Una entidad solicitó al Área Metropolitana de Barcelona (AMB) información sobre el pago del tributo metropolitano por parte de partidos políticos. El solicitante alegó que el uso de fondos públicos justifica la transparencia. La GAIP estima parcialmente la solicitud: reconoce el derecho a la información anonimizada, pero desestima la entrega directa por imposibilidad material de localizar los datos sin el NIF.
Puntos clave de la argumentación
1
La confidencialidad de los datos tributarios (art. 95.1 LGT) no implica una denegación automática, sino que debe someterse a un juicio de proporcionalidad según el art. 22.1 LTAIPBG.
2
Prevalece el derecho de acceso debido a que los partidos políticos están sujetos a obligaciones de transparencia económica y deben mantener una conducta ejemplar en sus obligaciones fiscales.
3
La entrega de información anonimizada mitiga el perjuicio a los intereses de los partidos y hace innecesario el traslado de la solicitud a los afectados.
4
Es procedente la derivación de la solicitud a los ocho municipios que gestionan directamente el tributo, ya que la AMB no dispone de esos datos.
5
No es exigible a la Administración la búsqueda de NIFs en webs externas cuando la lista de titulares es incierta y existe riesgo de facilitar información errónea.
Texto completo
Resolució 1037/2021 , de 25 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 860/2021
Administració reclamada: Àrea Metropolitana de Barcelona
Informació reclamada: Pagament del tribut metropolità per part dels partits polítics.
Sentit de la r esolució: Estimació parcial i desestimació parcial
Resum: A la vista dels preceptes citats al paràgraf anterior, està clar que a la informació
sol·licitada hi concorre el límit de la confidencialitat o de la reserva establerts per l’article 21.1.c
LTAIPBG, en relació amb l’article 95.1 LGT. Establerta aquesta concurrència, cal determinar
què ha de prevaldre, si el dret d’accés a la informació sol·licitada o bé la protecció o reserva de
les dades tributàries. Com s’acaba d’indicar a l’encapçalament del paràgraf anterior, la
concurrència d’un dels límits legals al dret d’accés a la informació pública establerts per l’article
21.1 LTAIPBG no comporta necessàriament que s’hagi de denegar la informació pública
afectada; aquest precepte és molt clar: afirma que la concurrència del límit pot dur a la
denegació o a la restricció del dret d’accés, però en cap moment, i a diferència del que passa
amb l’article 23 LTAIPBG, no afirma que el límit hagi de prevaldre necessàriament damunt del
dret d’accés a la informació pública. Són diversos els interessos públics concurrents que, a més
del dret d’accés a la informació pública, són favorables a l’accés sol·licitat. Per una banda, el fet
que els partits polítics estan subjectes a les obligacions de transparència per l’article 3.4
LTAIPBG (les obligacions de transparència establertes pel títol II també són aplicables als
partits polítics, a les associacions i fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i
empresarials i a les entitats privades en els supòsits següents: a) Si perceben subvencions o
ajuts públics de més de 100.000 euros anuals. b) Si almenys el quaranta per cent de llurs
ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui
de més de 5.000 euros), obligacions que comporten facilitar, entre altres, les dades requerides
per l’article 11 LTAIPBG en matèria de transparència en la gestió econòmica, comptable,
pressupostària i patrimonial. Per una altra, l’exemplaritat exigible a les organitzacions polítiques
en el compliment de les seves obligacions, en aquest cas fiscals, envers la comunitat. Per una
altra banda, no sembla que la divulgació d’aquesta informació hagi de causar als partits polítics
afectats sacrificis significatius, i menys si la informació es facilita anonimitzada, tal com demana
la persona reclamant. En relació amb els 28 municipis en els quals l’AMB gestiona el Tribut
Metropolità, l’entitat metropolitana ha posat de manifest la pràctica impossibilitat de facilitar la
informació sol·licitada, ateses les dades de localització disponibles. Els informes aportats per
l’AMB indiquen que la cerca a les 28 bases de dades de gestió del tribut s’ha de fer sobre la
dada del NIF del titular de l’immoble gravat, i l’AMB no disposa dels NIF dels partits polítics
afectats; l’hauria cercat al Registre de Partits Polítics, però aquesta dada no hi consta. No és
difícil d’obtenir la dada del NIF d’un partit polític (sol constar als avisos legals dels webs
respectius), però difícilment es pot exigir aquesta tasca a l’AMB perquè la llista de partits
polítics titulars de béns immobles en el seu àmbit territorial és incerta i hi hauria un risc
significatiu a facilitar involuntàriament informació errònia, ja que, si bé l’entitat metropolitana
coneix els partits polítics representats als seus òrgans de govern, no és probable que tingui
coneixement de tots els que tenen presència en el territori metropolità. En aquestes
circumstàncies, no es pot requerir l’AMB perquè faciliti la informació sol·licitada respecte dels
28 municipis en els que gestiona el Tribut Metropolità, si la persona reclamant no concreta
quins són exactament els partits polítics en relació amb els quals demana la informació
sol·licitada.
