Estimada parcialmente 23/01/2017 · 117 días en resolverse

Acceso a información sobre felicitaciones públicas otorgadas al personal de la Unidad Central del Laboratorio Biológico de los Mossos d'Esquadra

Un funcionario de los Mossos d'Esquadra solicitó información sobre las felicitaciones públicas otorgadas al personal de su unidad entre 2010 y 2016. La administración alegó límites de seguridad y protección de datos. La GAIP estima parcialmente la solicitud, obligando a entregar la mayoría de los datos personales y criterios de concesión, pues prevalece el derecho del interesado a controlar la discrecionalidad administrativa.

Puntos clave de la argumentación

1 Para aplicar límites al acceso a la información, la Administración debe justificar el perjuicio concreto y efectivo que el acceso comporta, no bastando con invocaciones genéricas.
2 El derecho de acceso prevalece sobre la protección de datos personales cuando el solicitante es un potencial perjudicado en procesos de provisión de plazas donde las felicitaciones computan como mérito.
3 La transparencia es especialmente necesaria en ámbitos donde la Administración actúa con un mayor margen de discrecionalidad, como el otorgamiento de recompensas policiales.
4 El acceso a datos personales (como el TIP) es procedente si el interés público en la divulgación y la defensa de derechos laborales superan el perjuicio relativo para los afectados.
5 La información obtenida no puede difundirse libremente debido al deber de secreto profesional del funcionario, pero puede usarse para finalidades legítimas como la defensa judicial.

Texto completo

Resolució 17/2017, de 23 de gener Núm. Expedient Reclamació: 253/2016 Administració reclamada: Administració de la Generalitat. Direcció General de la Policia. Informació reclamada: Informació sobre les felicitacions públiques atorgades al personal de la Unitat Central del Laboratori Biològic de la Divisió de Policia Científica de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra entre els anys 2010- 2016. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: Perquè es pugui emprar un límit a fi d’impedir totalment o parcial l’accés a una determinada informació pública cal justificar el perjudici concret i efectiu que aquest accés comporta per al dret o interès protegit pel límit en qüestió (test del dany o perjudici). La persona reclamant, com a membre del CME, candidata a obtenir les esmentades felicitacions públiques i potencial perjudicada quan concorri a processos de provisió de llocs en concurrència amb altres candidats que hagin obtingut les dites felicitacions indegudament, ha de poder conèixer els criteris concrets emprats en el seu atorgament i disposar dels elements que permetin detectar eventuals irregularitats en la seva concessió. Reconèixer el dret d’accés de la persona reclamant no només li permet defensar millor els seus legítims drets laborals, sinó que potencia la transparència i el control del procés d’atorgament de felicitacions, un atorgament caracteritzat per la seva gran discrecionalitat. En el cas que la DGP acrediti fefaentment que el lliurament de la informació sol·licitada a la persona reclamant pot suposar efectivament un perjudici per a la seguretat pública, la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries o per a la seguretat de les persones concretes a les quals s’han concedit les felicitacions, caldrà ometre els aspectes de la informació únicament en la part que resulti imprescindible per evitar aquell perjudici. En principi, la informació obtinguda en exercici del dret d’accés pot ser difosa lliurement, llevat que l’accés pugui ocasionar un perjudici a algun dels drets i interessos enumerats en els articles 21 i sq. LTAIPBG i s’hagi concedit l’accés després d’un judici ponderatiu en què s’hagin tingut especialment en compte les circumstàncies subjectives de qui sol·liciti l’accés, la finalitat pretesa o les garanties de reserva que s’ofereixin. En tot cas, res no impedeix que la persona reclamant pugui emprar la informació obtinguda per a les finalitats legítimes que motiven la sol·licitud, com la defensa dels seus drets com a empleat públic o la denúncia de les irregularitats que s’hagin pogut produir en l’atorgament de felicitacions. Paraules clau: Generalitat. Personal. Felicitacions públiques. Seguretat pública. Investigació o sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. Secret o confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració. Dades personals. Motivació. Difusió de la informació obtinguda. Ponent: Oriol Mir Puigpelat. Antecedents 1. El 28 de setembre de 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 253/2016, presentada contra la manca de resolució per part de la Direcció General de la Policia (DGP) del Departament d’Interior de la Generalitat de la sol·licitud d’accés a informació que s ’indica a l’antecedent següent. 2. El 8 d’abril de 2016, la persona reclamant, funcionari de l’escala de suport de la categoria de facultatiu del Cos de Mossos d’ Esquadra (CME), sol·licita la informació següent a la DGP (registre d’entrada núm. 0261E/2869/2016) , relacionada amb les seves funcions com a facultatiu biòleg de la Unitat Central del Laboratori Biològic (UCLB) de la Divisió de Policia Científica (DPC) de la Policia de la Generalitat – Mossos d’ Esquadra: a) “Llista del personal de laboratori des de l’any 2010 al 2016 en què aparegui el número de TIP [targeta d’ identitat professional, l’element identificador dels membres del CME], categoria professional, data d’ incorporació al laboratori, si ha rebut felicitacions públiques pel seu treball desenvolupat al laboratori, la data en què s’ha proposat cada felicitació atorgada, si estaven o no qualificats com a “analistes” (segons el manual de qualitat de la DPC) en el moment de la proposta i l’actuació meritòria. 
