Reclamación de acceso a documentación confidencial de un expediente de contratación sobre calidad del aire en Tarragona con resultado de estimación

Resolució 263/2025, de 27 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1479/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Documentació considerada confidencial d’un expedient de contractació. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació declarada confidencial en el marc d’un procediment de contractació és, d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, informació pública. Ara bé, malgrat tingui aquesta consideració i que el dret d’accés a la informació pública és un dret universal, no és un dret absolut. L’article 21.1.c) LTAIPBG estableix com a límit “el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. La norma de referència pel que fa a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic que en el seu article 133.1 preveu que els òrgans de contractació no poden divulgar la informació facilitada pels empresaris que aquests hagin designat com a confidencial en el moment de presentar la seva oferta. El caràcter de confidencial afecta, entre d’altres, els secrets tècnics o comercials, els aspectes confidencials de les ofertes i qualsevol altra informació amb un contingut que es pugui utilitzar per falsejar la competència, ja sigui en aquest procediment de licitació o en altres de posteriors. Ara bé, aquesta declaració de confidencialitat no vincula a l’òrgan de contractació, que podrà acceptar totalment o parcialment la declaració de confidencialitat o, fins i tot, no acceptar-la, si considera que la declaració inclou dades que no poden tenir el caràcter de confidencial, com documents que siguin públicament accessibles. En el marc d’aquest procediment aquesta Comissió ha sol·licitat en dues ocasions informe a l’Ajuntament de Tarragona, i concretament en la darrera se li demana explícitament “el posicionament de l'òrgan de contractació, d'acord amb l'article 133 de la LCSP”. Cap dels informes emesos ha atès els requeriments i no s’han emès per l’òrgan de contractació. Aquesta Comissió no ha pogut tenir accés a la informació objecte de Reclamació; tampoc ha pogut verificar que la confidencialitat ara declarada ho hagués estat en el moment inicial del procediment de contractació (presentació de les ofertes) d’acord amb el que estableix l’article 133.1 LCSP; ni disposa dels elements necessaris per ponderar l’equilibri entre el dret d’accés a la informació pública i els drets legítims dels licitadors. Per tant, i tenint en compte aquestes circumstàncies aquesta Comissió no pot més que estimar el dret d’accés a la informació pública reclamada amb el benentès que és responsabilitat exclusiva de l’òrgan de contractació decidir de forma motivada si la documentació declarada confidencial compleix amb els requisits, d’acord amb el que determina l’article 133 LCSP. Paraules clau: Ajuntaments. Periodistes. Contractacions públiques. Òrgans de contractació. Informes. Declaracions de confidencialitat. Reclamació contra lliurament parcial. Límits. Confidencialitat. Estimació. Condicions. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 12 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1479/2024, presentada per una persona periodista contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que se li ha lliurat parcialment la informació. El 18 de setembre de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) a l’Ajuntament en la que demanava: “Informes, resolucions i qualsevol documentació sobre l'estudi de la qualitat de l'aire de Tarragona i el seu contracte (procés de licitació, adjudicació, etc) des del 22 de febrer de 2024 i fins a l'actualitat”. El 29 d’octubre de 2024 l’Ajuntament de Tarragona respon en els següents termes: “1) Pel que fa a la disposició de la informació sol·licitada: us donem trasllat de l’expedient des del 22 de febrer de 2024 a excepció de la documentació que pogués estar afectada pel dret de confidencialitat. 