Solicitud de acceso a las actas de la Comisión de Farmacia y Terapéutica del Hospital Arnau de Vilanova y estimación parcial de la reclamación por anonimización excesiva

Resolució 594/2025, de 10 d’abril de 2025 Número d’expedient de la Reclamació: 1440/2024 Administració reclamada: Institut Català de la Salut Informació reclamada: Actes de la Comissió farmacològica i terapèutica. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Fins al moment del lliurament efectiu de la documentació que s’ha estimat en la resolució, no s’inicia el termini d’un mes previst a l’article 42.1 LTAIPBG, i article 32.1.a) del Decret 111/201 per la interposició de reclamació davant la GAIP, doncs, no és fins a l’efectiu lliurament de la informació que s’ha estimat que hom pot conèixer i comprovar l’abast de la resolució, amb la informació efectivament lliurada. Si no fos així es produiria la següent paradoxa: que les administracions podrien estimar les SAIP, demorant el lliurament de la documentació a 30 dies (article 36.1 LTAIPBG), i lliurar la informació havent transcorregut el mes per interposar la reclamació i abans de finalitzat el termini de 30 dies, i d’aquesta manera mai seria possible impugnar davant aquesta Comissió la resolució de la SAIP, doncs hauria preclòs la possibilitat de fer-ho. Atenent al criteri utilitzat pel CTBG i el TS, a l’hora d’aplicar el límit previst a l’article 14.1.k) de la Llei 19/2013, de 29 de desembre LTAIPBG, l’ICS s’hauria extralimitat a l’hora d’aplicar aquest límit en les actes que s’han facilitat a la reclamant de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on ha esborrat el contingut íntegre de les actes, a excepció dels participants, dia, hora, lloc i duració de la reunió, i en alguns casos els acords. Però a més a més, com ja hem dit a l’inici d’aquest fonament, la llei catalana 19/2014 LTAIPBG, en el seu article 21, quan fa referència als límits aplicables, no hi ha una correspondència del límit previst a l’article 14.1.k). Per tant, es tracta d’un límit a l’accés absent de la legislació catalana, aplicable al cas. El límit amb el que presenta major similitud a la llei catalana és el previst a l’article 21.1c): “El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat son establerts per una norma amb rang de llei”. En el cas que ens ocupa l’ICS no ha invocat cap norma amb rang de llei per tal de fer valer la confidencialitat de les actes de farmacologia i terapèutiques d’un hospital, l’Arnau de Vilanova. En vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la integritat de les actes sol·licitades, incloses les deliberacions de la Comissió de farmàcia i terapèutica de les actes de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Actes. Comissió de Farmàcia i Terapèutica. Tractaments. Hospitals. Reclamació contra estimació. Lliurament parcial. No extemporaneitat. Estimació parcial. Límits. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 27 d’agost de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1140/2024, presentada per una persona física contra l’Institut Català de la Salut (ICS) – Hospital Universitari Arnau de Vilanova, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) referida a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 12 de juny de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’ICS: “Me gustaría precisar una solicitud de acceso a la información pública enviada el 11 de junio de 2024 (QBD6T9YZM) según lo solicitado por la organización. En esta precisión se incluyen las fechas concretas de las cuales solicito acceso a las actas de las Comisiones de Farmacia y Terapéutica de los ocho hospitales. - Hospital Universitario Arnau de Vilanova - Junio 2023 - Hospital Universitario de Bellvitge - Julio 2023 - Hospital Universitario Germans Trias i Pujol - Marzo 2023 - Hospital Universitario de Girona Doctor Josep Trueta - Mayo 2023 - Hospital Universitario Joan XXIII de Tarragona - Marzo 2023 - Hospital Universitario Vall d'Hebron - Junio 2023 - Hospital de Tortosa Verge de la Cinta - Mayo 2023 - Hospital de Viladecans - Julio 2023”. Al formulari de reclamació la persona reclamant indica que sols reclama per la informació relativa a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova al·legant el següent: “Presento una reclamación contra el Hospital Universitari Arnau de Vilanova por una reciente solicitud de acceso a la información pública recibida el 26/08/2024. La sol·licitud era para acceso a las actas de las reuniones de la comisión farmacoterapéutica durante un período de tiempo determinado. Lamentablemente, casi toda la información contenida en estos documentos ha sido escondida, lo que hace imposible consultar las decisiones tomadas, o incluso los temas tratados. Esta información escondida no debería haberlo sido, salvo las referencias