Reclamación de acceso al expediente del protocolo de acoso escolar en centro concertado y resultado de estimación parcial

Resolució 94/2022, de 9 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 943/2022 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Un expedient d’aplicació del protocol d’assetjament. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial, estimació parcial i desestimació parcial Resum: A resultes de la seva naturalesa privada, l’escola no està obligada a atendre sol·licituds d’informació pública que li siguin presentades directament, ni a atendre requeriments o complir directament resolucions de la GAIP. Tanmateix, l’escola ha d’informar el Departament d’Educació (bé sigui per pròpia iniciativa, perquè li requereix el Departament o per les raons que s’escaigui) de les activitats directament relacionades amb la gestió del servei públic que presta concertadament, i no hi ha dubte de què l’actuació del centre en un cas d’assetjament és quelcom relacionat directament amb la gestió del servei concertat d’educació. Per tant, des del punt de vista de la naturalesa jurídica del subjecte obligat (l’escola concertada), la Reclamació és admissible, i la informació demanada, que té relació directa amb el servei públic que presta, és pública, amb el ben entès que qui ha de tramitar -la i, si s’escau, atendre els requeriments de la GAIP i complir la Resolució és el Departament d’Educació, fins i tot si necessita requerir informació a l’escola afectada i obligar-la a què li la faciliti, per a la qual cosa és més que probable que, a més a més de l’article 3.2 LTAIPBG, el contracte del concert li proporciona cobertura jurídica suficient. En relació amb la resta de documents que pugui contenir l’expedient sol·licitat, el dret de la persona reclamant a accedir-hi ha de ser allò que resulti de l’aplicació dels criteris utilitzats en els anteriors apartats: prioritat en la denegació de l’accés a informació que pugui implicar, directament o indirecta, persones menors d’edat amb la pràctica d’assetjament; prioritat també del dret de la persona reclamant als seus drets ARCO i, per tant, a accedir a les dades sobre la seva filla, llevat de la font, si aquesta és relativa directament o indirecta a persones menors d’edat; en la resta de casos, prevalença del dret d’accés a la informació pública quan aquesta és relativa a l’escrutini sobre la gestió del servei (i, per tant, l’accés a ella té una finalitat d’interès públic) i prevalença dels drets de les persones afectades quan la informació demanada té més a veure amb actuacions i actituds de les famílies afectades (i, per tant, l’accés a ella té una finalitat d’incidir en la relació entre famílies, de naturalesa privada), que amb la gestió del servei públic de l’educació. El dret d’accés a la informació pública ha de tenir per objecte informació que es troba en poder de l’Administració (o, en aquest cas, de l’escola) (així ho requereixen els articles 2.b LTAIPBG i 53.2 del Decret 8/2021) i aquestes peticions demanen més aviat explicacions, arguments o motivacions que és inversemblant que hagin estat redactades amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud d’informació. De fet, les al·legacions de la Direcció del centre posen de manifest que aquestes pretensions no són d’informació. Per tant, cal entendre que aquestes parts de la Reclamació només serien admissibles com a sol·licituds d’informació pública si la motivació, l’argument o l’explicació demanada existia redactada en el moment de la presentació de la sol·licitud. Divulgar el fet que una persona menor d’edat ha set assetjadora o assetjada és sens dubte una dada que pot condicionar el lliure desenvolupament de la seva personalitat en el futur, de manera que només es pot divulgar si se’n garanteix el caràcter anònim. I per garantir el caràcter anònim de la informació relativa a les persones menors d’edat titllades d’assetjadores o d’assetjades no n’hi ha prou amb tatxar o suprimir el seu nom i cognoms, sinó que és necessari, a més a més, mantenir la reserva de la informació la divulgació de la qual pugui permetre, sense un esforç desproporcionat, identificar la persona o persones menors d’edat afectades. Així mateix, els drets de l’alumnat menor d’edat també poden resultar afectats indirectament, no tant perquè se’ls esmenta personalment, sinó perquè es divulga informació que pot afectar el desenvolupament personal de persones menors d’edat, ja sigui perquè són d’un grup determinat, o que formen part de l’alumnat d’una escola o per altres circumstàncies. Des del punt de vista del dret d’accés a dades personals i dels procediments adients per exercir-lo, aquest raonament (drets ARCO en relació amb l’accés a dades pròpies, inclòs el seu orígen) sembla impecable. Ara bé, aquesta Reclamació és un procediment d’accés a la informació pública que, a més de tenir en compte els drets emparats per la normativa de protecció de dades personals, també ha de tenir en compte els altres drets, interessos i límits que es puguin fonamentar en la legislació de transparència i del dret d’accés a la informació pública, especialment, en allò que afecta al cas, en relació amb la protecció dels drets de les persones menors d’edat. Caldrà, per tant, ponderar el dret d’accés a les dades personals pròpies, que dimana de l’article 15 RGPD, amb els altres drets i interessos la protecció dels quals pot jugar contra l’accés a la informació pública sol·licitada. Està clar que presenta un interès públic rellevant la informació sol·licitada que serveixi per escrutar l’actuació del Departament i de l’escola en l’aplicació del Protocol que és objecte de la Reclamació. Però aquest interès públic minva fins a la irrellevància quan la informació que es demana és el contingut de les manifestacions de l’alumnat, les famílies i els observadors, perquè previsiblement donen més informació i valoracions del comportament de les persones implicades en l’assetjament, que de l’actitud i el funcionament de l’escola. No és que aquestes manifestacions hagin deixat de ser informació pública, però, al allunyar-se dels interessos públics propis de l’exercici del dret a accedir-hi, afebleixen la posició d’aquest dret en la seva ponderació amb altres drets i interessos. Els drets o interessos indicats més rellevants són l’interès superior de les persones menors d’edat, especialment si es pot afectar el desenvolupament futur de la seva personalitat, per una banda, i el dret de la persona reclamant a saber què s’ha dit sobre la seva filla i qui ho ha dit. El dret d’accés a la informació pública, per sí sol, també és especialment rellevant si la seva finalitat és escrutar l’actuació del Departament o de l’escola, i també ho és, en un sentit contrari, la protecció de dades personals especialment protegides, així com també la de les dades personals ordinàries quan es tracta d’accedir a informació més de naturalesa privada que d’interès públic. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Escola concertada. Persona interessada. Gestió de serveis públics. Servei d’educació. Reclamació contra desestimació. Informació pública. Drets ARCO. Límits. Dades personals. Protecció de les persones menors d’edat. Drets privats legítims. Finalitat d’interès públic. Finalitat d’interès privat. Ponderació. Terceres persones afectades. Audiència. Oposició. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 d’octubre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 943/2022, presentada en representació d’una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de setembre de 2022 la persona reclamant fa diverses consideracions sobre eventuals irregularitats en l’aplicació del protocol en relació amb l’assetjament patit per la seva filla i demana al Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià del Besós: “La integritat de la documentació que conforma l’expedient de la aplicació del protocol contra l’assetjament i ciberassetjament entre iguals en el cas de la meva filla xxxx. La correspondència amb les parts afectades. Les actes de les diferents entrevistes: - Amb menors assetjades on s’explori en què consistien els episodis d’assetjament amb la corresponent recollida de proves gràfiques que sustentaven el seu relat. - Amb les menors assetjadores i els seus mitjans de prova. - Amb els observadors - Amb les famílies (assetjadores i assetjades) i aportació de documentació/probes. L’acta de constitució de l’equip de valoració, on constin els seus membres i les consideracions a les que van arribar. Documentació i proves en què la directora del centre basa les seves valoracions, enumerant els suposats casos d’assetjament indirecte i perquè no menciona el ciberassetjament que estava patint la meva filla (del que la direcció del centre era coneixedora). Per què en el protocol no es menciona una de les menors denunciades com assetjadora, que precisament es filla d’una treballadora del centre? Per què en el protocol no es menciona que una treballadora del centre i mare de una de les nenes assetjadores ( la que el protocol no recull) va abordar a la meva filla al carrer per intentar persuadir-la de què denunciés la situació d’ assetjament. A partir de quina informació i arguments el col·legi afegeix un nen (PS) com a presumpte assetjador en el protocol. Un nen que ni la menor assetjada ni la família havien mencionat mai. Si l’escrit difamatori signat per diversos pares i mares de les famílies assetjadores formava part del protocol. Que se’ns informi, tal i com recull l’informe de valoració en quin moment i amb quin mitjà es va comunicar la valoració del protocol a l’EAP. Aquesta afirmació es falsa, prova d’ això és que Educació ha recriminat en diverses ocasions al col·legi que no informés a l’EAP. Que la direcció del col·legi aclareixi la afirmació que s’aprecien alguns moments concrets d’assetjament a les alumnes EC i IV, però no un assetjament com a tal”. 3. El 16 de setembre de 2022 el Departament d’Educació informa a la persona reclamant de la recepció de la sol·licitud al registre departamental el 13 de setembre de 2022 i de les dades bàsiques de la seva tramitació. 4. L’11 d’octubre de 2022 la Secretària General del Departament d’Educació resol desestimar la sol·licitud anterior en base a les següents consideracions: “ L’article 21 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix que el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a els drets dels menors d’edat i la intimitat i els altres drets privats legítims. D’acord amb l’article 21.3. de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, té la condició de protegida, en tots els casos, la informació relativa als menors d’edat el coneixement o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur. L’article 23 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, estableix que el dret d’accés a la informació pública ha de ser denegat si es tracta d’una sol·licitud d’accés a informació pública que conté dades personals especialment protegides i no hi consta el consentiment exprés i per escrit de la persona afectada, que ha de constar en un escrit adjunt a la sol·licitud. En compliment d’allò que disposa l’article 20.