 b) Número de persones de la Unitat Central del Laboratori Biològic felicitades aquest any. 
 c) L’actuació professional per la qual han estat felicitades aquest any. d) Si s’ha atorgat felicitació a tot l’escamot de tardes que va treballar en el ‘cas Germanwings’ i en cas negatiu, identificar: i) Quin és el càrrec i TIP del responsable d’ assignar la distribució de tasques dins l’ escamot i la seva categoria professional. ii) El TIP del personal que conformava l’escamot de tardes (fent torn de tardes), la seva categoria professional i el rol desenvolupat dins del laboratori en aquells moments. iii) Si van existir diferències en aquesta assignació de tasques al personal de l’escamot i, de ser així, quin va ser el criteri”. A la sol·licitud la persona reclamant manifesta que vol obtenir aquesta informació, a l’empara de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), per tal de “dotar-me de seguretat jurídica en la meva relació laboral amb l’Administració i assegurar-me que no es produeix un fet discriminatori que em resulti lesiu a l’empara dels articles 28 i 103 de la Constitució Espanyola”, perquè “he sabut que s’ha felicitat públicament al personal del meu escamot que estava fent torn de tardes per la seva actuació professional arran de l’accident de l’aeronau de la companyia Germanwings”, “les felicitacions tenen repercussió sobre els mèrits en els processos de provisió i selecció” i “no tinc clar quin és el criteri amb què s’estan donant les felicitacions públiques al personal de la Unitat Central del Laboratori Biològic”. 3. El 13 de maig de 2016, la DGP adreça un escrit a la persona reclamant en què l’ informa que s’ha rebut la seva sol·licitud, que se’ n donarà trasllat a les terceres persones afectades i que aquest tràmit de trasllat suspèn el termini de resolució en virtut de l’article 31.4 LTAIPBG. Així mateix, se l’informa que “tenint en compte el volum de la informació sol·licitada, les tasques d’ elaboració que requereix la seva obtenció, així com el nombre de terceres persones afectades, es prorroga el termini per resoldre la vostra sol·licitud en 15 dies, d’acord amb el que estableix l’ article 33.2 [LTAIPBG]”. 4. En no rebre resolució de la sol·licitud ni cap altre escrit, la persona reclamant presenta la seva reclamació davant la GAIP, que té entrada en el registre d’ aquesta, com s’ha dit, el 28 de setembre de 2016. La persona reclamant considera que la seva sol·licitud ha estat estimada per silenci administratiu positiu i declina el procediment de mediació previst per l’article 42 LTAIPBG. 5. El Ple de la GAIP admet a tràmit la reclamació el 5 d’ octubre de 2016 i així ho comunica a la persona reclamant el 7 d’ octubre de 2016. El 10 d’octubre de 2016, la GAIP comunica la presentació de la reclamació a la DGP i li demana l’expedient, així com un informe jurídic sobre la reclamació presentada. 6. El 8 de novembre de 2016, la DGP trasllada a la GAIP l’expedient de la sol·licitud i l’informe jurídic demanat. A l’expedient consten els escrits del trasllat de la sol·licitud practicat els dies 18 de maig i 6 de juny de 2016 a vint-i-sis terceres persones afectades, així com les al·legacions presentades per set d’elles (sis en contra del lliurament de la informació –limitant-se a invocar de manera genèrica l’article 24 LTAIPBG– i una favorable a aquest lliurament). A l’informe jurídic, la DGP indica el marc regulador de l’atorgament de felicitacions públiques als membres del CME i es mostra favorable a lliurar només una part de la informació sol·licitada, concretament la següent: - Sobre l’apartat a de la sol·licitud: número d’ identificació professional de la persona felicitada, categoria professional, data i motiu de la felicitació. - Sobre l’apartat b de la sol·licitud: es mostra favorable a donar aquesta informació, que facilita en el propi informe. - Sobre els apartats c i d de la sol·licitud: només l’actuació professional per la qual han estat felicitades les persones per la seva feina a la UCLB, “però sense vincular la persona amb el cas”, i informar sobre si tot l’escamot de tardes que va treballar en el cas “Germanwings” ha rebut una felicitació per aquest motiu. A l’informe també s’explica com es van seleccionar les persones del laboratori que van participar en les tasques d’ identificació de les víctimes d’aquest accident aeri (tasques per les quals van rebre les felicitacions) i per què “ no tot el personal dels escamots actius el dia de l’accident i en dies posteriors va treballar en aquest cas, no sent únic el cas del sol·licitant”. L’informe fonamenta aquest accés merament parcial en una invocació genèrica dels límits de la seguretat pública, de la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries, del secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració i de la intimitat i els altres drets privats legítims (lletres a, b, c i f de l’article 21.1 LTAIPBG), així com en la protecció de la seguretat de les terceres persones afectades per la sol·licitud d’accés (article 24.2.d LTAIPBG). Afirma també que “la informació relativa a l’ organització d’ un servei policial i, concretament, part de la informació que es peticiona en aquesta [sol·licitud] és informació de caràcter sensible, la divulgació de la qual és contraproduent per raons de seguretat i d’eficàcia administrativa”, i que “ pel que fa al TIP de les terceres