Reclamació contra resolució sobre accés a expedient administratiu

Expedient núm. 208/2023 Resolució núm. 80/2024 CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA President: Sr. Ricardo García Macho Vocals: Sra. Emilia Bolinches Ribera Sr. Lorenzo Cotino Hueso Sra. Sofía García Solís València, 22 d’abril de 2024 Reclamant: Sr. Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament de València VISTA la reclamació número 208/2023, interposada pel Sr. contra l’Ajuntament de València i, com a ponent, el president del Consell, el Sr. Ricardo García Macho, s’adopta la següent RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. Segons es desprén de la documentació que hi ha en l’expedient, en data de 20 de desembre de 2022 i número de registre I 00118 2022 256865, el Sr. va presentar un escrit davant del Servici d’Activitats de l’Ajuntament de València en el qual, al marge d’altres qüestions que no són competència d’este consell, demanava accés a tota la documentació relativa a l’expedient administratiu E-03901-2022-001882-00, relatiu al procediment de llicència d’obres i llicència ambiental que havia sol·licitat l’entitat TODINA INVESTMENTS SL. Concretament, manifestava el següent: “I. Que m’ha sigut notificada la comunicació del 09/12/2022 (exp. E-03901-2022-002807-00) amb el següent tenor literal: En contestació al seu escrit amb data de 4 de novembre de 2022, s’informa que, una vegada consultat el sistema informàtic municipal, la plataforma d’administració electrònica, figura l’expedient 03901/2022/1882, relatiu al procediment de llicència d’obres i llicència ambiental sol·licitat per l’entitat TODINA INVESTMENTS, SL, per a la instal·lació d’una activitat de CENTRE MULTIDISCIPLINARI TERCIARI amb emplaçament en EP SECTOR FONT DE SANT LLUÍS amb referència cadastral 5987702YJ2658F0001PJ” […] “VI. Que, en exercici del dret a l’acció pública urbanística, vull personar-me en el procediment referit a la sol·licitud de llicència d’obres i ambiental identificat en la part expositiva I anterior, i accedir a tota la documentació que hi conste. A estos efectes, indique la meua preferència per l’accés telemàtic sempre que això siga possible (p. ex. remissió de documentació per correu electrònic, accés mitjançant compareixença en seu electrònica, etc.). En cas contrari, sol·licite l’accés presencial (p. ex. documentació no electrònica o expedients no electrònics). Per tot el que s’ha exposat, SOL·LICITE: que es concedisca accés a la informació i a la documentació a què es referixen la part expositiva d’este escrit al més prompte possible.” Segon. L’Ajuntament de València mitjançant la Resolució VC-390, amb data de 17 de maig de 2023, sota els següents: “ANTECEDENTS DE FET: I. En data 23/12/2023 es va generar l’expedient, en este Servici de Participació Ciutadana i Govern Obert, E 00702 2022 000149, arran d’una sol·licitud de personació com a part interessada en un procediment del Servici d’Activitats, concretament el corresponent a l’expedient E-03901-2022- 001882-00. II. Començada la instrucció de l’expedient de dret d’accés a la informació pública, i en el tràmit d’audiència a tercers interessats en el procediment, es presenten al·legacions en termini, que resulten estimades per esta administració. III. De la instrucció de l’expedient i l’anàlisi de les al·legacions presentades per Todina Investments, S.L., així com la normativa sectorial de dret d’accés a la informació, es conclou que a este expedient concret és aplicable la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, ja que es tracta d’un expedient tramitat per la via de llicència ambiental. IV. Es retornen les actuacions al Servici d’Activitats perquè es resolga, respecte a la petició formulada per l’interessat, el que corresponga en virtut de la normativa aplicable, ja que ha desaparegut l’objecte del present expedient perquè no correspon a un procediment regulat per la legislació de transparència i accés a la informació pública, sinó a informació mediambiental. […] ES RESOL: PRIMER. Donar per finalitzat el procediment E 00702 2022 0000149 per desaparició sobrevinguda del seu objecte”. Tercer. En data de 14 de juny de 2023, el Sr. presenta, per via telemàtica, una reclamació davant del Consell Valencià de Transparència, amb número de registre GVRTE/2023/2569272, en la qual reclama contra la resposta oferida per l’Ajuntament de València (Resolució VC-390, amb data de 17 de maig de 2023) a la seua sol·licitud d’informació, en els termes següents: “[…] I. Que m’ha sigut notificada la Resolució VC-390 de la tinenta d’alcalde de Cicle Integral de l’Aigua, Participació Ciutadana i Acció Veïnal / Transparència i Bon Govern, de 17/05/2023, per la qual es resol donar per finalitzat el procediment E 00702 2022 0000149 per desaparició sobrevinguda del seu objecte […] III. Que, estant en desacord amb esta Resolució per considerar-la contrària a dret, interpose una RECLAMACIÓ contra la mateixa sobre la base dels següents MOTIUS Com es deduïx dels antecedents de fet de la resolució impugnada, esta s’adopta per considerar que a este expedient concret és aplicable la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, perquè es tracta d’un expedient tramitat per la via de llicència ambiental, per la qual cosa es retornen les actuacions al Servici d’Activitats perquè es resolga, respecte a la petició formulada per l’interessat, el que corresponga en virtut de la normativa aplicable, ja que ha desaparegut l’objecte del present expedient per no correspondre a un procediment regulat per la legislació de transparència i accés a la informació pública, sinó a informació mediambiental. Esta resolució ha de ser revocada perquè resulta contrària a dret, ja que és clarament incongruent amb la petició formulada. Com resulta de l’expedient administratiu, el 20/12/2022 vaig presentar un escrit davant de l’Ajuntament de València en què em personava com a interessat en l’expedient número e-00702-2022-000149-00, i sol·licitava accés a tota la documentació que hi conté. Tot això de conformitat amb el que es preveu en l’art. 4.1 a l’empara del que establix la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), fonamentada legalment en l’exercici de l’acció pública urbanística expressament reconeguda pel nostre ordenament jurídic […] Mitjançant comunicació de 30/01/2023 (reg. d’eixida 00128-2023-024470) l’Ajuntament de València em va informar que esta sol·licitud es tramitaria d’acord amb el que es preveu en l’article 19.3 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència i bon govern (adjunte còpia d’esta comunicació com a ANNEX 3). No obstant això, el 10/02/2023 vaig presentar un escrit en què manifestava la meua disconformitat contra la tramitació que estava fent l’Ajuntament, i vaig reiterar la meua sol·licitud perquè em tingueren com a personat (en la condició d’interessat) en l’exp. E-00702-2022-000149-00 i em concediren accés a tota la documentació que hi conté […]. Després de considerar el temps transcorregut des de llavors sense que l’Ajuntament de València donara resposta a la meua petició, el 10/05/2023 vaig presentar un escrit en què reiterava la meua petició de tindre’m com a personat en la condició d’interessat en l’exp. E-00702-2022-000149-00, i d’accés a tota la documentació que hi conté, preferentment per mitjans telemàtics sense més dilació. En tots els escrits presentats per esta part s’indica, de manera expressa i inequívoca, el següent: 1. Que la petició formulada ho és de personació com a interessat en un expedient determinat i d’accés a tota la documentació que hi conté. 