Reclamación de acceso a información sobre incidentes de amenazas de género en la Escola del Treball con resultado de inadmissió y estimación parcial

Resolució 599/2025, de 8 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 1628/2024 Administració reclamada: Consorci d’Educació de Barcelona Informació reclamada: Dades i documentació sobre un incident succeït a l'Escola del Treball Sentit de la resolució: Inadmissió parcial, estimació parcial. Resum: Pel que fa a la informació relativa a correus electrònics o trucades i actes d’una reunió entre la inspectora educativa i el director del centre, d’acord amb la informació reportada pel CEB (punt 8.5) aquestes reunions/seguiment d’assumptes tenen caràcter intern i no generen actes ni informació de la conversa i, per tant, és procedent inadmetre aquesta petició igualment per no ser considerada informació pública en els termes definits a l’article 2.b LTAIPBG. En quant a les actes de reunions del departament d’informàtica del mes de juny del 2020 i actes de les reunions extraordinàries que es van fer amb direcció durant els mesos de juny i juliol del 2020 el CEB ha informat que en el marc d’una altra SAIP ja es van facilitar les actes a la persona sol·licitant (ara reclamant). Per tant, aquesta Comissió no pot ni ha de qüestionar la veracitat de la informació reportada pel CEB pel que fa a les actes i ens remetem, novament, a allò que ja s’ha informat en reiterades ocasions a la persona reclamant respecte a la veracitat de la informació. Així, aquesta petició és reiterativa respecte a informació que ja ha estat posada a disposició a la persona reclamant i per tant s’ha d’inadmetre pel seu caràcter reiteratiu i abusiu. Pel que fa a la informació púbica relaciona amb l’expedient per l’acte descrit, tenint en compte el que estableixen els articles 23 i 24.1 LTAIPBG i l’article 15 de l’RGPD, s’estima parcialment el dret a tenir accés a les dades merament identificatives de les persones que, en exercici de llurs funcions, haguessin participat en les actuacions dutes a terme al centre educatiu arran els fets a què es refereix la reclamació; així com, si fos el cas, a les manifestacions efectuades per ella mateixa en relació amb el cas concret, en tant que aquesta informació li és pròpia. Paraules clau: Consorcis. Persones físiques. Educació. Assetjaments. Alumnes. Expedients. Actes. Trucades. Correus. Comunicacions internes. Límits. Protecció de dades. Dades merament identificatives. Dades pròpies. Drets dels menors. Reclamació contra silenci. Inadmissió parcial. No és informació pública. Inadmissió per repetitiva. Abús de dret. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 14 de desembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1628/2024, presentada per una persona física contra el Consorci d’Educació de Barcelona, en relació amb les sol·licituds indicades a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta no haver rebut resposta de l’Administració. El 31 d’octubre de 2024 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en relació a un cas d'amenaces de gènere ocorregut al departament d'informàtica de l'Escola del Treball al 2020 i sobre el que demanava: “1. Actes de reunions del departament d’informàtica del mes de juny del 2020 a. Entre altres, la del dia 29/06/2020 2. Actes de les reunions extraordinàries que es van fer amb direcció durant els mesos de juny i juliol del 2020. a. Entre altres, l’acta de la reunió convocada pel director el dia 08/07/2020, amb el departament d’informàtica. 3. Documentació entregada per registre d’entrada a l’Escola del Treball pel cap de departament d’informàtica, XXX, en representació de tot el departament, l’estiu del 2020 (segurament el dia 26 o 27 de juliol). 4. Documentació exhaustiva (amb anonimització de l’alumnat, si escau) sobre l’expedient que es va obrir als alumnes durant la tardor del 2020. 5. Resolució de l’esmentat expedient. 6. Documentació relativa a totes les reunions, correus electrònics o trucades mantingudes al entre els mesos de juny del 2020 i gener del 2021 sobre aquest cas. Entre altres: a. Trucada realitzada al director de l’Escola del Treball per demanar que prengui mesures de manera urgent en el cas. b. Trucada que la inspectora educativa va fer al cap de departament YYY el dia 1 d’octubre del 2020. c. Acta de la reunió mantinguda entre el director, la inspectora educativa i l’ZZZ (i possiblement més assistents) el dia 2/10/2020. d. Documentació que es va entregar, per registre d’entrada a l’Escola del Treball, de qualsevol integrant del departament informàtica en relació al tema de les amenaces sexistes. e. L’escrit entregat per Registre d’Entrada a l’Escola del Treball per YYY, en representació de tot el departament d’informàtica, el dia 11/11/2020. f. Resposta que es va donar des de l'equip directiu a les preguntes formulades pel departament d’informàtica en relació