Reclamación de acceso a información sobre gestión de impuestos, calendarios fiscales y notificaciones contra el Ayuntamiento de la Granadella con estimación, desestimación e inadmissión parciales

Resolució 95/2025, de 30 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1213/2024 Administració reclamada: Ajuntament de la Granadella Informació reclamada: Diversa sobre la gestió d’impostos i taxes, calendari contribuent, ordenances fiscals, distribuïdora de notificacions. Sentit de la resolució: Estimació, desestimació, i nadmissió parcials Resum: La informació sol·licitada i reclamada és parcialment informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin. Així aquesta Comissió reconeix el dret d’accés dels justificants de les cartes de pagament i les notificacions pel pagament, al calendari del contribuent, a les ordenances fiscals, i conèixer qui fa la distribució per les bústies ja sigui una empresa externa o es faci per mitjans propis. Recordar a l’Ajuntament que l’article 13 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública estableix les obligacions generals i forma de publicació de la informació a què es refereix el títol II de la Llei 19/2014. En cas no disposar d’aquesta informació ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la reclamació. Pel que fa al llis tat de les notificacions emeses per l’ORGT i distribuïts per la població, cal referir que procediment de recaptació de tributs és un procediment sotmès al règim de confidencialitat imposat per l’article 95 de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, General Tributària (LGT) i, tenint en compte que el llistat de notificacions comporta la identificació del subjectes tributaris, aquesta Comissió conclou que és pertinent desestimar parcialment la reclamació. I en darrer terme, aquelles peticions que d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG no es poden considerar informació pública, és procedent inadmetre- la parcialment d’acord amb l’article 33.2 RGAIP. Paraules clau: Ajuntament. Persones interessades. Recaptació d’impostos. Taxes. Preus públics. Notificacions. Expedients de constrenyiment. Llistats. Calendaris fiscals. Calendaris del contribuent. Contribuents. Ordenances fiscals. Valoracions. Dades. Verificacions. Recl amació contra silenci. Límits. Dades personals. Confidencialitat de dades. Restriccions legals. Publicitat activa. Estimació parcial. Desestimació parcial. Inadmissió parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 10 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1213/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de la Granadella, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Les persones reclamants manifesten que no ha rebut resposta de l’Ajuntament. 2. El 6 de març de 2023 la persona reclamant, mitjançant instància genèrica, va presentar un recurs de reposició contra un expedient de constrenyiment contra ella mateixa en relació a uns rebuts d’escombraries en el qual sol·licitava, entre altres qüestions “III) Justificant de l’enviament de les cartes de pagament en període voluntari dels rebuts objecte de l’expedient de constrenyiment 23/335. IV) Motivació per la qual tots els impostos municipals, així com les factures pel subministrament de l’aigua, tenen una molt important demora en el seu cobrament. V) Calendari dels pagaments de tots els impostos municipals així com de les factures de l’aigua, en TERMINI VOLUNTARI corresponents a l’exercici 2023. VI) Totes les ordenances municipals reguladores de tots i cada un dels impostos municipals i de les factures de l’aigua de l’ajuntament de La Granadella” . 3. Posteriorment, el 27 de novembre de 2023 la persona ara reclamant, mitjançant instància genèrica, va sol·licitar: “1) Rebre un llistat de totes les notificacions emeses per l’Organisme Autònom de Gestió i recaptació de Tributs Locals, i distribuïts per la població, corresponents pel pagament de les corresponents taxes de la població de La Granadella, on hi consti les dates en las que han estat distribuïts i el tipus d’impost a que feia referencia. 2) Rebre les notificacions pel pagament dels impostos locals que hagin pogut posar-se en circulació en el darrer trimestre del 2023 i en cas d’haver superat la data límit per a pagament, aplicar la justa ampliació d’aquest termini. 3) Informació referent a qui fa la distribució per les bústies de la població d’aquets impresos. De repetir-se novament qualsevol episodi de no recepció d’aquesta documentació, em veuré obligada a interposar la corresponent denúncia davant l’autoritat competent. 4) Rebre el calendari del contribuent per la Granadella, tant per l’exercici 2023 com pel 2024. 5) Executar la verificació de que les meves dades són correctes a la seva base de dades i les de l’Organisme Autònom de Gestió i recaptació de Tributs Locals”. 4. I finalment, el 20 de gener de 2024 la persona reclamant va presentar una instància genèrica en la que demanava el calendari del contribuent 2024. 5. El 23 de setembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Granadella i li requereix que, dins del termini de cinc dies faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran l’Administració a la sessió de mediació així com dues possibles dates per a agendar la celebració de la sessió i pel cas que es vulgui celebrar per mitjans telemàtics, indiqui els motius de la preferència. 7. El 3 d’octubre de 2024 la GAIP reitera la petició de dades indicada en l’antecedent anterior i li demana informe en relació a la Reclamació. 