Solicitud de información sobre expediente de acoso sexual en el Ayuntamiento de Barcelona y resolución de la GAIP sobre acceso anonimizado

Resolució 2181/2025, d'11 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1089/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Identitat de les persones afectades per assetjament sexual verbal i ambiental, informe final i contingut de les entrevistes. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La informació reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret d’accés, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. La persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a representant dels treballadors i delegada d’igualtat. L’Administració considera que en aquest cas hi ha “limitacions que entren en conflicte amb altres drets com podria ser el dret fonamental a la intimitat personal, familiar i a la pròpia imatge, i a la protecció de dades personals de terceres persones (article 18 CE), o amb limitacions previstes a la LTAIPBG en l’article 21 apartat f “la intimitat i els altres drets privats legítims” i g “El secret professional i els drets de propietat industrial i intel·lectual”. Però s’ha limitat a invocar-los, a excepció del límit referit a l’article 21.1.f) que ha acreditat que la persona afectada ha expressat no voler facilitar les seves dades i així mateix ho ha recomanat la psicòloga que ha intervingut en el cas per la situació d’especial vulnerabilitat de la víctima (antecedent 13). En documentació de l’expedient hi pot haver dades especialment protegides (relatives a la salut i la vida sexual, avaluacions psicològiques, entre altres, de les persones implicades) i cal atendre les previsions l’article 23 LTAIPBG que estableix que s’han de denegar les sol·licituds que pretenguin accedir a informació que conté dades personals especialment protegides llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud; extrem que la mateixa persona afectada ha denegat explícitament. Pel que fa a la resta de dades personals que puguin contenir que no són especialment protegides, caldrà atendre allò que estableix l’article 24 LTAIPBG. Pel que fa al límit invocat previst en l’article 21.1.f), cal dir que aquest, en aquest supòsit, està relacionat amb el dret de protecció de dades personals i sobre el qual la persona afectada ha demanat que no facilitar l’accés per preservar també la seva intimitat. Quant al límit del secret professional i els drets de propietat industrial i intel·lectual (21.1.g) no és d’aplicació en aquest supòsit donat que, si es considerés favorable a l’accés, no suposa cap perjudici a informacions secretes de valor empresarial, d'acord amb la regulació del secret empresarial ni als drets d'explotació i rendiment econòmic derivats de la propietat intel·lectual. Dit tot això, tenint en compte l’article 22 LTAIPBG i que la reclamant fonamenta la seva sol·licitud en el seu interès a conèixer quines són les actuacions que s’han portat a terme durant el Protocol i si s’han adequat al procediment i finalitat d’aquesta, aquesta Comissió considera es pot exercir aquest control sense necessitat d’accedir a les dades de les persones afectades. En conseqüència, s’estima parcialment el dret a accedir a la informació sol·licitada relativa a l’informe final del Protocol de l’expedient 1/2024 de forma anonimitzada, suprimint tota la informació que pugui facilitar la identificació de les persones implicades (persona que ha estat víctima i persona denunciada). Paraules clau: Ajuntaments. Persones representants. Sindicats. Delegats. Igualtat. Salut laboral Recursos humans. Assetjaments. Reclamació contra silenci. Límits. Dades personals. Dades especialment protegides. Intimitat i els altres drets privats legítims. Secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà. Antecedents El 19 de juny de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1089/2025, presentada per una persona física contra Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada en l’antecedent 5 d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració. El 7 de juliol aquesta Comissió notifica a la persona reclamant la necessitat d’esmenar la Reclamació com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. Concretament se li requereix que aporti còpia de la sol·licitud d’informació registrada i l’evidència de presentació i l’acreditació de representació que diu tenir la persona que ha interposat la Reclamació. L’11 de juliol s’aporta l’acreditació de representació mitjançant el justificant del registre Representa. El 17 de juliol se li requereix novament que és necessari que acrediti la presentació a l’administració reclamada de la sol·licitud d’informació. I el dia 22 de juliol aporta l’evidència de la sol·licitud presentada a l’Ajuntament de Barcelona. L’1 d’agost de 2024 en qualitat de treballadora i representant dels treballadors i delegada d’Igualtat l’ara persona reclamant demana informació referent a un expedient d’acord amb el protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe, d’assetjament per raó d’orientació sexual, de la identitat de gènere i d’expressió de gènere, de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. Concretament