2. I que esta petició es fonamenta legalment en l’exercici de l’acció pública urbanística expressament reconeguda pel nostre ordenament jurídic (tal com ja vaig justificar en els meus anteriors escrits), i per la Jurisprudència, la qual ha reconegut clarament: 1) que, en l’exercici de l’acció pública, qualsevol persona (sense necessitat de tindre un especial interés legítim, sinó simplement en defensa de la legalitat) pot exigir el compliment de la normativa i del planejament urbanístic, per a això se li ha de permetre l’accés a la documentació dels expedients finalitzats o en curs; i 2) que estes vies (acció pública urbanística i accés a la informació pública) no resulten excloents entre si, de manera que poden utilitzar-se les dos i regir-se cada una per la seua normativa. No obstant això, l’Ajuntament de València ha tramitat les meues peticions com alguna cosa totalment diferent de l’efectivament sol·licitat (com una sol·licitud d’accés a la informació pública). I ara pretén fer-ho (també de manera improcedent) com si es tractara d’una sol·licitud d’accés a la informació mediambiental regulada en la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. Tot això, malgrat que insistentment he manifestat de manera clara i inequívoca la naturalesa de la meua petició. Com assenyala l’art. 88.2 de l’LPAC, en els procediments tramitats a sol·licitud de l’interessat, la resolució serà congruent amb les peticions formulades per ell (...). De tot el que s’ha exposat anteriorment, resulta clarament que la Resolució objecte d’esta reclamació no resulta congruent amb la sol·licitud presentada, i esta resulta, per tant, contrària a dret. Finalment cal assenyalar que l’actitud renuent de l’Ajuntament de València per a tramitar correctament la petició formulada, com reiteradament s’ha sol·licitat, denota l’existència d’una voluntat injustificadament obstruccionista, l’única finalitat de la qual sembla ser impedir, coste el que coste, l’accés a la documentació que conté l’expedient administratiu identificat. Per tot el que s’ha exposat, SOL·LICITE: que tinga per interposada la reclamació contra la resolució citada en la part expositiva 1 d’este escrit, que s’acorde la seua revocació per ser contrària a dret i s’ordene a l’Ajuntament de València que la tramite per la via procedimental adequada”. Quart. A fi de brindar una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la deliberació de la present resolució, per part d’este consell es va procedir a concedir un tràmit d’audiència a l’Ajuntament de València per via telemàtica, i se’l va instar, en data de 22 de juny de 2023, a formular les al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions referides, així com a facilitar a este consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant, rebut el dia 23 de juny, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient. En data de 19 de juliol de 2023 es rep en el Consell Valencià de Transparència un escrit d’al·legacions de l’Ajuntament de València en el qual es manifesta: “[…] Conclusions: Al llarg de l’escrit s’han intentat exposar, de la manera més clara possible, donada la complexitat de l’assumpte, d’una banda, els fets i, d’altra banda, els tràmits efectuats des dels servicis municipals. Queda clar que l’interés i la pretensió principal del reclamant és exclusivament personar-se com a interessat per a, d’esta manera, tindre accés a tota la informació i documentació que consta en un expedient concret. En cap moment ha efectuat cap sol·licitud de dret d’accés a la informació pública, és més, davant de l’obertura de l’expedient en la Secció de Transparència presenta al·legacions en què manifesta contundentment la seua disconformitat. De la pràctica del tràmit d’audiència al tercer interessat en aplicació de la normativa de transparència es deriva l’estimació de les al·legacions i la posterior resolució de l’expedient de dret d’accés E 00702 2022 000149 i es dona per finalitzat el procediment. La diferent interpretació pel que fa a l’aplicació del règim especial o el general no ha obstat per a la tramitació de la sol·licitud, la garantia de l’audiència a tercers interessats, l’elaboració de la ponderació del test del mal possible i l’aplicació dels límits previstos legalment en la normativa aplicable, en este cas tant l’especial com la general, com ha quedat de manifest en este escrit. Del que s’ha exposat resulta que es considera que la normativa d’aplicació, la Llei 27/2006, inclou la regulació del dret d’accés i establiment dels límits a este, i la seua apreciació és discrecional per part de l’òrgan competent, en tot cas, l’art. 13 de la Llei 27/2006 no diferix especialment del que es preveu en la normativa de dret d’accés general continguda en la Llei 19/2013. Finalment, fer de nou referència a la pretensió del reclamant exclusivament de ser considerat com a part en un procediment en qualitat d’interessat, sense haver aportat fins al moment l’acreditació de tal condició. Pel que fa a la possibilitat d’exercitar l’acció popular prevista en matèria urbanística que esgrimix com a motiu per a tindre accés a tot l’expedient i que es reconega que és interessat, no ha efectuat cap petició específica referent a l’adequació o a l’ordenació urbanística del projecte de l’activitat en qüestió, ni ha al·legat possibles infraccions, tan sols sol·licita, com així ha reproduït en la reclamació davant del Consell Valencià de Transparència, ser reconegut com a interessat i que se li done accés a tot l’expedient. Sol·licitem davant del Consell Valencià de Transparència, que tinguen per presentades estes al·legacions i que es disposen a estimar-les, en la mesura en què es reconega la correcta aplicació per esta administració del límit al dret d’accés a la informació previst tant en l’art. 14 de la Llei 19/2013 com en l’article 13.2 de la Llei 27/2006, els dos reproduïts en este escrit, i que es desestime la reclamació del Sr. ”. Quint. Segons es desprén de les al·legacions de la corporació local, pel Servici de Transparència es va donar tràmit d’audiència a l’empresa Todina Investment, com a tercer afectat per la informació a la qual se sol·licitava accés (E-03901-2022-001882-00), i es va fonamentar la resolució com a desestimatòria del dret d’accés a la informació en l’oposició manifestada pel tercer. Per la qual cosa, en data de 15 de març de 2024, l’oficina de suport al Consell Valencià de Transparència va sol·licitar a l’Ajuntament de València les al·legacions formulades en el seu moment per Todina Investment, a l’efecte de poder valorar adequadament la concurrència de causes d’inadmissió o dels límits al·legats. Este document va ser rebut en data de 26 de març de 2023, i en este es manifestava, resumint, el següent: “PRIMERA. INADMISSIBILITAT DE LA SOL·LICITUD D’ACCÉS A L’EXPEDIENT DE LLICÈNCIES D’OBRES I AMBIENTAL EFECTUADA PEL SR. ABÚS DE DRET: […] Per tant, esta part considera que ha d’apreciar-se en este cas la concurrència d’una causa d’inadmissió, gràcies a la qual hauria d’impedir-se al Sr. l’accés a l’expedient de referència, perquè […] la seua sol·licitud respon a un exercici abusiu del dret d’accés a la informació, no justificat amb la finalitat de transparència de la legislació citada en […] i en la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE) —recordem que estem davant d’un expedient tramitat per la via d’una llicència ambiental—. A més d’això, hem insistit i subratllat en el fet acreditat que el Sr. , durant la fase de l’exposició al públic de la […] Per tant, en tractar-se de l’expedient inserit en un procediment de llicència ambiental —la normativa sectorial de la qual i la jurisprudència interpretativa limiten l’acció popular a determinades associacions sense ànim de lucre—, i encara que este expedient puga estar relacionat amb la normativa urbanística o d’ordenació del territori, la veritat és que no entra dins de l’àmbit objectiu de l’acció pública urbanística, motiu pel qual també és procedent inadmetre la petició d’accés, en aplicació de la legislació i doctrina legal interpretativa de l’acció pública urbanística. SEGONA. SUBSIDIÀRIAMENT, LA SOL·LICITUD D’ACCÉS A L’EXPEDIENT DE LLICÈNCIES D’OBRES I AMBIENTAL PRESENTADA PEL SR. HA DE SER DESESTIMADA […] procediria la seua desestimació per la concurrència d’un límit al dret d’accés a l’expedient sol·licitat: el perjuí per als interessos econòmics i comercials del meu mandant; així com, en el fet que durant la fase d’informació al públic no va presentar al·legacions a l’expedient. […] en el concepte de perjuí per als interessos econòmics i comercials, com a límit al dret d’accés a la informació, s’entén comprés tot el mal derivat de revelar l’anomenat secret comercial i industrial, la noció del qual comprén diferents tipus d’informació: des dels coneixements tècnics de l’empresa a tota una gran varietat