persones afectades [...], s’ha d’assenyalar que aquest any altres membres del CME adscrits a la UCLB han rebut felicitacions per la seva participació en casos recents en què la presumpta persona agressora pot estar pendent d’identificació o en busca i captura. Motius pels quals és del tot desaconsellable incorporar la identificació d’aquests membres del CME i la seva participació en la resolució d’un determinat cas al flux d’informació pública. Sobretot tenint en compte que, com s’ha dit anteriorment, la informació peticionada és fàcilment accessible pel sol·licitant, de manera informal, en el seu entorn laboral”. Finalment, considera que, “en cas que la GAIP dictamini que cal lliurar al sol·licitant tota la informació peticionada, és aconsellable establir restriccions per tal que la informació es lliuri exclusivament a la persona sol·licitant, atesa la seva condició de membre del CME que presta serveis a la UCLB i tot indicant que no és permesa la seva divulgació o reutilització”. 7. El 10 de novembre de 2016, la GAIP tramet a la persona reclamant l’informe indicat a l’antecedent anterior i li demana que li comuniqui si aquest dóna resposta a la sol·licitud formulada. 8. El 22 de novembre de 2016, la GAIP demana a l’ Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG. La petició d’ aquest informe comporta que s’acordi l’ampliació en quinze dies del termini legalment previst per resoldre la reclamació, a l’empara de l’article 42.9 LTAIPBG, ampliació que la GAIP comunica a les parts el 23 de novembre. 9. El 5 de desembre de 2016, la persona reclamant adreça a la GAIP un escrit d’ al·legacions on argumenta extensament la seva disconformitat amb l’informe emès per la DGP i la manca de concurrència dels límits invocats per aquesta per concedir un accés merament parcial a la informació sol·licitada. Entre altres consideracions afirma el següent: - No és cert que li sigui fàcil accedir a la informació sol·licitada, de manera informal, en el seu entorn laboral. Si fos així, no hauria presentat la sol·licitud ni presentat la reclamació davant la GAIP, ni aquest escrit d’al·legacions. - A la vista de les dates indicades a l’informe de pràctica del trasllat a terceres persones afectades, no hi ha dubte que la DGP no va resoldre la seva sol·licitud dins el termini legalment establert. - L’aplicació que fa la DGP dels límits al dret d’accés és contrària als articles 20, 21, 22 i 24 LTAIPBG. - La restricció del dret d’ accés de la persona reclamant és desproporcionada perquè no es tracta d’un ciutadà qualsevol, sinó d’un funcionari del CME que, des de l’any 2010, data en què va començar a prestar els seus serveis a la UCLB, no ha rebut cap felicitació pública, mentre que altres companys que feien les mateixes funcions d’analista, amb menys experiència i sense haver estat validats per poder fer d’ analista, sí les haurien rebudes. Amb la sol·licitud d’ accés no pretén posar en perill la seguretat pública ni la dels seus companys, sinó només disposar de les eines necessàries per defensar els seus drets com a treballador públic. - En particular, s’ha presentat a un concurs per a la provisió de llocs de treball de l’escala de suport de la categoria de facultatiu/iva del CME (convocat per Resolució INT/1641/2016, de 29 de juny de 2016), on les felicitacions públiques es valoren amb 0,5 i 0,25 punts (en funció de si són individuals o col·lectives), i té interès en obtenir la informació sol·licitada per poder determinar si amb les felicitacions atorgades s’ha afavorit o discriminat a certs funcionaris respecte a d’altres, “podent arribar a afectar el resultat del concurs”. Així, p. ex., “conèixer la data d’incorporació al laboratori dels funcionaris que han rebut felicitacions des de 2010, i si aquests funcionaris estaven qualificats o no com analistes (segons el manual de qualitat de la DPC) en el moment de l’actuació meritòria i la proposta per part del cap de l’Àrea Central Criminalística o dels seus comandaments no és una qüestió menor, sinó que pot ser molt rellevant, ja que si en el moment de fer la proposta no estaven qualificats com a analistes no tindria cap lògica que aquests funcionaris haguessin pogut intervenir per raó de la condició d’ analistes en l’actuació meritòria i, per tant, de ser així, s’estaria davant d’una situació totalment irregular”. - “Una de les finalitats de la meva sol·licitud també és poder determinar si la meva condició de representant sindical [d’AFITCME] pot haver influït en el fet que no se’m concedís cap felicitació pública, fet que podria comportar una vulneració del meu dret a la llibertat sindical”. - Les felicitacions a les quals vol tenir accés es concedeixen en un acte públic (el darrer cop, l’abril de 2016), on es crida les persones felicitades perquè pugin a recollir-les, de manera que “no és lògic ni proporcionat denegar l’accés a la informació sol·licitada al·legant que pot implicar alguna afectació a la seguretat de les persones”. A més, a la darrera sessió del Consell de la Policia, de 16 de novembre de 2016, el cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació, en abordar-se el punt de l’ordre del dia relatiu a la publicitat de la motivació de les condecoracions, inclòs a proposta de tres sindicats, “va assegurar que no hi ha cap inconvenient que d’ ara endavant es publiqui a la intranet del CME el motiu pel qual s’han