2) En relació a l’existència de drets de tercers que es puguin veure afectats, s’hauran de tenir en compte els drets referents a la protecció de dades de les empreses licitadores i a la confidencialitat de les ofertes presentades a la licitació de referència. Les empreses licitadores son les següents: - UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI amb CIF Q-9350003- A - UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA amb CIF Q -0818003- F 3) Pel que fa a altra normativa específica del dret d’accés a la informació pública que pugui afectar als expedients, cal tenir en compte la continguda a la Llei de contractes del Sector Públic, en especial pel que fa a la informació disponible al perfil de contractant”. En la Reclamació presentada la persona reclamant diu al respecte: “El departament de Contractació envia un informe on diu que "us donem trasllat de l’expedient des del 22 de febrer de 2024 a excepció de la documentació que pogués estar afectada pel dret de confidencialitat". És a dir, hi ha una part de la documentació que el departament de Contractació no envia perquè està afectat per un suposat "dret de confidencialitat". Si és documentació que està en poder o feta pel departament de Contractació de l'Ajuntament de Tarragona això és informació pública. Demano aquesta documentació”. El 28 de novembre la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. El 30 de desembre de 2024 l’Ajuntament tramet a la GAIP la informació requerida de la que es desprèn que: 1.1. L’11 de novembre, mitjançant Resolució 2024019023 de la Tinenta d’alcalde, coordinadora de l'Àrea d’Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia, s’estima la petició d’accés a la informació pública i se li dona trasllat dels informes dels departaments de Medi Ambient i Contractació. 1.2. Que el departament de Contractació d’Obres i Serveis ha emès informe sobre el posicionament respecte a aquesta Reclamació que diu: “D’acord amb la sol·licitud de referència, pel que fa al servei de contractació: 1) En relació a la identificació de la conselleria: A la Resolució de data 29/05/2024, al paràgraf on es diu “En data 11 de desembre de 2023 per part del servei de contractació s’informa a la Conselleria responsable de l’estat de tramitació de l’expedient i de la regulació legal de les figures jurídiques de renuncia i desistiment”, la conselleria responsable que figura al paràgraf transcrit corresponia a la Conselleria de Canvi Climàtic, Transició Energètic i Biodiversitat, Joventut i Espais Públics. 2) En relació de l’informe de Contractació de l’11 de desembre, que diu el XXX. En data 11 /12/2023 per part del servei de contractació s’informa de l’estat de tramitació de l’expedient i de la regulació legal de les figures jurídiques de renúncia i desistiment, amb els següents termes: “ESTAT TRAMITACIÓ EXPEDIENT ADMINISTRATIU *05/05/2023 Mesa de contractació per obertura sobres A i B. S’envien ofertes a valoració dels tècnics. EN ESPERA: Nou equip de govern *30/10/2023 Decret consellera pel que s’acorda la exclusió de la presentada per la Universitat Rovira i Virgili (per oferir preus per sobre del tipus) i s’aprova la classificació i s’acorda requerir a la UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per que aporti documentació per poder adjudicar *02/11/2023 Feta incidència a TIC: NO ES POT NOTIFICAR PER PROBLEMES TECNICS *02/11/2023 Notificació exclusió classificació i requeriment de documentació feta per eNotum *07/11/2023 S’ha trucat a la URV al telèfon 977 55 86 44 i s’ha informat de la notificació feta per eNotum ( a l’EACAT no consta com a rebuda). Han dit que ho miraran. *09/11/2023 S’ha rebut i contestat correu a la UPC referent a presentació de documentació requerida *17/11/2023 S’ha rebut a contractació documentació requerida a UPC i s’ha enviat a Medi Ambient i responsable del contracte per informe de criteris de solvència *05/12/2023 Notificació a UPC 2on requeriment documentació. ESPERANT DOCUMENTACIÓ ALTERNATIVES A SEGUIR: REGULACIO JURIDICA DESISTIMENT O RENUNCIA 1.- Desistiment del procediment: - Nomes es possible si hi concorren defectes de procediment que cal justificar (no es detecten possibles defectes que servissin de fonament a aquesta decisió). - ALS PLECS si tenim prevista la indemnització per cas de desistiment: Comporta indemnització màxim 500 euros previament acreditats En este caso, no podrá promoverse una nueva licitación de su objeto en tanto subsistan las razones alegadas para fundamentar la decisión 2.- Renuncia al contracte - Pot fer-se abans de l’adjudicació o abans de la formalització del contracte - Nomes per RAONS D’INTERES PUBLIC degudament justificades a l’expedient. o Per tant es necessari justificar a l’expedient aquestes raons d’interès públic (no es suficient amb remetre de manera general a raons d’interès públic) - Quin import s’indemnitza? o NO TENIM PREVIST ALS PLECS AQUEST SUPOSIT i per tant pel que fa a l’import de la indemnització per al cas de RENUNCIA seria les DESPESES en que hagin incorregut els candidats per participar en la licitació que han d’acreditar segons criteris de valoració de responsabilitat patrimonial. - La LCSP diu que : En este caso, no podrá promoverse una nueva licitación de su objeto en tanto subsistan las razones alegadas para fundamentar la decisión 3.