8. El 29 d’octubre de 2024 el vocal mediador certifica la impossibilitat d’assolir cap acord per la manca de col·laboració de la part reclamada en la convocatòria de la sessió de mediació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 8 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés parcial a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, - justificants i notificacions de l’interessat, calendari del contribuent, ordenances fiscal i dades de qui realitzada la bustiada-, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal fer palès que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Dit això, es procedeix a analitzar cadascun del ítems de les sol·licituds d’informació pública. En primer lloc, i pel que fa als justificants de les cartes de pagament (apartat III, antecedent 2) i les notificacions pel pagament dels impostos locals del darrer trimestre del 2023 (apartat 2, antecedent 3) caldrà tenir en compte, per una banda, l’article 24.3 estableix que les sol·licituds d’accés a informació pública (SAIP) que es refereixin només a dades personals del sol·licitant s’han de resoldre d’acord amb la regulació de la legislació de protecció de dades. I per una altra, la Disposició addicional primera (DA 1a) de l’LTAIPBG estableix que: “1. L’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu. 2. L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. Així doncs, i a l’empara de l’article 53.1.a) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques que preveu el dret dels interessats en el procediment administratiu a conèixer l'estat de tramitació dels procediments i al dret a accedir i obtenir una còpia dels documents continguts en els esmentats procediments, és procedent estimar el dret d’accés a la informació pública en relació a aquests justificants i notificacions. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. Pel cas que aquesta informació estigui, per delegació de la gestió tributària, a un Organisme de Gestió Tributària, l’ajuntament haurà de recavar aquesta informació (article 53.1 Decret 8/2021) per poder atendre aquesta Reclamació. Pel que fa al calendari del contribuent (o calendari fiscal o de pagament d’impostos) (apartat V antecedent 2, apartat 4 antecedent 3 i antecedent 4) que és establert anualment i indica els períodes de pagament voluntari de tots els tributs de venciment periòdic, d’acord amb el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i les ordenances fiscals, s’ha de considerar que és informació que afecta a matèria d’interès públic, i com a tal, subjecte a publicitat activa d’acord amb l’article 8.1.m) LTAIPBG. Així, i en atenció a l’article 36.1.b) LTAIPBG l’administració pot facilitar aquesta informació si aquesta ja ha estat difosa o publicada i s’hi pot accedir fàcilment indicant la font d’informació. Per tant i, en el cas que es disposi, és procedent estimar el dret d’accés a aquesta informació pública que es podrà realitzar d’acord amb els termes indicats. Pel cas que no hi hagi aquesta informació publicada, s ’haurà de facilitar -ne igualment l’accés. Quant a les ordenances fiscals, és convenient recordar que al tractar-se d’una norma amb rang reglamentari que regulen els pagaments d’impostos, taxes (com és la prestació del servei d’abastament d’aigua) i preus públics i són aprovades per les administracions són, d’acord amb l’article 9.3 de la Constitució Espanyola, de publicitat. A més, i des de la perspectiva de la Llei de transparència, d’acord amb l’article 10.1.a) LTAIPBG estan subjectes a publicitat activa i per tant, aquesta Comissió no pot més que estimar el dret d’accés a aquesta informació. D’acord amb el referit en el paràgraf anterior, l’accés es pot fer mitjançant l’enllaç on es troba publicada aquesta informació. Recordar a l’Ajuntament de la Granadella que l’article 13 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública estableix les obligacions generals i forma de publicació de la informació a què es refereix el títol II de la Llei 19/2014. Entre aquestes, que ha d'estar disponible en formats accessibles al Portal de la transparència de Catalunya i a les seus electròniques i llocs web propis de les administracions públiques, ha de ser accessible mitjançant la Seu electrònica¸ l’actualització ha de ser permanent, s’ha d’oferir en formats electrònics i ha d’utilitzar estàndards oberts, ha de fer referència com a mínim a l’any en curs i s’ha de mantenir publicada un mínim de cinc anys. En darrer terme i en relació a conèixer qui fa la distribució per les bústies (ítem 3 de l’antecedent 3), aquesta Comissió entén que no hi ha cap inconvenient a facilitar les dades de qui realitza el servei de bustiada ja sigui una empresa externa o es faci per mitjans propis. En cas no disposar d’aquesta informació ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la reclamació. 4. Sobre la desestimació parcial del dret d’accés a la informació pública Pel que fa al llistat de les notificacions emeses per l’ORGT i distribuïts per la població, en primer lloc, cal dir que efectivament en el cas d’existir prèviament a la SAIP, és informació pública tal i com estableix l’article 2.b LTAIPBG. Ara bé, malgrat la Llei de transparència reconeix el dret d’accés a la informació pública, aquest si bé és un dret universal no és un dret absolut i està subjecte a límits. L’article 20 LTAIPBG ja preveu com a principi general d’aquest dret que només es pot denegar o restringir per les causes establerts expressament per les lleis; que les limitacions han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia; que per aplicar límits l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. El procediment de recaptació de tributs és un procediment sotmès al règim de confidencialitat imposat per l’article 95 de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, General Tributària (LGT). Dit article disposa que: “Les dades, els informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària en el compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l’efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers”, llevat que la cessió tingui per objecte diversos supòsits concrets de col·laboració amb la Justícia o amb altres administracions, cap dels quals és assimilable al cas que