d’informació empresarial rellevant o sensible, com les estratègies comercials, la informació tècnica i/o financera, els mètodes d’avaluació de costos, les quotes de mercats, les quantitats venudes, l’estructura de costos i l’estratègia de vendes, etc.” Al·leguen també que “[…] la publicitat de la informació que comprén el secret comercial i industrial suposa un clar supòsit de perjuí als interessos econòmics i comercials d’una empresa, així com que: Perquè el dret d’accés a la informació pública puga veure’s limitat pel perjuí als interessos econòmics i comercials d’un tercer afectat, com reconeix la doctrina més autoritzada, han de complir-se una sèrie de condicions: 1. Que el subjecte afectat siga qui al·legue estos interessos… 2. En el present cas: resulta d’aplicació el criteri del perjuí als interessos econòmics i comercials com a límit al dret d’accés a la informació pública, […] es requerix que el tercer afectat manifeste la seua oposició inequívoca al fet que s’estime la sol·licitud d’accés presentada, rebuig que es formalitza per Todina a través d’este escrit. Pel que respecta a l’abast del perjuí, resulta evident que la publicitat de la informació sol·licitada pel Sr. , que inclouria els projectes i documents tècnics aportats per esta part amb les seues sol·licituds, perjudicaria les posicions estratègiques de Todina, la seua competitivitat, el seu rendiment associat a la innovació que pretén introduir amb el seu establiment en el mercat i, per tant, la rendibilitat de les seues inversions. No hi ha dubte que això es traduiria en un mal perfectament concret, definit i avaluable. Finalment, pel que fa a la proporcionalitat de la mesura, el límit a l’accés a la informació es perfila com l’únic mitjà eficaç per a la protecció dels drets del meu mandant, ja que, en cas de no adoptar-se, l’obtenció d’informació sensible per un suposat competidor implicaria un risc de generar perjuís que serien impossibles d’evitar i reparar, atesa la naturalesa mateixa del funcionament del mercat de les grans superfícies comercials o dels centres d’activitat similars. En este sentit, és important destacar que no hi ha un interés general o superior que haja de prevaldre i justificar tals perjuís, perquè ens sembla evident que el Sr. es mou pel mer interés privat d’algun client seu, l’únic objectiu del qual és evitar la competència lleial de Todina en el mercat de les grans superfícies comercials i d’oci en l’àmbit de la província de València. Per este motiu, l’aplicació del límit dels articles 14.1.h de la Llei 19/2013 i 13.2.d de la Llei 27/2006 ha de prevaldre davant de la cessió de la informació. […] l’accés a l’expedient sol·licitat permetria tindre a la seua disposició informació sobre els detalls del futur establiment multidisciplinari, la seua configuració, els pressupostos, la inversió que cal efectuar, entre d’altres. Continguts la revelació dels quals generaria seriosos perjuís al potencial competitiu de la meua representada en el mercat i, per tant, als seus interessos econòmics i comercials. Cal tindre en compte […]Ací es tracta d’una autorització sectorial que permetrà una implantació privada, sense cap mena d’implicació per a la Hisenda Pública o de transvasament de potestats públiques mitjançant cap contracte. TERCERA. AMB CARÀCTER SUBSIDIARI, LA SOL·LICITUD D’ACCÉS A L’EXPEDIENT DE LLICÈNCIES D’OBRES I AMBIENTAL PRESENTADA PEL SR. HA DE SER, SI MÉS NO, PARCIALMENT DESESTIMADA. PROCEDÈNCIA DE LA DENEGACIÓ D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ MÉS COMPROMESA INCLOSA EN LA DOCUMENTACIÓ APORTADA PER TODINA […] esta part entén que procediria la seua desestimació parcial, i es permetria únicament un accés limitat a l’expedient que excloguera la documentació empresarial, tècnica i econòmica aportada per Todina. […] Desestimació parcial de la sol·licitud d’accés a l’expedient de llicència ambiental i d’obres efectuada pel Sr. accés parcial a este. […] concorren dos límits a l’exercici del dret d’accés a la informació pública per part de Sr. El perjuí als interessos econòmics i comercials de Todina, pel mateix raonament contingut en l’al·legació segona […] la propietat intel·lectual i industrial. […] s’oferixen alguns exemples de dades o informacions que poden representar potencialment interessos econòmics i comercials, si és el cas, dignes de protecció, com són: la informació relativa als secrets comercials —que pertanyen a l’àmbit de la competència, els procediments de producció, estratègies comercials, llistes de clients, etc. […] l’element identificatiu fonamental dels interessos econòmics i comercials és el fet que la seua divulgació puga perjudicar la posició del subjecte en els àmbits de la competència o la negociació… […] Per a considerar que una determinada informació constituïx pròpiament un secret comercial o empresarial, tant la Directiva (22) com l’LSE (23) establixen un triple requisit: a) Que la informació no siga ‘generalment coneguda’ en els termes definits en la norma; b) Tindre un valor en el mercat precisament per no ser coneguda, i c) Haver sigut objecte per part del seu propietari de mesures ‘raonables’ per a evitar-ne la divulgació. Quan la informació de què es tracte s’ajuste a estes tres condicions, serà considerada secret comercial i empresarial i es beneficiarà de la protecció establida davant dels infractors. […] Quan la divulgació d’informació sobre l’activitat econòmica d’una empresa puga causar-li un perjuí greu, esta informació tindrà caràcter de secret comercial. Com a exemples d’informació que pot considerar-se secret comercial, cal citar la informació tècnica i/o financera relativa als coneixements tècnics d’una empresa, els mètodes d’avaluació de costos, els secrets i processos de producció, les fonts de subministrament, les quantitats produïdes i venudes, les quotes de mercat, els fitxers de clients i distribuïdors, l’estratègia comercial, l’estructura de costos i preus i l’estratègia de vendes. […] D’una banda, pel que fa a la documentació societària (incloent-hi poders) només ens pertoca indicar que hi ha un òrgan específic amb competència per a inscriure i donar publicitat a la documentació i la informació societària de les empreses, com és el Registre Mercantil. En conseqüència, entenem que l’Ajuntament ha de remetre el Sr. al Registre Mercantil per a obtindre allí la informació societària que, si és el cas, siga procedent. Pel que fa a la resta de documentació aportada per Todina (projectes i documents tècnics), per a començar, la seua revelació a un tercer com el Sr. requeriria, si més no, l’audiència prèvia als seus autors, d’acord amb l’article 33.6 de la Llei 1/2022. Es tracta, a més, de documents protegits pels drets de propietat intel·lectual i industrial —arts. 14.1.j de la Llei 19/2013 i 13.2.e de la Llei 27/2006—; és a dir, la seua revelació pot afectar negativament els interessos o a la protecció d’un tercer que no ha consentit la seua divulgació. En este sentit, l’article 10.1.f del text refós de la Llei de propietat intel·lectual, que regularitza, aclarix i harmonitza les disposicions legals vigents sobre la matèria, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, preveu els projectes, els plans, les maquetes i els dissenys d’obres arquitectòniques i d’enginyeria entre les creacions objecte de propietat intel·lectual. En conseqüència, atés que la propietat intel·lectual es presenta com la ferramenta que protegix l’autor d’una creació davant de possibles explotacions per tercers, ha de limitar-se l’accés i, en tot cas, la reproducció de qualsevol forma d’estes creacions. Seria clarament incompatible amb els drets d’explotació de la propietat intel·lectual un accés a la informació que comportara la seua reproducció amb finalitats d’aprofitament econòmic. Per a continuar, esta documentació tècnica conté informació sensible sobre el disseny i model de centre multidisciplinari, protegida pel seu caràcter de dades de caràcter comercial i industrial confidencials, com hem vist. Tots els documents i les informacions anteriors queden subsumits en els límits dels articles 14.1, lletres h i j de la Llei 19/2013, i 13.2, lletres d, e i g de la Llei 27/2006, en la seua interpretació jurisdiccional. Són documents el contingut dels quals cau dins, entre altres, dels següents conceptes —enumerats com a informació digna de protecció pel CTBG (Resolució núm. 543/2017, de 9 de març de 2018, JUR\2018\213112) informació tècnica, estratègia comercial, estructura de costos, plans comercials, propostes d’inversió, etc. Han de preservar-se per a, al seu torn, protegir els legítims interessos comercials i econòmics del seu titular, amb l’objectiu fonamental d’evitar danys indeguts a [la seua] capacitat competitiva o [les seues] posicions negociadores. En cas contrari, esta capacitat competitiva o posició negociadora de Todina es veurien desequilibrades en relació amb el competidor que, sens dubte, pretén utilitzar eixa informació sensible per a debilitar-les en benefici propi. Si es té en compte el contingut de tots els documents enumerats més amunt, complixen els tres requisits que s’exigixen legalment i jurisprudencialment per a catalogar-se com a secret comercial o empresarial: a) que la informació no siga generalment coneguda; b) tindre un valor en el mercat precisament per no ser coneguda, i c) haver sigut objecte per part del seu propietari de mesures raonables per a evitar la seua divulgació. 