Solicitud de fecha de firmeza de resolución sancionadora a Edistribución Redes Digitales, S.L.U. y desestimación por inexistencia de la información

Resolució 132/2024, de 8 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 950/2023 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: “Fecha en la que devino firme la resolución del expediente sancionador abierto” Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Aquesta Comissió - conforme al que estableix l’article 44 d el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol- ha de desestimar la reclamació presentada. Així ho fa només pel motiu que la informació sol·licitada encara no està en mans de l’Administració Pública reclamada, ja que s’ha d’entendre que encara no ha guanyat fermesa la sanció administrativa respecte de la qual s’interessa la persona reclamant, sense que sigui necessari ara entrar a valorar o a ponderar qualsevol dels límits al dret d’accés a la informació pública, que segons la tercera persona afectada per la reclamació i l’Administració reclamada consideren que serien d’aplicació en aquest cas. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Interessat. Sancions. Fermesa. Reclamació contra desestimació. Sense límits. Desestimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 5 d’octubre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 950/ 2023 presentada per una persona interessada contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Secretaria d’acció climàtica, Direcció General d’Energia en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 21 de juliol de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament esmentat a l’antecedent 1 “la fecha en que devino firme la resolución del expediente sancionador abierto a EDISTRIBUCIÓN REDES DIGITALES, S.L.U., por la falta de emisión de facturas en empresas y particulares desde el 1 de junio de 2021” . La Reclamació presentada el 5 d’octubre de 2023 indica que l’Administració reclamada ha inadmès la sol·licitud d’accés a la informació pública amb els arguments següents: “De esta exposición y motivación de la petición, se desprende claramente que proporcionar acceso a la información solicitada puede originar un perjuicio a los intereses económicos y comerciales de la empresa EDISTRIBUCIÓN REDES DIGITALES, SLU, sin que la persona peticionaria haya acreditado que concurre un interés público o privado que pueda prevalecer sobre este perjuicio económico y comercial, por lo cual aplicando el mismo criterio establecido por la Sentencia nº 378/2023, de 8 de febrero, del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, se considera procedente desestimar la petición de acceso formulada.” El 13 d’octubre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En data 16 d’octubre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament reclamat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 2 de novembre de 2023 la GAIP rep l’informe esmentat a l’antecedent anterior , que reitera els mateixos arguments ja explicitats a la resolució de desestimació de la sol·licitud d’accés a la informació original, i en data 3 de novembre el notifica a la persona reclamant per a que pugui presentar al·legacions. En data 7 de novembre de 2023 la GAIP rep les al·legacions de la persona reclamant a l’informe que ha preparat el D epartament reclamat. Aquestes al·legacions són traslladades de nou al Departament en data 08 de novembre de 2023. En data 27 de novembre de 2023 el Departament reclamat envia una resposta a les al·legacions formulades per la persona reclamant i són, de nou, traslladades a la persona reclamant, qui formula les seves apreciacions en data 11 de desembre de 2023. En data 15 de desembre de 2023 la GAIP trasllada a la tercera persona afectada per la sol·licitud d’accés a la informació la informació que li és necessària per al seu posicionament en aquest procediment de reclamació i li obre el termini per a formular les seves al·legacions. En data 9 de gener de 2024 la GAIP rep les al·legacions formulades per la tercera persona afectada que s’oposa al lliurament de la informació bàsicament pels motius següents: al seu criteri, perquè no es pot facilitar informació sobre sancions administratives que no duguin aparellada la comunicació pública d’aquestes i perquè la revelació de la informació sol·licitada pot afectar els seus interessos privats legítims, ja que s’afectaria a la seva posició i bon nom en el mercat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la desestimació de la reclamació La persona reclamant s’interessa de forma literal per la informació següent: “ (...) la fecha en la que devino firme la resolución del expediente sancionador abierto” contra l’empresa Endesa EDISTRIBUCIÓN