Un regidor del Ayuntamiento de Valencia solicitó fichas urbanísticas y el texto de un convenio con el Valencia CF. El Ayuntamiento inadmitió la solicitud del convenio alegando que era un borrador. El Consell Valencià de Transparència desestima la reclamación sobre las fichas (ya facilitadas) y estima la del convenio, obligando al Ayuntamiento a entregar la información.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información de los cargos electos constituye un régimen cualificado que debe prevalecer sobre la normativa general de transparencia.
2
Las causas de inadmisión del artículo 18.1 de la Ley 19/2013 deben interpretarse de forma restrictiva para no menoscabar injustificadamente el derecho de acceso.
3
Un documento presentado por un tercero a la Administración no puede considerarse un borrador auxiliar interno, sino una propuesta que sirve de base para la negociación.
4
Los límites a la confidencialidad en la toma de decisiones son inaplicables frente a representantes políticos, quienes ya están sujetos al deber de sigilo inherente a su cargo.
Texto completo
Expedient Núm. 56/2023
Resolució Núm. 186/2023
CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA
President: Ricardo García Macho
Vocals:
Emilia Bolinches Ribera
Lorenzo Cotino Hueso
Sofía García Solís
València, 6 d'octubre de 2023
Reclamant:
Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament de València
VISTA la reclamació número 56/2023, interposada per , formulada contra
l'Ajuntament de València i sent ponent el president del Consell, Ricardo García Macho, s'adopta la
següent
RESOLUCIÓ
ANTECEDENTS
Primer. - Segons es desprén de la documentació que apareix en l'expedient, amb data 28 de febrer de
2023 , regidor del Grup Municipal Ciutadans a l'Ajuntament de València i com a
portaveu del referit grup municipal, va presentar una reclamació amb número de registre
GVRTE/2023/946115. En aquesta, a més d'altres qüestions que no són competència d'aquest Consell,
reclama contra la inadmissió, mitjançant nota interna de data 31 de gener de 2023, a una sol·licitud
d'accés a informació pública, presentada el 27 de gener de 2023 mitjançant nota interna a l'Ajuntament
de València, en la qual sol·licitava còpia tant de les fitxes de gestió urbanístiques consensuades (zona A
Antic Mestalla i zona B Corts Valencianes), així com del text, amb les seues modificacions, que aquesta
mercantil ha entregat a l'Ajuntament del “conveni per a garantir el compliment dels compromisos
derivats de convenis previs després de la resolució de l’ATE”.
A la sol·licitud de l'interessat, responia l'Ajuntament de València manifestant el següent:
“Vista la nota interior 2023006280 de data 27 de gener de 2023 l'assumpte del qual és sol·licitud
informació relativa al València, CF, SAD, i considerant que tal com indica Llei de transparència, accés
a la informació pública i bon govern, Llei 19/2013, de 9 desembre, CAPÍTOL III. Dret d'accés a la
informació pública, SECCIÓ 2a. Exercici del dret d'accés a la informació pública, en l’article 18.1,
apartat b) estableix específicament com a causes d'inadmissió:
1. S'inadmetran a tràmit, mitjançant resolució motivada, les sol·licituds:
a) Que es referisquen a informació que estiga en curs d'elaboració o de publicació general.
b) Referides a informació que tinga caràcter auxiliar o de suport com la continguda en notes,
esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats
administratives.
D'igual manera el REGLAMENT DE GOVERN OBERT: TRANSPARÈNCIA de l'Ajuntament de
València, Publicat en BOP aprovació definitiva: 8 de juliol de 2020, Entrada en vigor: 22 de juliol de
2020, estableix en el seu TÍTOL V. DRET D'ACCÉS A LA INFORMACIÓ PUBLICA CAPÍTOL II.