a tots els escrits presentats per Registre d’Entrada”. En la Reclamació presentada la persona reclamant concreta el seu objecte en: “Documentació sobre el cas d’amenaces de gènere ocorregut al departament d'informàtica de l'Escola del Treball al 2020”. I afegeix: “Demano actes de departament i respostes a peticions realitzades per registre d'entrada al centre, que han de ser accessibles i que no se m'han proporcionat”. El 15 de gener de 2025 la persona reclamant aporta còpia de la resolució de data 22/12/2024, de la Gerenta del Consorci d'Educació de Barcelona, per la qual no s’admet la sol·licitud d’accés a la informació pública. La inadmissió es fonamenta per ser un supòsit recollit com a causa d’inadmissió recollit “En l’article 29.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, desenvolupat per l’article 66.1.a) del Decret 8/2021, de 9 de febrer. Concorre aquesta causa d’inadmissió atès que l’obtenció de la informació implica una càrrega de treball desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius i no es pot ser realitzada amb ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. El 16 de gener de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre durin la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al CEB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti informe així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. El 24 de gener de 2025 el CEB tramet a la GAIP informe comunicant que va notificar la resolució d’inadmissió el dia 13 de gener, que ha detectat un error en la petició emesa per aquesta Comissió en el sentit que la persona reclamant no va sol·licitar procediment de mediació i, per tant, entén resolta la reclamació. El 17 de febrer de 2025 la GAIP demana un informació addicional al CEB en el sentit que caldria que ens confirmés si la informació objecte de reclamació es troba afectada per algun dels límits establerts a l'article 21, 23 o 24 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). El 7 de març de 2025 el CEB tramet la informació complementària de la que es desprèn que: La SAIP va ser inadmesa per una càrrega de treball desproporcionada, i per proveir aquesta informació caldria la dedicació exclusiva durant vàries jornades laborals del personal de l’Institut Escola del Treball i això suposaria que aquest personal deixés de realitzar les seves tasques habituals, cosa que afectaria greument la prestació del servei públic encomanat. A més, el Consorci d’Educació de Barcelona té, entre altres funcions encomanades, la gestió d’escolarització i del personal docent als centres educatius a la ciutat de Barcelona i en el moment concret de la sol·licitud hi havia una càrrega de treball puntual. S’assenyala que des del 5 de març al 31 d’octubre de 2024, la persona sol·licitant havia presentat un total de 18 SAIP al CEB i 8 reclamacions a la GAIP. En el moment d’atendre aquesta SAIP s’estaven gestionant altres presentades per la mateixa persona i no es va entrar en el fons de la qüestió. Revisant la SAIP, el CEB confirma que es demana el detall complet de les gestions que es van realitzar arran d’uns fets ocorreguts el maig de 2020, i s’aprecia que es poden invocar altres supòsits d’inadmissió més ajustats a la llei. Pel que fa a les actes de reunions del departament d’informàtica dels mesos de juny i juliol de 2020, aquestes ja van ser subministrades a la persona sol·licitant a través d’una altra SAIP (codi expedient 9073). En aquest cas, s’observa que aquesta petició coincideix parcialment amb una sol·licitud presentada anteriorment. S’informa que en els centres educatius es fan reunions/sessions de seguiment d’assumptes que tenen caràcter intern i que no es generen actes de reunions ni documentació concreta i en conseqüència es consideren comunicacions informals i aquestes no tenen la consideració d’informació pública d’acord amb l’article 2.b de la Llei 19/2014, de 29 de desembre. La sol·licitant demana també correus electrònics i informació de les trucades mantingudes entre diferents membres del centre i la inspecció, supòsits recollits com a causa d’inadmissió d’acord amb l’article 66 del Decret 8/2021 com són notes, esborranys, resums, opinions o documents de treball intern sense rellevància o interès públic. Pel que fa al registre d’entrada del centre, en l’escrit de petició demana documentació presentada per part de terceres persones, de les quals n’identifica algunes. En aquest cas, es requereix el consentiment exprés i escrit de les persones titulars de les dades personals afectades per l’accés sol·licitat, d’acord amb l’article 23 de la Llei 19/2014, relatiu a la protecció de dades personals, el qual no s’ha pogut obtenir. També demana Documentació que es va entregar, per registre d’entrada a l’Escola del Treball, de qualsevol integrant del departament informàtica en relació al tema de les amenaces sexistes, i en aquest sentit, d’acord