Finalización de reclamación por pérdida de objeto tras la entrega de expediente sobre protocolo de acoso laboral por el Ayuntamiento de Salt

Resolució 1056/2024 , d’1 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 962/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Salt Informació reclamada: Accés a un expedient, relatiu a un protocol d’assetjament laboral. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació a la persona reclamant, com ella mateixa ha manifestat expressament. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Accés a expedient. Assetjament laboral. Reclamació contra desestimació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Ramón Barberà i Gomis Antecedents El 4 de juliol de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 96 2/2024, presentada per una persona electa de l’Ajuntament de Salt contra el mateix ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La part reclamant indica que l’Ajuntament hauria donat resposta a la seva sol·licitud, però no li hauria lliurat la informació. El 10 de juny d e 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Salt tenir accés a un expedient determinat (E2024008949). El 14 de juny de 2024, i en resposta a aquesta sol·licitud d’informació, la persona reclamant rep un Informe de la Secretaria de l’Ajuntament, en el qual es diu que “segons Protocol d’actuació contra l’assetjament aprovat per l’Ajuntament de Salt, s’ha de garantir que totes les queixes i denúncies es tractin amb confidencialitat, donant-se trasllat de la mateixa a la Comissió constituïda a l’efecte, per al seu estudi i emissió d’informe”. En el mateix informe s’acaba concloent que “la informació continguda en aquest expedient té el caràcter de reservada o confidencial i, en aquesta fase del procediment i investigació no és possible l’accés a la informació per persona aliena a la Comissió”. El 20 de juny de 2024 la persona reclamant rep un segon informe, igualment procedent de la Secretaria de l’Ajuntament, complementari de l’anterior. En aquest segon informe s’aporten fonaments de dret relatius als Protocols d’assetjament laboral, la prevenció de riscos laborals i l’Estatut dels Treballadors, i s’acaba afirmant la mateixa conclusió, en el sentit que en aquest moment del procediment no és possible l’accés a la informació per cap persona aliena a la Comissió. El 17 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El mateix dia 17 de juliol la GAIP sol·licita a l’Ajuntament de Salt les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que el representaran a la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la sessió. El dia 19 de juliol de 2024 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament de Salt, on s’indiquen dues dates possibles de celebració de la mediació, així com la persona que hi representarà a l’Ajuntament. El 24 de juliol de 2024, la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant, en la qual es diu literalment: “Que en data 04/07/2024 presento dues reclamacions amb n.º expedient 0962/2024 i 0963/2024. En data 22/07/2024 l’Ajuntament de Salt m’ha fet tramesa de la informació pendent, per la qual cosa sol·licito es tanquin els expedients abans indicats per haver rebut la informació sol·licitada. Aprofito l’avinentesa per agrair el tracte rebut i la celeritat en rebre resposta de la GAIP”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. En el nostre cas, a més, la persona reclamant és una regidora de l’Ajuntament de Salt, i això no és cap impediment per a afirmar la competència de la GAIP en la resolució de la seva reclamació, ans el contrari. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè - en l’exercici d’un dret fonamental, com és el de l’article 23 CE- no poden tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). 2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la r eclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació a la persona reclamant, com ella mateixa ha manifestat expressament. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 d’agost de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 962/2024 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.