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, l’aplicació dels límits esmentats es fonamenta en el fet que la documentació sol·licitada conté informació de menors d’edat i dades considerades especialment protegides. A més, la divulgació d’aquesta informació pot afectar el lliure desenvolupament de la personalitat en el futur d’aquests menors d’edat. D’acord amb el Reglament general de protecció de dades, aquesta informació forma part d’un tractament de dades que inclou dades de col·lectius vulnerables i dades de categories especials, entre d’altres, i del qual és responsable l’entitat propietària del centre de titularitat privada i no el Departament d’Educació”. 5. La Reclamació presentada el 12 d’octubre de 2022 indica que el Departament és part interessada a no facilitar la informació sol·licitada, perquè ha actuat de forma deficient en el cas d’assetjament de la filla de la persona reclamant, i que s’ha limitat a citar preceptes, sense argumentar les causes de la denegació. 6. El 24 d’octubre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 24 d’octubre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 25 d’octubre de 2022 la GAIP rep les al·legacions següents de la persona reclamant: “no és la meva intenció tenir accés a dades de caràcter personal i molt menys si es tracta de menors d’edat. Que entenc que de tota la documentació que he sol·licitat, prego s’anonimitzin els noms i dades personals dels menors implicats. No obstant això, creiem estar en ple dret que la Direcció del col·legi concertat Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs ens lliuri la documentació de l’aplicació del protocol contra l’assetjament en el cas de la meva filla. Si és cert que van aplicar correctament el protocol, tal i com afirma el col·legi i la mateixa Inspecció educativa, no ha d’haver cap problema en que ens facilitin les actes i informes en la que es sustenta l’informe final de valoració signat per la directora del centre. Així mateix vull fer-los arribar a la Comissió la següent qüestió: En la seva notificació, m’informaven que “Podeu fer el seguiment de la tramitació de la reclamació i conèixer la documentació que s’hi vagi incorporant consultant la carpeta virtual d’aquest tràmit”. Vull manifestar que tot i ser un usuari d’aplicacions informàtiques de nivell mig, he estat incapaç de saber a que es refereixen amb la carpeta virtual del tràmit i molt menys on trobar-la. Així que els hi agrairia m’indiquessin on localitzar-la per poder fer un seguiment mes exhaustiu de l’expedient”. 9. El 28 d’octubre de 2022 la GAIP dóna a la persona reclamant les indicacions per poder accedir en tot moment a l’expedient de la Reclamació. 10. El 2 de novembre de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 11. L’11 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe i la còpia de l’expedient requerits al Departament. L’informe indica el següent: “En relació amb la reclamació de la SAIP amb número d’expedient EDU_2022_EXP_SIP001SOL2_00004561, es va considerar procedent aplicar el límit previst en l’article 21.1 e) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, respecte que el dret d'accés a la informació pública pot ser denegat si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per als drets dels menors d'edat. A més, tal i com senyala el precepte 23 de la Llei 19/2014, “les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides”. Per tant, el dret d’accés a la informació pública ha de ser denegat si conté dades personals especialment protegides i no hi consta el consentiment exprés i per escrit de la persona afectada, que ha de constar en un escrit adjunt a la sol·licitud. D’acord amb l'article 69.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, cal fer una ponderació en cada cas dels interessos per determinar si s'ha de facilitar l'accés a la informació pública o no, és a dir, que és necessari ponderar quin bé jurídic prima en cada supòsit. Així doncs, en aquest cas, la ponderació entre el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant i el dret dels menors d’edat, fa que es consideri oportú fer prevaldre el dret dels menors d’edat, en tant dades personals especialment protegides, sobre el dret d’accés a la informació. Convé mencionar que, la persona reclamant en data 13/06/2022 va presentar una SAIP pels mateixos fets (expedient EDU_2022_EXP_SIP001SOL2_00004084), pel qual es sol·licitava la següent informació: “- Tot l’expedient de la meva filla en relació al cas d’assetjament i aplicació del protocol per part del col·legi, així con l’informe final de valoració de data 11/06/21. Tot l’expedient i documentació de les actuacions i intervencions de l’inspector en el centre (en el cas de la meva filla) . La documentació i informació en la que s’han basat les diferents Directores del Serveis Territorial d’Educació per arribar a les seves conclusions, en especial el detall dels fets degudament provats que, suposadament, ha fet la nostra filla i nosaltres no volem admetre. L’informe/es que es van lliurar a Fiscalia de Menors de Barcelona relacionat amb les Diligències preliminars 3487/2021- DD17. Tota la documentació relacionada amb les gestions i accions dutes a terme per l’administració d’educació per donar compliment als suggeriments que el Síndic de Greuges va fer en la seva resolució (annex 3). Especialment els referits a l’auditoria/supervisió per part de la inspecció de l’aplicació/gestió del protocol contra l’assetjament que va fer el col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià de Besós”. En aquest cas, a l’Informe del Departament d’Educació es va fer constar que el Departament va lliurar amb la resolució la documentació sol·licitada per la persona reclamant i la qual disposava aquest Departament, de tal sort que si no es va fer arribar al reclamant més informació fou degut a no formar part a l’expedient administratiu i que el mateix ja en tenia accés degut a que era part de la comunicació amb la inspecció. Resulta palmari que es va donar trasllat a la persona sol·licitant de la documentació demanada prèvia eliminació de les dades personals identificatives, eliminant- se les signatures i números de DNI, així com el nom i cognoms dels autors per tal de preservar la intimitat i privacitat dels menors i les famílies, protecció que prima i s’ha de garantir al tractar-se de béns especialment protegits. Així doncs, el Departament d’Educació ja va donar trasllat al reclamant de tota la informació que disposava i sempre respectant i seguint els preceptes legals i normatius a tals efectes, el qual no fa sinó acreditar la disposició i transparència del Departament d’Educació en la seva gestió i actuació. Mencionat l’anterior convé reiterar que, no només s’ha aportat tota la informació disposada pel Departament sinó que, en tractar-se el centre Sant Gabriel de Sant Adrià de Besós d’una escola concertada i de titularitat privada, aquest mateix és el responsable de les dades sol·licitades al centre. D’acord amb el Reglament general de protecció de dades, la informació sol·licitada per la persona reclamant forma part d’un tractament de dades que inclou dades de col·lectius vulnerables i dades de categories especials, entre d’altres, i del qual és responsable l’entitat propietària del centre de titularitat privada i no el Departament d’Educació. Conseqüentment, si el reclamant pretén fer alguna reclamació aquesta s’hauria d’adreçar al centre i no davant aquest Departament, doncs, no estant davant d’un centre de titularitat pública, aquesta Administració no disposa ni de la totalitat de les dades ni de competència per aportar-les ni tant sols tractar-les, ergo, no som els responsables de dit tractament”. 12. El 18 de novembre de 2022 la GAIP trasllada la Reclamació a l’escola afectada, a la qual atorga un termini de 10 dies per formular al·legacions. 13. El 25 de novembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés de la persona reclamant a la informació continguda a l’expedient de l'aplicació del protocol contra l'assetjament escolar, relativa a la seva persona i la seva filla menor en la mesura que sigui titular de la potestat parental. Tampoc hauria inconvenient en facilitar l’accés a les dades merament identificatives dels empleats públics o càrrecs públics encarregats de la tramitació de l’expedient d’assetjament, ni dels mestres, tutors o la directora del centre en el que es van produir els fets, que hi puguin constar. Així mateix, es podria facilitar accés a les dades identificatives de les persones que han facilitat informació sobre la filla del reclamant i a la informació que sobre aquella van aportar a l’expedient, llevat que arran el tràmit d’audiència en resulti algun motiu que justifiqui la seva limitació. En el cas que l’expedient contingui categories especials de dades d’altres persones diferents de la filla del reclamant caldria denegar l’accés a aquesta informació”. Aquesta conclusió es fonamenta en les consideracions següents: “cal fer una consideració respecte de les dades que poden constar a l’expedient, relatives als mestres, tutors o la directora de l’institut, per haver intervingut en la tramitació de l’expedient. Atès que el centre escolar que ha tramitat l’expedient reclamat és un centre concertat, els seus treballadors no tindran, en principi, la condició de funcionaris o empleats públics. En aquest cas, la ponderació de l’article 24.2 LTC ha de tenir en consideració, per una banda que les funcions que exerceixen aquests treballadors són, en principi, les mateixes que les que correspondrien als empleats públics respecte dels quals l’article 24.1, preveu, com s’ha exposat, que s’ha de donar accés a les seves dades identificatives, així com les expectatives de privacitat que aquests treballadors puguin tenir respecte de les actuacions realitzades en exercici de les seves funcions. Per altra banda, és probable que aquesta informació ja sigui coneguda pel reclamant i, per tant, el perjudici que es pugui produir en la seva privacitat s’ha de considerar menor. En atenció a aquestes consideracions la ponderació ha de ser favorable al dret d’accés a les dades identificatives d’aquestes persones. Pel que fa a la resta d’informació que contingui dades personals del reclamant o de la seva filla, el primer element a tenir en consideració en la ponderació de l’article 24.2 LTC és el dret reconegut a l’article 15 RGPD, que com s’ha exposat en el fonament IV d’aquest informe atorga al reclamant el dret a conèixer la informació que sobre la seva filla menor estigui tractant el Departament arran de l’aplicació del protocol d’assetjament escolar entre iguals i que formi part de l’expedient reclamat. L’existència d’aquest dret, reconegut per la normativa de protecció de dades, fa decantar necessàriament la ponderació a què es refereix l’article 24.2 de l’LTC en favor de l’accés a les pròpies dades que constin en la documentació reclamada, que inclouria les dades de la seva filla. El dret d’accés a la pròpia informació abasta també, entre d’altres aspectes, el dret a conèixer l’origen d’aquesta informació (article 15.g) RGPD). En els escrits que acompanyen la reclamació, la persona reclamant fa referència a que es van efectuar entrevistes amb els pares de les menors presumptament assetjadores. En el cas que a