concedit”. Es publiquen al propi DOGC les resolucions de concessió de medalles, on s’identifiquen les persones afectades amb el seu TIP (aporta tres d’aquestes resolucions). - Donar la informació sol·licitada a un membre del CME no pot comportar cap perjudici per a la seguretat pública o la seguretat de les persones afectades, ja que això “aniria en contra de tota lògica i contra la pròpia naturalesa de les funcions que tenim assignades”. Tampoc entén de quina manera pot l’accés a aquesta informació suposar un perjudici per a la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries quan la persona reclamant no està sent objecte de cap investigació o sanció. L’ informe de la DGP tampoc no al·lega quina és la norma amb rang de llei que estableix el secret o la confidencialitat invocats, ni a quins procediments es refereix, quan les felicitacions tenen caràcter públic. Tenint en compte que la concessió de felicitacions és una recompensa per actuacions policials que es considerin meritòries, aquestes actuacions policials “són actes realitzats per funcionaris del CME en un entorn laboral”, “en la seva condició de membres del CME”, i no pas “actes de [llur] esfera privada”, de manera que el fet que se li lliuri la informació sol·licitada “de cap manera [...] pot comportar cap perjudici per a la intimitat i altres drets privats legítims dels funcionaris felicitats”. - La persona reclamant considera que, d’acord amb els articles 16 i 17 LTAIPBG, ha de poder utilitzar la informació obtinguda per a qualsevol objectiu lícit, com p. ex., “defensar en seu judicial els meus drets com a empleat públic o acreditar qualsevol presumpta irregularitat davant la pròpia Administració o també en seu judicial”. Per aquest motiu, es mostra totalment disconforme amb la petició de l’informe que, en cas que la GAIP consideri que se li ha de facilitar la informació, no se li permeti la seva divulgació o reutilització. Sí es mostra d’ acord, en canvi, amb el fet que la informació només se li lliuri a ella, com a membre del CME que presta serveis a la UCLB. - Considera, en definitiva, que no concorre cap dels límits invocats i que impedir-li l’accés “no és proporcional ni té cap altre sentit que no sigui el d’evitar que conegui la informació sol·licitada per altres motius que res tenen a veure amb aquests límits”. La GAIP tramet aquest escrit d’ al·legacions a l’APDCAT el dia 7 de desembre de 2016. 10. El 16 de desembre de 2016, l ’APDCAT tramet a la GAIP el seu informe (ref. IAI 37/2016) , que conté la conclusió següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix, amb caràcter general, l’accés per part d’un membre de la Unitat Central del Laboratori Biològic del CME, a la informació sobre els números d’identificació (TIP), i la categoria professional del personal adscrit a aquesta Unitat que ha estat recompensat amb felicitacions públiques entre el anys 2010 i 2016, la data de concessió, i l’actuació que ha motivat la dita felicitació. Tot això, sense perjudici que hi hagi supòsits concrets en què, per les circumstàncies del cas, pugui ser aconsellable limitar l’accés als elements d’identificació professional o a les actuacions concretes en què han intervingut les persones beneficiàries per raons de seguretat personal, d’acord amb l’article 24.2 de l’LTC i sens perjudici que es pugui apreciar la concurrència d’altres límits establerts en la Llei de transparència. En canvi no es considera justificat per assolir la finalitat de transparència que persegueix l’ accés, facilitar les dades relacionades amb el personal adscrit a la mateixa Unitat que no hagi rebut felicitacions públiques. La normativa de protecció de dades tampoc impedeix l’ accés al número de TIP, càrrec, categoria professional del responsable d’assignar les tasques al personal que va intervenir en l’escamot de tardes que va participar en el cas Germanwings. En canvi, no es considera justificat per assolir la finalitat de transparència que persegueix l’ accés, facilitar les dades dels personal que hi va treballar en el cas esmentat”. 11. El 23 de desembre de 2016, la GAIP acorda l’ampliació en un mes del termini de resolució de la reclamació, a l’empara de l’article 42.6 Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, aplicable per raons temporals a aquest procediment, i així ho notifica a les parts . Fonaments jurídics 1. Informació sol·licitada i objecte de la reclamació La sol·licitud que té per objecte aquesta reclamació és presentada per un membre de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra (CME) que exerceix com a facultatiu biòleg a la Unitat Central del Laboratori Biològic (UCLB) de la Divisió de Policia Científica (DPC) de la Policia de la Generalitat – Mossos d’ Esquadra, i que vol obtenir informació sobre les felicitacions públiques concedides als seus companys d’unitat des què en forma part, l’any 2010, atès que no n’ ha rebut cap i dubta dels criteris emprats en el seu atorgament, sobretot arrel de les concedides als membres del seu escamot per llur actuació en la identificació de les víctimes de l’accident aeri de la companyia Germanwings de 24 de març de 2015. El fet que es concedissin felicitacions públiques de forma irregular a altres companys el perjudicaria en els processos de provisió de llocs de treball en què participa, perquè les felicitacions constitueixen un mèrit que rep una