Paraules clau: Àrea metropolitana. Entitats ciutadanes. Tributs. Partits polítics. Reclamació
contra desestimació. Límits. Confidencialitat dels procediments administratius. Informació
reservada per llei. Informació fiscal. Confidencialitat de les dades tributàries. Impossibil itat de
localitzar la informació. Derivació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 26 de setembre de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 860/2021, presentada per una
entitat de Molins de Rei contra l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) , en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’1 de setembre de 2021 la persona reclamant demana a l’AMB la relació de tots els locals
dels partits polítics de la primera i de la segona corona metropolitana que paguen el tribut
metropolità i el seu import corresponent als exercicis de 2019, 2020 i 2021 i la relació dels
que no el paguen, també amb el seu import per als anys indicats.
3. El 21 de setembre de 2021 l’AMB desestima la sol·licitud en aplicació del límit al dret
d’accés a la informació pública del secret o la confidencialitat dels procediments tramitats
per l’Administració si són establerts per llei (articles 21.1.c LTAIPBG, en relació amb el 95
de la Llei General Tributària).
4. La Reclamació presentada el 26 de setembre de 2021 fa les consideracions següents:
“Donat que aquest Tribut Metropolità es fonamenta en el valor cadastral dels habitatges,
locals, etc,i tenint en compte que els partits polítics reben diners públics a través dels
nostres impostos, creiem que la ciutadania té el dret de conèixer els continguts dels
apartats 1 i 2. A 9 d’octubre de 2020 i 26 d’octubre de 2020, l’Ajuntament de Molins de Rei
va facilitar-nos la relació de finques que no paguen IBI corresponents als anys 2020 i 2019
amb les referències cadastrals, imports no recaptats, etc. Donat que l’AMB és un ens
supramunicipal i que el Tribut Metropolità es basa en la Llei d’Hisendes Locals, de la
mateixa manera que hem rebut informació tributària de l’IBI per part de l’Ajuntament de
Molins de Rei, entenem que tenim dret a que se’ns faciliti la informació sol·licitada ja que
els partits polítics reben diners públics”.
5. El 29 de setembre de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’AMB i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 29 de setembre de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
7. El 22 d’octubre de 2021 la GAIP rep un informe de l’Agència de transparència de l’AMB,
que conclou: “Per totes les consideracions exposades, l’Agència de Transparència de
l’AMB sol·licita la desestimació de les reclamacions 860/2021 i 861/2021, presentades
davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública relatives als locals
dels partits polítics i sindicats subjectes i no subjectes al Tribut Metropolità i els imports en
aquest concepte dels anys 2019, 2020 i 2021 per considerar que aquesta informació està
afectada pel límit al dret d’accés relatiu al secret o la confidencialitat en els procediments
tramitats per l’Administració pública, d’acord amb l’article 95.1 de la Llei 58/2003, de 17 de
desembre, General Tributària, que estableix el caràcter reservat de les dades amb
transcendència tributària” . L’informe fonamenta aquestes conclusions en, entre altres, les
consideracions següents: “la Tresoreria de l’AMB disposa de bases de dades dels béns
immobles gravats pel Tribut Metropolità corresponents als 28 dels 36 municipis
metropolitans per a qui l’AMB gestiona la recaptació aquest tribut. Cadascuna d’aquestes
bases de dades correspon a un municipi en concret, provinent del respectiu ajuntament o
de la Diputació de Barcelona en el cas dels ajuntaments a qui li han delegat la recaptació
de l’IBI. L’AMB no disposa de dades corresponents als 8 municipis que recapten
directament el Tribut Metropolità a través del rebut de l’IBI: Badalona, Barcelona,
L’Hospitalet de Llobregat, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet,
Tiana i Viladecans. Per obtenir la informació sol·licitada pels municipis dels quals l’AMB
disposa de dades caldria creuar cadascuna de les 28 bases de dades amb la relació de
NIFs dels partits polítics i dels sindicats. La informació pública del Registre de Partits
Polítics del Ministeri de l’Interior no inclou els NIFs dels partits i l’AMB no disposa d’un
registre de partits propis de l’àmbit metropolità. En canvi, el Dipòsit d’Estatuts
d’Organitzacions Sindicals i Empresarials del Ministeri de Treball i Economia Social sí que
publica la relació de NIFs de les organitzacions inscrites en aquest registre. Per últim, en
cas d’estimar-se les reclamacions presentades, caldria també tenir en compte com a
tercers afectats els partits polítics i els sindicats que tenen locals de la seva propietat a
l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per identificar aquests tercers afectats caldria creuar
les dades del Registre de Partits Polítics i del Dipòsit d’Estatuts d’Organitzacions Sindicals
i Empresarials amb les dades del Cadastre”.