3. Conclusió La concurrència dels dos límits treballats en esta al·legació tercera ha de portar a este Excm. Ajuntament a impedir en tot cas, fins i tot en la hipòtesi que s’admetera la sol·licitud del Sr. i no es desestimara completament, l’accés a la major part del contingut de l’expedient sol·licitat: com a mínim i sense ànim limitador, als documents aportats per la meua representada a l’expedient. […] Per això, la sol·licitud del Sr. ha de ser desestimada, com a mínim parcialment, sense que haja de concedir-se-li accés a la part de l’expedient assenyalada en esta al·legació tercera. I se sol·licitava a l’Ajuntament que declare la inadmissibilitat de la sol·licitud d’accés a l’expedient efectuada pel Sr. ; (ii) subsidiàriament a la petició anterior, desestime l’accés a l’expedient; (iii) amb caràcter subsidiari a les dos pretensions anteriors, i en tot cas amb l’audiència prèvia a les entitats i persones (diferents de Todina i de l’Ajuntament) que han produït documentació tècnica o administrativa de l’expedient, estime únicament un accés parcial a l’expedient, excloent-hi d’este accés la informació i documentació aportada per la meua representada —especialment, la documentació de caràcter tècnic i societari—.” Sext. Una vegada efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este consell, s’adopta la present resolució amb els següents FONAMENTS JURÍDICS Primer. D’acord amb el que disposa l’art. 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la seua impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons recull, entre les seues funcions, l’article 48.1 del mateix text legal. Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que, contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació, podrà interposar-se una reclamació potestativa (prèviament a la impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes reclamacions s’han de regir pel que preveu esta llei, així com pel que disposa la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’objecte de la sol·licitud presentada per l’ara reclamant és la personació en l’expedient E-03901-2022- 001882-00, i l’accés a la informació d’este, relatiu al procediment de llicència d’obres i llicència ambiental sol·licitat per l’entitat TODINA INVESTMENTS SL, de conformitat amb el que es preveu en la llei 27/2006; sol·licitud que va motivar l’obertura d’un expedient en el servici de transparència, segons sembla a petició del servici d’activitats, que es va resoldre sense entrar en el fons, i es van retornar les actuacions al servici d’activitats, que estava tramitant l’expedient al qual se sol·licita accés. Cal assenyalar que la resolució del servici de transparència que ara es recorre va determinar: “[…] que a este expedient concret és aplicable la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, ja que es tractar d’un expedient tramitat per la via de llicència ambiental”, per la qual cosa “es retornen les actuacions al Servici d’Activitats perquè es resolga respecte a la petició formulada per l’interessat el que corresponga en virtut de la normativa aplicable, ja que havia desaparegut l’objecte del present expedient perquè no corresponia a un procediment regulat per la legislació de transparència i accés a la informació pública, sinó per la d’informació mediambiental”. En tots els escrits presentats pel reclamant d’ara s’indica, entre altres qüestions, el següent: Que la petició formulada ho és de personació com a interessat en un expedient determinat i d’accés a tota la documentació que hi conté. Per tant, i segons es desprén dels antecedents que consten en l’expedient, no es va resoldre sobre el fons de la sol·licitud d’accés de l’ara reclamant, ni pel servici d’activitats, ni pel de transparència de l’Ajuntament de València. D’esta manera, considerem que s’estaria produint una situació d’indefensió, pel que fa a l’exercici del seu dret, si este consell no resolguera sobre l’apartat de la sol·licitud relatiu a l’accés a la documentació que consta en l’expedient, perquè se li estaria privant de la possibilitat de recurs, precisament per ser l’objecte de l’accés un expedient de caràcter urbanístic i mediambiental, quan este Consell ha estat considerant, i és doctrina consolidada al llarg de nombroses resolucions, que, precisament, quan l’objecte de la reclamació versa sobre informació urbanística o mediambiental, lluny d’evitar l’aplicació de la legislació de transparència, el que s’obté és un dret reforçat d’accés a la informació, precisament pels àmbits als quals es referix, urbanisme i medi ambient, en els quals cobra especial importància la transparència, i preval normalment la publicitat de la informació, davant de l’interés privat. Al que s’ha exposat anteriorment hem de sumar l’antiformalisme, que ha presidit l’activitat del Consell Valencià de Transparència, i com que ha sigut presentada una reclamació davant d’este òrgan de garantia, considerem que la sol·licitud inicial formulada pel Sr. ha de considerar-se d’accés a la informació, d’acord amb el que es preveu en la llei 1/22, doncs, a més d’altres qüestions que excedixen de la competència d’este consell, que també formen part de la sol·licitud inicial (com la sol·licitud de personació en l’expedient, acordar la revocació de la resolució dictada pel servici de transparència o ordenar a l’Ajuntament de València que tramite la mateixa per la via procedimental adequada, o que se li reconega la condició d’interessat) s’inclou, també, la d’accedir a tota la documentació que consta en l’expedient; per tant, davant de la seua desestimació resulta procedent la presentació de la reclamació davant d’este òrgan garant, i així ho ha fet constar l’Ajuntament al peu del recurs de la seua resolució. Així les coses, i com que este consell desconeix si finalment el reclamant ha pogut o no personar-se en l’esmentat expedient del servici d’activitats, i si ha accedit o no a la documentació inclosa en este, procedirem a resoldre en relació amb l’apartat de la reclamació relatiu a l’accés a la documentació de l’expedient esmentat, perquè considerem que la reclamació actual encaixa amb el precitat article 38 de la Llei 1/2022 “davant de les resolucions expresses o presumptes, de les sol·licituds d’accés a la informació, les persones interessades podran presentar davant del Consell Valencià de Transparència, amb caràcter potestatiu i abans de la seua impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, una reclamació en un procediment ordinari amb resolució…”. En els mateixos termes es pronuncia l’article 24 de la Llei 19/2013, estatal, de transparència. Sobre la competència atribuïda a este consell pel que fa a la resolució de les reclamacions contra les resolucions d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la seua impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, esta queda recollida en l’article 48.1 de la Llei 1/2022. Tercer. Així mateix, l’administració destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’este recurs —l’Ajuntament