amb l’article 26.1 de la Llei 19/2024, no especifica amb suficient claredat la informació a la qual vol accedir, a la qual cosa cal afegir que la informació facilitada podria contenir dades personals afectades en l’article 23 de la Llei 19/2014. Per últim, se sol·licita documentació relativa a expedients d’alumnes que es van obrir en relació amb els fets produïts el mes de maig de 2020 i les corresponents resolucions. Aquesta documentació no es pot facilitar d’acord amb l’article 21.1.e) que estableix com a límit al dret d’accés a la informació pública el coneixement o la divulgació de la informació que pugui comportar un perjudici per als drets dels menors d’edat. I en aquest sentit, l’article 24 estableix que ha de prevaler la protecció de dades personals les dades relatives a menors d’edat. El 13 de març de 2025 la GAIP, en aplicació de l’article 42.8 LTAIPBG, sol·licita informe a l’APDCAT. En la mateixa data es comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre. El 23 de març la persona reclamant presenta al·legacions en el sentit de: - En relació al nombre de SAIPs presentades a les que fa referència el Consorci diu: “Considero que aquesta menció al meu historial d’activitat com a sol·licitant no és rellevant per resoldre la reclamació concreta i que pot ser interpretada com una manera de desacreditar el meu dret legítim d’accés a la informació pública, presentant-me com una persona reiterativa o abusiva sense cap anàlisi objectiva de les sol·licituds realitzades”. - Que aquestes dades “poden introduir un biaix en la valoració de la reclamació, contravenint els principis d’imparcialitat i neutralitat que haurien de regir la resposta de les administracions públiques. A més, considero que aquest ús d'informació sobre la meva activitat com a sol·licitant, concretant el nombre de sol·licituds i reclamacions presentades, pot representar un ús excessiu i no justificat de dades personals, potencialment incompatible amb els principis de limitació i finalitat establerts al Reglament General de Protecció de Dades (RGPD)”. - I sol·licita, que “la GAIP tingui en compte aquest escrit com a queixa dins l’expedient 1628/2024, i valori la conveniència d’advertir l’administració que el nombre de sol·licituds o reclamacions presentades per una persona no pot ser emprat com a criteri per desacreditar o limitar l’exercici del dret d’accés, i que aquest tipus de mencions resulten innecessàries i inadequades en el context d’una reclamació concreta”. L’1 d’abril de 2025 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT que després de fer anàlisi de la informació sobre la que es demana l’accés, en relació a les dades personals, conclou: “La persona reclamant tindria dret a conèixer les dades merament identificatives de les persones que, en exercici de llurs funcions, haguessin participat en les actuacions dutes a terme al centre educatiu arran els fets a què refereix la reclamació. També, si fos el cas, tindria dret a accedir a aquella informació que li és pròpia, en els termes apuntats en aquest informe. Més enllà d’això, no es pot admetre l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada per aplicació del límit de l’article 23 de l’LTC, en no constar acreditat que compti amb el consentiment exprés de les persones afectades”. El 2 d’abril de 2025 la GAIP rep escrit de la persona reclamant en els següents termes: “Tal com s’indicava en la notificació de data 11/03/2025, la Comissió ampliava el termini per resoldre en 15 dies naturals, d’acord amb l’article 42.9 de la Llei 19/2014. Aquest termini va finalitzar el passat 25 de març de 2025, i fins a la data d’avui no he rebut cap resolució formal, motiu pel qual agrairia saber si aquesta ja ha estat dictada o quan està previst fer- ho. D’altra banda, voldria traslladar-vos una dificultat pràctica: alguns dels documents notificats recentment, com ara l’informe addicional del CEB de 7 de març o la pròpia notificació d’ampliació de termini, no consten dins l’àrea personal associada a l’expedient, ni al SAIP 622QD5MRY, ni al codi de reclamació GAIP 8Z8LQPQZ4. Aquesta manca de traçabilitat m’ha generat dubtes sobre si he respectat adequadament els terminis per presentar al·legacions, ja que la informació no era fàcilment accessible dins la carpeta del tràmit. Soc conscient que el volum de documentació és important, i vull expressar la meva plena disposició a col·laborar en tot el que sigui necessari. Simplement voldria demanar, si és possible, que es regularitzi o es verifiqui la inclusió dels documents a l’expedient electrònic, per tal de garantir un seguiment clar i transparent del procediment”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la inadmissió parcial del dret d’accés a la informació publica i abús de dret En primer ordre de coses aquesta Comissió es reitera en allò que ja se li ha dit a la persona reclamant en relació al concepte