- I si formalitzem el contracte es pot renunciar posteriorment? - La renuncia només es possible abans de la formalització - Però després de la formalització podríem RESOLDRE EL CONTRACTE SI HI HA MUTU ACORD entre les parts o O sigui caldria que la UPC hi estigues d’acord Quin import s’indemnitza? Caldria estar al que s’hagi pactat al mutu acord. La LCSP no fixa un import determinat” 3) Pel que fa a la petició de “tots els correus electrònics enviats i rebuts per la “Conselleria responsable”( Medi Ambient?) sobre aquest assumpte, s’haurà de dirigir la petic ió a la mateixa. El 9 de gener de 2025, considerant l’informe descrit en l’antecedent anterior no dona resposta a l’objecte de la Reclamació que és tenir accés a la informació que ha estat considerada com a confidencial, la GAIP s’adreça novament a l’Ajuntament de Tarragona una petició d’informe complementari perquè en el termini de déu dies l'òrgan de contractació es posicioni al respecte d'acord amb l'article 133 de la LCSP, que estableix que els òrgans de contractació no poden divulgar la informació facilitada pels empresaris que aquests hagin designat com a confidencial en el moment de presentar la seva oferta. El 30 de gener de 2025 l’Ajuntament de Tarragona comunica a la GAIP que el dia 23 de gener va donar audiència a les licitadores per tal que informin si hi ha documentació que pugui ésser designada com a confidencial d’acord amb l’article 133 LCSP i que s’haurà de ser degudament justificat en el benentès que no es pot estendre a la totalitat de l’oferta presentada. En aquesta mateixa data la GAIP comunica a la persona reclamant l’ampliació del termini per resoldre de conformitat amb el que estableix l’article 42.9 LTAIPBG. El 19 de febrer de 2025 l’Ajuntament de Tarragona trasllada novament una comunicació indicant que es va donar trasllat a tercers i es limita a adjuntar les respostes de les empreses licitadores així com la documentació designada com no confidencial. -la Universitat Rovira i Virgili indica: “Designem expressament com a confidencial la memòria tècnica, atès que conté informació estratègica i de caràcter sensible per a la nostra organització. Concretament, aquesta documentació recull aspectes relacionats amb metodologies pròpies, processos interns d’innovació, coneixement tècnic especialitzat i informació de valor comercial, la divulgació de la qual podria afectar la nostra posició competitiva en el mercat i comprometre la igualtat d’oportunitats en futurs procediments de contractació pública. Així mateix, volem destacar que aquesta declaració de confidencialitat s’ajusta estrictament als criteris establerts per la normativa vigent, garantint que es limita únicament als documents que contenen informació de difusió restringida i no a la totalitat de l’oferta presentada”. . la Universitat Politècnica de Catalunya diu: “els detallem a continuació les parts confidencials de la documentació que es va presentar pera la licitació a l’esmentat expedient. -Annex 1: CV equip de treball: pàgines 36- 186 -Annex 3: parts de l’exemplificació de l’informe a presentar perquè presenten dades d’altres municipis: pàgines 206, 210, 211, 213, 214, 215, 218, 219, 220 i 221”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la condició de periodista En aquest punt cal recordar que l’LTAIPBG no fa cap diferència en relació a les persones que eventualment puguin exercir el dret d’accés a la informació pública davant dels subjectes obligats per la Llei a atendre les seves sol·licituds. La Llei reconeix el dret a totes les persones majors de 16 anys, i, en principi, la condició de periodista de la persona reclamant no hauria de tenir incidència en com les administracions públiques resolen la seva sol·licitud o reclamació d’accés a la informació. Amb tot, ja existeixen resolucions de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem on es posa de manifest que: “Cuando el solicitante de información es un periodista deben redoblarse estas cautelas para no interferir en la libertad de expresión y comunicación libre de información de los medios de comunicación, derechos fundamentales protegidos constitucionalmente” (Vegeu, per totes, la STS 1256/2021 - ECLI:ES:TS:2021:1256 ). Aquesta doctrina és del tot coherent amb la pronunciada pel Tribunal Europeu de Dret Humans, per exemple, en la seva resolució relativa al cas de Szurovecz v. Hungary de data 8 de octubre de 2019 on sentencia el següent: “(...) la recopilació prèvia d'informació és un pas preparatori essencial al periodisme i és una