de València— es troba subjecta a les exigències de la llei esmentada, en virtut del que disposa el seu art. 3.1.d, que es referix de manera expressa a “les entitats integrants de l’Administració local de la Comunitat Valenciana”. Quart. Pel que fa al reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que preveu l’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, ja que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, sense que calga motivar la sol·licitud ni invocar la llei. Per a l’exercici d’este dret no serà necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei.” Al que s’ha exposat anteriorment cal afegir que es tracta d’un procediment (de tramitació de la llicència d’obres i ambiental) en el qual es reclama l’accés a informació de caràcter urbanístic i mediambiental, per la qual cosa resulta d’aplicació, al seu torn, el Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, en l’article 5 de la qual es conferixen a qualsevol ciutadà, entre altres, els drets següents: “[…] c) Accedir a la informació de què disposen les administracions públiques sobre l’ordenació del territori, l’ordenació urbanística i la seua avaluació ambiental, així com obtindre còpia o certificació de les disposicions o actes administratius adoptats, en els termes disposats per la seua legislació reguladora. […] f) Exercir l’acció pública per a fer respectar les determinacions de l’ordenació territorial i urbanística, així com les decisions resultants dels procediments d’avaluació ambiental dels instruments que les contenen i dels projectes per a la seua execució, en els termes disposats per la seua legislació reguladora.” En relació amb l’article 62 del mateix text legal, establix: “1. Serà pública l’acció per a exigir davant dels òrgans administratius i els tribunals contenciosos administratius l’observança de la legislació i altres instruments d’ordenació territorial i urbanística. 2. Si esta acció està motivada per l’execució d’obres que es consideren il·legals, podrà exercitar-se durant l’execució de les mateixes i fins al transcurs dels terminis establits per a l’adopció de les mesures de protecció de la legalitat urbanística”. Cal assenyalar, al seu torn, que la informació a la qual se sol·licita accés és de caràcter mediambiental, per la qual cosa resultarà també d’aplicació el que es preveu en l’apartat 7 de l’article 2 de la la Llei 27/2006, de 18 de juliol, que regula els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE) segons el qual: “qualsevol persona física o jurídica, així com les seues associacions, organitzacions i grups, que sol·licite informació ambiental, requisit suficient per a adquirir, a l’efecte del que s’establix en el Títol II, la condició d’interessat”. Concretament l’article 3, relatiu als drets en matèria de medi ambient, establix: “Per a fer efectius el dret a un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona i el deure de conservar-lo, tots podran exercir els drets següents en les seues relacions amb les autoritats públiques, d’acord amb el que es preveu en esta llei i amb el que s’establix en l’article 7 del Codi Civil: 1) En relació amb l’accés a la informació: a) A accedir a la informació ambiental que estiga en poder de les autoritats públiques o en el d’altres subjectes en el seu nom, sense que per a això estiguen obligats a declarar un interés determinat, siga quina siga la nacionalitat, el domicili o la seu que té. b) A ser informats dels drets que li atorga esta llei i a ser assessorats per al seu correcte exercici. c) A ser assistits en la seua cerca d’informació. d) A rebre la informació que sol·liciten en els terminis màxims establits en l’article 10. […] 3) En relació amb l’accés a la justícia i a la tutela administrativa: a) A recórrer els actes i les omissions imputables a les autoritats públiques que contravinguen els drets que esta llei reconeix en matèria d’informació i de participació pública. b) A exercir l’acció popular per a recórrer els actes i les omissions imputables a les autoritats públiques que constituïsquen vulneracions de la legislació ambiental en els termes previstos en esta llei”. Així doncs, el reclamant, sense necessitat d’invocar cap altre interés o motivació, té reconegut de manera expressa el dret d’accés a la informació esmentada, a més de per la Llei 19/2013 i per la Llei 1/22, també per la normativa urbanística i mediambiental. Quint. Finalment, la informació sol·licitada constituïx informació pública, d’acord amb el que establix l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entenen per informació pública “els continguts o documents, independentment del format o suport que tinguen, que estiguen en poder de l’Administració i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions”. En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022 valenciana en el seu article 7.4. No obstant això, caldrà valorar detingudament cada cas concret. Creiem necessari recordar que la matèria urbanística revist un evident interés públic en relació amb el dret d’accés a la informació. D’esta manera, l’article 5.f del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, reconeix a “tots” els ciutadans el dret a exercir l’acció pública per a fer respectar les determinacions de l’ordenació territorial i urbanística. I este dret no és possible exercir-lo si no es té accés a la informació sobre les actuacions urbanístiques efectuades (expedient 285/2022, 143/2022, Resolució 248/2022 de l’expedient 101/2022 i altres anteriors). A més, a causa de la naturalesa de la informació requerida pel reclamant, l’accés sol·licitat pot també considerar-se sota el règim específic del dret d’accés a la informació ambiental, segons la definició de l’article 2 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (hi incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE). Així, caldria, si és el cas, incloure la informació sol·licitada entre les “mesures administratives, com ara polítiques, normes, plans, programes, acords en matèria de medi ambient i activitats que afecten o puguen afectar els elements i factors citats en les lletres a i b, així com les activitats o les mesures destinades a protegir estos elements”. Este consell ha tingut una sensibilitat especial amb sol·licituds d’accés vinculades amb el dret al medi ambient, àmbit que ha fet de la seua competència, sobre la base de la interpretació de la DA 1a de la Llei 19/2013, que este consell manté per als règims jurídics especials d’accés, i que considera aplicable també a les reclamacions en matèria de medi ambient. Destaca la Res. 53/2018 exp. 89/2017, en l’FJ 2n de la qual este consell es fa expressament competent respecte de l’àmbit concret d’informació mediambiental sota l’argument que “no tindria lògica privar per a àmbits privilegiats o qualificats de dret d’accés d’una garantia que té el règim general del dret d’accés a la informació”. Esta assumpció de competència respecte d’informació mediambiental s’ha reiterat en la Resolució núm. 55/2019, de 4 d’abril de 2019 (exp. 134/2018) i altres com ara la Res. 72/2020 (Exp. 171/2019), Res. 119/2020 (Exp. 10/2020) i Res. 191/2021 (Exp. 82/2021). En este mateix sentit s’ha manifestat este consell en relació amb la informació de caràcter urbanístic. Sext. Entrant ja en el fons de l’assumpte, que recordem que era relatiu a la informació continguda en un expedient de procediment conjunt de llicència d’obres i llicència ambiental d’activitat, sol·licitat per l’entitat TODINA INVESTMENTS SL, per a la instal·lació d’una activitat de CENTRE MULTIDISCIPLINARI TERCIARI amb emplaçament en EP SECTOR FONT SANT LLUÍS, que, com s’ha pogut comprovar en l’enllaç següent de la seu electrònica de l’Ajuntament de València: https://sede.valencia.es/sede/registro/procedimiento/LA.AC.50, hauria de comprendre, com a documentació necessària per a la seua tramitació, a més de la constitutiva i identificativa de la persona jurídica sol·licitant de la llicència, documentació de caràcter tècnic, urbanístic i mediambiental, el resum de la qual figura en el precitat enllaç i que reproduïm a continuació: RESUM DE DOCUMENTACIÓ QUE CAL APORTAR: Documentació per a tots els casos: Còpia del DNI de la persona declarant: Còpia del