l’expedient consti informació relativa a entrevistes o declaracions efectuades per terceres persones com podrien ser les declaracions d’altres menors companys de la filla del reclamant o dels seus pares, des de la perspectiva de l’article 24.2 de l’LTC, i en relació amb l’article 15.4 de l’RGPD, cal ponderar si la persona reclamant tindria dret a conèixer tant la identitat d’aquestes persones com les declaracions efectuades. A tal efecte, tot i que l’article 18.2 de l’LTC preveu que l’exercici del dret d’accés a la informació pública “no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma”, conèixer la motivació de la sol·licitud pot ser un element rellevant a tenir en compte. D’acord amb les manifestacions formulades per la persona reclamant en la seva reclamació la finalitat de l’accés pretès és “poder perseguir la mala praxis del col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià de Besós i de la Inspecció educativa en l’aplicació del protocol contra l’assetjament en el cas de la meva filla”. En aquest sentit, conèixer quin és l’origen de la informació que afecta la persona reclamant i la seva filla pot ser rellevant per poder rebatre determinats fets o situacions descrites per aquestes terceres persones, en la mesura que han pogut incidir en la decisió del centre escolar sobre l’existència o no d’indicis d’assetjament escolar a la menor. Cal tenir en compte que d’acord amb el que preveu l’article 24 de la Constitució Espanyola, totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets, així com, entre altres, tenen dret a emprar els elements probatoris que siguin pertinents per a la seva defensa. En aquest context, als efectes de garantir l’adequat exercici del dret a la tutela judicial efectiva (article 24 CE), no es pot descartar que la persona reclamant hagi de poder accedir a aquella informació que li sigui necessària per a la defensa dels seus drets i interessos, o els de la seva filla menor d’edat, inclosa informació personal. En aquest cas, conèixer quines persones atribueixen a la filla menor d’edat de la persona reclamant i també a ella mateixa uns fets i/o actuacions que atemptarien els seus interessos, podria ser rellevant per al seu dret de defensa. A més, no es pot descartar, atès el context en què es produeixen els fets denunciats, que la identitat d’aquestes persones (o d’algunes d’elles), pugui ser coneguda per la persona reclamant. Des del punt de vista de les persones afectades, revelar informació sobre la identitat d’aquestes terceres persones que han pogut aportar informació de la persona reclamant i la seva filla, els pot comportar alguna afectació en la mesura que es tracta de persones amb qui, tant elles com els seus fills, compartien l’entorn escolar. La revelació del que hagin pogut dir o no dir respecte de la persona reclamant, la filla i els fets denunciats podria acabar afectant negativament les relacions que encara puguin mantenir aquestes persones. Per això, aquesta Autoritat ha remarcat l’especial rellevància que té en aquests casos complir amb el tràmit d’audiència previst a l’article 31 de l’LTC, i conèixer si existeixen circumstàncies personals o motius que justificarien que es preservés la seva identitat. Com ha posat de mani fest aquesta Autoritat amb anterioritat, als efectes de limitar-ne l’accés, cal acreditar circumstàncies concretes que permetin apreciar un perjudici clar pel fet que la persona reclamant pugui accedir a la identitat o altres dades personals d’aquestes persones. Així, per exemple, no seria suficient, a tal efecte, la mera manifestació de la negativa de la persona afectada a l’accés a les seves dades. En atenció a les circumstàncies concurrents en el present cas a la vista de la informació de què es disposa, i sens perjudici del que pugui resultar del tràmit d’audiència esmentat, a priori es pot identificar amb el nom i cognoms les terceres persones que han facilitat informació sobre la persona reclamant i la seva filla, que pugin constar a l’expedient, així com la informació aportada. No obstant això, caldria eliminar altres dades identificatives d’aquestes persones (números de DNI, signatura) i dades de contacte, d’acord amb el principi de minimització de dades (article 5.1.c) RGPD), per resultar irrellevants per a la finalitat pretesa amb l’accés”. 14. El 28 de novembre de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu coneixement. 15. El 12 de desembre de 2022 la GAIP demana al Departament d’Educació les dades de contacte de les terceres persones afectades per la Reclamació, a fi de donar-les audiència en aquest procediment. 16. El 23 de desembre de 2022 la GAIP rep les dades de contacte de la Directora de l’escola afectada. 17. El 28 de desembre de 2022 la GAIP notifica la Reclamació a la Directora de l’escola afectada, a la que dóna 10 dies per formular al·legacions. 18. El 29 de desembre de 2022 la representant de l’escola afectada comunica telefònicament a la GAIP que no vol presentar al·legacions com a tercera part afectada per l’objecte de la reclamació. A més, manifesta la seva intenció de no identificar altres possibles tercers afectats per l’expedient i facilitar-ne les seves dades de contacte. Reitera en diverses ocasions que ella és la única tercera persona afectada. 19. El 29 de desembre de 2022 la GAIP demana al Departament d’Educació: “que ens traslladeu els nom i les adreces, preferiblement electròniques, de les persones afectades per l'expedient sol·licitat (noms, DNIs, correu electrònics i telèfons mòbils). Concretament dels empleats o càrrecs públics encarregats de la tramitació de l'expedient d'assetjament, mestres i tutors del centre en el que es van produir els fets, que hi puguin constar. En el cas que no disposeu de les dades de contacte dels afectats, us agrairíem que les demanéssiu al Col·legi xxxx en aplicació de l'article 3.2 LTAIPBG”. 20. El 30 de desembre de 2022 el Departament d’Educació informa a la GAIP que no podrà contactar amb el Col·legi fins finalitzades les vacances. 21. El 30 de desembre de 2022 la GAIP rep la següent comunicació de la persona reclamant: “voldria fer-vos arribar una pregunta i una demanda: 1. La pregunta és: A qui es refereixen com a terceres persones afectades? Com ja hem manifestat, no volem cap dada de menors i a la resolució de la ADPCAT deixa clar que el personal del centre no té aquesta condició. 2. La demanda és: Que intentin accelerar en la mesura de les seves possibilitats els períodes. Com ja he mencionat en més d’una ocasió, el Departament d’Educació, al nostre entendre està perllongant maliciosament els temps de resposta”. 22. El 30 de desembre de 2022 la GAIP contesta a la persona reclamant: “Acusem la recepció del seu darrer correu. En relació amb les seves consideracions hem de precisar que la Comissió no comparteix el posicionament de l’APDCAT, que és coherent amb les previsions legals (article 24.1 LTAIPBG) si es tracta de personal de l’Administració, però no en el supòsit que s’ha plantejat. En relació amb la tramitació, el Departament va derivar inicialment la tramitació a l’Escola, però en ser aquesta privada no pot ser requerida directament per la Comissió de conformitat amb el que preveu l’article 3.2 LTAIPBG), motiu pel qual, a la vista que l’Escola no ens ha facilitat aquestes dades, només podem requerir-les al Departament. En darrer terme, lamentem que els terminis s’allarguin; la tramitació requereix el compliment de requisits procedimentals que son indispensables per al correcte desenvolupament del procediment de reclamació i de l’exercici de les funcions de la Comissió. Des de la Comissió es procura amb esmerç fer amb diligència les actuacions que ens corresponen, però si hi ha terceres persones afectades el tràmit de trasllat esdevé de compliment necessari i una garantia per a la correcta tramitació de la reclamació”. 23. El 31 de desembre de 2022 la persona reclamant presenta noves al·legacions invocant el criteri de l’APDCAT, segons el qual caldria donar al personal de les escoles concertades el mateix tractament que al de les públiques i denunciant l’actitud diletant del Departament d’Educació. 24. El 13 de gener de 2022 la GAIP rep, a través del Departament d’Educació, la següent resposta de la direcció de l’escola a la petició de dades per donar audiència al professorat afectat per la Reclamació: “per falta de consentiment dels interessats, com a responsables del tractament no els podem proporcionar les dades sol·licitades. No obstant, els comuniquem que les dades de contacte que els podem facilitar i que serveixen de canal de comunicació i informació entre la GAIP i els interessats són les següents (la direcció de l’escola)”. 25. El 19 de gener de 2022 la GAIP requereix a la direcció de l’escola que traslladi la Reclamació al seu personal afectat, donant-li 10 dies per formular al·legacions en defensa dels seus drets i interessos. 26. El 3 de febrer de 2022 la GAIP rep les al·legacions següents de la Direcció de l’escola afectada: “Per això, havent-se derivat per aquest Organisme a aquesta part la responsabilitat del trasllat de la dita Reclamació, entre les dates 23 i 25 de gener de 2022, a fi de no perjudicar els drets de les persones afectades per aquest expedient a la defensa dels seus interessos, davant la referida reclamació, hem traslladat a les persones afectades, identificades i identificables. Que no disposem de la seva autorització i consentiment per aportar les seves dades personals. SEGONA. – Que, atenent el motiu de la reclamació: “Motiu de la reclamació: No ha argumentat, s’ha limitat a citar un seguit de normativa de manera genèrica”, en els fonaments jurídics que s'exposen a la resolució desestimatòria del dret d'accés a la informació pública que requereix, es motiven les raons de la seva denegació sobre la base dels articles que conté. TERCERA.