a los nombres de los pacientes o de los profesionales, como se declara legalmente. Solicito que me envíen nuevamente estas actas, sin las redacciones innecesarias”. La reclamant adjunta les següents actes corresponents a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. - Sessió 4/2023 de 21/09/2023, on hi consta participants, persones que han excusat assistència, que la convocatòria és ordinària, lloc i duració de la reunió, i acords. - Sessió 5/2023 de 02/11/2023, on hi consta participants, persones que han excusat assistència, que la convocatòria és ordinària, lloc i duració de la reunió, i acords. - Sessió 6/2023 de 19/12/2023, on hi consta participants, persones que han excusat assistència, que la convocatòria és ordinària, lloc i duració de la reunió, acords. i relació de documents annexats. - Sessió 1/2024 de 25/01/2024, on hi consta participants, persones que han excusat assistència, que la convocatòria és ordinària, lloc i duració de la reunió. Relació de documents annexats. - Sessió 2/2024 de 29/02/2024, on hi consta participants, persones que han excusat assistència, que la convocatòria és ordinària, lloc i duració de la reunió. - Sessió 3/2024 de 25/04/2024, on hi consta participants, persones que han excusat assistència, que la convocatòria és ordinària, lloc i duració de la reunió. De les actes citades sols es mostra les dades indicades en cadascuna d’elles. No es mostra la resta del contingut de les mateixes. El 3 d’octubre de 2024, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data, la GAIP comunica per error, la Reclamació a Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 17 d’octubre de 2024, GSS comunica a la GAIP que: “Segon. Cal posar de manifest que el subjecte passiu d’aquesta reclamació és l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, centre pertanyent a l’Institut Català de la Salut. Tercer. D’aquesta manera la sol·licitud d’informació no correspon a GSS, ni ha estat tramitada pera questa empresa pública.” El 4 de novembre de 2024, la GAIP comunica la Reclamació a l’Institut Català de la Salut (ICS) i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 25 de novembre de 2024, l’ICS tramet l’expedient i l’informe requerit a la GAIP que conclou: “l’abast de la reclamació efectuada per la persona reclamant va més enllà de la correcta execució de la resolució que ha esdevingut ferma i consentida. La persona reclamant pretén que l’Institut Català de la Salut li lliuri les actes amb l’anonimització exclusiva dels noms dels pacients o dels professionals, motiu pel qual aquesta Reclamació 1140/2024 hauria d’haver estat interposada contra la resolució del director gerent de l’Institut Català de la Salut, el termini d’interposició de la qual va finalitzar el 16 d’agost de 2024. En conclusió, l’ICS considera que la Reclamació 1140/2024 ha de ser inadmesa per extemporània, i en cas que la GAIP entengui que s’ha interposat contra un suposat incompliment material del dret d’accés, aquesta ha de ser desestimada, en tant que el contingut anonimitzat de les actes objecte de lliurament es circumscriu al que estableix la part dispositiva de la resolució del director gerent de l’Institut Català de la Salut corresponent a la SAIP 9570, el qual ha esdevingut ferm i consentit per la persona reclamant.” En l’expedient de la SAIP facilitat hi consta resolució de l’ICS de data 15 de juliol de 2024, que no havia facilitat la reclamant. En la resolució, en el seu fonament jurídic tercer recull que: “Ahora bien, en relación al contenido de las actas solicitadas, procede aplicar el criterio mantenido por el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG) en su Resolución 618/2021, así como en la jurisprudencia del Tribunal Supremo (entre otras, STS 235/2021, que la misma solicitante menciona en la solicitud) en virtud de la cual las actas a librar contendrán exclusivamente la relación de asistentes, el orden del día de la reunión, las circunstancias del lugar y el tiempo en que se ha celebrado la reunión y el contenido de los acuerdos adoptados”. La resolució acaba estimant la SAIP i “ORDENAR a la Dirección de Personas de los 8 Hospitales del ICS objeto de la solicitud que en el plazo máximo de 30 días hábiles, a contar desde el día siguiente al de la fecha de dictado de esta resolución, pongan a disposición de la persona solicitante, en formato PDF, una copia de las actas de la Comisión de Farmacia y Terapéutica existentes aprobadas en el período de referencia para cada hospital al que se hace mención en el fundamento de derecho 4 de esta Resolución, actas que contendrán exclusivamente la relación de asistentes, el orden del día de la reunión, las circunstancias del lugar y el tiempo en que se ha celebrado la reunión y el contenido de los acuerdos adoptados, con exclusión de las