DNI de la persona declarant o de la persona que firma, si es tracta d’una societat. Còpia de l’escriptura de constitució de la societat nova persona titular: En cas que la persona declarant siga una societat, fotocòpia de l’escriptura de constitució de la mateixa i dels poders de representació de qui firma la sol·licitud. Còpia del contracte constitutiu comunitat béns nova persona titular: En el cas que les persones interessades estigueren constituïdes en comunitat de béns, còpia del contracte constitutiu d’esta comunitat, i que subscriga la instància la totalitat de la comunitat o els qui tinguen la representació d’esta, sempre que acredite esta representació. Documentació addicional necessària segons el cas: SOL·LICITUD LLICÈNCIA AMBIENTAL MÉS SOL·LICITUD LLICÈNCIA D’OBRES DE NOVA PLANTA: Sol·licitud llicència ambiental Projecte tècnic d’activitat Estudi acústic Resum no tècnic Entrada i eixida de vehicles, aparcament o càrrega i descàrrega de mercaderies Annexos normativa específica d’aplicació Sol·licitud llicència d’obres de nova planta Sol·licitud de l’informe urbanístic de compatibilitat Justificant de pagament de la taxa per actuacions urbanístiques Projecte bàsic d’obres i activitat (obres de nova planta) En cas d’ampliació, projecte bàsic i d’activitat En el cas d’actuacions aïllades en sòl urbà En els casos d’edificació i urbanització simultànies, compromís de no ús Certificat de fixació de línies En obres incloses en àmbits i entorns de BIC, autorització de Conselleria En àrees de vigilància arqueològica (AVA), autorització de Conselleria Estudi o estudi bàsic de seguretat i salut Formulari de presol·licitud per a la tramitació de servituds aeronàutiques (AESA) Projecte d’instal·lació per a captació d’energia solar Resum no tècnic de la documentació presentada Document comprensiu de les dades, que gaudisquen de confidencialitat Tot això, d’acord amb la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats en la Comunitat Valenciana que, en l’article 53, establix els requisits necessaris en relació amb la sol·licitud de llicència ambiental, expedient l’accés del qual ha sigut desestimat. Doncs bé, de les al·legacions formulades per l’Ajuntament al tràmit d’audiència atorgat per este consell es desprén, a més d’altres qüestions procedimentals, que la desestimació de l’accés es deu fonamentalment a l’oposició del sol·licitant de la llicència, que considera la concurrència d’una causa d’inadmissió i de diversos límits. Sèptim. En relació amb la concurrència de la causa d’inadmissió prevista en l’article 18.1.e, de la Llei 19/2013, al·legada per Todina, per entendre que la sol·licitud del Sr. té caràcter abusiu i no està justificada amb la finalitat de la llei de transparència, amb l’argument de l’absència de motivació i l’existència d’interessos privats, és necessari recordar que l’article 27, de la Llei 1/2022, establix en l’apartat 1 que: “per a l’exercici del dret d’accés no serà necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei”, i en este sentit s’ha pronunciat el Consell Valencià de Transparència en nombroses resolucions. Pel que fa a la possible existència d’interessos privats ocults relacionats amb l’accés a la informació, el Tribunal Suprem en l’ST núm. 1519/2020, de 12 de novembre (recurs de cassació 5239/2019), ha considerat que l’interés particular o privat no estan previstos com a límit ni causa d’inadmissió, i ha rebutjat la denegació per abusives de les sol·licituds d’informació que busquen un interés privat, (interés que tampoc resulta acreditat en esta reclamació), ja que, en definitiva, el dret d’accés a la informació no requerix per al seu exercici cap motivació, ni pot ser motiu de rebuig l’absència d’esta. També ha considerat el Tribunal Suprem que la persecució d’un interés privat pot encaixar amb la finalitat de la transparència i revestir interés públic. Tampoc pot oposar-se al dret d’accés a la informació pública el fet que l’ara reclamant no efectuara al·legacions, ni sol·licitara cap documentació durant la fase d’informació pública, perquè la realització d’este tràmit precisament té l’objectiu de la participació ciutadana en el procediment d’elaboració de disposicions, i els facilita la informació necessària per a poder fer-ho. Resultaria, per tant, incongruent el fet de limitar el dret d’accés a la informació d’un expedient per haver sigut este sotmés al tràmit d’informació pública, i no haver fet ús d’este, a més que este tràmit no té res a veure amb el dret d’accés a la informació pública, però en nombroses ocasions la seua existència ha reforçat el dret d’accés. En virtut del que s’ha exposat fins ara, la sol·licitud no pot considerar-se abusiva, com tampoc podem considerar que la seua finalitat excedisca els límits normals de l’exercici del dret d’accés, per la qual cosa no apreciem la concurrència de la causa d’inadmissió prevista en l’apartat 1.e de l’article 18 de la Llei 19/2013. Octau. En relació amb la concurrència de límits, i d’acord amb el criteri sostingut pel Consell de Transparència i Bon Govern estatal, la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, entre d’altres en l’STS núm. 670/2022, de 2 de juny, Sala Contenciosa (rec. 4116/2020), este consell, en la mateixa línia ha considerat que l’aplicació de tals límits amb caràcter general ha de ser-ho amb caràcter restrictiu i ha assenyalat a tals efectes que “[…] la formulació àmplia en el reconeixement i en la regulació legal del dret d’accés a la informació obliga a interpretar de manera estricta, si no restrictiva, tant les limitacions a eixe dret que es preveuen en l’art. 14.1 de la Llei 19/2013, com les causes d’inadmissió de sol·licituds d’informació que apareixen enumerades en l’article 18.1 de la mateixa llei, sense que calga acceptar limitacions que suposen un menyscapte injustificat i desproporcionat del dret d’accés a la informació”. Doncs bé, l’Ajuntament de València ha valorat l’oposició a l’accés de Todina, ja que entén que la sol·licitud d’accés havia de ser desestimada perquè pot suposar un perjuí per als seus interessos econòmics i comercials, i que també seria aplicable el límit relatiu al secret professional i a la propietat intel·lectual i industrial. Per a apreciar la concurrència del límit previst en l’article 14.h de la Llei 19/2013 es requerix que quede expressament motivat de manera clara i inequívoca el perjuí dels interessos econòmics al·legats. Al·lega, Todina Investment, per a motivar el perjuí que el concepte d’interessos econòmics i comercials ha de redefinir-se en els termes següents: “aquelles posicions avantatjoses o rellevants del subjecte o dels subjectes en l’àmbit del mercat o de la creació i producció de béns i servicis la divulgació dels quals poguera comprometre la competència entre estos i altres subjectes o la integritat dels processos de negociació en què intervinguen”. En este sentit cal tindre en compte, com diu també Todina, que “[…] Ací es tracta d’una autorització sectorial que permetrà una implantació privada, […]” Efectivament, no podem perdre de vista este fet, ja que l’expedient al qual se sol·licita accés és un expedient d’autorització que té per objecte la implantació d’un centre comercial, que com ja hem avançat, conté informació urbanística i mediambiental fonamentalment de caràcter tècnic, el contingut de la qual es troba resumit en l’FJ sext, entre la qual no s’aprecia l’existència de documents que revelen estratègies comercials o de negoci (informació tècnica, estratègia comercial, estructura de costos, plans comercials, propostes d’inversió, etc.), sinó projectes tècnics que han d’adequar-se a la legislació urbanística i mediambiental. A este fet hem d’afegir que, entre els documents que cal aportar per a la sol·licitud de la llicència ambiental, la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana preveu, en l’article 53, apartat g), la possibilitat d’aportar un document comprensiu de les dades que, segons el parer del sol·licitant, gaudisquen de confidencialitat d’acord amb les disposicions vigents. Doncs bé, a la vista dels antecedents que consten en l’expedient, resulta evident que este document no ha sigut aportat, perquè la sola menció a la seua existència en