Reclamación de acceso a expediente de servicios sociales del Ayuntamiento de Girona desestimada por confidencialidad e intimidad

Resolució 1018/2021 , de 18 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 866/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Girona Informació reclamada: Còpia d’un expedient. Sentit de la Resolució : Desestimació Resum: l’article 21.1.c LTAIPBG estableix que “el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per al (...) secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. I l’article 9.2.h de la Llei 12/2007, de serveis socials, estableix precisament aquesta confidencialitat, quan garanteix el dret de les persones que són destinatàries dels serveis socials a “la confidencialitat de les dades i de les informacions que constin en llurs expedients, d’acord amb la legislació de protecció de dades de caràcter personal”. El fet que la persona reclamant tingui la condició d’interessada en el procediment pot reforçar, certament, el seu dret a la informació sol·licitada, però no fins el punt de poder accedir a informació sensible com la demanada en aquest procediment i que, entre d’altres, també està protegida per la Llei orgànica 1/1982, de protecció dels drets de l’honor i la intimitat, que defineix com a intromissió il·legítima en aquests drets la divulgació de fets de la vida privada d’una persona o família que n’afectin la reputació (article 7.3), com seria el cas de difondre els ajuts socials rebuts per la persona afectada”. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Serveis socials. Confidencialitat. Ajuts habitatge. Rebut de l’aigua. Reclamació contra desestimació. M anca de col·laboració de l’Administració. Límits. Confidencialitat dels procediments. Dades personals. Dret a l’honor i la intimitat. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 27 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 866/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Girona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. Un escrit de la persona reclamant adreçat a l’Alcaldessa de Girona i datat el 30 de juliol de 2018 demana còpia de l’expedient corresponent a l’ajut d’urgència relatiu al pagament per part dels Serveis socials municipals d’un deute de la llogatera desnonada d’un habitatge propietat de la persona reclamant a la Societat d’Aigües, en relació amb el qual fa constar la seva condició de persona interessada. Aquesta sol·licitud és reiterada per instàncies de 28 de setembre de 2018, 5 d’octubre de 2018 i 7 de gener de 2019. 3. El 12 de març de 2019 l’Ajuntament de Girona desestima la sol·licitud anterior invocant l’article 18 de la Constitució (dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge), l’article 23 LTAIPBG i, en general, la normativa de protecció de dades personals, que serien d’aplicació tingui o no tingui la persona reclamant la condició d’interessada. 4. La Reclamació presentada el 27 de setembre de 2021 reitera la sol·licitud. 5. El 30 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Girona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Un vegada vençut el termini atorgat, no consta resposta municipal a aquest requeriment. 6. El 30 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateix a llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és un expedient dels serveis socials de l’Ajuntament de Girona. Es tracta, per tant, d’informació pública, a la qual, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en puguin determinar la denegació. Tal com ha al·legat l’Ajuntament, a la informació sol·licitada h i concorre el límit de la confidencialitat dels serveis socials. Efectivament: l’article 21.1.c LTAIPBG estableix que “el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per al (...) secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. I l’article 9.2.h de la Llei 12/2007, de serveis socials, estableix precisament aquesta confidencialitat, quan garanteix el dret de les persones que són destinatàries dels serveis socials a “la confidencialitat de les dades i de les informacions que constin en llurs expedients, d’acord amb la legislació de protecció de dades de caràcter personal”. El fet que la persona reclamant tingui la condició d’interessada en el procediment pot reforçar, certament, el seu dret a la informació sol·licitada, però no fins el punt de poder accedir a informació sensible com la demanada en aquest procediment i que, entre d’altres, també està protegida per la Llei orgànica 1/1982, de protecció dels drets de l’honor i la intimitat, que defineix com a intromissió il·legítima en aquests drets la divulgació de fets de la vida privada d’una persona o família que n’afectin la reputació (article 7.3), com seria el cas de difondre els ajuts socials rebuts per la persona afectada. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent desestimar la Reclamació. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de novembre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 866/2021 perquè la informació sol·licitada és confidencial i afecta els drets constitucionals a l’honor i la intimitat i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució , d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.