REDES DIGITALES, S.L.U. “por la falta de emisión de facturas a empresas y particulares desde el 1 de junio de 2021” . En primer lloc, cal considerar que la informació reclamada, conforme a l’article 2 de la LTAIPBG, si existís hauria de ser considerada informació pública, ja que és informació que hauria d’obrar en mans de l’Administració Pública com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. A continuació cal tenir en compte que l’ens reclamat, la Generalitat de Catalunya, concretament el seu Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és un subjecte obligat a proporcionar la informació pública que li sol·licitin les persones interessades conforme a la mateixa Llei. Per a poder resoldre la reclamació, en el cas que ens ocupa, cal tenir en compte la literalitat de la pretensió formulada per la persona reclamant que incideix en la data en què va esdevenir ferma una sanció a una empresa distribuïdora d’energia elèctrica. En aquest sentit, cal tenir en compte que les sancions únicament es poden considerar fermes en determinats supòsits conforme al Diccionari Panhispànic de l’Espanyol jurídic “ firmeza de la sanción. Adm. Condición de la sanción contra la que no cabe ningún tipo de recurso, ya sea administrativo o jurisdiccional. Son, por ello, firmes las sanciones contra las que no se hubiera interpuesto en plazo el recurso administrativo o contencioso que fuera procedente (también conocidas como actos consentidos), así como las que, habiendo sido recurridas, hayan sido confirmadas por sentencia. LJCA, art. 28.” En aquest supòsit la sanció per la qual s’interessa la persona reclamant no ha esdevingut ferma perquè contra ella s’ha interposat un recurs contenciós administratiu, que encara està pendent de resolució judicial, com posen de manifest, tant els informes presentats per l’Administració reclamada, com per la tercera persona afectada per la reclamació d’informació. Per tant, la informació que sol·licita la persona reclamant no es pot proporcionar atès que la data en què la sanció eventualment guanyi fermesa és encara incerta. Qüestió diferent seria si la persona interessada hagués demanat per la fermesa de la sanció en via administrativa. En aquest sentit, el mateix Diccionari al que hem fet referència explicita en relació a la fermesa de la sanció administrativa que “firmeza en vía administrativa de la sanción Adm. Condición de la sanción impuesta mediante una resolución firme en vía administrativa, esto es, no susceptible de recurso administrativo alguno, ni de alzada ni de reposición, y que es por ello ejecutiva. Constituye una singularidad de las resoluciones sancionadoras que solo son ejecutivas cuando sean firmes en vía administrativa, porque contra ellas no quepa recurso administrativo alguno o porque, debiendo o pudiendo interponerse un recurso administrativo, se dejen firmes y consentidas al no haber sido recurridas en plazo. Existen, no obstante, algunas leyes sectoriales que establecen la ejecutividad inmediata de la sanción desde el momento en que se dicte la resolución sancionadora y salvo que se acuerde su suspensión; así ocurre en el caso de las sanciones disciplinarias militares y de las sanciones en materia deportiva. LPAC, art. 90.3 ; LORDFA, art. 60 ; LD, art. 81.” . En definitiva, aquesta Comissió -conforme al que estableix l’article 44 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, ha de desestimar la reclamació presentada. Amb tot, aquesta Comissió no comparteix el criteri del Departament que aplica el límit relatiu als interessos privats legítims com a fonament per a desestimar la SAIP, d’acord amb la nostra doctrina prèvia i reiterada. Com diem, la desestimació d’aquesta reclamació es basa exclusivament en el motiu que la informació sol·licitada encara no està en mans de l’Administració Pública reclamada, ja que s’ha d’entendre que encara no ha guanyat fermesa la sanció administrativa que és d’interès de la persona reclamant, sense que sigui necessari ara entrar a valorar o a ponderar qualsevol dels límits al dret d’accés a la informació pública, que segons la tercera persona afectada per la reclamació i l’Administració reclamada consideren que serien d’aplicació en aquest cas. Text disponible aquí: https://dpej.rae.es/lema/firmeza- de-la-sanci%C3%B3n (última consulta, 03.02.2024). Text disponible aquí: https://dpej.rae.es/lema/firmeza- en-v%C3%ADa-administrativa- de-la- sanci%C3%B3n (última consulta, 03.02.2024). 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 8 de febrer de 2024, resol per unanimitat d esestimar la Reclamació 950/ 2023 d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, declarar -ne finalitzat el procediment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.