PROCEDIMENT,
Article 46. Inadmissió de sol·licituds:
S'inadmetran a tràmit, mitjançant resolució motivada, les sol·licituds en les quals concórrega alguna
de les causes establides en l'article 18 de la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació i bon
govern, segons s'indica a continuació :
b. Referides a informació de caràcter auxiliar o de suport, com la continguda en notes, esborranys,
opinions, resums, comunicacions, deliberacions i informes interns o entre òrgans o entitats
administratives. Seran objecte d'inadmissió per aquesta causa les sol·licituds referides a informació en
la qual concórrega, entre altres, alguna de les següents circumstàncies: que continga opinions o
valoracions personals de l'autor que no manifesten la posició d'un òrgan o entitat; que tinga el caràcter
d'esborrany i encara no revestisca la consideració de final; que es tracte d'informació preparatòria de
l'activitat de l'òrgan o entitat que rep la sol·licitud; que es referisca a comunicacions internes que no
constituïsquen tràmits del procediment. No obstant això, si la informació auxiliar fora determinant per
a la presa de decisions no incorrerà en causa d'inadmissió. Els informes, tant preceptius com
facultatius, que hagen sigut emesos pels propis serveis o per altres administracions o entitats públiques
o privades, no podran ser considerats com a informació de caràcter auxiliar o de suport. La
determinació del caràcter auxiliar o de suport de la informació vindrà determinada pel seu contingut
material, no formal. La motivació requerida en aquests casos haurà d'anar dirigida a mostrar, per tant,
que es tracta d'informació que manca de rellevància en la tramitació de l'expedient o en la conformació
de la voluntat pública de l'òrgan.
Sobre la base del que s'estableix en els articles anteriors, la informació sol·licitada, ja que es tracta
d'un esborrany que no revesteix consideració de document definitiu o final, no procedeix la remissió de
còpies.”
Segon. – Segons dades que consten en l'expedient, mitjançant correu electrònic de data 24/02/2023,
enviat pel servei de planejament, s'indica al reclamant que les fitxes sol·licitades es troben incloses en
l'Esborrany del Pla de la Modificació Puntual del Pla LLIGUE Mestalla, i s’envia com a document
adjunt.
Tercer. - A fi de brindar una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la
deliberació de la present resolució, per part d'aquest Consell es va procedir a concedir tràmit d'audiència
a l'Ajuntament de València per via telemàtica, instant-li amb data de 8 de març de 2023 a formular les
al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions referides, així com a facilitar a aquest
Consell qualsevol informació relativa a l'assumpte que poguera resultar rellevant, rebut el dia 10 de
març, segons justificant de recepció que consta en l'expedient.
Amb data 13 d'abril de 2023 es rep en el Consell Valencià de Transparència escrit d'al·legacions de
l’Ajuntament de València en el qual manifesta que:
“En el Motiu Primer de la seua reclamació, el Sr. considera improcedent la inadmissió de la
seua sol·licitud d'accés a la informació pública sol·licitada, consistent en el text del conveni entregat
pel VCF a l'Ajuntament.
Davant aquesta al·legació, no podem més que reiterar-nos en el criteri ja comunicat anteriorment i
ratificar-nos en què de manera evident concorre la causa d'inadmissió expressada en l'article 18.1.b)
de la Llei 19/2013, perquè la sol·licitada pel Sr. és informació que té caràcter auxiliar o de suport,
com sempre ho és la continguda en esborranys.
Per a ser precisos, la informació sol·licitada en sentit estricte ni tan sols mereixeria la qualificació
d'esborrany, perquè es tracta d'un dels diversos escrits intercanviats per les parts en el marc de la
negociació d'un complex conveni urbanístic. En aquesta mena de processos de negociació és habitual
que es mantinguen entre les parts multitud de contactes, tant a nivell polític com en un pla més tècnic,
a través de diverses formes de comunicació, com són crides telefòniques, correus, missatges, reunions
presencials i també intercanvi d'escrits redactats amb control de canvis.
Tot això genera una sèrie de documents que no són més que el reflex d'un procés negociador en constant
evolució, que pot arribar o no a bon port, però que en qualsevol cas exigeix un mínim de discreció i
confidencialitat per totes dues parts durant la negociació per a poder aconseguir l'acord. No podem
pretendre “retransmetre” una negociació, perquè la conseqüència immediata més probable serà el seu
total fracàs.