l’expedient al qual se sol·licita accés haguera pogut ser suficient per a evitar l’accés a aquells documents que hagueren sigut declarats confidencials, sempre que es donaren els requisits necessaris perquè la documentació poguera ser així considerada per l’administració atorgant de la llicència. A més, en relació amb el caràcter secret d’esta documentació, difícilment pot argumentar-se el mateix, des del moment en què l’expedient requerix per a la seua aprovació el compliment del tràmit d’informació pública, per la qual cosa qualsevol ciutadà ha pogut accedir a esta informació durant el període d’exposició pública, excepció feta d’aquella informació que expressament haguera sigut declarada confidencial pel sol·licitant. El CVT ha assenyalat en nombroses resolucions, en relació amb esta matèria, i més concretament en la resolució de l’expedient 11/23, estretament relacionada amb la que ara ens ocupa, l’aplicació del criteri interpretatiu 1/2019, de 24 de setembre, del Consell de Transparència i Bon Govern estatal (d’ara en avant CTBG). “En este criteri interpretatiu, en relació amb la qualificació de la informació com a confidencial, el CTBG establix que cal tindre en compte els criteris següents: 1r. Ha de ser relativa a circumstàncies o operacions que guarden connexió directa amb l’activitat econòmica pròpia de l’empresa. 2n. La informació no ha de tindre caràcter públic, és a dir, que no siga ja àmpliament coneguda o no resulte fàcilment accessible per a les persones pertanyents als cercles que normalment utilitzen eixe tipus d’informació. 3r. Ha d’haver-hi una voluntat subjectiva del titular de la informació de mantindre allunyada del coneixement públic la informació en qüestió. 4t. La voluntat de mantindre secreta la informació ha d’obeir a un legítim interés objectiu que ha de tindre naturalesa econòmica, i que caldrà identificar, per exemple, quan la revelació de la informació produïsca el detriment de la competitivitat de l’empresa titular del secret davant dels seus competidors, debilite la posició d’esta en el mercat o li cause un mal econòmic en fer accessible als competidors coneixements exclusius de caràcter tècnic o comercial. Resulta també clarificadora la Resolució 120/2016, del Consell de Transparència i Protecció de Dades d’Andalusia, pel que fa a la formulació d’una definició homogènia del secret comercial, que ha de construir-se de manera que incloga coneixements tècnics, informació empresarial i tecnològica, i podrà abastar també dades comercials i estudis i estratègies de mercat la informació sol·licitada; entenem que esta informació no revela procediments, rutines, màrgens comercials, ni formes de gestió i execució de l’activitat de Todina Investment ni tampoc fa referència a dades relatives a la gestió empresarial perquè les dades sol·licitades no fan menció a esta, sinó que es tracta de documents necessaris per a l’obtenció de les llicències oportunes, que no tenen relació amb la gestió empresarial si entenem per gestió les accions efectuades per a la consecució d’alguna cosa o la tramitació d’un assumpte i, per tant, el contingut de la informació sol·licitada no sembla inherent a esta gestió”. No obstant això, es pretén per Todina impedir l’exercici del dret d’accés i s’al·lega, a posteriori, el caràcter secret de determinada documentació. La confidencialitat d’esta informació, en opinió d’este òrgan de garantia va poder i va deure acreditar-se, si és el cas, en el moment de la presentació de la documentació, la qual cosa haguera revelat clarament la intenció d’ocultar esta informació al coneixement general. Així les coses, perquè esta informació poguera ser considerada confidencial, la sol·licitant de la llicència va haver de fer les accions necessàries per a ocultar-la del coneixement públic, requisit que es va incomplir durant el tràmit d’informació pública, perquè esta informació no havia sigut declarada confidencial, i qualsevol ciutadà hi va poder accedir. Tot això evidencia que esta informació no complix el primer requisit necessari per a ser considerada secreta, que és un dels al·legats per Todina, el relatiu a haver dut a terme les accions necessàries per a haver-ho ocultat del coneixement públic, per la qual cosa no apreciem la concurrència del límit relatiu al secret professional. Tampoc considerem que haja sigut motivat ni acreditat expressament, de cap manera, el possible perjuí als interessos econòmics del sol·licitant, que poguera ocasionar, si és el cas, l’accés a la documentació que consta en l’expedient, perquè les al·legacions efectuades en cap cas concreten este perjuí, sinó que es tracta de consideracions generals que, bàsicament, transcriuen conceptes jurídics, però sense establir un nexe causal clar entre el coneixement públic de la documentació concreta a la qual se sol·licita accés i el perjuí concret dels interessos econòmics i comercials. Nové. Pel que fa a la possible concurrència del límit establit per l’article 14.j de la Llei 19/2013, també al·legat, Todina manté que l’accés als projectes tècnics suposaria un perjuí per a la propietat intel·lectual dels autors dels projectes, i que l’accés a esta documentació hauria de comptar al seu torn amb el consentiment exprés dels seus autors. Doncs bé, l’art. 31 bis del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, que regularitza, aclarix i harmonitza les disposicions legals vigents sobre la matèria, establix que “No serà necessària autorització de l’autor quan una obra es reproduïsca, distribuïsca o comunique públicament amb finalitats de seguretat pública o per al correcte desenvolupament de procediments administratius, judicials o parlamentaris”. En esta línia, la recent sentència núm. 367/2022, de 21 de març, del TSJ de Castella i Lleó, Sala Contenciosa (rec. 1334/2020), en el seu FJ 3r, ha considerat que, encara que el dret de la propietat intel·lectual inclou els projectes, plans i maquetes i dissenys d’obres arquitectòniques i d’enginyeria, l’article 31 rebutja la necessitat d’autorització de l’autor quan l’obra es comunique públicament per al desenvolupament de procediments administratius, situació que encaixa a la perfecció amb el cas que ara ens ocupa, perquè els projectes que pretenen furtar-se del públic coneixement són preceptius per a la tramitació del procediment de llicència ambiental. Este mateix criteri ha sigut seguit pel CVT en l’informe de l’expedient 60/2020: “No pot obviar-se que la informació sol·licitada fa referència a una matèria (urbanística) en la qual l’ordenament jurídic reconeix i garantix una sèrie de drets als ciutadans. En relació amb el dret d’accés en matèria d’urbanisme i la possibilitat que concórrega el límit establit en l’art. 14.1.j, com s’ha vingut interpretant per diversa jurisprudència (Sentència de 28 abril 2005, del TSJ de Galícia (rec. 4182/2003): “[…] Qui accepta la redacció d’un projecte tècnic per a l’obtenció d’una llicència d’obra o d’activitat sap que eixe projecte s’incorporarà a un expedient administratiu i que sobre ell, com a part de l’expedient, podran obtindre informació els qui tinguen interés en relació amb l’atorgament d’eixa llicència en els termes que establix la legislació de procediment administratiu, que inclouen l’obtenció de còpies”. En el mateix sentit, el TSJ de Madrid, en la Sentència de 9 febrer de 2005 (rec. 305/2003): “[…] d’un projecte que forma part d’un expedient instruït per l’administració pública i, a més, en matèria urbanística, matèria eminentment pública i per a la defensa qualificada de la qual la legislació preveu l’eventual exercici de l’acció pública, i és eixe interés general el que preval davant d’interessos particulars…”. També la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), en el seu dictamen 1/2016, argumenta: “L’accés a un document protegit pel dret de propietat intel·lectual no afectarà previsiblement els drets morals del seu creador, però segons com es fa l’accés, pot afectar els seus drets d’explotació. Dit d’una altra manera, la propietat intel·lectual protegix de l’explotació del bé creat per part de terceres persones; per tant, és compatible amb la consulta o el simple ús del bé que no interferisca amb els drets d’explotació”. A la vista del que