot cas, la informació pública objecte del dret d’accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d’accés, amb independència de la data d’entrada en vigor de la Llei 19/2014, de 29 de desembre”. La Reclamació presentada el 7 de desembre de 2022 indica que l’ACC només ha facilitat part de la informació demanada. El 23 de desembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 23 de desembre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’ACC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 9 de gener de 2023 la GAIP rep l’informe de l’ACC, que reitera, més sintèticament, els raonaments indicats a l’antecedent 3, pels quals l’Agència resol la desestimació parcial i la inadmissió parcial de la Reclamació. El 8 de febrer de 2023 es celebra la primera sessió de mediació que finalitza amb l’assoliment d’un acord entre les parts que consta adjunt a aquesta resolució. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Acord de mediació L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment de mediació posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic. Segons es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada, degudament signada pels assistents, les parts han assolit un acord, que consta annex a aquesta Resolució, a satisfacció de la persona reclamant. Amb la informació de què disposa la GAIP, no s’aprecia que aquest Acord contingui elements contraris a l’ordenament jurídic ni als interessos generals, per la qual cosa correspon posar fi al procediment de reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de juny de 2023, resol per unanimitat: 1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1109/2022 amb l’acord de les parts annex a aquesta Resolució 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. ACORD DE MEDIACIÓ del 8 de febrer, relatiu a la Reclamació 1109/2022 REUNITS La persona reclamant,  ... En representació de l’Agència Catalana de Consum  ... ACORDEN La part reclamant, mitjançant les explicacions de l’Agència Catalana de Consum contingudes a l’acta de la sessió de mediació, es dona per satisfeta de la seva reclamació en relació amb l’accés a la informació pública sol·licitada, sens perjudici de les actuacions i accions ulteriors que li puguin correspondre. El present Acord de mediació es regeix per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i segueix el previst pel Manual de mediació de la GAIP, els aspectes més destacats del qual són recollits per les adjuntes “Característiques bàsiques del procediment de mediació per a l’accés a la informació pública”. Tots aquests documents són coneguts per les parts i mereixen la seva conformitat. L’acord es presentarà al Ple de la GAIP, a fi que aquesta en tingui coneixement, dicti la resolució que posa fi al procediment de reclamació, ordeni la seva execució i la seva publicació al web de la GAIP. Firmes: Hi consten les firmes