Argumenta el reclamant que no es tracta d'un document intern elaborat per l'Administració, sinó
entregat a aquesta per l'altra part. Entenem que res aporta aquest argument, perquè des d'un punt de
vista pràctic, és indiferent que l'esborrany procedisca de l'una o l'altra de les parts que estan intervenint
en la negociació; i des d'un punt de vista jurídic, el dit article 18.1.b) de la Llei 19/2013 únicament
utilitza l'adjectiu “intern” quan es refereix a les comunicacions i informes (diu “…, comunicacions i
informes interns o entre òrgans o entitats administratives”), però no quan parla dels esborranys, que
en cap moment exigeix que siguen interns, com tampoc ho fa l'article 70.4 de la Llei 39/2015 al qual es
remet l'article 46 del Decret 105/2017, del Consell, que igualment es refereix als esborranys com un
dels exemples de documentació auxiliar o de suport sense exigir que es tracte d'esborranys interns.”
Quart. - Efectuada la deliberació de l'assumpte en la sessió del dia de la data d'aquest Consell, s'adopta
la present resolució sota els següents
FONAMENTS JURÍDICS
Primer. - Conformement al que es disposa en l’article 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d'abril, de la
Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant Llei 1/2022
valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l'autoritat de garantia en matèria de transparència
en la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d'accés a la informació pública i vetlar
pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l'òrgan competent per a “resoldre les
reclamacions contra les resolucions en matèria d'accés a la informació pública, amb caràcter previ a la
seua impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons recull, entre les seues funcions,
l'article 48.1 del mateix text legal.
Segon. – L'article 38 de la Llei 1/2022 valenciana estableix que enfront de les resolucions de les
sol·licituds d'accés a la informació podrà interposar-se reclamació potestativa (prèvia a la impugnació
davant la jurisdicció contenciosa administrativa) davant el Consell Valencià de Transparència. Aquestes
reclamacions es regiran pel que es disposa en aquesta Llei, així com pel que es disposa en la Llei
19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Tercer. - Així mateix, l'administració destinatària de la sol·licitud d'accés a la informació pública objecte
del present recurs –l'Ajuntament de València– es troba subjecta a les exigències de la dita Llei, en virtut
del que es disposa en l’article 3.1.d), que es refereix de manera expressa a “les entitats integrants de
l'Administració local de la Comunitat Valenciana”.
Quart. - Quant al reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que es disposa en l'article 38 de la
Llei 1/2022 valenciana, atés que l'article 27 d'aquesta Llei garanteix el dret a la informació pública de
qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització legalment
constituïda, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei.
No hem d'oblidar que qui sol·licita la informació i presenta la reclamació, en el moment de la seua
presentació és regidor de la corporació municipal, i sobre aquest particular ja s'ha pronunciat aquest
Consell en nombroses ocasions. Així, i pel que fa als càrrecs electes, el CVT considera, igual que altres
òrgans de garantia de la transparència, que ens trobem davant un règim qualificat d'accés a la informació
per als regidors i diputats, admetent les seues reclamacions i resolent-les en el sentit que “és lògic que
el dret d'accés a la informació que es garanteix a qualsevol ciutadà no tinga millors garanties que el dret
reforçat d'accés a la informació dels càrrecs electes en l'exercici de la seua funció institucional i del dret
fonamental de l'article 23.2 de la CE. Així doncs, és criteri d'aquest Consell que l'aplicació de la Llei
19/2013 no s'imposa ni substitueix els altres mecanismes que poden ser utilitzats igualment pels càrrecs
electes si ho consideren adequat. Per això, la garantia del dret d'accés proporcionada per la reclamació
davant aquest Consell és aplicable en defensa de l'electe local a obtindre informació de la seua pròpia
entitat sempre que per a la resolució d'aquestes reclamacions s'aplique preferentment el dret a la
informació regulada per l'article 128 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local
de la Comunitat Valenciana i per les altres disposicions de la legislació de règim local que siguen
aplicables, especialment si són més favorables a l'accés, i només supletòriament les disposicions de la
Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència”. Resolucions del Consell en aquesta matèria:
Resolució 155/2021, Resolució 157/2021, Resolució 174/2021, Resolució 178/2021, Resolució
179/2021, Resolució 182/2021, Resolució 185, Resolució 233/2021, Resolució 237/2021 i la Resolució
240/2021.