ara ens ocupa. Aquest caràcter reservat de la informació obtinguda per l’administració tributària en l’exercici de les seves funcions d’exacció i recaptació d’impostos és conseqüència del reconeixement del dret dels obligats tributaris a la confidencialitat i no difusió de la informació sobre ells que hagi obtingut l’administració tributària, garantit per l’article 34.1.i LGT: “Constitueixen drets dels obligats tributaris, entre altres, els següents: (...) i) Dret, en els termes legalment previstos, al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària, que només poden ser utilitzats per a l’aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de sancions, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, excepte en els supòsits que preveuen les lleis.” Disposar d’un llistat de notificacions efectuades és disposar de les dades dels contribuents i, d’acord amb el referit, són dades de caràcter reservat. De la seva banda, l’article 21.1.c LTAIPBG preveu que “el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”, i segons es desprèn de l’article 95 LGT abans transcrit, els procediments tramitats per l’administració tributària tindrien aquest caràcter secret establert per aquella llei. Igualment, l’apartat 2 del mateix article 21 LTAIPBG disposa que es pugui denegar o restringir l’accés a informació pública si té el caràcter de protegida d’acord amb una norma amb rang de llei, i novament cal dir que l’article 95 LGT serveix de base legal declarant d’aquest caràcter reservat de la informació fiscal. Ambdós límits són, doncs, aplicables a l’accés a la informació generada per l’administració tributària, com són les notificacions emeses per a la recaptació de tributs i impostos . Respecte a aquesta qüestió la Comissió ja s’ha pronunciat en altres ocasions (vegeu per totes la Reclamació 679/2022, de 12 d’agost). En aquests casos, per determinar el dret d’accés a la informació pública cal tenir en compte, per una banda, l’interès públic en la informació i, per l’altra, els drets i interessos privats legítims d’acord amb l’article 22 LTAIPBG. En el cas d’un obligat tributari identificat és un dret emparat i protegit explícitament per l’article 34.1.i LGT abans transcrit. Així, els límits aplicables a la informació tributària podria permetre l’accés a la informació agregada i anonimitzada relacionada amb l’actuació de l‘administració tributària, dissociada de la identitat dels subjectes obligats als quals fa referència, però en canvi resultarà prevalent la protecció del dret a la confidencialitat de la informació tributària quan aquesta estigui associada o pugui associar-se sense dificultat a la identitat del subjecte tributari, com és el cas de les notificacions. Així doncs, i d’acord amb l’exposat, cal concloure que la previsió de reserva de la informació tributària establerta en una norma de rang legal, com és l’LGT, ha d’actuar com a límit a l’accés a la informació que l’administració tributària disposi dels obligats tributaris d’acord amb l’article 21.1.c LTAIPBG i 21.2 LTAIPBG. En aquest cas concret, i tenint en compte que el llistat de notificacions comporta la identificació del subjectes tributaris, d’acord amb els arguments exposats aquesta Comissió conclou que és pertinent desestimar parcialment la reclamació. 5. Sobre la inadmissió parcial de la Reclamació Com ja hem vist, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública vetlla pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les funcions d’acord amb l’article 7 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. En les SAIP plantejades hi ha qüestions no s’ajusten al concepte d’informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. Concretament, pel que fa a voler conèixer la motivació per la qual hi ha una demora en el cobrament (apartat VI de l’antecedent 2), la petició relativa a aplicar la justa ampliació del termini de pagament i executar la verificació de les dades de la persona reclamant a les bases de dades (apartat 3 i 5, antecedent 3) és clar que no és informació pública preexistent. Per tant, resulta inqüestionable que aquestes peticions no constitueixen un exercici del dret d’accés a la informació pública perquè es pretén de l’administració conèixer, per una banda una motivació d’uns fet que planteja la persona reclamant i alhora unes accions per part de l’administració com és el d’ampliar terminis i verificar dades. És per això, que és procedent inadmetre parcialment la Reclamació d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. 6. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, definir d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar -lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la informació del calendari fis cal i les ordenances fiscals hauria d’estar classificada dins el nive ll Activitat normativa (ordenances i reglaments) (codi 014), sèries Calendari fiscal (3056) i Ordenances fiscals (1216); i pel que fa a la informació relativa a l’expedient de constrenyiment, en el nivell Recaptació executiva (codi 0098), sèrie procediments de constrenyiment (2231). 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1213/2024 pel que fa als justificants de les cartes de pagament, notificacions de pagament, calendari del contribuent, ordenances fiscals i nom de qui realitza la bustiada i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 1213/2024 pel que fa al llistat de notificacions d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Inadmetre parcialment la Reclamació 1213/20224 pel que fa la valoració i accions que no són informació pública d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 5. 4. Requerir a l’Ajuntament de la Granadella que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 5. Requerir a l’Ajuntament de la Granadella a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1213/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.