deliberaciones o cualquier otro contenido diferente al anterior. En caso que en los respectivos periodos antes indicados no existiera ninguna nueva acta, los respectivos hospitales deberán comunicar a la persona solicitante dicha circunstancia, en el mismo plazo de 30 días hábiles”. La resolució estimatòria fou notificada a l’ara reclamant el mateix 15 de juliol de 2024, tot i que el lliurament efectiu de les actes que fan referència a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida es produí el passat 26 d’agost de 2024. El 12 de desembre de 2024, la GAIP dóna trasllat al reclamant de comunicació rebuda per l’CS, per tal que en un termini de 3 dies faci les al·legacions que cregui convenients. En cas contrari s’adverteix a la reclamant que s’entendrà que la informació rebuda ha donat contesta a la seva reclamació. En la mateixa data, la persona reclamant manifesta el següent a la GAIP: “Primeramente, recuerdo recordar que, si bien la administración del Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida afirma que lo que se ha censurado en el documento entregado es información privada, confidencial y sensible, las actas entregadas el día 26 de agosto no se cumplen “escrupulosamente” con la resolución como afirma la administración, ya que también se han censurado los órdenes del día, algo que en anteriores peticiones a esta administración no se hizo. (...) Destaco que esto también se ha hecho en solicitudes de información anteriores, pero no ha habido una auditoría oficial de los documentos por parte de GAIP para determinar si las redacciones cobren información que es sensible y confidencial, o si la administración simplemente está cubriendo todo excepto el mínimo indispensable.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la desestimació de la causa d’inadmissió al·legada per l’ICS En el cas que ens ocupa, la sol·licitud d’accés a la informació pública va ser presentada el dia 12 de juny de 2024, i la resolució estimatòria de la sol·licitud d’accés es va dictar i notificar el 15 de juliol. En la mateixa resolució, punt segon del resolc s’establia que: “ORDENAR a la dirección de Personas de los 8 Hospitales del ICS objeto de la solicitud que en el plazo máximo de 30 días hábiles, a contar desde el día siguiente al de la fecha de dictado de esta resolución, pongan a disposición de la persona solicitante, en formato PDF, una copia de las actas de la Comisión de Farmacia y Terapéutica existentes aprobadas en el período de referencia para cada hospital al que se hace mención en el fundamento de derecho 4 de esta Resolución, actas que contendrán exclusivamente la relación de asistentes, el orden del día de la reunión, las circunstancias del lugar y el tiempo en que se ha celebrado la reunión y el contenido de los acuerdos adoptados, con exclusión de las deliberaciones o cualquier otro contenido diferente al anterior. En caso que en los respectivos periodos antes indicados no existiera ninguna nueva acta, los respectivos hospitales deberán comunicar a la persona solicitante dicha circunstancia, en el mismo plazo de 30 días hábiles”. Les actes corresponents a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, foren efectivament lliurada el 26 d’agost de 2024, dins del termini dels 30 dies hàbils indicats en el punt 2on del resolc. L’ICSS argumenta que la present reclamació es troba fora del termini per la seva presentació davant la GAIP, doncs la resolució objecte de la reclamació fou notificada el 15 de juliol, amb el corresponent indicació al final del document, sobre la possibilitat de presentació de la reclamació davant la GAIP. La reclamació es presentà el 27 d’agost, quan ja s’havia esgotat el termini d’un mes previst a l’article 42.1 LTAIPBG, per la impugnació davant aquesta Comissió de la resolució. Per tant conclou que: “Per tant si l’objecte d’aquesta reclamació és intentar modificar una resolució que ha esdevingut ferma i consentida per la inacció de la persona sol·licitant, aquesta reclamació ha de ser inadmesa per extemporània”. El cas és que com es pot comprovar tant a la SAIP com a la resolució de l’ICSS, la reclamant va sol·licitar les actes de 8 hospitals de l’ICSS, i sols ha presentat la reclamació pel que fa a les actes de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Això significa que els altres 7 hospitals van lliurar la informació sol·licitada a satisfacció de la persona ara reclamant. Malgrat que l’ICSS indiqui en la resolució de 15 de juliol, quines son les condicions del lliurament de les actes sol·licitades, no és fins al moment efectiu del seu lliurament que la reclamant pot revisar i comprovar quin és l’abast efectiu de la resolució, que fins llavors no havia pogut valorar. És per tot això que el termini per presentar la reclamació davant la GAIP inicia el còmput d’un mes (art. 42.1 LTAIPBG), des del lliurament efectiu de la documentació, moment en què és compleix materialment el dret d’accés, i la persona sol·licitant pot valorar amb tot el coneixement i consciència si s’ha vulnerat o no el seu dret d’accés a la informació pública. Fins al moment del lliurament efectiu de la documentació que s’ha estimat en la resolució, no s’inicia el termini d’un mes previst a l’article 42.1 LTAIPBG, i article 32.1.a) del Decret 111/201 per la interposició de reclamació davant la GAIP, doncs, no és fins a l’efectiu lliurament de la informació que s’ha estimat que hom pot conèixer i comprovar l’abast de la resolució, amb la informació efectivament lliurada. Si no fos així es produiria la següent paradoxa: que les administracions podrien estimar les SAIP, demorant el lliurament de la documentació a 30 dies (article 36.1 LTAIPBG), i lliurar la informació havent transcorregut el mes per interposar la reclamació i abans de finalitzat el termini de 30 dies, i d’aquesta manera mai seria possible impugnar davant aquesta Comissió la resolució de la SAIP, doncs hauria preclòs la possibilitat de fer-ho. Per tot l’exposat es desestima la causa d’inadmissió al·legada per l’ICSS. 3. Sobre l’estimació al dret d’accés Les actes de la Comissió de Farmàcia i Terapèutica son clarament informació pública d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG, atès que és informació elaborada per l’Administració o bé és informació que previsiblement té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal fer palès que l’ICS resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG. En el cas que ens ocupa, més enllà de les consideracions sobre si és informació pública i les obligacions del subjecte obligat, que ja consten recollides en la resolució de 15 de juliol de 2024, el que cal analitzar és si les actes que s’han facilitat s’han anonimitzat excessivament com al·lega la reclamant. L’ICSS en la resolució de 15 de juliol de 2024, i en l’informe que ha dirigit a aquesta Comissió (antecedent.....) usa la STS 235/2021 de 19 de febrero. ROJ: STS 704/2021 - ECLI:ES:TS:2021:704, i el criteri utilitzat pel Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG) en la resolució 618/2021. Tant la sentència del Tribunal Suprem, com la resolució del CTBG, fan referència al límit previst a l’article 14.1.k de la Llei 19/2013, de 29 de desembre referent a: “La garantia de confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió”. Ambdues resolucions relacionen aquest límit, que no està previst en els mateixos termes a la llei 19/2014, amb el contingut mínim que han de tenir les actes d’un òrgan col·legiat d’acord amb l’article 18.1 de Llei 40/2015 d’1 d’octubre de Règim jurídic del Sector Públic: “De cada sesión que celebre el órgano colegiado se levantará acta por el secretario, que especificarà necesariamente los assistències, el orden del día de la reunión, las circunstancias del lugar y tiempo en que se ha celebrado, los puntos principales de las deliberacions, así como el contenido de los acuerdos adoptados”, el que es correspon amb el contingut de l’acta. Les actes de les reunions d’un òrgan col·legiat, no han de recollir, com a contingut necessari les discussions i deliberacions íntegres, ni les opinions manifestades per cadascun dels membres. La resolució del CTBG i la STS continuen argumentant que la simple referència genèrica al que s’ha debatut durant la reunió i els acords no poden estar emparats per la garantia de confidencialitat o secret de la deliberació. Més aviat el contrari, el coneixement d’aquests extrems constitueix la garantia que l’òrgan administratiu va tractar determinades matèries i les decisions que s’hi van adoptar. La STS 235/2021 acaba concloent que: “En definitiva, de la lectura de tales preceptos (Llei 40/2015) no se desprende que las actas de las reuniones de un órgano colegiado incluyan, como contenido mínimo necesario, la totalidad de la deliberación ni las opiniones y manifestaciones integras de cada uno de sus miembros, por lo que su contenido no está, en principio, excluido del conocimiento público al amparo del art. 14.1.k de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre de Transparencia, ya que los datos en ella incorporados de forma obligatoria no afectan a la garantía de confidencialidad o el secreto requerido en la formación de voluntad del órgano colegiado, tal y como ha sido interpretado anteriorment”. El CTBG acaba concloent en la resolució 618/2021 que: “Dado que el Departamento ministerial sostiene que el acceso al acta completa estaria limitado por el perjuicio que supone para la garantía de la confidencialidad o el secreto requerido en procesos de toma de decisión regulada en el artículo 14.k de la Ley 19/2013, considerando las deliberaciones que, sobre fijación