sol·licita que “en compliment dels articles 6.1, 6.4, 7 del Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe, d’assetjament per raó d’orientació sexual, de la identitat de gènere i d’expressió de gènere, de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, i de l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors, se’m faciliti: - La identitat del presumpte agressor i presumpta víctima; - L’informe final del Protocol de l’expedient 1/2024; - El contingut de les entrevistes dutes a terme “. Indica que “El meu objectiu, com és lògic i natural d’acord amb la meva condició de membre d’aquesta Comissió i també de delegada d’Igualtat, és poder conèixer no només les identitats dels participants, sinó també quines són les actuacions que s’han portat a terme durant el Protocol, i si s’han adequat al procediment i finalitat d’aquest”. El 28 d’agost de 2024 el Cap de Relacions Laborals i Prevenció li comunica que han traslladat la seva sol·licitud d’informació al Departament d’assessoria i tramitació jurídica de l’Institut per la seva valoració. Anteriorment i tal i com es desprèn de l’acta de 30 d’abril de 2024 de la Comissió d’Avaluació i Gestió de Casos (CAGV), de la qual en forma part la persona sol·licitant, convocada per informar que hi havia hagut “un cas d’Assetjament sexual verbal i ambiental d’un encarregat de la vigilància cap a una vigilant”, que ja s’han realitzat les entrevistes per part d’una psicòloga externa, i que aquesta els comentarà en aquesta mateix reunió el seu informe i les conclusions a les que ha arribat. La persona sol·licitant ja manifesta la seva disconformitat per no haver seguit el protocol que preveu que es convoqui aquesta comissió abans de fer les entrevistes i que no s’informi de les persones implicades. I el 3 de maig de 2024 la lletrada i coordinadora de compliment normatiu de l’Institut respon a un correu electrònic en els següents termes: “Des del punt de vista de la protecció de dades, regeix el principi de la minimització de dades, que significa que només s'han de tractar les dades imprescindibles. En el cas que em comentes, si la investigació dels fets es pot dur a terme sense que els membres de la comissió tinguin coneixement de les persones implicades, i més tractant-se de temes d'especial protecció de les dades, entenc que és el més adient. El criteri a seguir és el de valorar quin és el bé jurídic més digne de protecció, per exemple, dret a la intimitat vs dret de defensa. En aquest cas, per exemple, si el dret de defensa queda garantit, havent-se donat oportunitat a les parts a ser assistides per persona de confiança, representant sindical, etc, i es poden prendre les resolucions que pertoqui de manera objectiva, s'ha de respectar el dret a la intimitat personal.” En la Reclamació presentada a la GAIP s’acompanya un escrit que exposa els fets descrits anteriorment i manifesta que no ha rebut resposta. El 23 de juliol de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la Barcelona tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. El 28 de juliol de 2025 l’Ajuntament comunica a la GAIP que l'Institut necessita ampliació del termini per presentar la informació requerida. Aquesta ampliació estaria justificada per la data final del termini per presentar l'informe (14 d'agost de 2025), que cau en període de vacances, i per la complexitat de l'objecte de la reclamació, que requereix que l'informe es prepari amb temps. Per això demana que se li concedeix un ampliació de 15 dies més, “donat que l'òrgan gestor informa de que necessitarà la primera setmana de setembre (amb tothom de tornada de vacances) per preparar l'informe requerit”. El 29 de juliol de 2025 aquesta Comissió atén aquesta petició i comunica a l’Ajuntament que d’acord amb el previst per l’article 32.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, el termini donat resti ampliat en un màxim de set dies més. L’1 de setembre de 2025 l’Ajuntament tramet l’informe amb les següents consideracions jurídiques: “1. Tal com disposa la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i al bon govern, d’ara endavant LTAIPBG, el dret d’accés a la informació pública és un dret que tenen totes les persones d’accedir a la informació pública, entesa aquesta en sentit ampli, com tota aquella que ha estat elaborada per l’Administració i també aquella que té en el seu poder a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. 2. Ara bé, la llei estableix que el dret a la informació pública està sotmès a una sèrie de límits( article 21) i que aquests han de ser aplicats de manera proporcional a l’objecte i a la finalitat de protecció, atenent a les circumstàncies de cada cas concret (article 22). 3. Considerem que aquest dret d’accés està subjecte a limitacions que entren en conflicte amb altres drets com podria ser el dret fonamental a la intimitat personal, familiar i a la pròpia imatge, i a la protecció de dades personals de terceres persones (article 18 CE), o amb limitacions previstes a la LTAIPBG en l’article 21 apartat f “la intimitat i els altres drets privats legítims” i g “El secret professional i els drets de propietat industrial i intel·lectual”. 4. És d’especial importància deixar constància que la persona impulsora i víctima d’aquest protocol va expressar el seu desig de no voler donar el seu nom en públic. A més, la persona encarregada de la investigació del cas, psicòloga, va suggerir també no fer-ho, ja que es tractava d’una situació d’especial vulnerabilitat i necessitat de protecció de la víctima, per tractar-se d’una treballadora amb discapacitat psíquica. 5. Finalment cal dir que no només es considera necessari protegir els noms de les persones implicades, sinó tota la informació que pugui facilitar la seva identificació, com pot ser el seu lloc de treball. L’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona treballa en Brigades, compostes generalment per entre 3 i 5 persones treballadores, sent, per tant, de ràpida identificació qualsevol persona si es proporciona la situació del seu lloc de treball.” Acrediten que el 30 de setembre l’Ajuntament de Barcelona va fer el trasllat a la tercera persona afectada i que ella mateixa va expressar “no quiero dar mi nombre a ningun sindicato por derecho a mi intimidad y por la ley de proteccion de datos”. El 5 de setembre de GAIP demana l’informe a l’APDCAT atenent les previsions de l’article 42.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i en la mateixa data es notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre. El 14 d’octubre la persona reclamant presenta un escrit a aquesta Comissió en relació al segon requeriment (que ja va ser esmenat, antecedent 4). Finalment, el 3 de desembre de 2025 l’APDCAT tramet l’informe sol·licitat, en el qual es valora únicament l’afectació en la protecció de les dades i queda fora de l’objecte de l’informe qualsevol altre límit o aspecte que no afecti les dades personals que constin en la informació sol·licitada. I conclou: “A la vista de la normativa de protecció de dades, i en consideració a les circumstàncies que concorren, la persona reclamant tindria dret a l’accés a la documentació que forma part de l’expedient 1/2024 relatiu al Protocol per a la prevenció i resolució de situacions d'assetjament sexual o per raó de sexe a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona de forma anonimitzada, suprimint tota la informació que pugui facilitar la identificació de les persones implicades (persona que ha estat víctima i persona denunciada).” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i reconeixen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada – identitat del presumpte agressor i presumpta víctima, informe final del Protocol de l’expedient 1/2024 i contingut de les entrevistes dutes a terme -, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal tenir en compte que la persona reclamant gaudeix d’un caràcter reforçat com a representant dels treballadors i delegada d’igualtat . L’article 39.1 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), estableix que els òrgans específics de representació dels funcionaris són els delegats de personal i les juntes de personal. I l’article 40 atorga a aquests òrgans legitimació a rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment (40.1.a); vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si s’escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents (40.1.e) entre altres. Així doncs, la informació pública reclamada està relacionada amb les funcions de vigilància que li són pròpies i no es pot descartar que puguin accedir a informació sobre la problemàtica a què es refereix el reclamant (assetjament sexual verbal i ambiental). D’acord amb l’apartat 6.1 del Protocol, entre les funcions de la representació sindical hi ha la de donar suport a les persones treballadores que puguin estar patint aquesta situació, actuar com a garants dels processos i compromisos establerts, entre altres. I per complir amb aquestes D’acord amb l’apartat 6.4 del Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe, d’assetjament per raó d’orientació sexual, de la identitat de gènere i d’expressió de gènere foment part de la Comissió d’Avaluació i Gestió de Casos: l’Agent d’Igualtat, dues persones en representació de l’empresa, i dues persones designades per les seccions sindicals de la Comissió paritària de Seguiment del Pla d’Igualtat, que no podrà formar part de les seccions sindicals implicades. funcions els membres de la Comissió d’Avaluació, de la qual forma part la persona reclamant, són també entre d’altres, analitzar la documentació disponible, realitzar l’avaluació preliminar, gestionar el conjunt de documents que formin part de l’expedient d’investigació (comunicats, documents aportats per la persona afectada, resum d’entrevistes, etc.), mantenint en tot moment la confidencialitat del cas. Dit això, i pel que fa a l’exercici del dret d’accés, al no existir un règim d’accés especial, caldrà analitzar la pretensió de la persona reclamant a partir del règim del dret d’accés a la informació pública que preveu la legislació de transparència, atesa la seva aplicabilitat supletòria (DA 1a, apartat 2 de l’LTAIPBG). L’Administració considera que en aquest cas hi ha “limitacions que entren en conflicte amb altres drets com podria ser el dret fonamental a la intimitat personal, familiar