Inadmitida 21/01/2021 · 30 días en resolverse

Inadmisión por prematura y pérdida del objeto de la reclamación sobre un informe de control de emisiones ambientales

Se solicitó a la Dirección General de Calidad Ambiental una copia de un informe sobre medidas de control de emisiones. El reclamante alegó que la Ley 27/2006 no contempla excepciones para denegar dicha información. La GAIP inadmitió la reclamación por ser prematura y declaró la pérdida del objeto al haberse entregado ya la información solicitada.

Puntos clave de la argumentación

1 La reclamación se considera prematura ya que fue interpuesta antes de que expirara el plazo legal para que la Administración resolviera la solicitud inicial.
2 El cómputo del plazo para resolver quedó suspendido debido al traslado de la solicitud a terceras personas cuyos derechos o intereses pudieran resultar afectados, según el artículo 31 de la LTAIPBG.
3 La inadmisibilidad se fundamenta en el incumplimiento de los requisitos temporales establecidos en los artículos 32 y 33.2 del RGAIP.
4 Se declara la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación debido a que la Administración ya satisfizo la solicitud entregando la información al interesado.

Texto completo

Resolució 100/2021, de 21 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 867/2020 Administració reclamada: Direcció General de Qualitat Ambiental. Departament de Territori i Sostenibilitat Informació reclamada: Còpia d’un informe. Sentit de la resolució: Inadmissió i pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: A la vista d’uns terminis tan ajustats, la GAIP va optar per tramitar provisionalment la Reclamació, facilitant així que el DTS pugui definir-ne millor l’admissibilitat i les actuacions fetes en relació amb la sol·licitud de la que deriva. L’informe aportat pel DTS confirma la inadmissibilitat de la Reclamació, per prematura, i també informa sobre el lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada, motiu pel qual es pot considerar que la Reclamació també ha perdut el seu objecte, ja que l’Administració ha satisfet la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva. Paraules clau: Generalitat. Qualitat Ambiental. Medi ambient. Contaminació. Trasllat a terceres persones. Terminis. Reclamació prematura. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 22 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 867/2020, presentada contra la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de novembre de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública a la Direcció General de Qualitat Ambiental, mitjançant la qual demana: “la informació original, o sigui una còpia de l’informe que s’hagi fet de les mesures de control que faltaven dels altres tres focus que no es van poder prendre mesures”. La instància indica que el motiu de la sol·licitud és el següent: “el passat 16 d’octubre ens van informar dels nivells de dioxines i furans que emetia la fàbrica XX i del tancament cautelar d’un dels focus d’emissió. El dia 10 de novembre, a través d’una nota de premsa, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va afirmar que havia tingut coneixement dels resultats de les anàlisis que es van realitzar a finals d’octubre a XX, que indicarien que en aquests moments el nivell d’emissió de dioxines de la indústria és de 0,1 ng ITEQ/Nm3. El mateix dia 10, hi ha una nota de premsa explicant això que ja havia dit l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú”. 3. El 2 de desembre de 2020 el Departament de Territori i Sostenibilitat comunica a la persona reclamant que s’ha traslladat la sol·licitud de referència a les terceres persones els drets i interessos de les quals poden resultar afectats per l’accés que es reclama. 4. La Reclamació presentada el 22 de desembre de 2020 davant la GAIP exposa, en termes literals, la següent motivació: “La llei 27/2006, que regula els drets d’accés a la informació, NO considera cap excepció a facilitar aquesta informació (article 13.5 de la Llei)”. 5. El 5 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al DTS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Departament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 5 de gener de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional de la seva Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 19 de gener de 2021 la GAIP rep l’informe del DTS, que indica que l’empresa afectada no s’hauria oposat al lliurament de la informació sol·licitada i que el DTS ja l’hauria facilitat a la persona reclamant. 8. El 20 de gener de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe del DTS. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat i pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública han de ser resoltes en el termini d’un mes, i l’article 42.1 de la mateixa llei assenyala que les reclamacions davant la GAIP poden interposar-se en el termini d’un mes, a comptar des de la data de la notificació de la resolució impugnada o, si és el cas, des del moment en el que va finalitzar el termini que té l’Administració per a resoldre. La Llei 27/2006, d’accés a la informació ambiental, invocada al formulari de Reclamació per la persona reclamant, també fixa en un mes el termini per resoldre les sol·licituds. De la mateixa manera, l’article 31 LTAIPBG disposa que si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i disposen d’un termini de deu dies per a presentar al·legacions. El mateix precepte disposa que el tràmit d’al·legacions suspèn el termini per a resoldre. D’acord amb aquests preceptes, atès que la reclamació es presenta el dia 22 de desembre, s’ha de considerar prematura i inadmetre-la per aquesta causa, ja que s’ha formalitzat mentre no havia expirat el termini legal per a què l’Administració resolgui, tenint en compte que el termini inicial d’un mes finalitzaria en dia inhàbil i quedaria, per tant, traslladat al 21 de desembre de 2020, i que el còmput d’aquest termini va quedar suspès pel trasllat de la sol·licitud a les terceres persones afectades, tal i com se li va notificar a la persona reclamant, fet que dilata més el temps que té l’Administració per a donar resposta a la sol·licitud, de manera que a la data de presentació de la Reclamació (22 de desembre), l’Administració encara es trobava en termini per resoldre vàlidament la sol·licitud. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen els requisits establerts pels articles anteriors del mateix Reglament, remissió que inclou l’article 32, que concreta els terminis per als diferents supòsits de reclamació; per tant, d’acord amb el que ja s’ha exposat, la Reclamació hauria de ser inadmesa a tràmit per prematura. Nogensmenys, a la vista d’uns terminis tan ajustats, la GAIP va optar per tramitar provisionalment la Reclamació, facilitant així que el DTS pugui definir-ne millor l’admissibilitat i les actuacions fetes en relació amb la sol·licitud de la que deriva. L’informe aportat pel DTS confirma la inadmissibilitat de la Reclamació, per prematura, i també informa sobre el lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada, motiu pel qual es pot considerar que la Reclamació també ha perdut el seu objecte, ja que l’Administració ha satisfet la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva. Cal concloure, per tant, que si bé és procedent la inadmissió de la Reclamació per prematura, en les circumstàncies del cas també ho és la seva finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de gener de 2021, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 867/2020 per prematura. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 867/2020. 3. Finalitzar la Reclamació 867/2020 disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.