part inherent i protegida de la llibertat de premsa. Els obstacles generats per dificultar l'accés a la informació d'interès públic poden dissuadir els qui treballen als mitjans de comunicació o en àmbits que reivindiquin aquests assumptes. Com a conseqüència, és possible que ja no puguin exercir el seu paper fonamental com a “guardians públics”, i la seva capacitat per facilitar informació precisa i fiable es pot veure afectada negativament (…) El paper de “guardià” dels mitjans de comunicació adquireix especial importància en tals contextos, ja que la seva presència és una garantia que les autoritats poden rendir comptes per les seves conductes (…) el Tribunal està convençut que l'informe que el demandant pretenia preparar feia referència a una qüestió d'interès públic, on hi havia poc marge per a les restriccions a la llibertat d’expressió en virtut de l’article 10, apartat 2, del Conveni Europeu de Drets Humans (…)” . 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada És convenient, pel cas concret, clarificar que la informació objecte d’aquesta Reclamació es concreta en la documentació considerada confidencial d’un expedient de contractació i que no La traducció és de la GAIP ha estat lliurada per part de l’Administració, tal i com s’aprecia en l’antecedent 4 que transcriu literalment l’argumentació manifestada per la persona reclamant. Així, aquesta informació, d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, és informació pública en tant que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. El Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP) afegeix en el seu article 53 que “la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions” i que “ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés”. Ara bé, malgrat tingui aquesta consideració i que el dret d’accés a la informació pública és un dret universal, no és un dret absolut. La LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). L’article 21.1.c) LTAIPBG estableix com a límit “el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. La norma de referència pel que fa a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (LCSP). L'article 133.1 de la Llei 9/2017 preveu que: “Sense perjudici del que disposa la legislació vigent en matèria d’accés a la informació pública i de les disposicions que conté aquesta Llei relatives a la publicitat de l’adjudicació i a la informació que s’ha de donar als candidats i als licitadors, els òrgans de contractació no poden divulgar la informació facilitada pels empresaris que aquests hagin designat com a confidencial en el moment de presentar la seva oferta. El caràcter de confidencial afecta, entre d’altres, els secrets tècnics o comercials, els aspectes confidencials de les ofertes i qualsevol altra informació amb un contingut que es pugui utilitzar per falsejar la competència, ja sigui en aquest procediment de licitació o en altres de posteriors. El deure de confidencialitat de l’òrgan de contractació, així com dels seus serveis dependents, no es pot estendre a tot el contingut de l’oferta de l’adjudicatari ni a tot el contingut dels informes i documentació que, si s’escau, generi directament o indirectament l’òrgan de contractació en el curs del procediment de licitació. Únicament es pot estendre a documents que tinguin una difusió restringida, i en cap cas a documents que siguin públicament accessibles. El deure de confidencialitat tampoc pot impedir la divulgació pública de parts no confidencials dels contractes subscrits, com ara, si s’escau, la liquidació, els terminis finals d’execució de l’obra, les empreses amb les quals s’ha contractat i subcontractat, i, en tot cas, les parts essencials de l’oferta i les modificacions posteriors del contracte, respectant en tot cas el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre protecció de dades de caràcter personal”. Aquesta regulació estableix, doncs, quina informació pot tenir la consideració de confidencial, en quin moment s’ha de fer aquesta declaració de confidencialitat, indicant que es farà en el moment inicial de presentar l’oferta i de forma suficientment justificada i que no pot abastar tota la documentació presentada ja que estaria perjudicant les obligacions en matèria de transparència i dret d’accés. En aquest sentit, el Tribunal Central de Recursos Contractuals, i de la que s’ha fet ressò la pròpia GAIP, va considerar que una extensió de la confidencialitat a tota la proposició de l’adjudicatari podria estar incursa en frau de llei . Aquesta declaració de confidencialitat no vincula a l’òrgan de contractació, que podrà acceptar