Solicitud de acceso a criterios de corrección y exámenes de un proceso de promoción interna en el cuerpo de Mossos d'Esquadra con resultado de estimación parcial

Resolució 34/2022, de 20 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1031/2021 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Documentació d’una prova d’un procés de selecció per promoció interna. Sentit de la resolució: Estimació, desestimació i inadmissió parcials Resum: Dels antecedents es desprèn que la persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació previst a l’article 42.2. LTAIPBG, i que celebrada la sessió de mediació, les parts van mantenir discrepàncies, sense arribar a un acord, motiu pel qual el vocal mediador de la GAIP, d’acord amb l’article 37.5 RGAIP, va donar per finalitzada la mediació, i va informar a les parts, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG, que es continuaria amb la tramitació de la reclamació pel procediment ordinari, que finalitza aquesta resolució amb el pronunciament d’aquesta Comissió sobre el fons de la discrepància jurídica i l’adequació a dret de la pretensió d’accés a la informació, considerada en els termes en què es va formular i sotmetre a la decisió administrativa que aquesta Comissió ara revisa, i sense que les propostes d’accés o les concrecions o modificacions en l’objecte o format d’accés que s’hagin pogut preacordar entre les parts en el marc de la mediació, un cop finalitzat sense acord i decaigudes per aquesta causa, puguin vincular les parts ni condicionar la Resolució. Quant al punt 3, resulta aplicable el límit relatiu a la protecció de dades personals, vist que es demana accés a les proves realitzades per persones físiques diferents de la reclamant (els “133 aspirants que han superat la promoció d’ascens interna i que ingressaran a l’IPC”); el Departament accedeix a facilitar l’accés parcial aquesta informació prèvia dissociació de la identitat de la persona, el què resulta adequat tenint en compte que la identitat de l’aspirant no és rellevant ni necessària per a la finalitat de l’accés declarada (la comprovació de l’adequada correcció de les proves), el què portaria a desestimar-la en aplicació de l’article 24.2 LTAIPBG i del principi de minimització en la cessió de dades personals de l’article 5 del RGPD. Aquesta dissociació de la identitat, però, per ser efectiva, s’haurà de fer per un mitjà que no permeti la reversibilitat de la identificació, i per tant, es recomana assignar a cada aspirant un codi alfanumèric aleatori diferent dels dígits del seu NIF. Finalment, en relació amb el punt 4 de la sol·licitud d’informació, conté una clàusula residual que remet a qualsevol altre document que formi part de la prova, el què dificulta la concreció de la informació a la què es demana accedir i la valoració casuística dels límits que puguin afectar-ne l’accés. Entre la resta de documentació de la prova s’hi podrien trobar els exercicis de la resta d’aspirants no aptes i no inclosos en l’apartat 3, el què, d’acord amb l’article 24.2 LTA IPBG, s’ha de desestimar totalment, atès que l’accés a les proves d’aspirants que no han superat aquesta fase són dades personals que no serveixen a la finalitat de defensa de la persona reclamant, i tanmateix no és descartable que, tractant-se d’un procés de promoció interna, els aspirants puguin ser identificats fins i tot si s’aplica una dissociació amb base als tres dígits del seu NIF, com proposa el Departament. Hi poden haver també comunicacions dels aspirants o adreçades a ells justificant l’absència per malaltia o qualsevol altra circumstància personal, o qualsevol altra informació associada a la seva persona, l’accés a la qual també s’ha de desestimar, amb base a l’article 23 i 24.2 LTAIPBG, en aquest darrer cas, ponderant que resulten irrellevants per a la finalitat de control de l’adequació de la correcció de la prova als criteris de valoració. Quant a les actes del Tribunal qualificador, si hi consten, contenen igualment informació de caràcter personal del tribunal qualificador i dels aspirants avaluats: Pel que fa a la primera, s’estima l’accés a les dades identificatives del personal que el composa, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, i es desestima l’accés a les altres dades personals (DNI, signatura física o metadades de la signatura digital dels membres del tribunal), d’acord amb el previst a l’article 70 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Quant a les valoracions que s’hi continguin dels aspirants, l’accés s’ha de limitar als que hagi obtingut millor puntuació que la persona reclamant, i s’han de dissociar prèviament de la identitat, vinculant-les, si escau, amb el codi alfanumèric aleatori que se’ls hagi assignat associat a la prova escrita presentada. D’altra banda, és possible que hi consti documentació relativa a la convocatòria o l’organització de la prova i el seu desenvolupament, l’accés a la qual ha de ser estimat. Per últim, vista l’al·legació del Departament d’Interior en relació amb l’afectació de la seguretat pública derivada de l’accés fonamentada en què el supòsit pràctic es correspondria amb un cas policial real, i per al cas que entre la documentació hi constés documentació referida a la investigació policial real, aquesta documentació policial podrà ser exclosa de l’accés si es justifica l’afectació real i efectiva de la seva difusió en perjudici de la seguretat pública (article 21.1.1 LTAIPBG) o dels procediments d’investigació policials de delictes (article 21.1.b LTAIPBG). Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Proves de selecció. Criteris de correcció. Policia. Reclamació contra silenci. Límits. Dades personals. Seguretat pública. Principi de minimització de dades personals. Dret de defensa. Format d’accés. Congruència de la reclamació. Mediació sense acord. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 de novembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 1031/2021, presentada en representació d’una persona interessada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de maig de 2021 la persona reclamant, en relació amb la 4a. prova d’un procés de promoció interna a sergent del Cos dels Mossos d’Esquadra (convocatòria 47/2020) de la què n’havia estat declarat no apte, invocant la seva condició de persona interessada en el procediment administratiu, presenta una instància adreçada al Tribunal Qualificador sol·licitant tenir accés a la informació següent: tenir accés al seu examen així com al dels 133 millors aspirants així com als criteris de valoració de la prova i a la correcció de la seva prova. 3. El 8 de juliol de 2021 la Presidenta del Tribunal Qualificador respon aquell escrit informant a la persona reclamant del resultat obtingut per ella en aquella prova. 4. El 26 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta un recurs d’alçada contra la denegació de la revisió de l’examen i de l’accés a la documentació sol·licitada. A banda d’altres consideracions alienes a aquest procediment, en el fonament quart d’aquell recurs d’alçada s’invoca la vulneració del seu dret d’accés a l’expedient emparada per la legislació de procediment administratiu, en tant que persona interessada, i es reitera la petició d’accés a l’expedient i d’obtenir còpia de la documentació sol·licitada, en aquests termes: “1.Criteris de valoració, tant quantitatius, com qualitatius, de la prova. 2. Visualització del seu cas pràctic amb totes les anotacions i valoracions que s’hagin fet. 3. Visualització del cas pràctic dels 133 aspirants que han superat aquesta promoció d’ascens interna i que ingressaran a l’ISPC. 4. Qualsevol altre document que formi part de la prova.” Demana que l’accés es faci “en una entrevista devolutiva per persona qualificada” que tingui coneixement dels criteris emprats per valorar la prova. El recurs formula altres pretensions que no són d’informació pública i, per tant, no són objecte d’aquest procediment de garantia. 5. La Reclamació presentada el 17 de novembre de 2021 indica que el Departament no ha donat resposta a la seva petició d’informació, i que no se li ha respectat el seu dret d’accés a l’expedient garantit per l’article 53.1.a de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú. 6. El 22 de novembre de 2021 la GAIP requereix a la presentadora de la reclamació que acrediti la representació legal de la persona reclamant. 7. El 23 de novembre de 2021 la persona reclamant esmena la reclamació acreditant la representació legal de la persona reclamant. 8. El 25 de novembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El 26 de novembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 10. El 22 de desembre de 2021 es celebra la sessió de mediació que finalitza sense l’acord de les parts, segons consta a l’acta que obra a l’expedient. El mediador vocal de la GAIP informa a les parts de què el procediment continuarà amb resolució de la GAIP sobre el fons de la discrepància jurídica que mantenen les parts, i aquestes anuncien que aportaran al procediment noves al·legacions per fixar i fonamentar la seva posició. 11. El 28 de desembre de 2021 entra a la GAIP un informe de la subdirectora general de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia en el què fixa la seva posició en el procediment, en aquests termes: “En conseqüència, es proposa l’accés de la persona sol·licitant a la seva resposta per escrit del cas pràctic objecte de la quarta prova de la fase d’oposició, així com a la resposta de les 133 persones aspirants que han superat el procés selectiu de referència, a fi i efecte que la persona sol·licitant pugui contrastar aquestes respostes per tal de valorar la seva qualificació obtinguda, valoració que no es podria fer si no pot posar en relació la seva resposta amb la de les persones aspirants seleccionades, la identitat de les quals ha de ser substituïda per un codi que en permeti preservar l’anonimat (pot ser suficient els últims dígits del NIF). Això no obstant, cal tenir en compte una sèrie de circumstàncies o de fets que, en aquest cas, des de la DGP es consideren rellevants i que s’han exposat en la sessió de mediació del 22/12/2021. De forma habitual, els exercicis pràctics que fan els aspirants en convocatòries de les categories de caporal en amunt solen ser casos extrets de la pràctica policial diària, és per això que a l’hora de ponderar el dret a l’accés a la informació del [la persona reclamant], entès en el sentit d’accedir al exercicis pràctics dels aspirants i obtenir-ne còpia, cal tenir present que amb la (hipotètica o eventual) difusió d’aquesta informació (circulació dels exercicis pràctiques a la xarxa, amb un accés indiscriminat per part de qualsevol usuari d’internet), es podria ocasionar perjudicis als interessos protegits pels límits de la Llei de transparència, en aquest cas la seguretat pública. D’altra banda, us informem del nombre de persones participants als processos d’oposició i provisió de la Direcció General de la Policia d’aquest any 2021, que ascendeix a 11.233 persones candidates. Aquest és un volum molt alt de candidats, que no ens permet fer una revisió de prova en el sentit que demana el reclamant, atès que ens és materialment impossible assumir, amb els recursos humans que disposem actualment, poder donar el mateix tracte a tothom per igual. És per aquest motiu que les respostes les donem per escrit amb la major eficàcia i diligència possibles (...)”. 12. El 29 de desembre de 2021 el Departament d’Interior aporta un informe complementari de l’anterior, en el què fa constar que en relació amb l’estimació del dret d’accés de la persona sol·licitant a la seva resposta per escrit del cas pràctic objecte de la quarta prova de la fase d’oposició, així com a la resposta de les 133 persones aspirants que han superat el procés selectiu de referència, prèviament dissociada de la seva identitat, “es proposa donar accés als 133 documents demanats per la persona reclamant dins les dependències de la DGP i sense que el reclamant en pugui obtenir còpia”. 13. El 10 de gener de 2021 la GAIP trasllada els informes anteriors a la persona reclamant i li obre un termini de cinc dies per fer al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta contra la desestimació d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42.2 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un procediment de mediació, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre. L’acord de les parts sobre l’accés a la informació suposa la finalització del procediment. Si aquest acord entre les parts no s'aconsegueix, o és parcial, la Comissió ha de resoldre sobre el fons de la discrepància jurídica en la part que es mantingui. 2. Manca d’acord en el procediment de mediació Dels antecedents es desprèn que la persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació previst a l’article 42.2. LTAIPBG, i que celebrada la sessió de mediació, les parts van mantenir discrepàncies, sens arribar a un acord, motiu pel qual el vocal mediador de la GAIP, d’acord amb l’article 37.5 RGAIP, va donar per finalitzada la mediació, i va informar a les parts, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG, que es continuaria amb la tramitació de la reclamació pel procediment ordinari, que finalitza aquesta resolució amb el pronunciament d’aquesta Comissió sobre el fons de la discrepància jurídica i l’adequació a dret de la pretensió d’accés a la informació, considerada en els termes en què es va formular i sotmetre a la decisió administrativa que aquesta Comissió ara revisa, i sense que les propostes d’accés o les concrecions o modificacions en l’objecte o format d’accés que s’hagin pogut preacordar entre les parts en el marc de la mediació, un cop finalitzat sense acord i decaigudes per aquesta causa, puguin vincular les parts ni condicionar la Resolució. 3. Objecte de la reclamació La informació que és objecte d’aquesta reclamació, d’acord amb els termes en què s’expressa la sol·licitud i el recurs previ a l’Administració, és la següent: “1.Criteris de valoració, tant quantitatius, com qualitatius, de la prova. 2. Visualització del seu cas pràctic amb totes les anotacions i valoracions que s’hagin fet. 3. Visualització del cas pràctic dels 133 aspirants que han superat aquesta promoció d’ascens interna i que ingressaran a l’ISPC. 4. Qualsevol altre document que formi part de la prova” . Des del punt de vista material, la informació sol·licitada, en la mesura en què existeixi prèviament documentada, és informació pública, d’acord amb la definició que en fa l’article 2.b LTAIPBG, i com a tal, subjecte al dret d’accés regulat a l’article 18 i següents LTAIPBG, sens perjudici que l’accés pugui ser limitat per alguns dels límits legalment previstos, el què s’analitzarà seguidament. En relació amb el punt 1, els criteris de valoració de la prova tant quantitatius com qualitatius no s’invoca ni s’albira que puguin quedar afectats per cap límit, de manera que cal estimar-ne l’accés o, en cas que no existeixin, declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-ne la constància expressa. Pel que fa al punt 2 (el propi examen de la persona reclamant, ambles correccions que n’hagi fet el Tribunal), es tracta d’accés a dades personals pròpies, emparat per l’article 24.3 i 9 del Reglament ( UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (en endavant RGPD), de manera que correspon estimar-ne l’accés. Quant al punt 3, resulta aplicable el límit relatiu a la protecció de dades personals, vist que es demana accés a les proves realitzades per persones físiques diferents de la reclamant (els “133 aspirants que han superat la promoció d’ascens interna i que ingressaran a l’IPC”); el Departament accedeix a facilitar l’accés parcial aquesta informació prèvia dissociació de la identitat de la persona, el què resulta adequat tenint en compte que la identitat de l’aspirant no és rellevant ni necessària per a la finalitat de l’accés declarada (la comprovació de l’adequada correcció de les proves), el què portaria a desestimar-la en aplicació de l’article 24.2 LTAIPBG i del principi de minimització en la cessió de dades personals de l’article 5 del RGPD. Aquesta dissociació de la identitat, però, per ser efectiva, s’haurà de fer per un mitjà que no permeti la reversibilitat de la identificació, i per tant, es recomana assignar a cada aspirant un codi alfanumèric aleatori diferent dels dígits del seu NIF. Finalment, en relació amb el punt 4 de la sol·licitud d’informació, conté una clàusula residual que remet a qualsevol altre document que formi part de la prova, el què dificulta la concreció de la informació a la què es demana accedir i la valoració casuística dels límits que puguin afectar-ne l’accés. Entre la resta de documentació de la prova s’hi podrien trobar els exercicis de la resta d’aspirants no aptes i no inclosos en l’apartat 3, el què, d’acord amb l’article 24.2 LTA IPBG, s’ha de desestimar totalment, atès que l’accés a les proves d’aspirants que no han superat aquesta fase són dades personals que no serveixen a la finalitat de defensa de la persona reclamant, i tanmateix no és descartable que, tractant-se d’un procés de promoció interna, els aspirants puguin ser identificats fins i tot si s’aplica una dissociació amb base als tres dígits del seu NIF, com proposa el Departament. Hi poden haver també comunicacions dels aspirants o adreçades a ells justificant l’absència per malaltia o qualsevol altra circumstància personal, o qualsevol altra informació associada a la seva persona, l’accés a la qual també s’ha de desestimar, amb base a l’article 23 i 24.2 LTAIPBG, en aquest darrer cas, ponderant que resulten irrellevants per a la finalitat de control de l’adequació de la correcció de la prova als criteris de valoració. Quant a les actes del Tribunal qualificador, si hi consten, contenen igualment informació de caràcter personal del tribunal qualificador i dels aspirants avaluats: Pel que fa a la primera, s’estima l’accés a les dades identificatives del personal que el composa, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG, i es desestima l’accés a les altres dades personals (DNI, signatura física o metadades de la signatura digital dels membres del tribunal), d’acord amb el previst a l’article 70 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Quant a les valoracions que s’hi continguin dels aspirants, l’accés s’ha de limitar als que hagi obtingut millor puntuació que la persona reclamant, i s’han de dissociar prèviament de la identitat, vinculant-les, si escau, amb el codi alfanumèric aleatori que se’ls hagi assignat associat a la prova escrita presentada. D’altra banda, és possible que hi consti documentació relativa a la convocatòria o l’organització de la prova i el seu desenvolupament, l’accés a la qual ha de ser estimat. Per últim, vista l’al·legació del Departament d’Interior en relació amb l’afectació de la seguretat pública derivada de l’accés fonamentada en què el supòsit pràctic es correspondria amb un cas policial real, i per al cas que entre la documentació hi constés documentació referida a la investigació policial real, aquesta documentació policial podrà ser exclosa de l’accés si es justifica l’afectació real i efectiva de la seva difusió en perjudici de la seguretat pública (article 21.1.1 LTAIPBG) o dels procediments d’investigació policials de delictes (article 21.1.b LTAIPBG). En relació amb el format d’accés a la informació reclamada, de la pròpia formulació literal i expressa de la sol·licitud d’informació presentada per la persona ara reclamant, i reiterada en termes idèntics en l’escrit d’interposició de recurs a l’administració i en el propi escrit d’interposició de reclamació davant la GAIP, se’n desprèn que la sol·licitud es va demanar amb vista (la persona reclamant fa servir reiteradament el terme literal “visualització”) en relació amb els punts 2 i 3 (l’accés a la prova realitzada per la pròpia persona reclamant i pels aspirants que l’han aprovada), de manera que la petició de còpia feta en el seu escrit s’ha d’entendre, per eliminació, referida als punts 1 i 4 de la sol·licitud (criteris de valoració qualitatius i quantitatius de la prova i “qualsevol altre document que formi part de la prova”), i ni el Departament s’oposa a la consulta de la informació dels punts 2 i 3, ni res es pot oposar a l’obtenció de còpia sol·licitada dels criteris de valoració, així com de la resta de documentació que consti, sempre que l’accés quedi estimat per aquesta Resolució i en els termes en què ho fa, i sens perjudici que el Departament pugui repercutir a la persona reclamant el cost de les còpies, si té establerta una taxa a l’efecte, d’acord amb l’article 37.2 LTAIPBG. Finalment, en relació amb la petició de què l’accés a la informació es faci en el marc d’una entrevista devolutiva assistida de personal que conegui els criteris de valoració, cal inadmetre- la com a objecte d’aquest procediment, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, per no tenir per objecte la informació pública. Cal recordar que aquest procediment de garantia i la competència d’aquesta Comissió queden circumscrits a la revisió de les decisions administratives en matèria del dret d’accés a la informació, sense que puguin abastar altres pretensions en relació amb la revisió de la correcció de la prova, la justificació de l’aplicació dels criteris de valoració més enllà de la què estigui recollida documentalment a les actes o anotada a les proves, ni de formular consultes directes o establir un diàleg amb el Tribunal o l’Administració. Tenint en compte que l’Administració ha estimat, en el marc d’aquest procediment, l’accés amb vista a les proves dels aspirants que han superat la prova (el que suposaria la satisfacció del punt 3) així com l’accés a la pròpia prova de la persona reclamant (satisfent el punt 2), s’ha de declarar perdut l’objecte del procediment en relació amb aquests dos punts de la sol·licitud, sense que la pretensió formulada en el marc del procediment de reclamació d’obtenir-ne còpia sigui admissible com a objecte de la reclamació, per incongruent amb els termes de la sol·licitud, del recurs i de la reclamació. Pel que fa al punt 1 (criteris de valoració), si existeixen documentats prèviament a la sol·licitud, se n’estima l’accés amb còpia, o cas contrari, el dret de la persona reclamant a obtenir constància de la seva inexistència. Quant al punt 4 de la sol·licitud objecte de reclamació, s’estima l’accés a la documentació relativa a la convocatòria i desenvolupament de la prova, i s’estima parcialment l’accés a les actes del Tribunal, si hi consten, en els termes indicats en aquest fonament jurídic. Pel que fa a la documentació aportada per o referida als aspirants diferent de la que és objecte del punt 3, se’n desestima l’accés, d’acord amb els articles 23 i 24.2 LTAIPBG i de conformitat amb el principi de minimització en la cessió de dades personals de l’article 5 del RGPD. Igualment, i per al cas que en la documentació residualment sol·licitada hi consti documentació policial referida a la investigació real del cas pràctic, se’n desestima l’accés sempre i quan el Departament d’Interior justifiqui de manera suficient que afecten negativament la seguretat pública o la investigació d’infraccions penals i en concreti el dany que se’n deriva. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 20 de gener de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1031/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació següent, en el format que s’indica, d’ acord amb el fonament jurídic 3: - Còpia dels criteris de valoració de la prova, o constància de la seva inexistència, si escau. - Visualització de les proves realitzades per la persona reclamant i les 133 persones que l’han superada, prèvia dissociació de la seva identitat amb un codi alfanumèric aleatori. - Còpia de la resta de documentació de la prova referida a la seva convocatòria oficial i a les normes de seguiment i desenvolupament - Còpia parcial de les actes del Tribunal qualificador, prèvia eliminació de les dades identificatives redundants dels membres del tribunal, de les dades identificatives dels aspirants avaluats, i de les valoracions o comentaris referits a les proves de les persones que no han superat l’accés. 2. Desestimar l’accés a la documentació aportada o referida als aspirants que no han superat l’accés, a la identitat dels aspirants aprovats associada a la prova realitzada, al DNI i signatura dels membres del Tribunal, i a la documentació policial referida al cas pràctic si es justifica que de l’accés se’n derivaria un perjudici directe i efectiu en la seguretat pública o en la investigació i sanció d’il·lícits, d’acord amb el fonament jurídic 3. 3. Inadmetre la reclamació en relació amb a pretensió d’obtenir-la en el marc d’una entrevista devolutiva, per ser aliena a aquest procediment, i d’obtenir còpia de la informació sol·licitada als punts 2 i 3, per incongruent amb la sol·licitud, d’acord amb el fonament jurídic 3. 4. Requerir al Departament d’Interior a facilitar l’accés a la informació indicada en el punt 1, en aquells termes i condicions, dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1031 /2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.