Reclamación de acceso a planes de labores y actuaciones administrativas de actividad extractiva con estimación parcial por prevalencia de información ambiental

Resolució 1264/2025, de 4 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 1661/2024 Administració reclamada: Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Plans de labors anuals de l’entitat explotadora de l’activitat extractiva i de qualsevol altra actuació administrativa respecte de la pedrera i/o entitat explotadora. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La disposició addicional primera de l’LTAIPBG, apartat segon, estableix que “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. L’accés a la informació ambiental és una d’aquestes matèries, de manera que queda sotmès primerament a la regulació continguda a la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (LAIA) i només supletòriament a l’LTAIPBG. D’acord amb la doctrina d’aquesta Comissió (per totes, la Resolució 211/2017, de 27 de juny), tot i que la LAIA no prevegi expressament la possibilitat de reclamar davant un òrgan independent i especialitzat com la GAIP sembla clar que aquesta via addicional i voluntària de garantia existeix també en aquest àmbit, i que la GAIP posseeix competència per atendre les reclamacions que li vulguin fer arribar els ciutadans als quals s’hagi denegat o no s’hagi atès l’accés a informació ambiental. La LAIA en cap moment no exclou aquesta possibilitat i la permet quan, al regular en el seu article 20 els recursos que es poden interposar contra les denegacions d’accés a informació ambiental, remet als recursos administratius previstos de forma general a la normativa de procediment administratiu comú “i altra normativa aplicable”. Entre aquesta altra normativa aplicable s’ha d’incloure la normativa de transparència, que preveu expressament la seva aplicació supletòria en matèria d’accés a informació ambiental. La llei catalana no inclou una referència literal als interessos econòmics i comercials com fa el Conveni Europeu d’Accés a la Documentació Pública (CEADP article 3.1.lletra g ) i la llei estatal (article 14.1.h LTAIPBGE) així ho va fer notar aquesta Comissió al seu Dictamen 1/2016 referit a l’aplicació del límit relatiu als interessos econòmics i comercials. És per això que per protegir aquests drets econòmics i comercials quan s’escau, la referència genèrica es localitza en l’aplicació de l’article 21.1.f LTAIPBG en referir-se a “altres drets privats legítims”. En aquests supòsits “tenint en compte les característiques dels drets o interessos que protegeix, per aplicar aquest límit cal que la persona titular dels interessos econòmics o comercials concernits demani expressament la reserva o confidencialitat de la informació que pot perjudicar-los, ja sigui per pròpia iniciativa, o com a resposta del trasllat de la sol·licitud d’accés fet per l’Administració, ja que aquesta difícilment pot apreciar, d'ofici, l'existència de risc o perjudici per a interessos econòmics o comercials privats. A partir de les consideracions o al·legacions formulades per la persona titular dels interessos econòmics o comercials afectats, l'Administració haurà de determinar si la confidencialitat és justificada (tenint en compte els criteris relatius a la interpretació d’aquest concepte apuntats a l’epígraf 4t.) i ponderar entre els interessos favorables a la seva protecció i els favorables a l'accés.” (Dictamen 3/2019 d’aquesta Comissió). Cal acotar i delimitar de la forma més precisa possible, quins aspectes concrets de l’activitat econòmica es poden veure lesionats per una divulgació o un accés indegut a la informació disponible per l’Administració. La Memòria Explicativa (“Explanatory Report”) publicada pel CoE juntament amb el text del Conveni aclareix que amb aquest límit es pretén “evitar danys indeguts a la capacitat competitiva o les posicions negociadores dels titulars”, com podrien ser “ els secrets comercials” - que pertanyen “a l'àmbit de la competència, els procediments de producció, estratègies comercials, llistes de clients, etc…”-. D’acord amb la invocació del límit del secret empresarial previst a la Llei 1/2019, s’havia de justificar de manera clara i suficient el caràcter confidencial de la informació que es pretén excloure de l’accés, aspecte que no s’ha acreditat en aquest cas. En la motivació de la resolució cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació (article 20.3 LTAIPBG). Els anomenats per la doctrina especialitzada i el preàmbul de la Llei test del dany i test de l’interès, permeten comprovar, amb el primer la probabilitat de l'hipotètic perjudici o lesió i l'existència d'un nexe causal entre l’accés a la informació que se sol·licita i el perjudici al·legat. Mitjançant el segon es comprova si concorre, al cas concret, algun interès superior al protegit amb la limitació que justifiqui l'accés sol·licitat. En cap cas, la invocació del límit opera de forma automàtica. Aquesta Comissió estima el dret d’accés a la informació dels Plans de labors no subjecte a la limitació legal esmentada i que degudament ponderada, es pugui donar a conèixer a la reclamant que ha fet ús del dret d’accés a la informació ambiental. Respecte de la informació sobre dades de caràcter personal que es pugui contenir a la informació reclamada escau procedir a la seva dissociació o anonimització per tal de donar compliment al RGPD. Sobre la invocació de tasca complexa, aquesta Comissió acorda l’adopció d’un termini de quatre mesos per tal de lliurar la informació en els termes acordats. Paraules clau: Generalitat. Entitat ambiental. Activitat extractiva. Plans de labors. Informació ambiental. Secret empresarial. Tasca complexa. Anàlisi petrogràfica. Tercers afectats. Estimació parcial. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 19 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1661/2024, presentada per una l’entitat ambientalista, Associació de la Plataforma per a la Defensa del Medi Ambient i la Salut a Dosrius, contra el Departament d’Empresa i Treball, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 23 de setembre de 2024, l’entitat reclamant, va presentar al Departament d’Empresa, concretament a la Direcció general d’Industria, una sol·licitud d’accés a la informació publica en els termes següents: “ li sigui facilitada a l’Associació representada, en la seva qualitat d’interessada, la següent documentació: Còpia del títol habilitant atorgat en favor de l’entitat explotadora per a poder dur a terme l’activitat d’extracció; Còpia dels diferents plans de labors anuals presentats per l’entitat explotadora; Còpia de qualsevol actuació administrativa portada a terme.” El 22 de noviembre de 2024 el Departament empresa notifica a la reclamant la resolució següent: “1. Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 23/09/2024. 2. Lliurar la informació relativa a còpia del títol habilitant atorgat en favor de l’entitat explotadora per a poder dur a terme l’activitat d’extracció en el format que es va demanar, una vegada transcorregut el termini establert al Fonament de dret 13. 3. Desestimar la informació relativa al punt 2 de la sol·licitud d’accés. 4. Desestimar l’accés a les dades de caràcter personal, de conformitat amb el Fonament de dret 7. 