i a la pròpia imatge, i a la protecció de dades personals de terceres persones (article 18 CE), o amb limitacions previstes a la LTAIPBG en l’article 21 apartat f “la intimitat i els altres drets privats legítims” i g “El secret professional i els drets de propietat industrial i intel·lectual”. Però s’ha limitat a invocar-los, a excepció del límit referit a l’article 21.1.f) que ha acreditat que la persona afectada ha expressat no voler facilitar les seves dades i així mateix ho ha recomanat la psicòloga que ha intervingut en el cas per la situació d’especial vulnerabilitat de la víctima (antecedent 13). Dit això, s’analitza el dret d’accés tenint en compte els límits invocats (article 21.1.f) i g) i la protecció de dades de caràcter personal. En primer lloc, en la documentació que forma part de l’expedient hi pot haver dades relatives a la salut i la vida sexual, avaluacions psicològiques, entre altres, de les persones implicades. Per tant, i pel que a aquestes dades, cal atendre les previsions l’article 23 LTAIPBG que estableix que s’han de denegar les sol·licituds que pretenguin accedir a informació que conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud; extrem que la mateixa persona afectada ha denegat explícitament. Pel que fa a la resta de dades personals que puguin contenir que no són especialment protegides, caldrà atendre allò que estableix l’article 24 LTAIPBG. Pel que fa a dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració, l’apartat 1 d’aquest article preveu que s’ha de donar accés a la informació pública llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits, condició que l’Ajuntament no ha invocat. I l’apartat 2 diu: “Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses en l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones.” D’acord amb això, l’accés a la informació personal s’ha de sotmetre a una ponderació raonada prèvia, que ha de tenir en compte totes les circumstàncies que afectin cada cas concret, amb l’objectiu de determinar si ha de prevaler l’interès públic en la divulgació de la informació o el dret de les persones afectades. Pel que fa al límit invocat previst en l’article 21.1.f) (intimitat i els altres drets privats legítims), cal dir que aquest, en aquest supòsit, està relacionat amb el dret de protecció de dades personals i sobre el qual la persona afectada ha demanat que no facilitar l’accés per preservar també la seva intimitat. En aquest sentit, l’article 22.2 de la Llei de 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, estableix que les mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors s’han de portar a terme respectant sempre el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut. En darrer terme, quant al límit del secret professional i els drets de propietat industrial i intel·lectual (21.1.g), i com ja ha expressat aquesta Comissió en altres ocasions, no és d’aplicació en aquest supòsit donat que, si es considerés favorable a l’accés, no suposa cap perjudici a informacions secretes de valor empresarial, d'acord amb la regulació del secret empresarial ni als drets d'explotació i rendiment econòmic derivats de la propietat intel·lectual. Cal tenir, a més, en compte que l’informe elaborat per una professional externa s’ha d’haver realitzat en el marc d’un procés de contractació pública. Dit tot això, cal tenir en consideració l’article 22.1 de l’LTAIPBG que disposa que: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.” Cal tenir en compte, també, que si bé el dret d’accés “no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma” (article 18.2 LTAIPBG), als efectes de poder fer una ponderació acurada entre els diferents drets i interessos en joc, conèixer la finalitat concreta per a la qual es vol accedir a la informació és un element rellevant. En aquest cas i tenint en compte que la persona reclamant fonamenta la seva sol·licitud en el seu interès a conèixer quines són les actuacions que s’han portat a terme durant el Protocol i si s’han adequat al procediment i finalitat d’aquesta, aquesta Comissió considera es pot exercir aquest control sense necessitat d’accedir a les dades de les persones afectades. En conseqüència, s’estima parcialment el dret a accedir a la informació sol·licitada relativa a l’informe final del Protocol de l’expedient 1/2024 de forma anonimitzada, suprimint tota la informació que pugui facilitar la identificació de les persones implicades (persona que ha estat víctima i persona denunciada). 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Seguretat i prevenció de riscos laborals (0065) i sèrie Denúncies del personal per assetjament laboral (1542). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d'11 de desembre de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació1089/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1089/2025. i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la Barcelona notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la Barcelona Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la Barcelona necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la Barcelona execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.