s’ha exposat, concloem que, encara que la informació sol·licitada es referisca a plans, projectes o dissenys d’obra, no implica necessàriament que concórrega el límit previst en l’art. 14.1.j de la Llei 19/2013. En el cas que ens ocupa, de la sol·licitud d’accés a la informació sol·licitada pel reclamant no s’inferix que esta puga afectar l’explotació dels drets patrimonials del seu autor. Es tracta d’un projecte contingut en un expedient administratiu, que s’enquadra dins d’una activitat, la competència del qual correspon a l’Ajuntament, subjecta a una normativa concreta, urbanisme, que reconeix una sèrie de drets als ciutadans, entre els quals està l’accés a la informació. En virtut d’estes mateixes consideracions rebutgem la necessitat de tràmit d’audiència als autors dels projectes necessaris per al desenvolupament de l’expedient administratiu, precisament per formar part d’un procediment públic. Dècim. És necessari assenyalar que si aplicàrem el règim establit per la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE), com pretenen l’Ajuntament, Todina, i fins i tot el reclamant, en relació amb l’accés a la informació, que és la part de la sol·licitud en la qual ha declarat la seua competència este consell, les úniques excepcions oposables serien les previstes en l’article 13 d’esta norma: “2. Les sol·licituds d’informació ambiental podran denegar-se si la revelació de la informació sol·licitada pot afectar negativament a qualsevol dels extrems que s’enumeren a continuació: […] d) A la confidencialitat de dades de caràcter comercial i industrial, quan esta confidencialitat estiga prevista en una norma amb rang de llei o en la normativa comunitària, a fi de protegir interessos econòmics legítims, incloent-hi l’interés públic de mantindre la confidencialitat estadística i el secret fiscal. e) Als drets de propietat intel·lectual i industrial. S’exceptuen els supòsits en els quals el titular haja consentit la seua divulgació”. Onzé. Finalment, el Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció 3a, Sentència 1575/2022, de 28 de novembre, ha declarat que, d’acord amb la reiterada interpretació que s’ha fet de la DA 1a.2 de la Llei 19/2013, el fet de poder accedir a una certa informació respecte dels procediments en curs, a conseqüència de l’exercici de l’acció pública en matèria urbanística, no exclou la possibilitat de sol·licitar la informació pública que té l’Administració respecte de procediments ja conclosos, ni limita ni condiciona la possibilitat d’accedir a la informació pública per la via prevista en la Llei 19/2013, per la qual cosa resulta irrellevant que s’exercisca o no l’acció pública en matèria urbanística o mediambiental i l’existència o no de legitimació per a això, perquè les dos són independents del dret d’accés. D’altra banda, l’accés a la informació amb la finalitat de comprovar si han tingut lloc infraccions urbanístiques no pot considerar-se abusiva, i és conforme amb la finalitat que busca la normativa de transparència, ja que és un mitjà de control dels actes d’atorgament de les llicències i autoritzacions urbanístiques. En virtut del que s’ha exposat fins ara, resulta evident l’existència d’un interés públic superior, en contra del que indica Todina en el seu escrit d’oposició de 20 de febrer de 2023, en el qual afirmava “[…] que com que el que s’entreveu és l’existència d’un interés privat i merament comercial del reclamant per a obtindre la informació sol·licitada, l’accés ha de denegar-se”, així com “la necessitat de valorar si existix un interés que justifique l’accés (test de l’interés)” i que si “no s’aprecia este interés superior, caldria denegar-ne l’accés”. Per tot això i a la vista de la ponderació efectuada al llarg de la fonamentació jurídica d’esta resolució, considerem que en este cas preval l’interés públic davant dels interessos privats del sol·licitant de la llicència, malgrat les normes invocades per este, perquè cap de les qüestions al·legades justifica de manera suficient i adequada la denegació de l’accés, precisament perquè cobra el dret d’accés una especial intensitat quan els interessos públics protegits són relatius a l’urbanisme o al medi ambient. Dotzé. En relació amb la documentació societària, manifestava la sol·licitant de la llicència el següent: “només ens pertoca indicar que hi ha un òrgan específic amb competència per a inscriure i donar publicitat a la documentació i informació societària de les empreses, com és el Registre Mercantil”. En conseqüència, entenem que l’Ajuntament ha de remetre el Sr. al Registre Mercantil per a obtindre allí la informació societària que, si és el cas, siga procedent. En relació amb este apartat reiterem el que s’ha exposat en el FJ nové de la Resolució 197/23 de l’expedient 11/2023… “En primer lloc, cal assenyalar que es tracta d’un document públic, per la qual cosa resulta difícilment oposable cap límit a este accés, perquè pot fàcilment entendre’s que qui consent un document públic, consent principalment a fer-ne públic el contingut. El fet d’elevar a públic un document implica una renúncia a la seua privacitat des del moment en què la pròpia persona a qui eixa informació es referix ha optat lliurement per fer-ne públic el contingut”. Per la qual cosa, el procedent serà facilitar esta documentació per part de l’Ajuntament de València, perquè està en el seu poder i no apreciem la concurrència de causa ni límit que poguera restringir-ne l’accés. Tretzé. En relació amb l’aplicació de l’article 15 de la Llei 19/2013 i respecte de la possible concurrència del límit relatiu a la protecció de dades, encara que no ha sigut al·legat, convé assenyalar que el TS, en la Sentència núm. 547/2023, de 4 de maig, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció 3a (rec. cassació núm. 1200/2022), en relació amb el dret d’accés a la informació pública, ha interpretat que l’aplicació de la normativa de protecció de dades no pot estendre’s a les persones jurídiques, per tant, estes no podran ser considerades titulars del dret a la protecció de dades. Per tant, pel que fa a la possible concurrència del límit establit en l’esmentat article 15, concloem que este límit no és aplicable a les persones jurídiques i només seria oposable respecte de les dades personals de persones físiques, alienes a l’organització administrativa, que pogueren figurar en l’expedient. Així les coses, en relació amb les dades de caràcter personal, com podrien ser domicilis i altres dades personals dels redactors de projectes, etc., quedaria salvat el límit amb una dissociació prèvia que impedisca la identificació de les persones afectades, tal com es preveu en l’apartat 5 del precepte al·legat per l’administració reclamada. Catorzé. Finalment, pel que fa la formalització de l’accés, cal tindre en compte el que es preveu en l’article 22.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que establix el següent: “Si ha existit oposició de tercer, l’accés només tindrà lloc quan, després d’haver-se concedit este accés, haja transcorregut el termini per a interposar un recurs contenciós administratiu, sense que s’haja formalitzat, o haja sigut resolt confirmant el dret a rebre la informació”. Per tant, tal com ocorre en este cas, atés que hi ha oposició de tercer, la informació sobre la qual es reconeix el dret d’accés només podrà facilitar-se una vegada siga ferma esta resolució. RESOLUCIÓ En atenció als antecedents i fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda Primer. Estimar la reclamació formulada pel Sr. , amb data de 14 de juny de 2023 i número de registre GVRTE/2023/2569272, contra la resolució de l’Ajuntament de València, i reconéixer el dret d’accés a la documentació sol·licitada, tal com es desprén de la fonamentació jurídica d’esta resolució. Segon. Instar l’Ajuntament de València perquè, en el termini d’un mes des que la present resolució siga ferma, entregue al reclamant la informació sol·licitada, sobre la qual es reconeix l’accés, i comunique a este consell les actuacions dutes a terme per a fer complir els acords. Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la notificació, de conformitat amb el que establixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA