Solicitud de información sobre el pago del tributo metropolitano por parte de sindicatos y resolución de la GAIP

Resolució 1038/2021 , de 25 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 861/2021 Administració reclamada: Àrea Metropolitana de Barcelona Informació reclamada: Pagament del tribut metropolit à per part dels sindicats. Sentit de la Resolució : Estimació parcial i desestimació parcial Resum: Està clar que a la informació sol·licitada hi concorre el límit de la confidencialitat o de la reserva establerts per l’article 21.1.c LTAIPBG, en relació amb l’article 95.1 LGT. Establerta aquesta concurrència, cal determinar què ha de prevaldre, si el dret d’accés a la informació sol·licitada o bé la protecció o reserva de les dades tributàries. Com s’acaba d’indicar a l’encapçalament del paràgraf anterior, la concurrència d’un dels límits legals al dret d’accés a la informació pública establerts per l’article 21.1 LTAIPBG no comporta necessàriament que s’hagi de denegar la informació pública afectada. Són diversos els interessos públics concurrents que, a més del dret d’accés a la informació pública, són favorables a l’accés sol·licitat. Per una banda, el fet que els sindicats estan subjectes a les obligacions de transparència per l’article 3.4 LTAIPBG (les obligacions de transparència establertes pel títol II també són aplicables als partits polítics, a les associacions i fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats privades en els supòsits següents: a) Si perceben subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros anuals. b) Si almenys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 euros), obligacions que comporten facilitar, entre altres, les dades requerides per l’article 11 LTAIPBG en matèria de transparència en la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. Per una altra, l’exemplarietat exigible a les organitzacions sindicals en el compliment de les seves obligacions, en aquest cas fiscals, envers la comunitat. Per una altra banda, no sembla que la divulgació d’aquesta informació hagi de causar als sindicats afectats sacrificis significatius, i menys si la informació es facilita anonimitzada, tal com demana la persona reclamant. En relació amb els 28 municipis en els quals l’AMB gestiona el Tribut Metropolità, l’entitat metropolitana ha posat de manifest la pràctica impossibilitat de facilitar la informació sol·licitada, ateses les dades disponibles per a la seva localització. Els informes aportats per l’AMB indiquen que la cerca a les 28 bases de dades de gestió del tribut s’ha de fer sobre la dada del NIF del titular de l’immoble gravat, i l’AMB no disposa dels NIF dels sindicats afectats; l’hauria cercat al Dipòsit d’Estatuts d’Organitzacions Sindicals i Empresarials del Ministeri de Treball i Economia Social, que sí que inclou la relació de NIFs de les organitzacions inscrites, només en 1.337 de les 8.072 entitats registrades s’informa del seu NIF (un 16,5%). No és difícil d’obtenir la dada del NIF d’un sindicat (sol constar als avisos legals dels webs respectius), però difícilment es pot exigir aquesta tasca a l’AMB perquè la llista de sindicats titulars de béns immobles en el seu àmbit territorial és incerta i hi hauria un risc significatiu a facilitar involuntàriament informació errònia, ja que, si bé l’entitat metropolitana coneix els sindicats representats al seu sí, no és probable que tingui coneixement de tots els que tenen presència en el territori metropolità, que fàcilment poden ser desenes o fins i tot centenars. En aquestes circumstàncies, no es pot requerir l’AMB perquè faciliti la informació sol·licitada respecte dels 28 municipis en els que gestiona el Tribut Metropolità, si la persona reclamant no concreta quins són exactament els sindicats en relació amb els quals demana la informació sol·licitada. Paraules clau: Àrea metropolitana. Entitat ciutadana. Sindicats. Tributs. Reclamació contra desestimació. Límits. Confidencialitat dels procediments administratius. Informació reservada per llei. Informació fiscal. Confidencialitat fiscal. Impossibilitat de lliurar la informació. Derivació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 861/2021, presentada per una entitat de Molins de Rei contra l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) , en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 de setembre de 2021 la persona reclamant demana a l’AMB la relació de tots els locals dels sindicats de la primera i de la segona corona metropolitana que paguen el tribut metropolità i el seu import corresponent als exercicis de 2019, 2020 i 2021 i la relació dels que no el paguen, també amb el seu import per als anys indicats. 3. El 21 de setembre de 2021 l’AMB desestima la sol·licitud en aplicació del límit al dret d’accés a la informació pública del secret o la confidencialitat dels procediments tramitats per l’Administració si són establerts per llei (articles 21.1.c LTAIPBG, en relació amb el 95 de la Llei General Tributària). 