- Pel que fa a la informació i documentació requerida que es pretén s'aporti pel Centre, entenem que no es tracta d'informació i documentació pública ja que la informació pública entenem que és aquella que obra en poder de les Administracions Públiques. Que la informació que requereix la sol·licitant, no ha estat generada o obtinguda en l'exercici d'una activitat administrativa pública, i per tant no es pot considerar d'aquesta naturalesa. En cas que la documentació reclamada fos considerada d'interès públic, aquesta es trobaria protegida de conformitat amb l'article 21 i 24 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, tenint la consideració de protegida, en qualsevol cas, la informació relativa als menors d'edat, recollint-se en aquesta documentació, dades de menors d'edat, declaracions i consideracions, totes elles de caràcter confidencial recollida en el protocol dut a terme per aquest Centre davant l'assetjament escolar entre iguals denunciat Per tot això, la informació/documentació que requereix és de caràcter confidencial i protegida, i és necessària una autorització expressa dels afectats per a la seva posada a disposició, perjudicant-se en cas contrari el dret dels menors d'edat i la intimitat i altres drets privats legítims de les persones implicades. QUARTA. - A més, part de la informació que la sol·licitant requereix a la Secretaria General reclamada a aquest Centre educatiu, no atén a informació o documentació existent, sinó que pretén que es contesti a preguntes sobre el protocol dut a terme o sobre dubtes que la sol·licitant manifesta. Així, entre altres informacions que sol·licita: - “ … per què no menciona el ciberassetjament que estava patint la meva filla (del que la direcció del centre era coneixedora)” - “Per què en el protocol no es menciona una de les menors denunciades com assetjadora que precisament és filla d’una treballadora del centre?” - “Per què en el protocol no es menciona que una treballadora del centre y mare de una de les nenes assetjadores (la que el protocol no recull) va abordar a la meva filla al carrer per intentar persuadir-la de que no denunciés la situació d’assetjament.” - “A partir de quina informació i arguments el col·legi afegeix un nen (PS) com a presumpte assetjador en el protocol. […]” - Preguntant si la documentació de què ja ha disposat i és coneixedora, ha format part o no del protocol: “Si l'escrit difamatori signat per diversos pares i mares de les famílies assetjadores formava part del protocol.” Que el Centre aporti informació sobre documentació que ja disposa, com és “l'informe de valoració” que ella mateixa aporta, tal com figura a les pàgines 13 a 18 de l'expedient que ens ha estat traslladat, atès que la sol·licitant considera, al seu judici, que la informació que recull és falsa: “Que se’ns informi, tal i com recull l'informe de valoració en quin moment i amb quin mitjà es va comunicar la valoració del protocol a l’EAP. Aquesta afirmació és falsa, prova d'això és que Educació ha recriminat en diverses ocasions al col·legi que no informés a l’EAP.” Aprofitem a manifestar que no es disposa de cap resolució administrativa emesa des del Departament d'Educació recriminant a aquest Centre cap de les actuacions dutes a terme en aquest protocol, en contra del que afirma la sol·licitant. Per tant, aquestes contestacions o valoracions o consideracions que la reclamant pretén obtenir mitjançant la reclamació, no poden atendre en cap moment a considerar-se informació pública i, per tant, no té dret a accedir-hi a través d'aquest mitjà. CINQUENA. - En cas que la documentació reclamada, fos considerada d'interès públic, el dret d'accés a la informació pública no és universal i està subjecte als límits establerts a la llei. D'aquest expedient, s'extreu que la finalitat de la sol·licitant i reclamant, tal com consta a la sol·licitud tramitada, és “aconseguir informació/documentació per poder perseguir judicialment la mala praxi del col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs i de la Inspecció Educativa en l'aplicació del Protocol contra l'assetjament en el cas de la meva filla.” Per tant, la finalitat per a la qual es requereix la informació/documentació corresponent, és de caràcter personal i particular, no d'interès general i públic, ni privat superior que justifiqui l'accés a la informació que requereix la sol·licitant, en tant que afecta dades personals de menors. Per això, sent aquest Centre educatiu de titularitat privada, el responsable del tractament de les dades esmentades, en no disposar d'autorització i consentiment exprés per cedir-les, no podem aportar-les en interès superior del menor i en protecció dels seus drets i els drets legítims dels afectats. Així mateix, la sol·licitant tampoc no aporta juntament amb la seva sol·licitud aquesta autorització. Que atesa la finalitat que persegueix, aquesta no justifica aportar la informació i documentació que requereix, ateses les característiques exposades que la protegeixen. Per això, no es vulnera el seu dret a la tutela judicial efectiva que pretén protegir, ja que amb relació a aquest assumpte a què es refereix sobre l'assetjament escolar, ha fet exercici del dret en defensa dels seus interessos quan ha considerat oportú acudir a la via judicial. Així, aquest Centre va aportar la informació requerida per la Fiscalia de Menors quan la reclamant va acudir en defensa dels interessos. SISENA. - Amb relació als extractes de l'Informe de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades IAI 37/2022 del APDCAT, que es manifesten en la reclamació, aquest no és objecte de la present reclamació sinó que atén una reclamació de data 13 juny 2022 que no és la que actualment es discuteix. SETENA. - En conclusió, atenent les manifestacions i arguments exposats, entenem que la informació i documentació que la reclamant requereix té el seu límit, no tractant-se d'informació pública, estant aquesta informació protegida per afectar a menors d'edat, per tractar de pretendre la reclamant obtenir aclariments i explicacions de les actuacions ja dutes a terme i no d'obtenir informació pública, de no tractar-se la seva finalitat d'interès públic, ni general, ni interès superior, i per tant, no es pot aportar per no disposar aquesta part del consentiment exprés per aportar les dades que es reclamen de les persones implicades en aquest protocol. I, en mèrit del que s'ha exposat, SUPLICO a la GAIP que, es tingui per presentat aquest escrit i, en conseqüència, procedeixi a desestimar la Reclamació 943/2022, per les raons exposades en el cos d'aquest escrit i les que aquest Organisme a qui em dirigeixo consideri”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Nogensmenys, hi ha dues circumstàncies que obliguen aprofundir en l’anàlisi de l’admissibilitat de la Reclamació. Per una banda, l’informe aportat pel Departament d’Educació indica que la informació sol·licitada sobre l’aplicació del protocol d’assetjament que hauria afectat la filla de la persona reclamant no és informació que es trobi en el seu poder (el Departament posa de manifest que la informació de la que disposa sobre aquest assumpte ja ha estat lliurada a la persona reclamant en el marc d’anteriors procediments d’accés a la informació pública), sinó en el de l’escola afectada, que és una escola privada concertada amb l’Administració, que per tant seria la responsable de la informació sol·licitada i a ella li hauria de demanar la persona reclamant l’accés que és objecte d’aquest procediment. Per la seva banda, a les seves al·legacions l’Escola indica que la informació sol·licitada no és pública. Al tractar-se d’un centre concertat, la seva subjecció al dret d’accés a la informació pública és la que resulta de l’article 3.1.d (“Aquesta llei és aplicable: (...) d) A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic”) i 3.2 (“En els casos de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa”) de l’LTAIPBG. A resultes de la seva naturalesa privada, l’escola no està obligada a atendre sol·licituds d’informació pública que li siguin presentades directament, ni a atendre requeriments o complir directament resolucions de la GAIP. Tanmateix, l’escola ha d’informar el Departament d’Educació (bé sigui per pròpia iniciativa, perquè li requereix el Departament o per les raons que s’escaigui) de les activitats directament relacionades amb la gestió del servei públic que presta concertadament, i no hi ha dubte de què l’actuació del centre en un cas d’assetjament és quelcom relacionat directament amb la gestió del servei concertat d’educació. Per tant, des del punt de vista de la naturalesa jurídica del subjecte obligat (l’escola concertada), la Reclamació és admissible, i la informació demanada, que té relació directa amb el servei públic que presta, és pública, amb el ben entès que qui ha de tramitar-la i, si s’escau, atendre els requeriments de la GAIP i complir la Resolució és el Departament d’Educació, fins i tot si necessita requerir informació a l’escola afectada i obligar-la a què li la faciliti, per a la qual cosa és més que probable que, a més a més de l’article 3.2 LTAIPBG, el contracte del concert li proporciona cobertura jurídica suficient. Aquesta conclusió també és vàlida fins i tot tenint en compte les consideracions fetes per l’informe que el Departament aporta a aquest procediment, en el sentit que, “d’acord amb el Reglament general de protecció de dades, la informació sol·licitada per la persona reclamant forma part d’un tractament de dades que inclou dades de col·lectius vulnerables i dades de categories especials, entre d’altres, i del qual és responsable l’entitat propietària del centre de titularitat privada i no el Departament d’Educació. Conseqüentment, si el reclamant pretén fer alguna reclamació aquesta s’hauria d’adreçar al centre i no davant aquest Departament, doncs, no estant davant d’un centre de titularitat pública, aquesta Administració no disposa ni de la totalitat de les dades ni de competència per aportar-les ni tant sols tractar-les, ergo, no som els responsables de dit tractament”. Davant d’aquestes consideracions cal reiterar el que ja s’ha dit en relació amb l’article 3.1.d i 3.2, i indicar al Departament que sí que té capacitat jurídica, en tant que titular del servei públic d’educació, per requerir a l’escola, que és concertada, tota la informació relativa al servei que presta per concert amb el Departament, inclosa la demanada en aquest procediment. Per una altra banda, si bé l’escola és responsable del tractament de les dades personals que té en el seu poder, l’exercici de les actuacions relacionades amb aquesta responsabilitat tal vegada li podria ser requerit directament per la persona reclamant en el marc d’un procediment d’accés a dades pròpies (qüestió sobre la qual es refereix el fonament jurídic 5), emparat en la legislació de dades personals, però no és aquest el cas, ja que s’està tramitant un procediment d’accés a la informació pública, cosa que s’ha de fer i resoldre d’acord amb l’LTAIPBG. Per una altra banda, la sol·licitud transcrita a l’antecedent 2 inclou pretensions que no és evident que puguin ser qualificades com a sol·licituds d’accés a la informació pública. És el cas de les següents: En primer lloc, les actes de les entrevistes “amb les famílies (assetjadores i assetjades) i aportació de documentació/probes”. De la documentació aportada a aquest procediment i a la Reclamació 679/2022 se’n pot deduir que l’assetjament en relació amb el qual es demana informació és entre alumnes (entre iguals), no entre famílies, i si fos entre famílies el lloc a tractar -lo no seria l’escola. Per tant, no és plausible que hi hagi entrevistes amb famílies assetjadores i amb famílies assetjades, i per tant, amb aquesta denominació, la informació demanada és inexistent. Tanmateix, i en benefici del dret d’accés a la informació pública, es substitueix l’expressió emprada per la persona reclamant per la de “les actes de les entrevistes amb famílies i aportació de documentació/proves”. En segon lloc, les parts de la Reclamació que demanen “perquè (la directora del centre) no menciona el ciberassetjament que estava patint la meva filla (del que la direcció del centre era coneixedora)”; “perquè en el protocol no es menciona una de les menors denunciades com assetjadora, que precisament es filla d’una treballadora del centre?”; “perquè en el protocol no es menciona que una treballadora del centre i mare de una de les nenes assetjadores ( la que el protocol no recull) va abordar a la meva filla al carrer per intentar persuadir-la de què denunciés la situació d’ assetjament” i “a