5. No admetre la informació relativa al punt 3 de la sol·licitud d’accés.” El 22 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 22 de gener de 2025 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Es reitera aquesta petició d’informe el 7 de gener de 2025. El 4 de març de 2025 la GAIP rep l’expedient i l’informe del Departament d’Empresa que, en síntesi, manifesta que s’han garantit els drets dels tercers afectats, s’han practicat els trasllats necessaris i tingut en compte les al·legacions presentades que consideren que la referencia a “ qualsevol actuació administrativa portada a terme i de tots els Plans de Labors anuals, és massa genèrica i de conformitat amb l’article 28 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, s’ha de considerar una sol·licitud imprecisa”. -Sobre la informació relativa als Plans de Labors,- L’Administració entén que es “conté dades altament confidencials pròpies del know-how de l’empresa, la difusió pública de les quals pot afectar negativament la seva competència en el mercat, destacant l'anàlisi petrogràfica completa del recurs explotat, total de reserves del recurs principal, produccions anuals (en tones) realitzades i previstes de l'empresa, explicació en detall dels treballs realitzats i previsió de treballs futurs, llistat detallat de tota la maquinària que té l'empresa, quantitat d'energia consumida i cost (gasoli, olis, electricitat, explosius, detonadors, aigua...); import d'inversions realitzades i previstes; detall de les vendes realitzades (per producte, tones, imports, destinacions finals...).” La informació que conté els Plans de Labors, també estaria afectada per dades de caràcter personal (art. 24.2 LTC); així com el límit establert per l’art. 21.1 f) de la Llei 19/2014, atès que contenen també dades que poden afectar interessos empresarials, els quals resten protegits per l'article 3.1 g) del Conveni del Consell d'Europa sobre l'Accés als Documents Públics (CEADP) pel que fa a "interessos comercials i altres interessos econòmics", sobretot respecte de l'anàlisi petrogràfica completa del recurs explotat, es considera que compren dades l’anàlisi de les quals permetria a tercers disposar d’informació amb la que determinar la capacitat d'explotació, reserves del producte, temps de subministrament dels encàrrecs fets a l’empresa, etc. Addueix l’aplicació del límit 21.1 g) de la Llei 19/2014, “el secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial", atès que considera que es compleixen els requisits de: Sobre els Plans de Labors es considera que plasmen la realitat de l'empresa, per la qual cosa donar accés a informació relativa a aquests aspectes suposa donar a conèixer dades sensibles amb valor empresarial i comercial que, en un entorn altament competitiu, com és el de l'activitat extractiva, poden arribar a posar en risc la viabilitat empresarial, alterant el seu règim de producció. Finalment, sol·licita la denegació de tota la sol·licitud d’accés a informació pública. Afegeix que respecte a la consideració de la reclamant de que “dels plans de labors no afecta en absolut l’estratègia comercial de l’empresa explotadora, perquè, com s’ha indicat, els plans de labors són anuals i, per tant, l’aportació dels corresponents anys anteriors, que ja s’haurien executat, no incideix sobre l’estratègia de l’explotadora i el pla d’enguany, ja hauria d’estar gairebé executat.” El Departament entén que “No cal que sigui informació de l’any en curs per poder valorar les decisions escollides per l’empresa i analitzar quina és la seva estratègia empresarial, o de quins recursos disposen, només cal revisar els anys anteriors i fer estimacions mitjanes en relació amb totes les dades recopilades dels cursos anteriors. Tanmateix, com indica la reclamant, per conèixer si s’ha presentat la documentació davant de l’òrgan competent o si està explotant-se la part del terreny autoritzada o si s’està excedint de la mateixa, no és necessari l’accés a la documentació, sobretot tenint en compte que la mateixa incorpora informació important de l’estratègia empresarial del tercer afectat.” Concretament, “les dades corresponents a l'anàlisi petrogràfica completa del recurs explotat, total de reserves del recurs principal, produccions anuals (en tones) realitzades i previstes de l'empresa, explicació en detall dels treballs realitzats i previsió de treballs futurs, llistat detallat de tota la maquinària que té l'empresa, quantitat d'energia consumida i cost (gasoli, olis, electricitat, explosius, detonadors, aigua...); import d'inversions realitzades i previstes; detall de les vendes realitzades (per producte, tones, imports, destinacions finals...) constitueixen dades l’anàlisi de les quals permetria a tercers disposar d’informació amb la qual determinar la capacitat d'explotació, reserves del producte, temps de subministrament dels encàrrecs fets a l’empresa, etc. És a dir, informació sensible, ja que permetria que empreses competidores poguessin avançar-se als clients del tercer afectat, per oferir el seu propi producte millorant les condicions i, per tant, creant una competència deslleial dins del ja molt competitiu sector de les activitats extractives.” -Sobre les actuacions administratives que l’entitat demana- Que serien aquelles que pot haver tramitat el Servei d’Investigació i Recursos Minerals en relació amb l’explotació o l’entitat explotadora, encaminades a fiscalitzar el correcte desenvolupament de l’activitat extractiva autoritzada, l’obtenció dels plans anuals de labors, i la comprovació del compliment dels mateixos i que no hauria d’implicar “un volum elevat o excessiu de documentació que impedeixi a l’Administració facilitar la informació sol·licitada.” El departament considera que aquestes actuacions demanades “Tal com s’ha posat de manifest a la resolució, d’acord amb les dades facilitades per la Direcció General d’Indústria, la informació pública sol·licitada inclouria més de 800 documents en format digital i paper, que la seva revisió implicaria una complexitat creixent derivada de la necessitat de fer una anàlisi ad hoc de cadascun dels documents, que requeriria una anàlisi exhaustiva per part de personal tècnic de la Direcció General d‘Indústria.” “dedicar-hi dos tècnics superiors de mines a raó de tres hores setmanals durant aproximadament un any, atesa l’expertesa requerida en la valoració tècnica de cadascun dels documents”. El 24 de març de 2025 la GAIP trasllada als tercers afectats per la petició d’accés a la informació i posa en el seu coneixement que s’ha presentat la Reclamació 1661/2024 davant de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), interposada contra la sol·licitud d’informació de 23 de setembre de 2024 presentada al Departament d’Empresa i Treball, amb l’objecte d’accedir a la informació que es refereix més amunt, per tal que d’acord amb el que preveu l’article 34.1 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, es puguin presentar les al·legacions o els documents que estimeu oportuns en defensa dels vostres drets o interessos. El 4 d’abril de 2025 la GAIP rep al·legacions d’un tercer afectat que en síntesi manifesta que no ha pogut tenir accés al contingut de la resolució contra la qual es presenta la reclamació i demana que se li faciliti per a poder fer les al·legacions oportunes. L’11 d’abril de 2025 la GAIP torna a comunicar a la tercera part afectada la documentació demanda. El 6 de maig de 2025 la GAIP rep al·legacions del tercer afectat que, en síntesi, es refereixen a que la compareixent no té inconvenient a que es faciliti l’accés al Pla de Labors sol·licitat per l’Associació i concretament que “se li informi de si anualment, (l’empresa ) presenta els plans de labors i els hi dona compliment. Entenem que l’Associació pot exercir el dret a ser informada d’aquest extrem.” Però no pas a “obtenir còpia de tota la documentació relativa als Plans de Labors de la dita Pedrera, que li sigui expedida una còpia dels mateixos, doncs addicionalment al criteri del Tribunal Constitucional, també és cert l’argumentat pel Departament d’Empresa i Treball, que s’afectaria a la intimitat i altres drets privats legítims i per tant, suposaria una vulneració de l’article 21.1.f) de la Llei de Transparència.” Es considera que es conte dades “altament confidencials pròpies del know-how”. També es considera que concorre el límit relatiu a la protecció de dades “ el Director General d'Indústria va considerar adequat aplicar el límit establert per l’art. 20.3 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre (en relació amb l’art. 4 del Reglament General de Protecció de Dades) en allò relatiu a l’accés a les dades de caràcter personal; així com el límit establert per l’art. 21.1 f) de la Llei 19/2014, per les dades relatives a la quantitat d’energia consumida i cost (gasoil, olis, electricitat, explosius, detonadors, aigua..), import d’inversions realitzades i previstes i detall de les vendes realitzades (per producte, tones, imports, destinacions finals). El 27 de maig 2025 la GAIP demana informació addicional a l’empresa que ha formulat al·legacions respecte de la reserva del límit sobre protecció de dades que especifiqui quines són les dades afectades de caràcter personal a les que es fa referència a l'informe en relació a l'aplicació dels límits derivats de l'aplicació de la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals, així com les circumstàncies específiques concurrents per a l’aplicació dels altres límits al dret d’accés invocats, en particular els relatius al secret empresarial i altres interessos econòmics. També es demana que s’aporti la Resolució del Director General d’Indústria a la que es fa referència en el seu escrit i que va apreciar la concurrència dels límits adduïts. El 12 de juny de 2025 la GAIP rep escrit de l’empresa afectada, que aporta la resolució de la Direcció General d’Indústria referent a la denegació del Pla de Labors d’explotació i, concretament, informa el següent: “ Que pel que fa a les dades personals que conté el dit Pla de Labors, aquestes són les següents: el llistat de treballadors amb les seves dades personals respectives, hores treballades anuals i costos d’aquests treballadors, tant propis com subcontractats, dades personals del Director facultatiu, relació d’empreses subcontractades amb dades personals d’aquestes, etc.” Abans de facilitar-se aquesta informació, considera necessària la seva anonimització. Afegeix que per a realitzar aquesta tasca , segons l’Administració, necessitaria dedicar-hi dos tècnics superiors de mines a raó de tres hores setmanals durant un període aproximat d’un any amb suport administratiu a tasques relacionades amb la digitalització i anonimització, tasca que afectaria significativament a la gestió ordinària de l’òrgan, posant en perill el seu normal funcionament i eficiència. Recorda que, la Direcció General d’Indústria va considerar que no podia realitzar la feina d’anonimitzar totes les dades personals del Pla de Labors de referència i tots els seus anexes, informes i plànols adjunts, a fi i efecte de donar accés al mateix a tercers.” -Respecte de la informació altament confidencial pròpies del know-how de l’empresa afectada, s’identifica el següent: l’anàlisi petrogràfic complet del recurs explotat; total de reserves del recurs principal, produccions anuals (en tones) realitzades i previstes de l’empresa, explicació en detall dels treballs realitzats i previsió de treballs futurs, llistat detallat de tota la maquinària que té l’empresa, quantitat d’energia consumida i cost (gasoil, olis, electricitat, explosius, detonadors, aigua…..); import d’inversions realitzades i previstes; detall de les vendes realitzades (per producte, tones, imports, destinacions finals…). S’afirma que aquesta informació és altament sensible, té naturalesa estratègica i pot comprometre les reserves de la compareixent en el mercat, plans d’inversió i processos operatius, afectant negativament a la seva competitivitat. D’acord amb la llei 1/2019 de 20 de febrer, de Secrets Empresarials, s’ha de considerar un secret empresarial i ha de ser objecte de mesures raonables per mantenir -la en secret. -Recorda també, que la Direcció General d’Indústria va constatar que el sol·licitant d’informació no va indicar cap motivació en la seva petició d’accés que es pogués tenir en consideració per efectuar la prèvia ponderació al dit accés, de manera que va concloure que “s’ha determinat que la informació relativa als plans de labors revestiria un valor comercial directe i formaria part del secret empresarial de l’entitat i no es copsaria un interès públic que justifiqués l’accés atenent a que la seva protecció seria necessària per tal de garantir la igualtat i la competència justa al mercat.” Es menciona que s’ha seguit el criteri del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno 1/2019, de 24 de setembre, relatiu al límit al dret d’accés a la informació pública relatiu als interessos econòmics i comercials, el qual disposa que, per tal de determinar que efectivament l’accés a la informació provocaria un dany en els interessos econòmics i comercials, i que, a més, no hi ha un interès legítim superior que recomani l’accés, esdevé preceptiu portar a terme el denominat test del dany i test de l’interès. I es conclou que “tal i com ha establert el Tribunal Constitucional en diverses ocasions, com a les Sentències de dates 29 d’abril de 2003 i 26 de maig de 2008, el dret a l’accés a la informació pública i el dret a l’obtenció de còpies no són el mateix; el segon, el dret a l’obtenció de còpies no pot ser mai un dret absolut, sinó que cal justificar-lo i el sol·licitant anònim que està demanant aquesta informació, no ha justificat res.” El 2 de juliol de 2025 la GAIP trasllada les al·legacions del tercer interessat a l’entitat reclamant per tal que pugui informar del seu posicionament al respecte. A data de la resolució aquesta Comissió ni li consta cap indicació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i dret d’accés a la informació pública ambiental La informació ambiental disposa d’un règim específic sobre el dret d’accés, com és la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (LAIMA), incorpora un règim especialment obert de difusió i accés a la informació mediambiental, en consonància amb la jurisprudència comunitària majoritària (Títol II, articles 5 a 19 de la Llei 27/2006), però no preveu una via de reclamació específica davant d’una autoritat independent. Atès el caràcter supletori de la LTAIPBG, s’ha interpretat que, per als aspectes no regulats, esdevé d’aplicació allò previst a LTAIPBG i per tant, s’admet la possibilitat de fer ús de la reclamació previst a l’article 39 de la LTAIPBG davant aquesta Comissió. Aquesta supletorietat també s’ha interpretat respecte l’aplicació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’administració ambiental, la LAIA que també conté previsions respecte al dret d’accés a la informació ambiental a l’article 9 (veure les resolucions d’aquesta Comissió 247/2020, de 9 d’abril; 499/2020, de 23 de setembre; 695/2020 de 26 de novembre, 587/2022 de 15 de juliol, i 931/2023 de 19 d’octubre, entre d’altres). 2. Sobre la consideració d’informació pública ambiental i l’interès públic del seu accés L’objecte de la reclamació consisteix en la Còpia dels diferents plans de labors anuals presentats per l’entitat explotadora i de qualsevol actuació administrativa portada a terme. Els antecedents posen de manifest que en resposta a la sol·licitud d’informació el Departament va estimar fer lliurament de part de la informació demanada, concretament la còpia del títol habilitant atorgat en favor de l’empresa explotadora respecte l’activitat d’extracció i per tant, aquesta informació no forma part de l’objecte de la reclamació. La informació ara reclamada es refereix, únicament, als documents consistents en els plans de labors anuals presentats per l’entitat explotadora i de qualsevol actuació administrativa portada a terme. Aquesta informació és d’acord amb allò previst a l’article 2 de la LTAIPBG i als efectes de reconèixer el seu dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, s’ha de recordar que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. D’altra banda, a la informació publica demanada –plans de labors anuals presentats per l’entitat explotadora i de qualsevol actuació administrativa portada a terme- d’una activitat com és l'explotació d’una pedrera, hi concorre la consideració de ser informació ambiental. La petició d’informació es projecta sobre l’estat d’un element del medi ambient, en aquest cas és el sòl, d’acord amb l’article 3.1 a) i b) de la LAIMA, i també pot redundar en el coneixement de factors com l’energia, sorolls, residus, que afecten al medi, i concerneix també al grau d’aplicació de la legislació ambiental, afectant també a l’estat de la salut i seguretat de les persones, es a dir dels diversos apartats de l’esmentat article 3 de la LAIMA. Això esdevé cabdal per tal de contestar a l’al·legació sobre la manca de presència d’interès públic a ponderar respecte el dret d’accés a la informació sol·licitada que ha manifestat l’Administració reclamada. L’explotació d’una activitat extractiva com la concernida en aquest cas, “és un fet notori que comporta un fort impacte a l’ambient, i es susceptible de produir alteracions en el sol, afecció o destrucció de flora i fauna, afecció a la biodiversitat, alteració en aigües superficials i subterrànies, riscos geològics derivats dels esllavissaments o despreniments del terreny, canvis geomorfològics i del paisatge, alteracions en l’atmosfera (emissions de pols, soroll) o impactes sobre les vies de comunicació.” Així va considerar la Sentència del Tribunal Superior d’Astúries 947/2021 de 8 d’octubre, entre d’altres, que es complia la presència de l’interès públic protegit legalment respecte del dret d’accés a la informació demanada. Fent avinent, a més, que l’activitat minera extractiva, com la referida en aquest cas, resta subjecta a autorització administrativa i sotmesa a importants controls ambientals i urbanístics i subjectes al seu coneixement públic. Així, els plans anuals de labors de l'activitat extractiva integren aspectes ambientals per minimitzar-ne l'impacte, especialment quan es refereix als efectes negatius sobre el medi ambient, com els abans esmentats, però també si cal considerar les mesures de restauració ecològica i la implementació de pràctiques sostenibles al llarg de tota la cadena de valor de l'activitat extractiva. En general, la informació pública sobre plans anuals d'activitats extractives, pel que es refereix als aspectes que tenen un impacte potencial o directe sobre el medi ambient hauria d’incloure informació sobre la ubicació de les explotacions, les substàncies que se n'extreuen, les mesures de protecció ambiental implementades, els plans de restauració, els resultats de les avaluacions d'impacte ambiental, i les dades sobre abocaments o emissions al medi ambient. D’acord amb la Guia auxiliar per presentar el pla de labors en activitats mineres a cel obert, aprovada per resolució del Director general d'Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera de la Generalitat de Catalunya , aplicable al tipus d’explotació sobre la que es demana informació, estableix quin és el contingut específic dels Plans de labors. Es fa referència específica en un Annex a les dades específiques del pla de labors d'explotacions a cel obert; es menciona l’Informe del Director Facultatiu; als Plànols d'explotació; al Factor esgotament i també a informació complementària no obligatòria: com ara un Annex fotogràfic i un Esquema de planta. Es comprova que la documentació del Pla de labors conté referències d’evident interès ambiental, com són les dades del jaciment (apartat 2.2.4.de la Guia del Pla de labors) que es refereixen al tipus de recurs miner principal explotat; característiques dels recursos, reserves i produccions; edat geològica; tipus de jaciment: volcànic, intrusiu, evaporític, metamòrfic o sedimentari; anàlisi complet del recursos explotats (petrogràfic, químic, físic-mecànic...), per a cada capa, s’han d’informar les dades següents: − Nom de la capa. − Rumb. − Cabussament. − Potència total explotable. − Cares laterals. − Observacions. Respecte de les Reserves del recurs principal (apartat 2.2.5 de la Guia fa referencia) s’indica la quantitat en m3 dels diferents tipus de reserves, i s’ha d’indicar els tipus de reserves següents: Reserves segures, que són les reserves calculades en una superfície autoritzada per totes les administracions i, per tant, explotables legalment, i que, a més, són explotables des d’un punt de vista tècnic i econòmic. Reserves probables, que es refereixen a les reserves que des d’un punt de vista legal són explotables, però no encara des d’un punt de vista tècnic i/o econòmic. Reserves possibles, que serien aquelles que tot i ser explotables tècnicament i econòmicament RESOLUCIÓ ECF/1345/2009, de 14 d’abril, per la qual s’aprova el model oficial del pla de labors de les explotacions mineres i se’n determina la forma de presentació. 15.5.2009 DOGC Núm. 5380 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7828 – 12/03/2019 RESOLUCIÓ EMC/494/2019, de 22 de febrer, de modificació de la Resolució ECF/1345/2009, de 14 d'abril, per la qual s'aprova el model oficial del pla de labors de les explotacions mineres i se'n determina la forma de presentació. no gaudeixen encara de l’autorització de l’administració ambiental, encara que disposin d’una autorització de l’administració minera. Respecte de la Producció (apartat 2.2.6. de la Guia) cal indicar els tipus de recurs extret, i s’ha d’informar respecte de l’any anterior de les dades següents que desenvoluparan la producció bruta de l’any anterior en tones. En aquest camp, s’ha d’introduir la producció extreta d’amuntegaments, runams, etc., si aquesta producció no s’havia reflectit en altres exercicis. En síntesi en aquest apartat s’han d’introduir dades com ara: la densitat del recurs (en tones/m3), l’aprofitament en %, o llei del recurs explotat. Un cop indicada la producció bruta de l’any anterior del recurs principal, aquest apartat s’ha d’emplenar tants cops com tipus de recursos s’explotin al jaciment. També s’inclou una referència al Sistema d’explotació (apartat 2.2.9) segons el mètode d’arrencada emprat, ( mecànic, manual i amb explosius) on s’inclou entre aquesta informació la relativa a la ubicació de l'explotació, trajecte i indicació de camins, pistes o desviaments i característiques dels accessos. D’aquesta síntesi descriptiva del contingut del Pla de labors, es destaca, com s’ha dit, l’interès ambiental del que es descriu, tant en relació amb la situació del recurs natural objecte d’explotació i com en relació a les formes d’explotació, i això fa concloure la rellevància del seu accés d’acord amb la regulació de la informació ambiental, i supletòriament d’acord amb la normativa de transparència. Respecte a l’al·legació de l’Administració de la manca d’acreditació del motiu de la sol·licitud, aquesta Comissió recorda que aquest extrem esdevé innecessari en les peticions d’accés a la informació ambiental. Qui exerceix el dret d’accés a la informació ambiental en poder de les autoritats públiques no estan obligats a declarar un interès determinat (article 3.1.a) LAMIA). Pel que respecta al reconeixement del dret d’accés a la informació publica en general, es preveu la possibilitat de que el sol·licitant exposi, amb caràcter potestatiu, els motius que justifiquen l’exercici del dret d’accés a la informació pública, però l’absència de motivació en cap cas no pot ésser una causa per a denegar la sol·licitud (article 26.2 LTAIPBG). El dret d’accés a la informació publica i concretament pel que es refereix a la informació ambiental es reconeix amb caràcter general al públic o als interessats en els termes definits a l’article 2 LAIMA. D’altra banda, com s’ha afirmat per aquesta Comissió “l’exercici del dret a la informació emparat per l’LTAIPBG no està reservat a la informació d’interès públic, tal i com ho confirma la jurisprudència del Tribunal Suprem, que en la seva sentència STS 1519/2020, de 12 de novembre.” (Resolució 410/2022, de 26 de maig ). 3. Sobre el límit del secret empresarial: accés parcial a la informació L’Administració reclamada i l’empresa afectada per la petició d’informació han oposat a la sol·licitud d’accés a la informació consistent en els plans de labors anuals presentats per l’entitat explotadora i de qualsevol actuació administrativa portada a terme, la presencia de límits que restringeixen el dret d’accés pretès, d’una banda el límit sobre el secret empresarial i també el relatiu a la protecció de dades de caràcter personal que s’analitzarà en el fonament jurídic següent. Aquesta Comissió ha entès en aplicació dels articles 20 i 22 LTAIPBG i seguint la jurisprudència consolidada, que les restriccions a l’accés a la informació pública han de fonamentar-se en límits legalment establerts, que s’han d’interpretar de manera restrictiva, sense aplicació de l’analogia, i d’acord amb el criteri de la proporcionalitat amb la seva finalitat, tot valorant la protecció d’altres drets privats legítims que hi concorrin. L’Administració reclamada i l’empresa afectada, com s’ha dit, han invocat la presencia del límit de l’article 21.1 de la LTAIPB relatiu a la seva lletra f): La intimitat i els altres drets privats legítims, que estaria en connexió amb el relatiu als interessos econòmics i comercials comprès a l’article 14.1.h) de la Llei 19/2013. Projecten la limitació sobre la informació de “la total seqüència temporal de l’explotació minera (amb abast de totes les seves anualitats), i resta d’actuacions administratives de l’expedient, que de ser facilitada a qualsevol tercer podria realitzar una anàlisi extremadament acurada de l’estratègia empresarial i recursos interns, disposant de dades sobre la evolució de l’empresa i els seus recursos, així com de l’èxit de les decisions empresarials.” Pel que es refereix a la limitació invocada sobre l’afectació dels interessos comercials, es manifesta que el Plans demanats contenen dades altament confidencials pròpies del know-how de l’empresa. Segons l’empresa i l’Administració reclamada, tindria aquest caràcter específicament: l’anàlisi petrogràfic complet del recurs explotat; el total de reserves del recurs principal, les produccions anuals (en tones) realitzades i previstes de l’empresa, l’explicació en detall dels treballs realitzats i previsió de treballs futurs, llistat detallat de tota la maquinària que té l’empresa, la quantitat d’energia consumida i cost (gasoil, olis, electricitat, explosius, detonadors, aigua…..); l’import d’inversions realitzades i previstes; i el detall de les ventes realitzades (per producte, tones, imports, destinacions finals…). Es considera que aquesta informació constitueix un contingut de naturalesa estratègica i pot comprometre les reserves de l’empresa explotadora del recurs en el mercat, plans d’inversió i processos operatius, que afectarien negativament a la seva competitivitat. D’acord amb allò previst a la Llei 1/2019 de 20 de febrer, de Secrets Empresarials, aquesta informació entenen que tindria la consideració de secret empresarial i ha de ser objecte de mesures raonables per mantenir-la reservada. Als efectes d’analitzar la invocació d’aquesta limitació, es recorda que la llei catalana no inclou una referència literal als interessos econòmics i comercials com fa el Conveni Europeu d’Accés a la Documentació Pública (CEADP, article 3.1.lletra g de ) i la llei estatal (article 14.1.h LTAIPBGE), tal com va fer notar aquesta Comissió al seu Dictamen 1/2016 referit a l’aplicació del límit relatiu als interessos econòmics i comercials. És per això que per protegir aquests drets econòmics i comercials quan s’escau, la referència genèrica es localitza en l’aplicació de l’article 21.1.f LTAIPBG en referir-se a “altres drets privats legítims”. En aquests supòsits “tenint en compte les característiques dels drets o interessos que protegeix, per aplicar aquest límit cal que la persona titular dels interessos econòmics o comercials concernits demani expressament la reserva o confidencialitat de la informació que pot perjudicar-los, ja sigui per pròpia iniciativa, o com a resposta del trasllat de la sol·licitud d’accés fet per l’Administració, ja que aquesta difícilment pot apreciar, d'ofici, l'existència de risc o perjudici per a interessos econòmics o comercials privats. A partir de les consideracions o al·legacions formulades per la persona titular dels interessos econòmics o comercials afectats, l'Administració haurà de determinar si la confidencialitat és justificada (tenint en compte els criteris relatius a la interpretació d’aquest concepte apuntats a l’epígraf 4t.) i ponderar entre els interessos favorables a la seva protecció i els favorables a l'accés.” (Dictamen 3/2019 d’aquesta Comissió). D’acord amb això, es necessari acotar i delimitar de la forma més precisa possible, quins aspectes concrets de l’activitat econòmica es poden veure lesionades per una divulgació o un accés indegut a la informació disponible per l’Administració. La Memòria Explicativa (“Explanatory Report”) publicada juntament amb el text del CEADP aclareix que amb aquest límit es pretén “evitar danys indeguts a la capacitat competitiva o les posicions negociadores dels titulars”, com podrien ser “els secrets comercials” - que pertanyen “a l'àmbit de la competència, els procediments de producció, estratègies comercials, llistes de clients, etc…”-. D’acord amb la invocació del límit del secret empresarial previst a la Llei 1/2019, s’havia de justificar de manera clara i suficient el c aràcter confidencial de la informació que es pretén excloure de l’accés, aspecte que s’esmenta, però no s’ha acreditat suficientment en aquest cas. En la motivació de la resolució cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació (article 20.3 LTAIPBG). D’acord amb la invocació acreditada de la concurrència del límit, mitjançant l’aplicació del test del dany i de l’interès, es comprova, amb el primer la probabilitat de l'hipotètic perjudici o lesió i l'existència d'un nexe causal entre l’accés a la informació que se sol·licita i el perjudici al·legat. Mitjançant el segon es comprova si concorre, al cas concret, algun interès superior al protegit amb la limitació que justifiqui l'accés sol·licitat. En cap cas, la invocació del límit opera de forma automàtica. Les limitacions invocades reconegudes tant a la llei de transparència com a la normativa que reconeix el dret d’accés a la informació ambiental, són