de precios, tienen lugar en el seno de dicha Comisión, es necesario recordar a la Administración, que, en el caso de que quede reflejada la totalidad de la deliberación o las opiniones o manifestaciones integras de cada uno de sus miembros, ello no justifica la denegación del acceso al acta en su totalidad sino que debe conceder el acceso parcial, conforme a lo establecido en el artículo 16 LTAIBG, justificando adecuadamente la aplicación del límite invocado, de forma proporcionada a su objeto y finalidad de protección, según lo exigido en el artículo 14.2 LTAIBG. De igual modo, conforme al criterio mantenido por este Consejo en resoluciones precedentes, en cumplimiento de las previsiones de la normativa de protección de datos personales, deberán suprimirse, en su caso, las informaciones que permitan la identificación de aquelles personas físicas que no sean miembros de la Comisión”. Atenent al criteri utilitzat pel CTBG i el TS, a l’hora d’aplicar el límit previst a l’article 14.1.k) de la Llei 19/2013, de 29 de desembre LTAIPBG, l’ICSS s’hauria extralimitat a l’hora d’aplicar aquest límit en les actes que s’han facilitat a la reclamant de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on ha esborrat el contingut íntegre de les actes, a excepció dels participants, dia, hora, lloc i duració de la reunió, i en alguns casos els acords. Però a més a més, com ja hem dit a l’inici d’aquest fonament, la llei catalana 19/2014 LTAIPBG, en el seu article 21, quan fa referència als límits aplicables, no hi ha una correspondència del límit previst a l’article 14.1.k). Per tant, es tracta d’un límit a l’accés absent de la legislació catalana, aplicable al cas. El límit amb el que presenta major similitud a la llei catalana és el previst a l’article 21.1c): “El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat son establerts per una norma amb rang de llei”. En el cas que ens ocupa l’ICS no ha invocat cap norma amb rang de llei per tal de fer valer la confidencialitat de les actes de farmacologia i terapèutiques d’un hospital, l’Arnau de Vilanova. En vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la integritat de les actes sol·licitades, incloses les deliberacions de la Comissió de farmàcia i terapèutica de les actes de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Sense perjudici de l'anterior, cal tenir en compte també que les actes sol·licitades probablement continguin dades personals, la divulgació de les quals ha de ser degudament analitzada. Part de les dades personals afectades són els relatius a la composició de la Comissió de farmàcia i terapèutica de cada hospital; a més d'haver estat ja divulgada per l'ICS, l'accés a les dades identificatives d'aquestes persones, inclosa la seva condició de membres de la Comissió citada, es base en l'article 24.1 LTAIPBG, segons el qual és procedent divulgar, amb caràcter general, les dades merament identificatives (i els citats ho són) relacionats amb l'organització o el funcionament de les administracions públiques. En canvi, les dades personals existents en les deliberacions de les quals donen compte les actes sol·licitades són dades personals ordinàries, l'accés de les quals és regulat per l'article 24.2 LTAIPBG, que autoritza l'accés als mateixos, després de ponderar degudament els drets i interessos en joc. Tenint això en compte, així com el principi de minimització de les dades establert per l'article 5 del Reglament General europeu de protecció de dades personals, si bé el contingut de les deliberacions pot ser rellevant als efectes de la finalitat de la informació sol·licitada, i per tant, és procedent la seva divulgació a la persona reclamant, la identitat de les persones en tals deliberacions manca de tota rellevància als efectes de la finalitat de l'accés sol·licitat, mentre que causa perjudici a les persones físiques afectades. En conseqüència, les deliberacions contingudes a les actes sol·licitades han de ser depurades de les dades que continguin relatius a la identitat de les persones participants en les mateixes, i ha de facilitar-se la resta del seu contingut a la persona reclamant (Resolució 1076/2022) igual. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de maig de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1140/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia de les actes íntegres de la Comissió de farmàcia i terapèutica de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, suprimint prèviament d'elles les dades identificatives de les persones que intervenen en les deliberacions. 2. Requerir a l’Institut Català de la Salut que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Institut Català de la Salut a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1140/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.