puntuació específica. Les felicitacions públiques són un dels tipus de recompenses que poden rebre els membres del CME per la realització d’actuacions meritòries en l’exercici de llurs funcions. Segons els articles 5 i sq. del Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les distincions, les salutacions i la identificació del cos de la policia de la Generalitat-mossos d’ esquadra, els membres del CME poden ser recompensats amb tres tipus diferents de condecoracions al mèrit policial (les medalles d’or, d’argent i de bronze) i, quan no concorrin els requisits establerts per a l’atorgament d’ aquestes condecoracions, mitjançant felicitacions. Segons l’article 10 d’ aquest decret, les felicitacions poden ser públiques, privades, individuals o col·lectives, i s’han de fer constar a l’expedient personal dels afectats. La Instrucció 17/2014, d’1 de desembre de 2014, del director General de la Policia, per la qual es regula la tramitació i la concessió dels diferents tipus de felicitacions públiques i condecoracions, concreta els criteris i el procediment de concessió dels diferents tipus de felicitacions públiques, individuals (que poden ser de tipus A o B) o col·lectives. Aquests preceptes es dicten en desplegament de l’article 65 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat - Mossos d’ Esquadra (LME), segons el qual “1. Els membres del Cos de Mossos d’Esquadra poden ésser distingits o recompensats si s ’aprecia alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que siguin determinats per reglament. 2. Totes les distincions i les recompenses atorgades han de constar en l’expedient personal del funcionari i s’han de valorar com a mèrit en els concursos de provisió de llocs de treball. També es poden tenir en compte en els processos de provisió per lliure designació i en els ascensos”. Consta, p. ex., que al concurs general per a la provisió de llocs de treball de l’escala de suport de la categoria de facultatiu/ iva del CME convocat per Resolució INT/1641/2016, de 29 de juny de 2016 (DOGC núm. 7155, de 5 de juliol de 2016) , al qual s’ha presentat la persona reclamant (antecedent 9), les felicitacions públiques es valoren amb 0,5 i 0,25 punts cadascuna (amb un màxim de 2 punts), en funció de si són individuals o col·lectives (base 6.1.7). A l’informe emès durant la tramitació d’ aquesta reclamació (antecedent 6), la DGP accepta facilitar una part de la informació sol·licitada per la persona reclamant (antecedent 2), de manera que la controvèrsia subsistent, sobre la qual s’ha de pronunciar aquesta Comissió, es refereix només a les informacions següents: - Sobre l’apartat a de la sol·licitud d’informació: data d’incorporació al laboratori del personal felicitat i si estava o no qualificat com a “analista” (segons el manual de qualitat de la DPC) en el moment de la proposta de felicitació, així com la informació demanada sobre el personal que no ha rebut felicitacions (número de TIP – targeta d’ identitat professional, l’element identificador dels membres del CME–, categoria professional, data d’ incorporació al laboratori i constatació que no ha rebut felicitacions públiques). La DGP sembla acceptar donar la informació sobre les actuacions meritòries que han donat lloc a les felicitacions respectives quan es mostra favorable a informar sobre el “motiu” de la felicitació. - Sobre l’apartat c de la sol·licitud d’informació: la vinculació de les persones felicitades l’ any 2016 (identificades amb el seu TIP) amb l’actuació professional per la qual han estat felicitades. - Sobre l’apartat d de la sol·licitud d’ informació (en relació amb les felicitacions concedides pel cas Germanwings): càrrec i TIP del responsable d’ assignar la distribució de tasques dins l’escamot i la seva categoria professional; TIP del personal que conformava l’escamot de tardes (fent torn de tardes), la seva categoria professional i el rol desenvolupat dins del laboratori en aquells moments; si van existir diferències en aquesta assignació de tasques al personal de l’escamot i, de ser així, quin va ser el criteri. - La persona reclamant i la DGP discrepen també sobre l’ús que ha de poder fer aquella de la informació obtinguda. 2. Els límits de la seguretat pública, la investigació o la sanció d’infraccions penals, administratives o disciplinàries i el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració La DGP, a l’informe emès durant la tramitació de la reclamació, fonamenta el lliurament parcial de la informació sol·licitada, d’una banda, en els límits de la seguretat pública, de la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries, i del secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració (lletres a, b i c de l’article 21.1 LTAIPBG). Es tracta, tanmateix, d’una invocació genèrica, que no es troba degudament motivada, amb el grau de concreció que exigeixen els articles 20.3 i 34.4 LTAIPBG. Segons el primer d’ aquests preceptes, “per a aplicar límits al dret d’ accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. Com aquesta Comissió ha assenyalat, entre d’altres, a la Resolució de 17 de desembre de 2015, sobre la Reclamació 15/2015 (FJ 2), perquè es pugui emprar un límit a fi d’impedir totalment o parcial l’accés a una determinada informació pública cal justificar el perjudici concret i efectiu que aquest accés comporta per al dret o interès protegit