partir de quins (...) arguments el col·legi afegeix un nen (PS) com a presumpte assetjador en el protocol” no està clar que demanin informació pública. El dret d’accés a la informació pública ha de tenir per objecte informació que es troba en poder de l’Administració (o, en aquest cas, de l’escola) (així ho requereixen els articles 2.b LTAIPBG i 53.2 del Decret 8/2021) i aquestes peticions demanen més aviat explicacions, arguments o motivacions que és inversemblant que hagin estat redactades amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud d’informació. De fet, les al·legacions de la Direcció del centre posen de manifest que aquestes pretensions no són d’informació. Per tant, cal entendre que aquestes parts de la Reclamació només serien admissibles com a sol·licituds d’informació pública si la motivació, l’argument o l’explicació demanada existia redactada en el moment de la presentació de la sol·licitud. En tercer lloc, la part de la Reclamació que demana “si l’escrit difamatori signat per diversos pares i mares de les famílies assetjadores formava part del protocol” no és admissible en atenció a les mateixes consideracions fetes més amunt, ja que es tracta d’informació inexistent perquè no és plausible que en el marc del cas d’assetjament sobre el qual es demana informació hi hagi famílies assetjadores; tampoc consta que hi hagi cap escrit que pugui ser definit objectivament com a difamatori (o que ho hagi estat), factor que també justifica la inadmissió d’aquesta part de la Reclamació. En quart lloc, tampoc és admissible la part de la Reclamació que demana “que la direcció del col·legi aclareixi la afirmació que s’aprecien alguns moments concrets d’assetjament a les alumnes EC i IV, però no un assetjament com a tal”, perquè allò que es demana no és informació pública que es trobi en poder de l’escola en el moment de la sol·licitud, ja que es demanen aclariments sobre la informació existent, i aquesta pretensió resta al marge del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual és inadmissible (article 33.2 RGAIP). En definitiva, no són admissibles les parts de la sol·licitud que demanen “les actes de les entrevistes amb les famílies (assetjadores i assetjades) i aportació de documentació/probes”; “si l’escrit difamatori signat per diversos pares i mares de les famílies assetjadores formava part del protocol” i “que la direcció del col·legi aclareixi la afirmació que s’aprecien alguns moments concrets d’assetjament a les alumnes EC i IV, però no un assetjament com a tal”, perquè es tracta de pretensions al marge del dret d’accés a la informació pública i és procedent la seva inadmissió en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. Per les mateixes raons, també són inadmissibles les parts de la Reclamació que demanen “perquè (la directora del centre) no menciona el ciberassetjament que estava patint la meva filla (del que la direcció del centre era coneixedora)”; “perquè en el protocol no es menciona una de les menors denunciades com assetjadora, que precisament es filla d’ una treballadora del centre?”; “perquè en el protocol no es menciona que una treballadora del centre i mare de una de les nenes assetjadores ( la que el protocol no recull) va abordar a la meva filla al carrer per intentar persuadir -la de què denunciés la situació d’ assetjament” i “a partir de quins (...) arguments el col·legi afegeix un nen (PS) com a presumpte assetjador en el protocol”, si els arguments, explicacions i motivacions que es demanen no estaven redactats en poder de l’escola o del Departament en el moment de la presentació de la sol·licitud. 2. Contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 3. Consideració general sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada Les pretensions de la persona reclamant admeses en aquest procediment són les següents: La integritat de la documentació que conforma l’expedient de la aplicació del protocol contra l’assetjament i ciberassetjament entre iguals en el cas de la seva filla; la correspondència amb les parts afectades; les actes de les diferents entrevistes: amb les famílies, amb les menors assetjades, amb les menors assetjadores i amb els observadors; l’acta de constitució de l’equip de valoració, on constin els seus membres i les consideracions a les que van arribar; documentació i proves en què la directora del centre basa les seves valoracions, enumerant els suposats casos d’ assetjament indirecte; a partir de quina informació el col·legi afegeix un nen com a presumpte assetjador en el protocol; i en quin moment i amb quin mitjà es va comunicar la valoració del protocol a l’EAP. També és admissible la part de la Reclamació que demana les pretensions següents, si, com assenyala el fonament jurídic 1, les explicacions, motivacions o arguments que demanen estaven redactats i en poder de l’escola o del Departament en el moment de la presentació de la sol·licitud: perquè la Directora del centre no menciona el ciberassetjament que estava patint la seva filla; perquè en el protocol no es menciona una de les menors denunciades com assetjadora, que precisament es filla d’una treballadora del centre; perquè en el protocol no es menciona que una treballadora del centre i mare d’una de les nenes assetjadores ( la que el protocol no recull) va abordar a la meva filla al carrer per intentar persuadir -la de què denunciés la situació d’ assetjament; i a partir de quins arguments el col·legi afegeix un nen com a presumpte assetjador en el protocol. Bé, en tot cas totes les informacions indicades als dos paràgrafs anteriors es poden qualificar d’informació pública si estan en poder d’un dels subjectes inclosos a l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG definit pel seu articles 3, apartats 1 i 2. És a dir, estigui en poder del Departament d’Educació o de l’escola concertada, la informació sol·licitada formalment és informació pública perquè, en aquest darrer cas, està directament relacionada amb el servei públic d’educació que presta. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. S’ha invocat la protecció dels drets de les persones menors d’edat, de les dades personals i dels drets privats legítims. La Direcció de l’Escola també al·lega que la finalitat de la Reclamació és de caràcter personal i particular, no d’interès públic, motiu pel qual ha de prevaldre la responsabilitat del responsable del tractament de protegir les dades personals afectades damunt del dret d’accés de la persona reclamant a elles. S’analitza tot seguit l’eventual concurrència dels límits invocats i, si s’escau, la seva rellevància als efectes de ponderar-los amb els drets i interessos favorables al dret d’accés a la informació sol·licitada. 4. La protecció de les persones menors d’edat Segons l’article 21.1 LTAIPBG, “el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) Els drets dels menors d’edat”. És més: l’article 21.3 de la mateixa Llei estableix que “té la condició de protegida, en tots els casos, la informació relativa als menors d’edat el coneixement o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur. L’accés a la informació pot ésser denegada en aquest supòsit, llevat que se’n pugui garantir el caràcter anònim, i sens perjudici del que estableixen els articles següents”. Divulgar el fet que una persona menor d’edat ha set assetjadora o assetjada és sens dubte una dada que pot condicionar el lliure desenvolupament de la seva personalitat en el futur, de manera que només es pot divulgar si se’n garanteix el caràcter anònim. I per garantir el caràcter anònim de la informació relativa a les persones menors d’edat titllades d’assetjadores o d’assetjades no n’hi ha prou amb tatxar o suprimir el seu nom i cognoms, sinó que és necessari, a més a més, mantenir la reserva de la informació la divulgació de la qual pugui permetre, sense un esforç desproporcionat, identificar la persona o persones menors d’edat afectades. Així mateix, els drets de l’alumnat menor d’edat també poden resultar afectats indirectament, no tant perquè se’ls esmenta personalment, sinó perquè es divulga informació que pot afectar el desenvolupament personal de persones menors d’edat, ja sigui perquè són d’un grup determinat, o perquè formen part de l’alumnat d’una escola o per altres circumstàncies. Aquest és un límit al dret d’accés a la informació pública extremadament sensible, l’aplicació del qual, almenys en aquest cas, ha de prevaldre, tant sobre el dret d’accés a la informació pública, en general, com de les circumstàncies invocades per la persona reclamant, concretament de l’exercici del dret d’accés de les persones interessades a l’expedient, garantit per l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC), dels drets ARCO garantits per l’article 15 LGPD i del seu dret de defensa. L’article 53.1.a LPAC estableix que els interessats en un procediment administratiu tenen dret: “A conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l’Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució; i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats”. Per començar, és molt qüestionable que aquest precepte sigui aplicable al cas que ens ocupa, ja que no és probable que es trobi en curs el procediment relatiu a l’expedient d’aplicació del protocol d’assetjament a l’escola afectada. Però encara que fos procedent l’aplicació del precepte, la GAIP ve entenent que el que proporciona és un dret reforçat a la informació pública, no un dret absolut, perquè haurà de cedir davant drets o interessos prevalents, com és el cas dels que corresponen a les persones menors d’edat, en els termes indicats més amunt. A més, aquest dret d’accés a l’expedient es justifica per protegir els drets i interessos de cara la seva resolució, de manera que el seu especial vigor s’esvaeix quan el procediment ha finalitzat. I es tracta d’un dret relatiu als expedients administratius, que no és versemblant que es pugui aplicar als expedients formats per un centre privat, al qual no és aplicable en el seu funcionament intern la legislació de procediment administratiu. Els drets ARCO garantits per l’article 15 del RGPD poden emparar, tal com es veurà al proper fonament jurídic, l’accés de la persona reclamant a l’expedient del Protocol sol·licitat, ja que una de les seves finalitats és la de què la persona interessada pugui conèixer qualsevol informació disponible sobre les seves dades personals que consten a l’expedient i no ha facilitat ella mateixa, inclòs l’origen de les dades. Si tota la documentació de l’expedient gira entorn de la filla de la persona reclamant, els drets ARCO poden emparar la seva pretensió d’accedir-hi; però si hi ha documents o parts de documents que no afecten les seves dades personals, llavors els drets ARCO no emparen les pretensions de la persona reclamant. Però fins i tot en el cas que la pretensió de la persona reclamant sigui emparada pels drets ARCO, aquests tampoc són drets absoluts, i caldrà ponderar si han de prevaldre ells o la protecció de les dades de les persones menors d’edat a què es refereix l’article 21.3 LTAIPBG. L’equilibri entre ambdós drets passa per facilitar l’accés a la informació demanada en exercici dels drets ARCO, anonimitzada de tal manera que no es puguin identificar sense un esforç desproporcionat les terceres persones menors d’edat afectades. Finalment, el dret de defensa de la persona reclamant tampoc pot prevaldre sobre la protecció de les persones menors d’edat prevista per l’article 21.3 LTAIPBG, perquè el perjudici que la divulgació de la informació protegida pel límit els causaria podria condicionar el seu desenvolupament, mentre que el dret de defensa de la persona reclamant, si no pot tenir accés a la informació protegida per l’article 21.3 LTAIPBG, seguiria viu i el podria exercir, per exemple, en seu jurisdiccional i, eventualment, accedir a aquesta informació sota tutela judicial en el marc del dret de les parts al sumari. Però és que, a més a més, tant dret de defensa deu tenir la persona reclamant, com l’alumnat que ha estat acusat de cometre assetjament i les seves famílies, que el poden invocar precisament per oposar-se a la divulgació de la informació sol·licitada. En definitiva, la protecció brindada per l’article 21 LTAIPBG, en els seus apartats 1.f i 3, ha de prevaldre sobre els drets i interessos valorats en aquest apartat. 