4. La Reclamació presentada el 26 de setembre de 2021 fa les consideracions següents: “Donat que aquest Tribut Metropolità es fonamenta en el valor cadastral dels habitatges, locals, etc,i tenint en compte que els sindicats reben diners públics a través dels nostres impostos, creiem que la ciutadania té el dret de conèixer els continguts dels apartats 1 i 2. A 9 d’octubre de 2020 i 26 d’octubre de 2020, l’Ajuntament de Molins de Rei va facilitar- nos la relació de finques que no paguen IBI corresponents als anys 2020 i 2019 amb les referències cadastrals, imports no recaptats, etc. Donat que l’AMB és un ens supramunicipal i que el Tribut Metropolità es basa en la Llei d’Hisendes Locals, de la mateixa manera que hem rebut informació tributària de l’IBI per part de l’Ajuntament de Molins de Rei, entenem que tenim dret a que se’ns faciliti la informació sol·licitada ja que els sindicats reben diners públics”. 5. El 29 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’AMB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 29 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 26 d’octubre de 2021 la GAIP rep un informe de l’Agència de transparència de l’AMB, que conclou: “Per totes les consideracions exposades, l’Agència de Transparència de l’AMB sol·licita la desestimació de les reclamacions 860/2021 i 861/2021, presentades davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública relatives als locals dels partits polítics i sindicats subjectes i no subjectes al Tribut Metropolità i els imports en aquest concepte dels anys 2019, 2020 i 2021 per considerar que aquesta informació està afectada pel límit al dret d’accés relatiu al secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, d’acord amb l’article 95 .1 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), que estableix el caràcter reservat de les dades amb transcendència tributària” . 8. El 28 d’octubre de 2021 la GAIP notifica el següent a la persona reclamant: “En relació amb les Reclamacions 860/2021 i 861/2021 que heu presentat a aquesta Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) contra l’Àrea Metropolitana de Barcelona i atès que serà necessari traslladar la seva reclamació a les terceres persones afectades per la informació sol·licitada, us informem que aquesta Comissió ha considerat convenient facilitar la vostra identitat a les terceres persones afectades. D’acord amb l’article 62.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, us concedim un termini de cinc dies hàbils per tal que, amb caràcter previ al trasllat de la reclamació a les terceres persones afectades, pugueu oposar-vos justificadament a la revelació de la vostra identitat”. 9. El 29 d’octubre de 2021 la GAIP rep un escrit de la persona reclamant que manifesta la seva oposició a facilitar la seva identitat a les terceres persones afectades i demana quines són aquestes terceres persones afectades. 10. El 2 de novembre de 2021 la GAIP informa la persona reclamant que les terceres persones afectades són els sindicats sobre els quals sol·licita la informació i que la identitat que se’ls facilitaria no és la de la persona que formula la sol·licitud, sinó la de la plataforma en nom de la qual actua. 11. El 3 de novembre de 2021 la persona reclamant s’oposa a facilitar als sindicats afectats per la Reclamació la identitat de la plataforma com a reclamant. 12. El 8 de novembre de 2021 la GAIP explica a la persona reclamant la significació de l’audiència als sindicats afectats i la seva intenció a facilitar-los la identitat de la plataforma reclamant. 13. El 8 de novembre de 2021 la GAIP demana a l’AMB la identificació dels sindicats afectats per la sol·licitud i les seves dades de contacte, per tal de donar-los audiència en aquest procediment. 14. El 16 de novembre de 2021 la GAIP rep un informe de l’AMB que indica que per poder facilitar la informació sol·licitada és necessari disposar del NIF dels sindicats afectats, ja que és l’única manera de poder obtenir la informació sobre si paguen o no el tribut metropolità de les 28 bases de dades existents, però el Dipòsit d’Estatuts d’Organitzacions Sindicals i Empresarials del Ministeri de Treball i Economia Social, que sí que inclou la relació de NIFs de les organitzacions inscrites, només en 1.337 de les 8.072 entitats registrades s’informa del seu NIF (un 16,5%). Nogensmenys, l’AMB informa de les adreces electròniques dels sindicats representats al seu sí. 15. El 18 de novembre de 2021 la persona reclamant demana rebre la informació sol·licitada anonimitzada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “E l dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. La informació sol·licitada i el dret a accedir-hi La informació sol·licitada en aquest procediment és la relació de tots els locals dels sindicats de la primera i de la segona corona metropolitana que paguen el tribut metropolità i el seu import corresponent als exercicis de 