pel límit en qüestió (test del dany o perjudici, exigit per l’incís inicial de l’article 21.1 LTAIPBG). I no resulta en absolut evident que l’accés per part d’ un membre del CME a informació sobre les felicitacions públiques concedides als seus companys d’ unitat i sobre els criteris de distribució de tasques entre ells amb motiu de la identificació de les víctimes d’ un accident aeri produït més d’un any abans hagi de suposar necessàriament un perjudici per als interessos públics protegits per les lletres a , b i c de l’article 21.1 LTAIPBG. És fa difícil imaginar que l’accés a aquestes informacions per part d’ un membre en actiu del CME, obligat professionalment a evitar riscos per a la seguretat pública i a participar en la investigació i la sanció d’infraccions penals i administratives, pugui representar un perill per a aquests interessos públics. D’altra banda, cap norma amb rang de llei declara el secret o la confidencialitat del procediment d’ atorgament de les felicitacions; de fet, es lliuren en un acte públic, com afirma la persona reclamant i es desprèn del punt 6.1 de la Instrucció 17/2014, abans citada, que les regula. La pròpia DGP sembla admetre la feblesa dels límits invocats quan es mostra favorable, a la conclusió del seu informe, a facilitar el número d’identificació professional de les persones felicitades, la data i, fins i tot, el motiu de la felicitació (l’actuació meritòria que la justifica), que és l’aspecte que podria resultar més comprometedor des del punt de vista d’ aquells límits. En el cas, tanmateix, que el lliurament de la informació sol·licitada pugui suposar efectivament un perjudici per a la seguretat pública o la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries (si, p. ex., implica revelar operacions policials que es troben en curs i que són confidencials per als propis membres de la unitat), caldrà ometre els aspectes de la informació únicament en la part que resulti imprescindible per evitar aquell perjudici (p. ex., ometent determinats detalls en la descripció de l’actuació meritòria que hagi pogut donar lloc a la felicitació). Aquesta omissió s’haurà de motivar i podrà ser revisada per aquesta Comissió en la fase d’execució d’aquesta resolució. 3. La protecció de dades personals com a límit a l’accés a la informació sol·licitada L’altre límit invocat per la DGP per denegar l’accés a part de la informació sol·licitada és el perjudici per a “la intimitat i els altres drets privats legítims” (article 21.1.f LTAIPBG) i per a la “seguretat de les persones” (article 24.2.d LTAIPBG). Tot i que no s’afirmi amb la claredat deguda, s’ al·lega, així, el límit de la protecció de les dades personals, fent especial èmfasi en el criteri de ponderació (favorable a la protecció de les dades personals) de l’afectació de la seguretat de les persones concernides previst a l’apartat 2.d de l’article 24 LTAIPBG. És procedent entrar a valorar la incidència que pugui tenir l’esmentat límit perquè, malgrat que no es demanin els noms i cognoms de les persones felicitades, sí se sol·licita llur número de TIP, que és una dada personal, en referir-se a una concreta persona física, per bé que menys exposada que el nom o el propi DNI. En demanar-se l’accés a dades personals que no són n i especialment protegides (no se sol·licita cap de les dades esmentades a l’article 23 LTAIPBG), ni merament identificatives (article 24.1 LTAIPBG), cal sotmetre’ l al judici ponderatiu previst a l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’ altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Aquesta Comissió coincideix amb el judici ponderatiu fet per l’APDCAT en el seu informe (antecedent 10 ) i considera que, en aquest cas, ha de prevaler el dret d’ accés de la persona reclamant sobre el dret a la protecció de dades de les persones que han rebut les felicitacions públiques i del responsable de la distribució de tasques relatives a la identificació de les víctimes de l’accident aeri esmentat. La persona reclamant, com a membre del CME, candidata a obtenir les esmentades felicitacions públiques i potencial perjudicada quan concorri a processos de provisió de llocs en concurrència amb altres candidats que hagin obtingut les dites felicitacions indegudament, ha de poder conèixer els criteris concrets emprats en el seu atorgament i disposar dels elements que permetin detectar eventuals irregularitats en la seva concessió, elements entre els quals es troben el coneixement de les actuacions meritòries concretes que han motivat l’atorgament i si les persones felicitades tenien o no la qualificació d’analistes. Reconèixer el dret d’ accés de la persona reclamant no només li permet defensar millor els seus legítims drets laborals, sinó que potencia la transparència i el control del procés d’atorgament de felicitacions, un atorgament caracteritzat per la seva gran discrecionalitat. I, com assenyala l’APDCAT al seu informe, “precisament la transparència té més raó de ser en aquells àmbits on l’Administració actua amb un major marge de discrecionalitat” (FJ V). D’altra banda, l’accés per part de la persona reclamant a les dades personals dels companys (degudament) felicitats comporta un perjudici per a aquests molt relatiu. En primer lloc, perquè les felicitacions, com el seu nom indica, són públiques i se’n fa lliurament en un acte públic, com s ’ha dit, de