5. La protecció de les dades personals A la informació sol·licitada hi poden concórrer dades personals de subjectes diversos, en tot cas dels següents: personal de l’Administració de la Generalitat, com ara d’inspecció educativa o càrrecs determinats del Departament d’Educació; personal de l’escola afectada, com ara la seva Directora, professorat o altres; membres majors d’edat de les famílies de l’escola, ja sigui pel seu parentiu amb alumnat afectat directament pel Protocol d’assetjament, o com a testimonis o altres condicions; alumnat de l’escola, ja sigui a títol d’implicat en els fets d’assetjament denunciats, a títol de testimonis, o en altres condicions; eventualment, professionals externs o altres persones. Així mateix, les dades personals afectades poden ser merament identificatives, especialment protegides o ordinàries o no qualificades (la resta). Les regles i els criteris que cal seguir per determinar el dret d’accés als diversos tipus de dades indicades són les següents: Per començar, l’article 23 LTAIPBG estableix que “les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. Si concorre alguna d’aquestes circumstàncies, la sol·licitud ha de ser denegada, sense que hi càpiga la ponderació amb altres drets o interessos. No es pot descartar que a la informació sol·licitada hi hagi dades d’aquesta naturalesa, com podria ser el cas de dades relatives a salut. Segons l’article 24.1 LTAIPBG, “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Segons l’article 70.2 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, “als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques. En els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura. Les dades de localització s'han de suprimir en el cas que no es tracti de les dades merament identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o personal al servei de les administracions públiques”. Per tant, el principi general és de prevalença del dret d’accés a la informació relativa a les dades merament identificatives del personal de l’administració, de manera que és procedent la divulgació de les que es poden trobar a la documentació sol·licitada, pel damunt del dret de les persones afectades a protegir-les. Finalment, segons l’article 24.2 LTAIPBG, “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. En aquests casos, l’LTAIPBG autoritza la divulgació de les dades personals afectades, en funció del que resulti de la ponderació entre els interessos i drets que en el cas concret són favorables a l’accés i els que ho són a la protecció de les dades concernides. L’accés a la major part de les dades personals afectades per la Reclamació s’ha de resoldre aplicant aquest precepte. A la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG caldrà valorar especialment les circumstàncies dels apartats b (finalitat de l’accés) i c (dades relatives a menors d’edat), i fins i tot d (seguretat de les persones), en la mesura que la difusió àmplia d’algunes de les informacions sol·licitades pugui acabar enquistant un conflicte que, pel que sembla, deu haver enfrontat persones de la comunitat de l’escola. Fins aquí la protecció de les dades personals que poden concórre r a la informació demanada com a límit al dret a accedir-hi. Tanmateix, la normativa de protecció de dades personals també pot jugar favorablement a l’accés a la informació sol·licitat. Aquest és precisament el criteri defensat per l’APDCAT a l’informe aportat a aquest procediment, segons el qual la persona reclamant, en tant que pare de la persona assetjada, té dret a tota la informació que l’afecta. Aquest criteri de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades es fonamenta en l’article 15 del Reglament UE 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seves dades (RGPD), segons el qual “el interesado tendrá derecho a obtener del responsable del tratamiento confirmación de si se están tratando o no datos personales que le conciernen y, en tal caso, derecho de acceso a los datos personales y a la siguiente información: a) los fines del tratamiento; b) las categorías de datos personales de que se trate; c) los destinatarios o las categorías de destinatarios a los que se comunicaron o serán comunicados los datos personales (...) f) el derecho a presentar una reclamación ante una autoridad de control; g) cuando los datos personales no se hayan obtenido del interesado, cualquier información disponible sobre su origen (...)”. Es tracta de drets que formen part dels tradicionalment anomenats drets ARCO (accés, rectificació, cancel·lació i oposició), que poden exercir, davant del responsable del tractament de dades personals, les persones respecte de les seves pròpies dades personals que siguin objecte de tractament. Segons aquest precepte, la persona afectada (en aquest cas, la filla de la persona reclamant o, en nom d’ella, i atès que és menor d’edat, el seu pare) té dret a conèixer la informació que té sobre ella qualsevol altra (en aquest cas, l’escola o el Departament), inclosos els testimonis o la identitat de les persones que han participat a facilitar la informació (l’origen de la informació). Des del punt de vista del dret d’accés a dades personals i dels procediments adients per exercir-lo, aquest raonament sembla impecable. Ara bé, aquesta Reclamació és un procediment d’accés a la informació pública que, a més de tenir en compte els drets emparats per la normativa de protecció de dades personals, també ha de tenir en compte els altres drets, interessos i límits que es puguin fonamentar en la legislació de transparència i del dret d’accés a la informació pública, especialment, en allò que afecta al cas, en relació amb la protecció dels drets de les persones menors d’edat. Caldrà, per tant, ponderar el dret d’accés a les dades personals pròpies, que dimana de l’article 15 RGPD, amb els altres drets i interessos la protecció dels quals pot jugar contra l’accés a la informació pública sol·licitada. 6. Els drets privats legítims i l’eventual caràcter particular de la finalitat de la Reclamació La Direcció del centre al·lega que la finalitat de la Reclamació és més de caràcter personal o familiar que d’interès públic, motiu pel qual ha de prevaldre la protecció de les dades personals afectades. També invoca els drets privats legítims, que segons l’article 21.1 poden justificar la denegació de la informació pública: “El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: f) La intimitat i els altres drets privats legítims”. Els drets privats legítims presents en aquest cas són els de les famílies afectades. També poden ser els del centre i del seu personal implicat en el cas, en la mesura que no tinguin relació directa amb el servei públic que presten. En el cas de les famílies, és difícil de determinar eventuals drets privats legítims addicionals als que ja s’han tingut en consideració sobre les seves dades personals i sobre la protecció de les persones menors d’edat, a part de reforçar-les. En el cas del centre i del seu personal, pel que sembla tota la informació sol·licitada és relacionada amb les seves funcions de prestació del servei públic d’educació i, per tant, en aquest escenari no estan en joc els seus drets privats legítims, sinó les seves responsabilitats de servei públic. Una qüestió diferent a l’eventual concurrència del límit al dret d’accés a la informació pública dels drets privats legítims és la possibilitat que la informació demanada, o part d’ella, té més finalitats d’interès privat (especialment, les relatives a la confrontació entre famílies), que d’interès públic, qüestió que podria incidir en la ponderació entre el dret d’accés a la informació pública i altres drets i interessos en joc. La persona reclamant demana informació per verificar l’aplicació del Protocol d’assetjament per part de l’escola i aquesta al·lega que la finalitat indicada a la sol·licitud és la d’emprendre accions judicials, que l’escola considera d’interès privat de la persona reclamant. Les accions judicials, per sí mateixes, no són necessàriament d’interès públic, ni d’interès privat, sinó de l’interès públic o privat de les seves motivacions o finalitats. En aquest cas, hi poden concórrer finalitats d’interès públic evident, ja que, en tant que centre concertat, l’escola presta el servei públic d’educació i, en aquest marc, la protecció adequada de l’alumnat participa de l’interès públic indicat. Però també sembla actuar motivada per la finalitat d’obtenir informació per contrarestar o desacreditar el testimoni o l’actitud d’alumnes o de famílies amb qui es troba en conflicte, a fi de defensar els interessos de la seva filla. I aquesta finalitat, certament, ja no és d’un interès públic tan evident, sinó més aviat d’un interès privat, en el marc d’un cert conflicte entre la persona reclamant i famílies i alumnat de l’escola afectada. La principal finalitat del dret d’accés a la informació pública és conèixer i escrutar l’organització i el funcionament de les administracions públiques i fer-ne ús per obtenir informació pròpia d’un conflicte entre privats no presenta la rellevància pública necessària per donar vigor a aquest dret en la seva ponderació amb altres drets i interessos. Portada aquesta reflexió al cas que ens ocupa, està clar que presenta un interès públic rellevant la informació sol·licitada que serveixi per escrutar l’actuació del Departament i de l’escola en l’aplicació del Protocol que és objecte de la Reclamació. Però aquest interès públic minva fins a la irrellevància quan la informació que es demana és el contingut de les manifestacions de l’alumnat, les famílies i els observadors, perquè previsiblement donen més informació i valoracions del comportament de les persones implicades en l’assetjament, que de l’actitud i el funcionament de l’escola. No és que aquestes manifestacions hagin deixat de ser informació pública, però, al allunyar-se dels interessos públics propis de l’exercici del dret a accedir-hi, afebleixen la posició d’aquest dret en la seva ponderació amb altres drets i interessos. 