La recent sentència núm. 312/2022, de 10 de març, de la Sala contenciosa administrativa del TS,
dictada en recurs de cassació en interés de llei, en la qual, després de l'examen de les normes sobre règim
local en matèria d'accés a la informació dels membres de les corporacions locals (articles 77 LBRL i 14
a 16 ROF) en relació amb les normes sobre transparència (articles 23.1 i 24 i disposició addicional
primera de la Llei 19/2013 de TBG), conclou: “ Establit l'anterior, hem de recordar que, conforme al
que es disposa en la disposició addicional primera.2 de la Llei 19/2013, aquelles matèries que tinguen
previst un règim jurídic específic d'accés a la informació <<es regiran per la seua normativa específica,
i per aquesta Llei amb caràcter supletori>>. Doncs bé, l'abast que atribueix a aquesta expressió la
jurisprudència d'aquesta Sala, que abans hem ressenyat, porta a concloure que el fet que en la
normativa de règim local existisca una regulació específica, en el pla substantiu i procedimental, del
dret d'accés a la informació per part dels membres de la Corporació de cap manera exclou que, amb
independència que es faça ús, o no, del recurs potestatiu de reposició, contra la resolució que denegue
en tot o en part l'accés a la informació l'interessat puga formular la reclamació que es regula en l'article
24 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”.
Cinqué. - Finalment, la informació sol·licitada constitueix, en principi, informació pública, d'acord amb
el que s'estableix en l'article 13 de la Llei 19/2013 de 9 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern, segons el qual s'entén per informació pública els continguts o
documents, qualsevol que siga el seu format o suport, que obren en poder de l'Administració i que hagen
sigut elaborats o adquirits en l'exercici de les seues funcions. En els mateixos termes es pronuncia la
Llei 1/2022 valenciana en l’article 7.4.
Sisé. – En relació amb el dret d'accés a les fitxes urbanístiques, tal com es desprén dels antecedents que
apareixen en l'expedient, l'accés a les mateixes va ser facilitat amb anterioritat a la presentació de la
reclamació, conforme indica el correu electrònic enviat pel servei de planejament al reclamant en data
24/02/2023, perquè aquestes fitxes estaven incloses en el Pla de la Modificació Puntual del Pla ATE
Mestalla, que es va enviar com a document adjunt a aquest correu, per la qual cosa el procedent en
aquest punt serà desestimar la reclamació.
Seté. – En relació amb el dret d'accés al conveni per a garantir el compliment dels compromisos derivats
de convenis previs després de la resolució de la ATE, al·lega l'Ajuntament la concurrència de causa
d'inadmissió establida en l'article 18.1.b de la LTAIBG, en considerar que aquest conveni té el caràcter
d'esborrany, consideració reiterada en resposta a la sol·licitud d'al·legacions d'aquest Consell, per la qual
cosa procedirem a valorar la concurrència o no d'aquesta. Indica l'Ajuntament que la informació a la
qual se sol·licita accés ni tan sols pot ser considerada esborrany, perquè es tracta d'un dels diversos
escrits intercanviats per les parts en el marc de la negociació d'un complex conveni urbanístic; en aquest
tipus de processos de negociació és habitual que es mantinguen entre les parts multitud de contactes,
tant a nivell polític com en un pla més tècnic, a través de diverses formes de comunicació, com són
anomenades telefòniques, correus, missatges, reunions presencials i també intercanvi d'escrits redactats
amb control de canvis. Afig que es tracta de documents en evolució, fruit d'un procés de negociació amb
l'objectiu d'aconseguir un acord i que facilitar l'accés a aquests podria truncar la formalització d’aquest.
Per la seua part el reclamant al·lega que es tracta d'un document que ha sigut facilitat pel CF a
l'Ajuntament i que, al no haver sigut elaborat per l'Administració pública, no pot atorgar-se-li el caràcter
d'esborrany.
Segons ha afirmat el Tribunal Suprem, en la seua Sentència de 16 d'octubre de 2017, dictada en el Recurs
de Cassació núm. 75/2017, «Qualsevol pronunciament sobre les “causes d'inadmissió” que s'enumeren
en l'article 18 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, […] ha de prendre com a premissa la formulació
àmplia i expansiva amb la qual apareix configurat el dret d'accés a la informació en la Llei 19/2013», de
manera que «aqueixa formulació àmplia en el reconeixement i en la regulació legal del dret d'accés a la
informació obliga a interpretar de manera estricta, quan no restrictiva, tant les limitacions a aqueix dret
que es contemplen en l'article 14.1 de la Llei 19/2013 com les causes d'inadmissió de sol·licituds
d'informació que apareixen enumerades en l'article 18.1» sense que calga acceptar limitacions que
suposen un menyscapte injustificat i desproporcionat del dret d'accés a la informació. En segon lloc,
tenint en compte la redacció de l'article 18.1.b) és el caràcter auxiliar o de suport d'aquesta mena
d'informació, i no el fet que es denomine una nota, esborrany, resum o informe intern, la qual cosa
comporta la possibilitat d'aplicar la causa esmentada d'inadmissió.