8. El 28 d’octubre de 2021 la GAIP notifica el següent a la persona reclamant: “En relació
amb les Reclamacions 860/2021 i 861/2021 que heu presentat a aquesta Comissió de
Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) contra l’Àrea Metropolitana de
Barcelona i atès que serà necessari traslladar la seva reclamació a les terceres persones
afectades per la informació sol·licitada, us informem que aquesta Comissió ha considerat
convenient facilitar la vostra identitat a les terceres persones afectades. D’acord amb
l’article 62.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la
informació pública, us concedim un termini de cinc dies hàbils per tal que, amb caràcter
previ al trasllat de la reclamació a les terceres persones afectades, pugueu oposar-vos
justificadament a la revelació de la vostra identitat”.
9. El 29 d’octubre de 2021 la GAIP rep un escrit de la persona reclamant que manifesta la
seva oposició a facilitar la seva identitat a les terceres persones afectades i demana
quines són aquestes terceres persones afectades.
10. El 2 de novembre de 2021 la GAIP informa la persona reclamant que les terceres
persones afectades són els partits polítics sobre els quals sol·licita la informació i que la
identitat que se’ls facilitaria no és la de la persona que formula la sol·licitud, sinó la de la
plataforma en nom de la qual actua.
11. El 3 de novembre de 2021 la persona reclamant s’oposa a facilitar als partits polítics
afectats per la Reclamació la identitat de la plataforma com a reclamant.
12. El 8 de novembre de 2021 la GAIP explica a la persona reclamant la significació de
l’audiència als partits polítics afectats i la seva intenció a facilitar-los la identitat de la
plataforma reclamant.
13. El 8 de novembre de 2021 la GAIP demana a l’AMB la identificació dels partits polítics
afectats per la sol·licitud i les seves dades de contacte, per tal de donar-los audiència en
aquest procediment.
14. El 16 de novembre de 2021 la GAIP rep un informe de l’AMB que indica que per poder
facilitar la informació sol·licitada és necessari disposar del NIF dels partits polítics afectats,
ja que és l’única manera de poder obtenir la informació sobre si paguen o no el tribut
metropolità de les 28 bases de dades existents, però el Registre de Partits Polítics no
ofereix la dada del NIF. Nogensmenys, l’AMB facilita a la GAIP les dades de contacte amb
els grups polítics metropolitans.
15. El 18 de novembre de 2021 la persona reclamant demana rebre la informació sol·licitada
anonimitzada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. La informació sol·licitada i el dret a accedir -hi
La informació sol·licitada en aquest procediment és la relació de tots els locals dels partits
polítics de la primera i de la segona corona metropolitana que paguen el tribut metropolità i el
seu import corresponent als exercicis de 2019, 2020 i 2021, i la relació dels que no el paguen,
també amb el seu import per als anys indicats. Es tracta d’informació fiscal que, si està a
disposició de l’Administració metropolitana, en aplicació de l’article 2.b LTAIPB s’ha de
considerar informació pública.
Segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, tothom té dret d’accés a la informació pública, dret
que “només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les
lleis”. Els antecedents posen de manifest que l’AMB denega l’accés a la informació sol·licitada
en el marc d’aquest procediment perquè considera que hi concorre el límit al dret d’accés
establert per l’article 21.1.c LTAIPBG (el secret o la confidencialitat dels procediments tramitats
per l’Administració pública), en relació amb l’article 95.1 LGT.
Segons l’article 21.1.c LTAIPBG, “el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o
restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) c) El
secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret
o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. Per tant, cal una norma
amb rang de llei, al marge de l’LTAIPBG, que estableixi que un determinat tipus de procediment
administratiu gaudeix d’una confidencialitat que pot prevaldre damunt del dret d’accés a la
informació pública. Segons l’AMB, això és precisament el que fa l’article 95.1 LGT, segons el
qual “les dades, els informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària en el
compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a
l’efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la
imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a
tercers”, llevat que la cessió tingui per objecte diversos supòsits concrets de col·laboració amb
la Justícia o amb altres administracions, cap dels quals és assimilable al cas que ara ens
ocupa.
A la vista dels preceptes citats al paràgraf anterior, està clar que a la informació sol·licitada hi
concorre el límit de la confidencialitat o de la reserva establerts per l’article 21.1.c LTAIPBG, en
relació amb l’article 95.1 LGT. Establerta aquesta concurrència, cal determinar què ha de
prevaldre, si el dret d’accés a la informació sol·licitada o bé la protecció o reserva de les dades
tributàries. Com s’acaba d’indicar a l’encapçalament del paràgraf anterior, la concurrència d’un
dels límits legals al dret d’accés a la informació pública establerts per l’article 21.1 LTAIPBG no
comporta necessàriament que s’hagi de denegar la informació pública afectada; aquest
precepte és molt clar: afirma que la concurrència del límit pot dur a la denegació o a la
restricció del dret d’accés, però en cap moment, i a diferència del que passa amb l’article 23
LTAIPBG, no afirma que el límit hagi de prevaldre necessàriament damunt del dret d’accés a la
informació pública. I és que l’eventual aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació
pública, llevat del cas molt especial de les dades personals especialment protegides de l’article
23 LTAIPBG, ha de ser sempre el que resulti de la proporcionalitat requerida per l’article 22.1
LTAIPBG: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació” .
En aquest cas, una entitat de Molins de Rei, que està duent a terme diverses accions
d’oposició a l’anomenat Tribut Metropolità, demana dades sobre l’aplicació d’aquest tribut als
locals dels partits polítics en l’àmbit metropolità, concretament el que haurien de pagar per
aquest tribut els anys 2019, 2020 i 2021, amb la indicació de si paguen o no paguen. En
aplicació de l’article 22.1 LTAIPBG caldria valorar si, a més de la concurrència del límit de
l’article 95.1 LTAIPBG, està present algun “interès públic o privat superior que justifiqui l’accés
a la informació”, i tot seguit ponderar els interessos que han de prevaler en aquest cas concret.
Són diversos els interessos públics concurrents que, a més del dret d’accés a la informació
pública, són favorables a l’accés sol·licitat. Per una banda, el fet que els partits polítics estan
subjectes a les obligacions de transparència per l’article 3.4 LTAIPBG (les obligacions de
transparència establertes pel títol II també són aplicables als partits polítics, a les associacions i
fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats privades en
els supòsits següents: a) Si perceben subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros
anuals. b) Si almenys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions
o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 euros), obligacions que
comporten facilitar, entre altres, les dades requerides per l’article 11 LTAIPBG en matèria de
transparència en la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. Per una altra,
l’exemplaritat exigible a les organitzacions polítiques en el compliment de les seves obligacions,
en aquest cas fiscals, envers la comunitat. Per una altra banda, no sembla que la divulgació
d’aquesta informació hagi de causar als partits polítics afectats sacrificis significatius, i menys si
la informació es facilita anonimitzada, tal com demana la persona reclamant.
Per tant, la ponderació requerida per l’article 22 LTAIPBG s’ha de resoldre favorablement al
dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, prèviament
anonimitzada. Aquest caràcter anonimitzat de la informació comporta que no hi hagi
pròpiament afectació dels interessos dels partits polítics afectats, motiu pel qual resulta
innecessari el trasllat de la sol·licitud regulat per l’article 31 LTAIPBG.