7. Elements per a la ponderació A la vista dels apartats anteriors, són pertinents les següents consideracions sobre la prevalença que s’ha d’atorgar en aquest cas al dret d’accés a la informació sol·licitada, als altres drets i interessos que el reforcen i als drets i interessos que s’hi oposen. Tal com s’acaba d’indicar al fonament jurídic anterior, el dret d’accés a la informació pública presenta un vigor significatiu quan el seu objecte és informació rellevant per escrutar l’actuació del Departament i de l’escola en l’aplicació del Protocol d’assetjament objecte de la Reclamació, perquè en aquest cas és palesa el servei a una finalitat d’interès públic; en canvi, el dret indicat s’afebleix quan té per objecte informació relativa a l’alumnat i a les famílies, perquè en aquests casos té més una finalitat privada, en el marc del conflicte entre algunes persones de la comunitat escolar, que d’interès públic. Reforça significativament el dret d’accés a la informació pública el fet que la sol·licitud de la persona reclamant té empara en l’article 15 GRPD (drets ARCO, en relació amb dades pròpies), especialment en relació amb tota la informació demanada que posa de manifest dades personals de la seva filla. En front de les consideracions que s’acaben de fer, s’oposa vigorosament a la divulgació de la informació sol·licitada el límit al dret d’accés a la informació pública de la protecció de les persones menors d’edat, especialment en la formulació feta per l’article 21.3 LTAIPBG, segons el qual “té la condició de protegida, en tots els casos, la informació relativa als menors d’edat el coneixement o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur”, i està clar que la divulgació d’informació sobre una situació d’assetjament escolar pot condicionar el lliure desenvolupament de la personalitat de les persones menors d’edat implicades en el futur. També la protecció de les dades personals afectades constitueix un límit al dret d’accés a la informació pública, que s’ha d’aplicar sense necessitat de ponderació prèvia, quan les dades personals afectades són especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, que no es pot oposar al dret d’accés a la informació pública, quan les dades personals afectades són dades merament identificatives relacionades amb l’organització i funcionament de l’administració (la identitat del personal del Departament), i que s’ha de ponderar amb els altres drets i interessos en joc la resta de casos. Els efectes d’aquesta ponderació, cal entendre que les dades personals de menors d’edat s’han de protegir en qualsevol cas i que les de persones majors d’edat (pares i mares o observadors i personal de l’escola) s’han de divulgar si són la font que aporta dades personals de la filla de la persona reclamant o si formen part d’informació relativa a l’escrutini de les actuacions del Departament o de l’escola, i s’han de protegir en la resta de casos. També pot incidir en contra de la divulgació de la informació demanada el límit relatiu a la protecció dels interessos privats legítims (de les famílies afectades o de l’escola), en la mesura que hi concorri amb efectes addicionals als límits indicats als paràgrafs anteriors, amb el ben entès que l’escola només ostenta drets privats legítims quan actua al marge del servei públic d’educació que presta. No és aplicable al cas el dret reforçat a la informació pública que la legislació de procediment administratiu atorga a les persones interessades per accedir a l’expedient d’un procediment obert, perquè l’expedient sol·licitat no és d’un procediment administratiu, sinó d’un centre privat, i perquè, a més a més, ja no està obert. Finalment, el dret a la defensa té conseqüències neutres, perquè pot ser invocat tant per la persona reclamant (en representació de la seva filla), com per altres menors afectats, que també tenen dret a defensar-se en sentit contrari. Els drets o interessos indicats més rellevants són l’interès superior de les persones menors d’edat, especialment si es pot afectar el desenvolupament futur de la seva personalitat, per una banda, i el dret de la persona reclamant a saber què s’ha dit sobre la seva filla i qui ho ha dit. El dret d’accés a la informació pública, per sí sol, també és especialment rellevant si la seva finalitat és escrutar l’actuació del Departament o de l’escola, i també ho és, en un sentit contrari, la protecció de dades personals especialment protegides, així com també la de les dades personals ordinàries quan es tracta d’accedir a informació més de naturalesa privada que d’interès públic. La ponderació dels drets i interessos indicats es fa tot seguit en relació amb cada una de les informacions sol·licitades. 8. Valoració del dret d’accés a cada una de les informacions demanades De les consideracions fetes anteriorment, es dedueix que les sol·licituds concretes en relació amb les quals aquesta Resolució s’ha de pronunciar sobre el dret a accedir-hi són les següents. 8.1. La correspondència amb les parts afectades. S’interpreta que les parts afectades són l’alumnat i les famílies que sostenen interpretacions discrepants entre sí en relació amb el cas d’assetjament. És una documentació rellevant des de la perspectiva del dret d’accés a la informació pública, perquè pot contenir informació sobre l’aplicació del Protocol per part de l’escola. Tanmateix, la correspondència que posi de manifest la implicació de persones menors d’edat en pràctiques d’assetjament escolar no pot ser divulgada, en aplicació de l’article 21.3 LTAIPBG, sens perjudici de què la persona reclamant té dret a conèixer el que aquesta correspondència digui sobre ella; no té dret, en canvi, a conèixer la identitat d’alumnes o familiars que ho diuen, perquè al tractar-se essencialment de famílies, les informacions que poden aflorar en aquesta correspondència són fàcilment imputables a persones menors d’edat i no es pot divulgar la seva implicació en un cas d’assetjament, en aplicació de l’article 21.3 LTAIPBG. 8.2. Les actes de les entrevistes amb famílies i aportació de documentació/proves. Es tracta d’una informació mancada de rellevància pública, perquè forma part de la visió privada i familiar dels successos d’eventual assetjament, dada que afebleix el vigor del dret d’accés a la informació pública en relació amb ella. A aquesta feblesa cal afegir-hi que, en la mesura que les entrevistes indaguen sobre el cas d’assetjament, amb referències directes o indirectes a persones menors d’edat potencialment implicades, el seu contingut no pot ser divulgat en aplicació de l’article 21.3 LTAIPBG. Nogensmenys, la persona reclamant té dret a conèixer allò que aquestes actes continguin sobre ella, però no la identitat de qui ho diu, ja que li permetria identificar directament o indirecta persones menors d’edat presumptament involucrades en un cas d’assetjament. 8.3. Les actes de les entrevistes amb les menors assetjades i amb les menors assetjadores. S’ha de desestimar l’accés a aquestes actes perquè són enterament relatives a dades de persones menors d’edat que, de divulgar-se, podrien condicionar el desenvolupament de la seva personalitat (article 21.3 LTAIPBG). Si a les actes hi ha dades personals de la filla de la persona reclamant, aquesta té dret a accedir-hi, però no a les dades d’altres menors d’edat que s’hi puguin relacionar, inclosa la identitat de les persones menors d’edat que les posen de manifest. 8.4. Les actes de les entrevistes amb els observadors. Si els observadors són personal de l’escola o del Departament d’Educació, el contingut d’aquestes actes és rellevant per a l’interès públic, perquè és indiciari de l’actitud dels responsables del servei públic d’educació davant d’un possible cas d’assetjament. Tanmateix, la part de les actes que posi de manifest, directament o indirecta, la implicació de persones menors d’edat en pràctiques d’assetjament escolar no pot ser divulgada, en aplicació de l’article 21.3 LTAIPBG. Ara bé, la persona reclamant té dret a conèixer allò que segons aquestes actes els observadors diguin sobre ella, així com també la identitat de qui ho diu (sempre que sigui un observador), perquè o bé es tracta de dades personals merament identificatives de personal de l’Administració, l’accés a les quals es regeix per l’article 24.1 LTAIPBG (cas del personal del Departament, si s’escau), o bé de dades personals ordinàries de personal de l’escola o de professionals, dades que formen part del seu àmbit professional, de manera que la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG s’ha de resoldre favorablement a la seva divulgació, en benefici del dret d’accés a les pròpies dades de la persona reclamant. 8.5. L’acta de constitució de l’equip de valoració, on constin els seus membres i les consideracions a les que van arribar. La informació sobre la constitució de l’equip de valoració i els seus membres és una informació d’interès públic, ja que és idònia per avaluar l’aplicació adequada del Protocol d’Assetjament per part de l’escola; per tant, ha de prevaldre el dret a accedir-hi, damunt de la protecció de les dades de les persones afectades, que són dades ordinàries la divulgació de les quals no és previsible que hagi de causar cap sacrifici significatiu a les persones afectades, que hi consten en la mesura que exerceixen la seva professió. En quant a les consideracions a què, segons l’acta, es va arribar, el dret de la persona reclamant a accedir-hi és en funció del seu contingut, amb el ben entès que: si les consideracions relacionen o permeten relacionar alumnat determinat o fàcilment determinable amb una situació d’assetjament, seria procedent desestimar - ne l’accés, sens perjudici que si l’acta conté dades personals de la filla de la persona reclamant, cal donar-hi accés, protegint la identitat de les persones menors d’edat que les aportin. 8.6. Documentació i proves en què la directora del centre basa les seves valoracions, enumerant els suposats casos d’ assetjament indirecte. La documentació i proves en què la Directora del centre basa les seves valoracions forma part del servei públic d’educació gestionat pel centre, motiu pel qual l’accés a elles és rellevant des del punt de vist del dret d’accés a la informació pública. En tot cas, si n’hi ha, caldria dissociar de la informació que es faciliti les dades relatives a la possible implicació de persones menors d’edat en casos d’assetjament, i també caldria garantir l’accés de la persona reclamant a les referències que aquestes documentació i proves puguin contenir sobre la seva filla, si n’hi ha, incloses la identitat de la font que les aporta, llevat que la font sigui una persona menor d’edat i de les informacions que puguin dur a identificar, directament o indirecta, persones menors d’edat relacionades amb situacions d’assetjament. En quant a la pretensió d’enumerar els suposats casos d’ assetjament indirecte, cal desestimar-ne l’accés, perquè els casos afectats impliquen persones menors d’edat en situacions d’assetjament. 8.7. A partir de quina informació el col·legi afegeix un nen com a presumpte assetjador en el protocol. D’existir la informació en qüestió, es tracta sens dubte d’informació sobre un menor d’edat relacionat amb un cas d’assetjament, la divulgació de la qual pot condicionar el desenvolupament futur de la seva personalitat, motiu pel qual no és procedent divulgar aquesta informació. 