d’informació pública en el marc de la Llei 19/2014. Es per això, que ens remetem en allò indicat en la Resolució 939/2024, d’11 de juliol que resol la Reclamació 909/2024; Resolució 206/2025, de 13 de febrer que resol la Reclamació 18/2025 i, la darrera, la Resolució 505/2025, de 3 d’abril que resol al Reclamació 475/2025. L’article 19 LTAIPBG estableix que el dret d’accés es pot exercir en relació amb la informació pública definida en els termes de l’article 2.b LTAIPBG, això és, a la “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’apartat c d’aquest mateix article defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei” D’altra banda, el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP) que té, com diu el seu preàmbul, la finalitat de “garantir una implementació de la Llei més homogènia, efectiva i exhaustiva, clarificar conceptes jurídics indeterminats i resoldre dubtes interpretatius”, afegeix en el seu article 53 que “la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions” i que “ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés”. I no menys important és el que defineix com a NO sol·licituds d’accés a la informació pública. Concretament en l’apartat 3 del referit article 53 DTAIP diu explícitament que “no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent (.../...)”. Per tant, i en resum, és informació pública aquella que compleix amb el que defineix l’article 2.b LTAIPBG i 53.1 DTAIP (informació que té l’Administració com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions) i temporalment preexistent a la sol·licitud. Dit això, l’article 29.1.a) i 29.2 LTAIPBG estableix que: “1. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic” i ”2. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. I l’article 33.2 RGAIP que estableix que la Comissió pot inadmetre les reclamacions que no tenen per objecte exercir dret d'accés a la informació pública. De la descripció de l’antecedent 2, en el punt 6 de la SAIP es demana documentació relativa a totes als correus electrònics o trucades mantingudes al entre els mesos de juny del 2020 i gener del 2021 sobre aquest cas (assetjament), i especifica la trucada realitzada al director de l’Escola del Treball per demanar que prengui mesures de manera urgent en el cas (6.a) i trucada que la inspectora educativa va fer al cap de departament l’1/10/2020 (6.b). D’entrada s’ha de dir que les converses mantingudes en les trucades telefòniques no en queda cap rastre de cap informació, més enllà del registre que hi pugui haver de trucades i que, en qualsevol cas, no tenen la consideració d’informació pública (article 29.1 LTAIPBG i article 65.1.c) DTAIP). Per tant, respecte a aquesta petició, és pertinent la seva inadmissió. Pel que fa a una reunió entre la inspectora educativa i el director el dia 02/10/2020 (punt 6.c. SAIP) d’acord amb la informació reportada pel CEB (punt 8.5) aquestes reunions/seguiment d’assumptes tenen caràcter intern i no generen actes ni informació de la conversa i, per tant, és procedent inadmetre aquesta petició igualment per no ser consideració informació pública en els termes definits a l’article 2.b LTAIPBG. 3. Desestimació parcial del dret d’accés a la informació pública per abús de dret L’article 44 del RGAIP estableix que la resolució de la reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació, anul·lant, totalment o parcial, la resolució objecte de la reclamació i aquesta resolució ha de ser motivada. Pel que fa als punts 1 i 2 de la SAIP, - actes de reunions del departament d’informàtica del mes de juny del 2020 i a ctes de les reunions extraordinàries que es van fer amb direcció durant els mesos de juny i juliol del 2020- , en primer lloc, es pot afirmar, que si existeixen, tenen la consideració d’informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’ interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’ interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG) . Es dona el cas que el CEB informa que en el marc d’una altra SAIP (codi expedient 9073) ja es van facilitar les actes a la persona sol·licitant (ara reclamant) de les reunions del departament d’informàtica dels mesos de juny i juliol de 2020. Així, aquesta Comissió no pot qüestionar ni ha de qüestionar la veracitat de la informació reportada pel CEB pel que fa a les actes i ens remetem, novament, a allò que ja s’ha informat en reiterades ocasions a la persona reclamant respecte a la veracitat de la informació (vegeu la Resolució 83/2025, de 23 de gener, Resolució 188/2025, de 13 de febrer, Resolució 359/2025, de 13 de març que resolen les Reclamacions 1653/2024, 630/2024, 14/2025). Dit això, la petició d’informació reiterativa respecte a informació que ja ha estat posada a disposició a la persona reclamant no pot més que ser qualificada d’abusiva (com ja se li va advertir en la Resolució 455/2025, de 27 de març) de manera que només tenen l’efecte de fer treballar la GAIP i les administracions implicades, sense benefici per al dret exercit. L’abús de dret no és una causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per l’article 29 LTAIPBG. Tanmateix, això no obsta per a què pugui ser aplicada igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi civil de Catalunya i 7 del Codi civil espanyol proscriuen l’abús de dret), és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l’infringeixin, com és el cas d’aquesta Reclamació. Així mateix s’ha expressat en reiterades ocasions aquesta mateixa Comissió (Resolució 306/2018, de 30 d’octubre, Resolució 0639/2021, d'1 de juliol o Resolució 526/2022, de 23 de juny entre altres). Advertir a la part reclamant que l’exercici del dret d’accés ha de ser equilibrat i ponderat amb la càrrega que suposa per l’Administració, i tan deplorable és que l’Administració obstaculitzi, dificulti o dilati l’accés a la informació pública com que aquesta quedi monopolitzada per la reiteració de sol·licituds d’informació que tenen per objecte una informació ja obtinguda i sobre les quals no s’ha produïts cap canvi. D’acord amb l’exposat, es requereix a la persona reclamant a no iniciar nous procediments sobre qüestions en relació amb les quals ja s’ha pronunciat aquesta Comissió, i a exercir amb eficàcia i responsabilitat el dret d’accés. Si es dona el cas, aquesta Comissió procedirà sense cap més valoració a inadmetre la suposa reclamació per abús de dret. 4. Sobre l’estimació parcial del dret d’accés a la informació i límits Pel que fa a la informació pública que hagi generat i pugui disposar l’Institut com a conseqüència de l’exercici de la seva potestat disciplinària, s’ha d’entendre que és “informació pública” als efectes de l’article 2.b l’LTAIBPG i, per tant, resta sotmesa al règim d’accés previst en aquesta normativa, que estableix, com a criteri general, que el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis (article 20 i següents). La informació sol·licitada en relació a aquesta qüestió es detalla en el punt 3, 4, 5 i 6 d, e i f de la SAIP, això és, documentació presentada pel cap del departament, documentació de l’expedient que es va obrir als alumnes anonimitzada i resolució de l’expedient i documentació registrada (individualment o en representació del departament) i les respostes en relació a les amenaces sexistes. El CEB invoca com a límit l’article 21.1.e) LTAIBPG que afecta els drets dels menors d’edat i l’article 24 LTAIPBG en tant que ha de prevaler la protecció de dades personals les dades relatives a menors d’edat. A més, com a límit, cal tenir en compte el que estableix l’article 23 LTAIPBG: “Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud.” I d’acord amb l’article 70.1 DTAIP “correspon a la persona sol·licitant aportar el consentiment exprés i escrit de les persones titulars de les dades personals afectades per l'accés sol·licitat. Les administracions públiques poden donar trasllat de la sol·licitud i del consentiment a la persona titular de les dades amb la finalitat d'acreditar el consentiment escrit aportat, en cas de dubte de la seva veracitat”, Les actuacions que hagin derivat del cas referit per la persona reclamant, inclouran informació personal referida als alumnes implicats (que n’eren els responsables), a la professora afectada per les manifestacions efectuades pels alumnes en el seu treball acadèmic (la víctima i que no és la persona reclamant), així com d’aquelles persones que van participar en aquestes actuacions, bé fruït de les diferents tasques i funcions que tenien encomanades o bé com a possibles testimonis. Això sembla que abastaria, si més no, la inspectora d’educació, la persona instructora dels expedients, el director del centre i el cap del departament d’informàtica del centre. No es pot descartar però que també pogués incloure informació personal d’algun altre treballador del departament d’informàtica, sobre els progenitors o tutors legals dels alumnes implicats, o inclús d’altres alumnes. El conjunt de documentació i informació sol·licitada en el present cas per la persona reclamant estaria vinculada o formaria part dels expedients tramitats contra dos alumnes del centre educatiu arran els fets esdevinguts durant la presentació del seu treball acadèmic, per la qual cosa cal considerar-la informació relativa a la comissió d’algun tipus d’infracció administrativa o falta sancionable en matèria disciplinària en l’entorn escolar (article 25 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d'autonomia dels centres educatius). A més, la informació que es derivi de les manifestacions fetes per aquelles persones que haguessin pogut participar en les actuacions com testimonis dels fets o en algun altre sentit (com un pèrit) formaria també part de la informació considerada relativa a la comissió d’infraccions administratives, sotmeses