2019, 2020 i 2021, i la relació dels que no el paguen, també amb el seu import per als anys indicats. Es tracta d’informació fiscal, que amb tota probabilitat està a disposició de l’administració metropolitana, motiu pel qual, en aplicació de l’article 2.b LTAIPB, allò sol·licitat s’ha de considerar informació pública. Segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, tothom té dret d’accés a la informació pública, dret que “només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Els antecedents posen de manifest que l’AMB denega l’accés a la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment perquè considera que hi concorre el límit al dret d’accés establert per l’article 21.1.c LTAIPBG (el secret o la confidencialitat dels procediments tramitats per l’Administració pública), en relació amb l’article 95.1 LGT. Segons l’article 21.1.c LTAIPBG, “el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. Per tant, cal una norma amb rang de llei, al marge de l’LTAIPBG, que estableixi que un determinat tipus de procediment administratiu gaudeix d’una confidencialitat que pot prevaldre damunt del dret d’accés a la informació pública. Segons l’AMB, això és precisament el que fa l’article 95.1 LGT, segons el qual “Les dades, els informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària en el compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l’efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers”, llevat que la cessió tingui per objecte diversos supòsits concrets de col·laboració amb la Justícia o amb altres administracions, cap dels quals és assimilable al cas que ara ens ocupa. A la vista dels preceptes citats al paràgraf anterior, està clar que a la informació sol·licitada hi concorre el límit de la confidencialitat o de la reserva establerts per l’article 21.1.c LTAIPBG, en relació amb l’article 95.1 LGT. Establerta aquesta concurrència, cal determinar què ha de prevaldre, si el dret d’accés a la informació sol·licitada o bé la protecció o reserva de les dades tributàries. Com s’acaba d’indicar a l’encapçalament del paràgraf anterior, la concurrència d’un dels límits legals al dret d’accés a la informació pública establerts per l’article 21.1 LTAIPBG no comporta necessàriament que s’hagi de denegar la informació pública afectada; aquest precepte és molt clar: afirma que la concurrència del límit pot dur a la denegació o a la restricció del dret d’accés, però en cap moment, i a diferència del que passa amb l’article 23 LTAIPBG, afirma que el límit hagi de prevaldre necessàriament damunt del dret d’accés a la informació pública. I és que l’eventual aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, llevat del cas molt especial de les dades personals especialment protegides de l’article 23 LTAIPBG, ha de ser sempre el que resulti de la proporcionalitat requerida per l’article 22.1 LTAIPBG: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació” . En aquest cas, una entitat de Molins de Rei, que està duent a terme diverses accions d’oposició a l’anomenat Tribut Metropolità, demana dades sobre l’aplicació d’aquest tribut als locals dels sindicats als diversos municipis de l’AMB, concretament el que haurien de pagar per aquest tribut els anys 2019, 2020 i 2021, amb la indicació de si paguen o no paguen. En aplicació de l’article 22.1 LTAIPBG caldria valorar si, a més de la concurrència del límit de l’article 95.1 LTAIPBG, està present algun “interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació”, i tot seguit ponderar els interessos que han de prevaler en aquest cas concret. Són diversos els interessos públics concurrents que, a més del dret d’accés a la informació pública, són favorables a l’accés sol·licitat. Per una banda, el fet que els sindicats estan subjectes a les obligacions de transparència per l’article 3.4 LTAIPBG (les obligacions de transparència establertes pel títol II també són aplicables als partits polítics, a les associacions i fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats privades en els supòsits següents: a) Si perceben subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros anuals. b) Si almenys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 euros), obligacions que comporten facilitar, entre altres, les dades requerides per l’article 11 LTAIPBG en matèria de transparència en la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. Per una altra, l’exemplarietat exigible a les organitzacions sindicals en el compliment de les seves obligacions, en aquest cas fiscals, envers la comunitat. Per una altra banda, no sembla que la divulgació d’aquesta informació hagi de causar als sindicats afectats sacrificis significatius, i menys si la informació es facilita anonimitzada, tal com demana la persona reclamant. Per tant, la ponderació requerida per l’article 22 LTAIPBG s’ha de resoldre favorablement al dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, prèviament anonimitzada. Aquest caràcter anonimitzat de la informació comporta que no hi hagi pròpiament afectació dels interessos dels sindicats afectats, motiu pel qual resulta innecessari el trasllat de la sol·licitud regulat per l’article 31 LTAIPBG. 