El Consell de Transparència i Bon Govern entén que una sol·licitud d'informació auxiliar o de suport,
com la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre
òrgans o entitats administratives, podrà ser declarada inadmesa a tràmit quan es donen, entre altres,
alguna de les següents circumstàncies: quan el sol·licitat siga un text preliminar o esborrany sense la
consideració de final.
Un document d'aqueixes característiques, conveni per a garantir el compliment dels compromisos
derivats de convenis previs després de la resolució de l’ATE, que ha sigut presentat a l'administració per
un tercer, no respon a les circumstàncies abans esmentades que s'inclouen en el criteri interpretatiu
CI/006/20215, de 12 de novembre. Més aviat, entenem que ha de ser considerat com una proposta
realitzada per un tercer a l'administració, com a punt de partida per a la negociació. Cosa diferent seria
si s'haguera precisat per part del València CF, SAD, que el document sol·licitat es tractava d'un ‘text
preliminar o esborrany sense la consideració de final’, circumstància desconeguda per aquest Consell.
Així les coses, i donada la condició de representant polític del sol·licitant de la informació, en el moment
de presentar tant la sol·licitud com la reclamació, i que li atorga un dret privilegiat d'accés a la informació
pública, no podem apreciar la concurrència d'aquesta causa.
Huité. – No obstant això, i tenint en compte la resolució de l'ajuntament i les al·legacions posteriorment
formulades, podria considerar-se la concurrència del límit formulat en l'apartat k) de l’article 14 de la
llei 19/2013, i que és relatiu a la garantia de confidencialitat o el secret requerit en els processos de presa
de decisió i, en aquest sentit, considerar que el públic coneixement d'aquest conveni podria afectar la
negociació futura, tal com al·lega l'ajuntament, donant-se per tant les circumstàncies establides en
l'apartat k), perquè és fàcilment comprensible que aquesta informació en fer-se pública poguera
comprometre o afectar el procés de presa de decisions.
Ara bé, respecte a la possible aplicació de límits al dret d'accés als representants polítics, aquest Consell
ha vingut defensant la inaplicabilitat d'aquests, prenent com a base el seu dret fonamental a la
representació política atorgada per a participar en els assumptes públics. Aquesta participació està
indissolublement unida al dret d'accés a la informació com mig essencial per a l'exercici de les funcions
públiques, també reconegut en la normativa de règim local. A més, el regidor no pot ser considerat un
subjecte alié a l'organització i ha de guardar el deure de sigil inherent al seu càrrec, tal com s'estableix
en l'apartat 3 de de l'article 16 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
«Els membres de la corporació tenen el deure de guardar reserva en relació amb les informacions que
se'ls faciliten per a fer possible el desenvolupament de la seua funció, singularment de les que han de
servir d'antecedent per a decisions que encara es troben pendents d'adopció, així com per a evitar la
reproducció de la documentació que puga ser-los facilitada, en original o còpia, per al seu estudi».
Així les coses, i tenint en compte l'indubtable interés públic inherent a la informació a la qual se sol·licita
accés, el procedent serà estimar la reclamació formulada, sempre que el reclamant mantinga la seua
condició de regidor.
RESOLUCIÓ
En atenció als antecedents i fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda
Primer. – Desestimar la reclamació formulada amb data 28 de febrer de 2023, amb número de registre
GVRTE/2022/946115, per , regidor del Grup Municipal Ciutadans a l'Ajuntament
de València i com a Portaveu del referit grup Municipal, quant al primer apartat d’aquesta, relatiu a les
fitxes urbanístiques, de conformitat amb el que s'estableix en el FJ sisé d'aquesta reclamació.
Segon. – Estimar la reclamació, en relació amb el segon apartat, conforme a el que es disposa en els FJ
seté i huité, instant l'Ajuntament a facilitar l'accés a la informació sol·licitada en el termini d'on mes des
de la recepció de la notificació d'aquesta resolució.