àmbits legítims que permetrien justificar una restricció del dret d’accés a la informació sol·licitada si es comprova que la seva divulgació comporta un perjudici per als drets invocats relatius a la protecció de dades personals i a la propietat intel·lectual i industrial, com també en relació amb els interessos econòmics de l’empresa. En aquest cas, a criteri de la Comissió, no queda suficientment concretat quin és el perjudici en l’interès econòmic de l’empresa si es facilita l’accés a la informació demanada, concretament pel que respecta a la informació del pla de labors que es refereix a l’anàlisi petrogràfic complet del recurs explotat i sobre les produccions realitzades i previstes. L’Administració reclamada i l’empresa afectada únicament afirmen que conèixer “l’anàlisi petrogràfic complet del recurs explotat; el total de reserves del recurs principal, les produccions anuals (en tones) realitzades i previstes de l’empresa, l’explicació en detall dels treballs realitzats i previsió de treballs futurs, llistat detallat de tota la maquinaria que té l’empresa, la quantitat d’energia consumida i cost (gasoil, olis, electricitat, explosius, detonadors, aigua…..); l’import d’inversions realitzades i previstes; i el detall de les ventes realitzades (per producte, tones, imports, destinacions finals…)” formen part d’un contingut de naturalesa estratègica i pot comprometre les reserves de l’empresa explotadora del recurs en el mercat, plans d’inversió i processos operatius, que afectarien negativament a la seva competitivitat. Amb aquesta declaració, no s’acredita adequadament el dany que pot causar l’accés demanat, en primer lloc perquè es projecta respecte d’un conjunt d’informació sense cap més distinció, tenint en compte la diferent naturalesa de la informació continguda al pla de labors. D’una banda comprèn informació de caràcter estricament econòmic, com ara inversions, treball realitzats, ventes, etc., en canvi contrasta amb una altra que es refereix a les característiques i estat del recurs, com seria la relativa a l’anàlisi petrogràfic i a les reserves del recurs, on caldria emfasitzar la seva vessant ambiental d’aquesta informació. Tampoc s’ha aportat, malgrat haver–se requerit, i això dificulta la deguda ponderació, els elements tècnics de valoració sobre els continguts indispensables de la petició d’accés, que també es podrien haver referit a l’acotació en el temps de la documentació demanada, quan s’ha traslladat les consideracions de l’empresa i la seva objecció a la petició d’accés. Si la informació demanada, concretament els plans de labors de l’activitat extractiva, que és una obligació del titular de l’explotació que els ha de presentar a l’organisme que va concedir l’autorització ( article 28.2 de la Llei de Mines desenvolupat al Reglament General per al regim de la Mineria) , i d’acord amb allò descrit a la “Guia auxiliar per presentar el pla de labors en activitats mineres a cel obert” abans esmentada, conté referències relatives a informació empresarial afectada per la reserva de l’interès invocat, tant per l’Administració com per l’empresa, i que la limitació afecta a la totalitat de la informació demanada, caldria haver acreditat degudament aquesta afirmació. D’acord amb art. 22 LTAIPBG, per a l'aplicació dels límits que ha de ser justificada i proporcionada amb l'objecte i la finalitat de protecció i ha d’atendre les circumstàncies del cas concret, es necessari conèixer les corresponents valoracions per a l’aplicació del test del dany, i a partir de la ponderació de les circumstàncies, efectivament es justifiqui la restricció al·legada. No és suficient l’argumentació de l'existència d'una possibilitat de produir un dany sobre els interessos econòmics i comercials per a l’aplicació del límit amb caràcter general. El perjudici ha de ser definit, indubtable i concret. Aquest dany ha de ser substancial, real, manifest i directament relacionat amb la divulgació de la informació . Aquest límit, en concordança amb els interessos econòmics i comercials referits a l’article 3.1, g) del CEADP, comporta reconèixer aquestes proteccions jurídiques respecte del dret d'accés a la informació pública quan afecta a interessos econòmics i comercials en presència, o la protecció davant l'obtenció, utilització o divulgació il·lícita de secrets empresarials o comercials i la informació confidencial. Aquests interessos han d’ésser interpretats, d’acord amb el test del dany, i el subjecte responsable d'atendre la sol·licitud de la informació, l’Administració, ha d'analitzar les qüestions següents: Identificar i valorar els elements que suposen interessos econòmics i comercials que es veuen afectats; destacar la incidència comercial o econòmica de la informació que se sol·licita; valorar en quina mesura concreta proporcionar la informació perjudicaria els interessos econòmics i comercials (s’ha d’analitzar amb dades concretes, objectius, avaluables i efectius que avalin la possible aplicació del límit i la seva incidència en la posició competitiva de l’entitat afectada). En la determinació del dany és important analitzar si la informació a proporcionar és de comú coneixement o si és fàcil d'esbrinar o reproduir per part dels competidors, en cas que l’activitat es desenvolupi en concurrència competitiva i finalment cal determinar el nexe causal entre l'accés a la informació sol·licitada i el dany als interessos econòmics i comercials de l'entitat presumptament perjudicats. D’acord amb això, podrien justificadament restar excloses del reconeixement del dret d’accés demanat, d’acord amb l‘afectació al límit contingut a l’article 21.1.g LTAIPBG, aquelles referències contingudes als apartats d’inversions, on s’anoten les operacions o treballs realitzats durant l’any, que suposin una inversió en capital fix i la vida útil dels quals sigui A la resolució del Consejo de transparència y Gobierno Abierto, RT 0557/2020, es conté una referencia rellevant sobre l’aplicació d’aquests límits, també sobre una explotació minera, amb referencia al C riteri interpretatiu 1/2019 respecte l’aplicació del límit relatiu al l’afectació dels interessos econòmics. superior a un any, encara que no s’hagin pagat durant l’any; o bé l’apartat de vendes realitzades; l’apartat de despeses previstes durant l’any natural en curs, entre d’altres. No obstant això, hi ha altra informació continguda als Plans de labors, com l’anàlisi petrogràfica i l’estat del recurs, que malgrat el criteri de l’empresa de considerar que són continguts a preservar de l’accés en aplicació d’aquest límit de l’interès econòmic, caldria emfasitzar el seu interès ambiental concurrent que podria desplaçar en aquest supòsit el límit invocat. Les dades sobre l'anàlisi petrogràfica completa del recurs explotat, total de reserves del recurs principal, produccions anuals (en tones) realitzades i previstes de l'empresa, explicació en detall dels treballs realitzats i previsió de treballs futurs, llistat detallat, de les quals es dedueix un clar interès ambiental, mereixen la deguda ponderació als efectes de que es reconegui algun tipus d’accés al seu coneixement. Es tracta d’informació que es refereix clarament a la situació i estat d’un recurs natural afectat per l’activitat extractiva i, per tant, s’hauria de valorar l’afectació efectiva que es produeix sobre l’interès econòmic protegit i quina informació seria accessible malgrat el límit invocat relatiu als drets privats legítims identificats com els interessos comercials del tercer afectat (article 21.1.f LTAIPBG). Cal recordar que l’article 13.2 LAIA preveu que “les