a les previsions de l’article 23 LTAIPBG. No es pot descartar que en la documentació que es pretén accedir hi constin categories especials de dades, com ara, dades relatives a la salut de la professora que en va ser víctima o, fins i tot, dels mateixos alumnes (per exemple, informació referida a possibles baixes laborals, avaluacions psicològiques, etc.). Des del punt de vista de la Llei de transparència, l’article 23 exclou de l’accés aquelles dades de categories especials i/o la comissió d’infraccions penals o administratives, tret que hi hagi hagut amonestació pública de l’infractor o es disposi del consentiment de les persones afectades. Pel que fa als expedients oberts a l’alumnat, la persona reclamant demana “documentació exhaustiva (amb anomització de l’alumnat, si escau)“. Per anonimització, d’acord amb l’article 70.6 DTAIP, s’entén “l'eliminació de les dades personals de les persones físiques afectades que consten en la informació i qualsevol altra informació que pugui permetre identificar-les directament o indirectament sense esforços desproporcionats, sense perjudici de poder mantenir, si escau, les dades merament identificatives dels càrrecs o personal al servei de les administracions públiques que dicten o intervenenen l'acte administratiu”. Tot i que donar l’accés a informació pública amb la prèvia anonimització de les dades personals és una opció prevista per la mateixa legislació de transparència, cal dir que, en el cas que ens ocupa, no seria un mecanisme viable per admetre’n l’accés, atès que, per la informació de què es disposa, la persona reclamant, qui en el moment dels fets formava part del personal del departament d’informàtica del centre educatiu segons manifesta, podria ja conèixer la identitat dels alumnes implicats i, en tot cas, és clar que coneixeria la identitat de la professora víctima, a qui identifica en la seva petició. Per tant, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG, no es podria admetre l’accés de la persona reclamant a la documentació “exhaustiva” sol·licitada relativa a l’expedient disciplinari obert. Tanmateix, i tenint en compte que l’article 24.1 LTAIPBG disposa que “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. I que l’article 70.2 DTAIP especifica que “són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques”, es podria facilitar l’accés de la persona reclamant a les dades merament identificatives (nom i cognoms i càrrec) de les persones que, en exercici de llurs funcions, haguessin participat en les actuacions dutes a terme. L’apartat 2 del referit article, disposa que “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones. (...).” Pel cas concret, es desconeix si la persona reclamant, que en el moment dels fets (l’any 2020) formava part del departament d’informàtica del centre educatiu, participés en les actuacions que es van dur a terme. Si fos així, i en aplicació de l’article 15 de l’RGPD que reconeix el dret d’accés a la pròpia informació personal i a obtenir -ne còpia, s’hauria de facilitar l’accés a aquelles manifestacions que hagués pogut efectuar sobre terceres persones, com ara, en relació amb la professora víctima dels fets o els alumnes implicats en la mesura que el seu origen provindria de la mateixa persona reclamant. Per tant, i per tot el que s’ha indicat, s’estima parcialment a tenir accés a les dades merament identificatives de les persones que, en exercici de llurs funcions, haguessin participat en les actuacions dutes a terme al centre educatiu arran els fets a què refereix la reclamació; així com, si fos el cas, a les manifestacions efectuades per ella mateixa en relació al cas concret en tant que aquesta informació li és pròpia. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de maig de 2025, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 1628/2024 d’acord amb el fonament jurídic 2. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 1628/2024 pel seu caràcter abusiu pel que fa a les actes de juny i juliol d’acord amb el fonament jurídic 3. 3. Estimar parcialment la Reclamació 1628/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a tenir accés a les dades merament identificatives de les persones que, en exercici de llurs funcions, haguessin participat en les actuacions així com a les manifestacions efectuades per ella mateixa en relació al cas concret d’acord amb les consideracions del fonament jurídic 4. 4. Advertir a la persona reclamant que en cas de presentar noves reclamacions que tinguin per objecte aquesta mateixa informació es procedirà a la seva inadmissió per abús de dret sense cap altra valoració. 5. Requerir al Consorci d’Educació de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 3 dins del termini màxim de quinze dies. 6. Requerir al Consorci d’Educació de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1628/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.