totalment o parcialment la declaració de confidencialitat o, fins i tot, no acceptar-la, si considera que la declaració inclou dades que no poden tenir el caràcter de confidencial, com documents que siguin públicament accessibles. En aquest cas, la persona reclamant no exerceix el dret d’accés com a persona interessada en l’expedient (que disposa d’un règim d’accés a l’expedient previst a l’article 52 LCSP), sinó que actua en qualitat de periodista. És interessant referir, per posar en context, que en dit article 52 ja es preveu que sigui l’òrgan de contractació (que és qui disposa de la informació i ha pogut analitzar-la i avaluar-la en el procediment de contractació) qui ha de facilitar l’accés als interessats i confirmi o no aquesta confidencialitat, previ anàlisi, cas per cas, de la documentació declarada confidencial pel licitador prèvia ponderació de l’equilibri en la fixació de la documentació considerada com a confidencial pels licitadors afectats en relació amb el dret d’accés. Per tant, queda palesat que el responsable per determinar l’accés o no a la documentació declarada com a confidencial, no són les empreses licitadores, sinó l’òrgan de contractació. I que aquesta declaració no es pot assenyalar de forma genèrica sinó que ha de referir-se a secrets tècnics o comercials, que comporti un avantatge competitiu per l’empresa, que es tracti d’informació veritablement reservada, és a dir, desconeguda per tercers, que suposi un valor estratègic per l‘empresa i pugui afectar a la seva competència en el mercat i que no es https://contratosdelsectorpublico.es/DocumentosWEB/02TribunalesContractuales/TACRC/RTACRC%20592- 2014.pdf produeixi una minva en els interessos que es volen garantir amb els principis de publicitat i transparència. En el marc d’aquest procediment aquesta Comissió ha sol·licitat en dues ocasions informe a l’Ajuntament de Tarragona (antecedents 6 i 8), i concretament en la darrera se li demana explícitament “el posicionament de l'òrgan de contractació, d'acord amb l'article 133 de la LCSP”. El primer informe (antecedent 7) no es fa referència a l’objecte de la reclamació (accés als documents declarats confidencials) i en el segon es limiten a traslladar els escrits de declaració de confidencialitat de les licitadores i la documentació designada com no confidencialitat (antecedent 11). Cap d’aquests informes s’ha emès per l’òrgan de contractació. Aquesta Comissió no ha pogut tenir accés a la informació objecte de Reclamació; tampoc ha pogut verificar que la confidencialitat ara declarada ho hagués estat en el moment inicial del procediment de contractació (presentació de les ofertes) d’acord amb el que estableix l’article 133.1 LCSP; ni disposa dels elements necessaris, com s’ha dit, per ponderar l’equilibri entre el dret d’accés a la informació pública i els drets legítims que puguin afectar als secrets tècnics o comercials, els aspectes confidencials de les ofertes i qualsevol altra informació amb un contingut que es pugui utilitzar per falsejar la competència, ja sigui en aquest procediment de licitació o en altres de posteriors. Per tant, i tenint en compte aquestes circumstàncies aquesta Comissió no pot més que estimar el dret d’accés a la informació pública reclamada amb el benentès que és responsabilitat exclusiva de l’òrgan de contractació per a l’adjudicació de “l’Estudi per determinar la contaminació atmosfèrica per compostos orgànics volàtils (COV) al municipi de Tarragona” decidir de forma motivada si la documentació declarada confidencial pels tercers afectats compleix amb els requisits, d’acord amb el que determina l’article 133 LCSP. Advertir que la confidencialitat que s’hagi declarat per part dels licitadors en el moment de presentació de l’oferta no vincula a l’òrgan de contractació, que podrà acceptar totalment o parcialment la declaració de confidencialitat o, fins i tot, no acceptar-la, si considera que la declaració inclou dades que no poden tenir el caràcter de confidencial. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix, entre altres, que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Contractació administrativa i assistència tècnica (codi 0046), sèrie Contractacions de serveis (1403). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1479/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona que lliuri, si escau, a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies un cop hagi estat avaluada per l’òrgan de contractació en el termes descrits en el fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1479/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.