sol·licituds d'informació ambiental es poden denegar si la revelació de la informació sol·licitada pot afectar negativament qualsevol dels extrems que s'enumeren a continuació: d) A la confidencialitat de dades de caràcter comercial i industrial, quan aquesta confidencialitat estigui prevista en una norma amb rang de llei o en la normativa comunitària, a fi de protegir interessos econòmics legítims, inclòs l'interès públic de mantenir la confidencialitat estadística i el secret fiscal”. És a dir, els interessos econòmics i comercials poden ser excepcions legals al dret d’accés a la informació ambiental, però sempre que una norma amb rang de llei hagi previst expressament la seva confidencialitat. Segons l’empresa afectada, la llei que fonamentaria la reserva informativa és la Llei 1/2019 de 20 de febrer, de Secrets Empresarials d’acord amb les directives UE . Segons la Llei 1/2019 és considera secret empresarial qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les condicions següents: a) Ser secret, en el sentit de que, en el seu conjunt o en la configuració i reunió precises dels seus components, no és generalment conegut per les persones que pertanyen a cercles en que normalment s’utilitza el tipus d’informació o coneixement en qüestió, ni fàcilment accessible per a elles; b) tenir un valor empresarial, ja sigui real o potencial, precisament per ser secret, i c) haver estat objecte de mesures raonables per part Directiva (UE) 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell , de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials). DOUE L157, de 15.6.2016. del seu titular per mantenir -ho en secret (article 1 Llei 1/2019). Per al cas que s’infringeixi aquest secret es preveuen un seguit d’accions i mesures que no procediran quan es tracti d’actes d’utilització o revelació de secrets empresarials que s’hagi produït en les circumstàncies que preveu la llei. Entre les excepcions previstes per considerar legítima la revelació del secret s’inclou la relativa a la protecció d’un interès legítim reconegut pel dret europeu o espanyol. En particular, es diu que “no es pot invocar la protecció dispensada per aquesta llei per obstaculitzar l'aplicació de la normativa que exigeixi als titulars de secrets empresarials divulgar informació o comunicar-la a les autoritats administratives o judicials en l'exercici de les funcions d'aquestes, ni per impedir l'aplicació de la normativa que prevegi la revelació per les autoritats públiques europees o espanyoles, de la informació presentada per les empreses que obri en poder de les autoritats esmentades.” Així el contingut dels plans de labors de l’activitat extractiva haurien estat legítimament comunicats a l’autoritat minera, sense infringir la reserva de secret empresarial referit, i és aquesta Administració la que hauria d’haver valorat la forma de donar coneixement de la informació comunicada, sense vulnerar ni la Llei 1/2019 de secret empresarial, però vetllant també per no deixar sense contingut el dret d’accés a la informació ambiental previst a la LAMIA. D’acord amb això, la ponderació respecte de l’aplicació del límit sobre el dret d’accés, que en aquest cas s’ha identificat com l’interès comercials del tercer afectat, requereix que l’Administració hagi hagut d’identificar quina concreta informació resta afectada per la concurrència d’aquest límit i excloure de l’accés aquella informació del pla anual de labors de l’activitat extractiva que esdevingui inclosa en la consideració d’informació que afecti a la confidencialitat de dades de caràcter comercial i industrial, és a dir, pel secret empresarial invocat. S’ha de facilitar l’accés a la informació continguda als plans de labors i actuacions administratives que fan referència al contingut ambiental de l’explotació (Sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Murcia, de 03 de novembre de 2020). Una exclusió absoluta i en la seva totalitat de la informació continguda en els referits plans buidaria de contingut de forma desproporcionada el dret d’accés a la informació d’aquest recurs natural. No és suficient per establir limitacions d’accés al Pla de labors i a les actuacions realitzades per l’Administració que es demanen, la mera oposició manifestada per l’empresa afectada, cal concretar i valorar el possible perjudici que pot infringir d’acord amb una interpretació estricta. Fer-ho d’una altra manera, com es reflecteix en la posició pretesa per l’Administració i l’empresa afectada , deixaria sense cap contingut l’accés a la informació demanada. La càrrega probatòria correspon a qui al·lega la restricció de l’accés, acreditar la seva repercussió negativa atesa la presència dels interessos econòmics esmentats (Sentencia de 21 de febrer de 2024 del Tribunal Suprem, sala tercera, (Contenciós Administratiu). En tot cas, la informació sobre quantitats produïdes i venudes, els fitxers de clients i distribuïdors, l'estratègia comercial, l'estructura de costos i preus i l'estratègia de vendes, seria informació que clarament es reconeixeria com a protegida pel límit invocat i restaria exclosa en qualsevol cas de l’accés demanat. Tanmateix, atès que l’accés a la informació reclamada ho és en tant que informació ambiental , es considera que s’ha de reconèixer el dret a que es lliuri aquella informació sobre l’estat del recurs, mitjançant la forma que permeti facilitar de forma proporcionada, mitjançant, si cal, la utilització de sistema d’agregació o estadística, que no comprometi la revelació de dades econòmiques, però que d’altra banda no impedeixi assolir el compliment del dret d’accés a la informació ambiental si és que es denega en la seva totalitat. És a dir, caldria valorar quina informació sobre la reserva del recurs, producció sistema d’explotació i sota quins paràmetres, sí és accessible per no comprometre l’interès econòmic al·legat i donar contingut al dret d’accés a la informació ambiental, de forma degudament ponderada. L’Administració i l’empresa afectada no aporten prou elements que acreditin la producció del dany amb l'accés a la informació, i en quina mesura es produiria el perjudici dels interessos econòmics i comercials ni la determinació del nexe causal entre l'accés a la informació sol·licitada i el dany als interessos econòmics respecte d’aquella informació marcadament ambiental com seria l’anàlisi petrogràfica i l’estat del recurs. No es pot afirmar amb caràcter general, sense més elements de valoració, l’exclusió de tota la informació sobre l’anàlisi petrogràfic complet del recurs explotat; el total de reserves del recurs principal, produccions anuals (en tones) realitzades i previstes de l’empresa, l’explicació en detall dels treballs realitzats i previsió de treballs futurs. Es reconeix el dret del reclamant a obtenir aquesta informació, i per tant aquesta Comissió estima que s’ha de lliurar aquella informació que tingui un caràcter eminentment ambiental, sobretot aquell que es refereix a aspectes sobre les característiques del recurs. Només es restringirà l’accés a aquella informació compromesa pel secret empresarial, prèvia valoració de l’Administració reclamada, que haurà d’analitzar la forma de lliurar aquests continguts dels plans de labors i actuacions realitzades per l’Administració, i quina concreta informació és susceptible d’ésser facilitada. Per a la seva valoració ha de disposar del termini suficient per a determinar-ho, i pot comptar, efectivament, amb la col·laboració de l’empresa que pot coadjuvar en la selecció d’aquells elements que es consideren estrictament confidencials i que no han de ser revelats. 