3. Sobre la impossibilitat material d’atendre la sol·licitud per part de l’AMB Els informes aportats per l’AMB a aquest procediment posen de manifest dos tipus de circumstàncies per les quals l’Administració metropolitana no té la capacitat material necessària per poder facilitar la informació sol·licitada. Per una banda, indica que hi ha vuit municipis que recapten directament el Tribut Metropolità a través del rebut de l’IBI, de manera que en aquests casos l’AMB no disposa de les dades necessàries per saber si un determinat obligat tributari paga efectivament o no paga el seu deute. En relació amb aquests vuit casos escau aplicar la derivació prevista per l’article 30 LTAIPBG, segons el qual “1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública” . Vist que es donen les circumstàncies establertes legalment per a l’aplicació de la derivació regulada pels articles 30 LTAIPBG i 57 del Decret 8/2021, és procedent requerir l’AMB perquè derivi la sol·licitud als vuit municipis que gestionen directament el tribut metropolità, i informar-ne puntualment a la persona reclamant, a fi de què siguin cada un d’aquests municipis els que tramitin la sol·licitud en relació amb el seu àmbit territorial, amb el ben entès que si la persona reclamant no considera satisfeta la seva sol·licitud un cop vençut el termini d’un mes des de la data de la derivació, pot presentar una nova reclamació a la GAIP contra el municipi concernit. Per una altra banda, i en relació amb els 28 municipis en els quals l’AMB gestiona el Tribut Metropolità, l’entitat metropolitana ha posat de manifest la pràctica impossibilitat de facilitar la informació sol·licitada, ateses les dades disponibles per a la seva localització. Els informes aportats per l’AMB indiquen que la cerca a les 28 bases de dades de gestió del tribut s’ha de fer sobre la dada del NIF del titular de l’immoble gravat, i l’AMB no disposa dels NIF dels sindicats afectats; l’hauria cercat al Dipòsit d’Estatuts d’Organitzacions Sindicals i Empresarials del Ministeri de Treball i Economia Social, que sí que inclou la relació de NIFs de les organitzacions inscrites, només en 1.337 de les 8.072 entitats registrades s’informa del seu NIF (un 16,5%). No és difícil d’obtenir la dada del NIF d’un sindicat (sol constar als avisos legals dels webs respectius), però difícilment es pot exigir aquesta tasca a l’AMB perquè la llista de sindicats titulars de béns immobles en el seu àmbit territorial és incerta i hi hauria un risc significatiu a facilitar involuntàriament informació errònia, ja que, si bé l’entitat metropolitana coneix els sindicats representats al seu sí, no és probable que, en atenció a les seves competències, tingui coneixement de tots els que tenen presència en el territori metropolità, que fàcilment poden ser desenes o fins i tot centenars. En aquestes circumstàncies, no es pot requerir l’AMB perquè faciliti la informació sol·licitada respecte dels 28 municipis en els que gestiona el Tribut Metropolità, si la persona reclamant no concreta quins són exactament els sindicats en relació amb els quals demana la informació sol·licitada i, en la mida del possible, indiqui també el NIF respectiu, dada que pot obtenir fàcilment del web corresponent (de l’espai sobre avís legal) i que és una tasca que no està clar que sigui exigible a l’AMB. Per tant, és procedent desestimar aquesta part de la Reclamació, cosa que no treu que la persona reclamant pugui presentar a l’AMB una nova sol·licitud d’informació pública amb el mateix objecte que aquesta, concretant els sindicats en relació amb els quals demana la informació tributària sol·licitada i, en la mida del possible, el NIF respectiu. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de novembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 861 /2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la relació anonimitzada de tots els locals dels sindicats de la primera i de la segona corona metropolitana que paguen el tribut metropolità i el seu import corresponent als exercicis de 2019, 2020 i 2021 i la relació, també anonimitzada, dels que no el paguen, amb el seu import per als anys indicats. 2. Requerir a l’AMB perquè en el termini de 10 dies derivi la sol·licitud als vuit Ajuntaments que gestionen directament amb l’IBI el Tribut Metropolità en el seu àmbit respectiu i n’informi a la persona reclamant, d’acord amb allò previst pels articles 30 LTAIPBG i 57 del Decret 8/2021. 3. Desestimar la Reclamació pel que fa a requerir l’AMB el lliurament a la persona reclamant de la informació sol·licitada. 4. Requerir a l’AMB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir -la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 860/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.