8.8. En quin moment i amb quin mitjà es va comunicar la valoració del protocol a l’EAP. Es tracta d’informació rellevant per avaluar l’aplicació del Protocol d’Assetjament, a part que no sembla que perjudiqui drets o interessos de terceres persones, motiu pel qual és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi. 8.9. Perquè la Directora del centre no menciona el ciberassetjament que estava patint la filla de la persona reclamant. En cas que aquesta informació existeixi documentadament en el moment de la presentació de la sol·licitud, la persona reclamant té dret a ella, ja que forma part dels drets ARCO de la seva filla; tanmateix, si aquesta informació permet identificar persones menors d’edat relacionades amb l’assetjament, la part corresponent ha de ser protegida, en aplicació de l’article 21.3 LTAIPBG. Si la informació en qüestió no existeix documentadament en el moment de presentació de la sol·licitud, és suficient que el Departament així ho indiqui. 8.10. Perquè en el protocol no es menciona una de les menors denunciades com assetjadora, que precisament es filla d’una treballadora del centre. D’existir la informació en qüestió, es tracta sens dubte d’informació sobre una menor d’edat, la divulgació de la qual pot condicionar el desenvolupament futur de la seva personalitat, motiu pel qual no és procedent divulgar aquesta informació. 8.11. Perquè en el protocol no es menciona que una treballadora del centre i mare d’una de les nenes assetjadores (la que el protocol no recull) va abordar a la meva filla al carrer per intentar persuadir- la de què denunciés la situació d’ assetjament. En cas que aquesta informació existeixi documentadament en el moment de la presentació de la sol·licitud, la persona reclamant té dret a accedir-hi, en exercici dels seus drets ARCO, sens perjudici de la necessitat d’evitar la divulgació, directa o indirecta, de dades sobre altres persones menors d’edat involucrades amb el cas d’assetjament. Si la informació en qüestió no existeix documentadament en el moment de presentació de la sol·licitud, és suficient que el Departament així ho indiqui. 8.12. A partir de quins arguments el col·legi afegeix un nen com a presumpte assetjador en el protocol. En cas que aquesta informació existeixi documentadament en el moment de la presentació de la sol·licitud, la persona reclamant no té dret a accedir-hi, perquè comporta divulgar dades d’una persona menor d’edat relacionada amb un cas d’assetjament. Si la informació en qüestió no existeix documentadament en el moment de presentació de la sol·licitud, és suficient que el Departament així ho indiqui. 8.13. La integritat de la documentació que conforma l’expedient de la aplicació del protocol contra l’assetjament i ciberassetjament entre iguals en el cas de la seva filla. Previsiblement, l’expedient sol·licitat conté la documentació enumerada als apartats anteriors (que la persona reclamant singularitza en la seva sol·licitud, a títol d’informació que considera necessàriament inclosa a l’expedient en qüestió), més altra eventual documentació. S’ha considerat més útil començar pels documents concrets, perquè faciliten un major aprofundiment en la presa en consideració dels drets i interessos en joc; en relació amb la resta de documents que pugui contenir l’expedient sol·licitat, el dret de la persona reclamant a accedir-hi ha de ser allò que resulti de l’aplicació dels criteris utilitzats en els anteriors apartats: prioritat en la denegació de l’accés a informació que pugui implicar, directament o indirecta, persones menors d’edat amb la pràctica d’assetjament; prioritat també del dret de la persona reclamant als seus drets ARCO i, per tant, a accedir a les dades sobre la seva filla, llevat de la font, si aquesta és relativa directament o indirecta a persones menors d’edat; en la resta de casos, prevalença del dret d’accés a la informació pública quan aquesta és relativa a l’escrutini sobre la gestió del servei (i, per tant, l’accés a ella té una finalitat d’interès públic) i prevalença dels drets de les persones afectades quan la informació demanada té més a veure amb actuacions i actituds de les famílies afectades (i, per tant, l’accés a ella té una finalitat d’incidir en la relació entre famílies, de naturalesa privada), que amb la gestió del servei públic de l’educació. 8.14. Informació denegada per anteriors procediments. La mateixa persona reclamant ha plantejat altres accions a la GAIP (Reclamació 679/2022 i SAIP 5/2022 i 6/2022. La Resolució 890/2022, relativa a la Reclamació 679/2022, així com també les resolucions relatives a les SAIP indicades, resolen denegar l’accés a les dades de la identitat dels pares i mares de l’Escola que signen un document relatiu al cas d’assetjament de la filla de la persona reclamant. En cas que l’expedient sol·licitat en aquest procediment contingui el mateix document, per raons de coherència amb les resolucions citades cal denegar igualment l’accés a la informació indicada, en base als motius desenvolupats per aquella resolució. 8.15. Finalment, a més a més de les consideracions fetes als apartats anteriors, cal tenir en compte que en aplicació del principi de minimització de les dades (article 5 RGPD) cal suprimir de la informació a lliurar a la persona reclamant les dades personals sobreres o innecessàriament invasives de les persones de les quals s’ha estimat el dret a conèixer la seva identitat, com és el cas de números de documents d’identitat i dades de localització privada. 9. Terceres persones afectades La Reclamació afecta drets i interessos de terceres persones, a les quals cal donar audiència en aquest procediment, en aplicació d’allò previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. La persona reclamant qüestiona que es pugui atribuir la condició de tercera persona afectada al professorat de l’escola i invoca a aquests efectes el criteri de l’APDCAT segons el qual aquestes persones tindrien una posició jurídica equiparable al professorat de les escoles públiques, essent-les aplicable la presumpció d’accessibilitat a les seva identitat de l’article 24.1 LTAIPBG. Però l’APDCAT també ha assenyalat, tot seguit a la referència que fa la persona reclamant, que “aquesta Autoritat ha remarcat l’especial rellevància que té en aquests casos complir amb el tràmit d’audiència previst a l’article 31 de l’LTC, i conèixer si existeixen circumstàncies personals o motius que justificarien que es preservés la seva identitat”. La Direcció de l’escola ha protegit l’anonimat de les terceres persones afectades, també davant la GAIP, de manera que no ha estat possible donar-les directament audiència en aquest procediment. Tanmateix, l’escola ha formulat al·legacions que, en principi, semblen respondre a la defensa dels seus interessos i dels de les altres persones afectades (personal de l’escola, famílies, etc.). El contingut d’aquestes al·legacions ha estat valorat pels fonaments jurídics anteriors, que s’han pronunciat fins a quin punt han de ser assumides o refusades. En tot cas, queda clara l’oposició de l’escola al lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada. En conseqüència, és procedent aplicar l’article 34.2 RGAIP, segons el qual “si en la tramitació del procediment per a l'exercici del dret d'accés hi ha hagut oposició de terceres persones, l'accés a la informació no pot tenir lloc fins que hagi finalitzat el procediment de reclamació i una vegada transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s'hagi formalitzat o, en cas que s'hagi presentat aquest recurs, si no s'ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s'ha resolt aquest incident mantenint l'executivitat de l'acte administratiu”. 10. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 11. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 943/2022, de conformitat amb les consideracions del fonament jurídic 1, en relació amb les pretensions que demanen “les actes de les entrevistes amb les famílies (assetjadores i assetjades) i aportació de documentació/probes”; “si l’escrit difamatori signat per diversos pares i mares de les famílies assetjadores formava part del protocol” i “que la direcció del col·legi aclareixi l’afirmació que s’aprecien alguns moments concrets d’assetjament a les alumnes EC i IV, però no un assetjament com a tal”, perquè es tracta de pretensions al marge del dret d’accés a la informació pública i és procedent la seva inadmissió en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. Per les mateixes raons, també són inadmissibles les parts de la Reclamació que demanen “perquè (la directora del centre) no menciona el ciberassetjament que estava patint la meva filla (del que la direcció del centre era coneixedora)”; “perquè en el protocol no es menciona una de les menors denunciades com assetjadora, que precisament es filla d’una treballadora del centre?”; “perquè en el protocol no es menciona que una treballadora del centre i mare de una de les nenes assetjadores ( la que el protocol no recull) va abordar a la meva filla al carrer per intentar persuadir-la de què denunciés la situació d’assetjament” i “a partir de quins (...) arguments el col·legi afegeix un nen (PS) com a presumpte assetjador en el protocol”, si els arguments, explicacions i motivacions que es demanen no estaven redactats en poder de l’escola o del Departament en el moment de la presentació de la sol·licitud. 2. Estimar parcialment la Reclamació 943/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a les pretensions següents: amb caràcter general, a les dades de la filla de la persona reclamant que constin a l’expedient sol·licitat, llevat de les que indiquen la font quan aquesta és relativa directament o indirecta a persones menors d’edat, així com també a la informació continguda a l’expedient sol·licitat que sigui relativa a la gestió del servei públic d’educació i a l’estimada amb detall pel fonament jurídic 8. 3. Desestimar parcialment la Reclamació 943/2022, en relació amb les pretensions següents: Amb caràcter general, la informació de l’expedient del Protocol d’assetjament que pugui implicar, directament o indirecta, persones menors d’edat amb l’assetjament, així com també a la informació més relacionada amb actuacions i actituds de les famílies afectades, que amb la gestió del servei públic de l’educació, si amb la seva divulgació es causa perjudici a persones afectades per la Reclamació, i a la denegada més detalladament pel fonament jurídic 8. 4. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies, comptats a partir de l’endemà que finalitza el termini de dos mesos, des de la notificació de la Resolució, perquè les terceres persones afectades formulin un recurs contenciós administratiu contra ella, i no l’hagin presentat, o ho hagin fet sense demanar la mesura cautelar de suspensió o, si s’escau, de la interlocutòria ferma que no atorgui les mesures cautelars demanades. 5. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Notificar la Resolució a les parts i a la Direcció de l’Escola. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 943/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.