manera que ja són conegudes per tercers , almenys pels membres del CME. En segon lloc, perquè les felicitacions, quan són degudament atorgades, palesen i premien “actuacions meritòries” (article 10.1 del Decret 184/1995) realitzades en exercici de les funcions policials, i no pas actuacions pròpies de l’esfera privada o que menyscab in la reputació dels seus beneficiaris. El resultat d’ aquest judici ponderatiu només variarà en el cas que la DGP acrediti fefaentment (cosa que no ha fet fins ara) que el lliurament de la informació sol·licitada a la persona reclamant pot suposar efectivament un perjudici per a la seguretat de les persones concretes a les quals s’han concedit les felicitacions (article 24.2.d LTAIPBG). En aquest cas, com s’ha dit al final del fonament jurídic anterior, caldrà ometre els aspectes de la informació únicament en la part que resulti imprescindible per evitar aquell perjudici (p. ex., ometent, no el número de TIP de la persona felicitada, sinó determinats detalls en la descripció de l’actuació meritòria que hagi pogut donar lloc a la felicitació). Aquesta omissió s’haurà de motivar i podrà ser revisada per aquesta Comissió en la fase d’execució d’ aquesta resolució. Cal fer notar, en tot cas, que cap de les persones afectades ha al·legat aquest risc específic per a la seva seguretat. Com s’ha assenyalat als antecedents (antecedent 6 ), les úniques sis persones que s’han oposat al lliurament de la informació (del total de vint-i-sis que consten a l’expedient tramès per la DGP) es limiten a invocar de manera genèrica l’article 24 LTAIPBG, sense esmentar el criteri concret de ponderació de l’apartat 2.d d’ aquest precepte ni aportar elements específics que permetin considerar-lo aplicable. Aquesta Comissió coincideix també amb l’APDCAT quan aquesta considera que no resulta necessari, per tal d’assolir la finalitat de l’accés, obtenir la informació demanada sobre les persones de la unitat que no han obtingut felicitacions (seria suficient amb informar sobre el nombre de persones que no les han rebudes), la data d’incorporació al laboratori del personal felicitat (atès que l’experiència no és un criteri que es tingui en compte en l’atorgament de felicitacions d’ acord amb les normes que les regulen) i el TIP del personal que conformava l’escamot de tardes, la seva categoria professional i el rol desenvolupat dins del laboratori en el moment de l’accident aeri (les úniques dades que interessarien, les del personal felicitat, ja es lliurarien en resposta als apartats precedents de la sol·licitud). En tots aquests casos, no concorren els elements favorables a l’accés abans esmentats, de manera que ha de prevaler el dret a la protecció de dades de les persones afectades. A la mateixa conclusió s’ha d’arribar en relació amb les dades de terceres persones físiques que, eventualment, puguin aparèixer en la informació demanada, i que la persona reclamant no ha sol·licitat (com les dades de persones físiques afavorides o perjudicades per l’actuació policial meritòria que ha donat lloc a la felicitació), com també assenyala l’APDCAT al seu informe. La resta de dades demanades a la sol·licitud d’accés no són dades personals i, per tant, en no veure’s afectades pel límit de l’article 24 LTAIPBG ni per cap dels altres límits de l’ article 21 LTAIPBG, han de ser facilitades a la persona reclamant. 4. L’ús que pot fer la persona reclamant de la informació obtinguda El darrer motiu de discrepància entre la persona reclamant i la DGP té a veure amb l’ús que aquella ha de poder fer de la informació obtinguda arrel d’ aquesta reclamació. Al seu informe (antecedent 6), la DGP conclou expressament que, “en cas que la GAIP dictamini que cal lliurar al sol·licitant tota la informació peticionada, és aconsellable establir restriccions per tal que la informació es lliuri exclusivament a la persona sol·licitant, atesa la seva condició de membre del CME que presta serveis a la UCLB i tot indicant que no és permesa la seva divulgació o reutilització”. Al seu torn, la persona reclamant s’oposa expressament a aquesta conclusió (antecedent 9) i considera que, d’ acord amb els articles 16 i 17 LTAIPBG, ha de poder utilitzar la informació obtinguda per a qualsevol objectiu lícit, com, p. ex., defensar en seu judicial els seus drets com a empleat públic o denunciar les irregularitats que s’hagin pogut produir. Sí es mostra d’ acord, en canvi, amb el fet que la informació només se li lliuri a ella, com a membre del CME que presta serveis a la UCLB. En principi, la informació obtinguda en exercici del dret d’accés pot ser difosa lliurement. Això no es desprèn tant dels articles 16 i 17 LTAIPBG, que són aplicables a la informació obtinguda dels portals on es penja la informació que s’ha de fer pública en virtut de les obligacions de publicitat activa (ambdós preceptes no s’ubiquen al Títol III LTAIPBG, sobre el dret d’ accés, sinó al seu Títol II LTAIPBG, sobre la publicitat activa) , sinó del propi fet que, d’acord amb l’article 18 LTAIPBG, no calgui acreditar ja cap interès legítim ni indicar cap motivació específica per tal d’exercir el dret d’ accés. Si qualsevol persona pot formular una determinada sol·licitud d’accés i obtenir la informació demanada, és clar que això significa que, un cop obtinguda, la pot difondre amb total llibertat. Aquesta és precisament una de les