3. Sobre la impossibilitat material d’atendre la sol·licitud per part de l’AMB
Els informes aportats per l’AMB a aquest procediment posen de manifest dos tipus de
circumstàncies per les quals l’Administració metropolitana no té la capacitat material necessària
per poder facilitar la informació sol·licitada.
Per una banda, indica que hi ha vuit municipis que recapten directament el Tribut Metropolità a
través del rebut de l’IBI, de manera que en aquests casos l’AMB no disposa de les dades
necessàries per saber si un determinat obligat tributari paga efectivament o no paga el seu
deute. En relació amb aquests vuit casos escau aplicar la derivació prevista per l’article 30
LTAIPBG, segons el qual “1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a
una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar -la a
l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública
que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan
s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu
competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se
n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és
l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la
informació pública” . Vist que es donen les circumstàncies establertes legalment per a l’aplicació
de la derivació regulada pels article s 30 LTAIPBG i 57 del Decret 8/2021, és procedent requerir
l’AMB perquè derivi la sol·licitud als vuit municipis que gestionen directament el tribut
metropolità, i informar -ne puntualment a la persona reclamant, a fi de què siguin cada un
d’aquests municipis els que tramitin la sol·licitud en relació amb el seu àmbit territorial, amb el
ben entès que si la persona reclamant no considera satisfeta la seva sol·licitud un cop vençut el
termini d’un mes des de la data de la derivació, pot presentar una nova reclamació a la GAIP
contra el municipi concernit.
Per una altra banda, i en relació amb els 28 municipis en els quals l’AMB gestiona el Tribut
Metropolità, l’entitat metropolitana ha posat de manifest la pràctica impossibilitat de facilitar la
informació sol·licitada, ateses les dades de localització disponibles. Els informes aportats per
l’AMB indiquen que la cerca a les 28 bases de dades de gestió del tribut s’ha de fer sobre la
dada del NIF del titular de l’immoble gravat, i l’AMB no disposa dels NIF dels partits polítics
afectats; l’hauria cercat al Registre de Partits Polítics, però aquesta dada no hi consta. No és
difícil d’obtenir la dada del NIF d’un partit polític (sol constar als avisos legals de les pàgines
web, i no és imaginable que un partit polític no sigui actiu a internet), però difícilment es pot
exigir aquesta tasca a l’AMB perquè la llista de partits polítics titulars de béns immobles en el
seu àmbit territorial és incerta i hi hauria un risc significatiu a facilitar involuntàriament
informació errònia, ja que, si bé l’entitat metropolitana coneix els partits polítics representats als
seus òrgans de govern, no és probable que, en atenció a les seves competències, tingui
coneixement de tots els que tenen presència en el territori metropolità. En aquestes
circumstàncies, no es pot requerir l’AMB perquè faciliti la informació sol·licitada respecte dels
28 municipis en els que gestiona el Tribut Metropolità, si la persona reclamant no concreta
quins són exactament els partits polítics en relació amb els quals demana la informació
sol·licitada i, per més seguretat, no en facilita el NIF (que, com s’ha dit, pot obtenir fàcilment
dels webs respectius, tasca aquesta que no està clar que pugui ser exigible a l’AMB). Per tant,
és procedent desestimar aquesta part de la Reclamació, cosa que no treu que la persona
reclamant pugui presentar a l’AMB una nova sol·licitud d’informació pública amb el mateix
objecte que aquesta, concretant els partits polítics (i, en la mida del possible, amb el NIF
corresponent) en relació amb els quals demana la informació tributària.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 25 de novembre de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 860/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la
relació anonimitzada de tots els locals dels partits polítics de la primera i de la segona
corona metropolitana que paguen el tribut metropolità i el seu import corresponent als
exercicis de 2019, 2020 i 2021 i la relació, també anonimitzada, dels que no el paguen,
amb el seu import per als anys indicats.
2. Requerir a l’AMB perquè en el termini de 10 dies derivi la sol·licitud als vuit Ajuntaments
que gestionen directament amb l’IBI el Tribut Metropolità en el seu àmbit respectiu i
n’informi a la persona reclamant, d’acord amb allò previst pels articles 30 LTAIPBG i 57 del
Decret 8/2021.
3. Desestimar la Reclamació pel que fa a requerir l’AMB el lliurament a la persona reclamant
de la informació sol·licitada.
4. Requerir a l’AMB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució .
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 860/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de f onamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.