4. Límit relatiu a la protecció de dades personals L’Administració i l’empresa afectada, han invocat també, el límit relatiu a la protecció de dades de caràcter personal que comportaria la necessitat d’haver de procedir a la necessària anonimització d’aquesta informació personal abans del seu lliurament, que comporta la consideració de la realització d’una tasca complexa. L’Administració considera que hauria de “dedicar-hi dos tècnics superiors de mines a raó de tres hores setmanals durant un període aproximat d’un any amb suport administratiu a tasques relacionades amb la digitalització i anonimització, tasca que afectaria significativament a la gestió ordinària de l’òrgan, posant en perill el seu normal funcionament i eficiència.” En relació a la necessària ponderació prèvia a l’accés que es planteja respecte a la invocació del límit a la protecció de dades personals, aquesta Comissió comparteix la necessitat de que no es continguin dades personals, en la documentació sobre la qual es demana l’accés, i que a més es constata que serien del tot innecessàries als efectes pretesos per l’accés demanat. Aquesta Comissió valora com excessiva la consideració de que la supressió d’aquesta informació comporti una activitat com la descrita per l’Administració (dos tècnics superiors de mines a raó de tres hores setmanals durant un període aproximat d’una any amb suport administratiu a tasques relacionades amb la digitalització i anonimització). En primer terme aquesta informació personal no ha de formar part de l’accés a la informació sobre els plans de labors demanat. D’altra banda, en un context digitalitzat del plans de labors demanats la supressió d’informació personal no ha de comportar una tasca que la seva realització comporti la dificultat descrita, ni precisaria de la qualificació tècnica esmentada. És per això que la supressió de la informació personal de la documentació demanada no es valora que hagi de comportar la realització d’una tasca complexa en els termes descrits a l’article 29.1.b)LTAIPBG. Cal recordar el que disposa l’article 66.3 del Decret 8/2021 que declara que “La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. El motiu invocat per a justificar la inadmissió per aquest motiu no s’adequa a les esmentades previsions, a parer d’aquesta Comissió, l’anonimització en aquest cas no hauria de requerir una dificultat tècnica tal que precisi de la concurrència dels dos tècnics superiors de mines. Qüestió diferent és que per a poder fornir la informació reclamada a la persona interessada calgui ajustar els terminis de lliurament per a es puguin desenvolupar les tasques pertinents per l’Administració de forma que això no interfereixi en el normal funcionament dels serveis. Aquesta acomodació temporal es pot fer en seu d’aquest procediment de reclamació i quedarà fixada més endavant en aquesta mateixa resolució. 5. La tasca complexa: acotació del període de temps reclamat i termini de lliurament de la informació Respecte a la possibilitat de donar accés als expedients, com ha proposat la reclamant, l’Administració ha manifestat que tal i com s’exposa a la seva resolució, “d’acord amb les dades facilitades per la Direcció General d’Indústria, la informació pública sol·licitada inclouria més de 800 documents en format digital i paper, que la seva revisió implicaria una complexitat creixent derivada de la necessitat de fer una anàlisi ad hoc de cadascun dels documents, que requeriria una anàlisi exhaustiva per part de personal tècnic de la Direcció General d‘Indústria” “dedicar-hi dos tècnics superiors de mines a raó de tres hores setmanals durant aproximadament un any, atesa l’expertesa requerida en la valoració tècnica de cadascun dels documents”. Es recorda que la invocació de l’article 29.1.b LTAIPBG es refereix al supòsit de les sol·licitud d’informació publica, i amb tot cal tenir present el que disposa l’article 66.3 del Decret 8/2021 que declara que “La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. D’altra banda, la reclamant ha considerat que no es demana l’examen de tots els documents de l’expedient, sinó únicament dels plans de labors anuals i, que d’altra banda, respecte dels plans d’exercicis anteriors i que ja s’haurien executat, i per tant això no ha d’incidir en l’estratègia de l’empresa extractora i el pla d’enguany, ja hauria d’estar gairebé executat. Amb tot, es desprèn dels antecedents que la informació més crítica als efectes de donar-ne coneixement constitueix la relativa a les dades corresponents a l'anàlisi petrogràfica completa del recurs explotat, total de reserves del recurs principal, produccions anuals (en tones) realitzades i previstes de l'empresa, explicació en detall dels treballs realitzats i previsió de treballs futurs, llistat detallat, que com s’ha dit, s’hauran de valorar. Aspectes aquests sobre els quals aquesta Comissió reconeix el dret d’accés en la forma en que sigui practicable el seu accés. Aquesta Comissió constata que la informació demanada sobre els Plans de labors, que tenen caràcter anual, no s’ha referit a cap període específic de les mateixes. És per això que tenint en compte la invocació de tasca complexa al·legada per l’Administració, res hauria d’impedir que l’accés als plans i actuacions, i per a la informació sobre l’anàlisi petrogràfica i estat del recurs, es referís a un període determinat que fes factible la valoració de la informació mediambiental accessible, d’una banda, i la corresponent anonimització de les dades personals, d’una altra. Aquesta Comissió ha concretat un termini per a realitzar aquesta valoració respecte dels plans i actuacions dels darrers exercicis, factible amb un període de lliurament de la informació diferida en quatre mesos. Cal tenir en compte, a més, que en el cas que ens ocupa, la informació que es sol·licita no ha de suposar una complexitat objectivable i desproporcionada que no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. És per això que s’estima el dret d’accés de l’entitat a aquella informació que el departament pugui lliurar una vegada anonimitzada i seleccionada la informació que no estigui compromesa pel secret empresarial, per a la qual cosa l’Administració pot disposar d’un termini de quatre mesos, per a la seva posada a disposició del reclamant. 6. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD). La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. I l’article 67 i 68 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. I en cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el seu compliment. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de setembre de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1661/2024 i declarar el dret del reclamant a la informació sol·licitada i reclamada d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3, respecte de la informació de caràcter ambiental que es contingui als plans d’explotació anuals lliurats, concretament sobre l’anàlisi petrogràfica i estat del recurs. 2. Requerir al Departament que faciliti l’accés a la reclamant a la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre mesos una vegada anonimitzada i seleccionada la informació no compromesa pel secret empresarial en els termes descrits al fonament jurídic 2 i transcorregut el termini de que disposen els tercers afectats que s’han oposat a l’accés per interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució sense que s’hagi interposat amb petició de suspensió cautelar. 3. Requerir al Departament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1661/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.