finalitats últimes de la nova regulació del dret d’accés, com a dret estretament connectat amb la llibertat d’informació de l’article 20 de la Constitució espanyola. Però hi ha algunes excepcions destacades, relacionades amb els límits que poden concórrer en accedir- hi. Quan l’accés a la informació pugui ocasionar un perjudici a algun dels drets i interessos enumerats en els articles 21 i sq. LTAIPBG, i es concedeixi l’accés després d’ un judici ponderatiu en què s’hagin tingut especialment en compte les circumstàncies subjectives de qui sol·liciti l’accés, la finalitat pretesa o les garanties de reserva que s’ofereixin (v. p. ex. els articles 22.1 –interès privat superior– i 24.2.b LTAIPBG, o el dret reforçat d’accés dels regidors – article 164 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’ abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya–), sembla clar que la persona no pot difondre lliurement la informació obtinguda. En particular, quan a través del dret d’accés s’accedeixi a dades personals, resulta d’aplicació al tractament d’aquestes dades per part de qui les obtingui la normativa de protecció de dades personals, tal com disposa l’article 15.5 de la Llei bàsica estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i recorda l’APDCAT en el seu informe. I segons el principi de qualitat de les dades de l’article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, no és permès utilitzar les dades obtingudes per a finalitats incompatibles amb aquelles per a les quals s’han recollit. Tot això, sumat a l’obligació de secret professional a què queda sotmesa la persona reclamant en la seva condició de membre del CME (article 11.1.Sisè LME), impedeix que pugui difondre lliurement tota la informació obtinguda en exercici de la sol·licitud que té per objecte aquesta reclamació. Però no impedeix que la pugui emprar per a les finalitats legítimes que motiven la sol·licitud, com serien, en els exemples que aporta la pròpia persona reclamant, la de “defensar en seu judicial els meus drets com a empleat públic o acreditar qualsevol presumpta irregularitat davant la pròpia Administració o també en seu judicial”. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’ aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’ acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s ’hi preveuen pel cas d’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de gener de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 253/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a que la Direcció General de la Policia (DGP) li lliuri la informació següent: a) Llista del personal de laboratori de la Unitat Central del Laboratori Biològic (UCLB) de la Divisió de Policia Científica (DPC) de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra que ha rebut felicitacions públiques pel seu treball desenvolupat al laboratori entre els anys 2010 i 2016, amb indicació del número de TIP, categoria professional, la data en què s’ha proposat cada felicitació atorgada, si estaven o no qualificats com a “analistes” (segons el manual de qualitat de la DPC) en el moment de la proposta i l’actuació meritòria que ha donat lloc a la felicitació. Nombre de persones de la UCLB que no han rebut felicitacions públiques en el període considerat. b) Nombre de persones de la UCLB felicitades l’any 2016. c) L’actuació professional per la qual han estat felicitades l’any 2016. d) Si s’ha atorgat felicitació a tot l’escamot de tardes que va treballar en el cas “Germanwings” i, en cas negatiu, identificar: i) Quin és el càrrec i TIP del responsable d’assignar la distribució de tasques dins l’escamot i la seva categoria professional. ii) Si van existir diferències en aquesta assignació de tasques al personal de l’escamot i, de ser així, quin va ser el criteri. 2. La informació lliurada no podrà contenir dades de terceres persones físiques que, eventualment, puguin aparèixer en la informació demanada. En el cas que la DGP acrediti fefaentment que el lliurament de la informació sol·licitada a la persona reclamant pot suposar efectivament un perjudici per a la seguretat pública, la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries o per a la seguretat de les persones concretes a les quals s’han concedit les felicitacions, caldrà ometre els aspectes de la informació únicament en la part que resulti imprescindible per evitar aquell perjudici. Aquesta omissió s’haurà de motivar i podrà ser revisada per aquesta Comissió en la fase d’execució d’aquesta resolució. 3. Desestimar la resta de pretensions de la reclamació. 4. Requerir a la DGP que, en el termini de quinze dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució, lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1. 5. Requerir a la DGP que informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució tan bon punt es produeixin. 6. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 7. Notificar aquesta resolució a les parts i a les terceres persones afectades que van presentar al·legacions durant la tramitació de la sol·licitud d’accés. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 253/2016 i disposar la publicació d’ aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 23 de gener de 2017 Hi consta la firma. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’ acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.