Inadmisión por prematura de reclamación sobre acceso a informe de control de emisiones de la Dirección General de Calidad Ambiental

Resolució 794/2020, de 17 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 825/2020 Administració reclamada: Direcció General de Qualitat Ambiental. Departament de Territori Informació reclamada: Còpia d’un informe. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: Atès que la reclamació es presenta el dia 9 de desembre, s’ha de considerar prematura i inadmetre- la per aquesta causa, ja que s’ha formalitzat mentre no havia expirat el termini legal per a què l’Administració resolgui, tenint en compte que el termini inicial d’un mes finalitzaria en dia inhàbil i quedaria, per tant, traslladat al 21 de desembre de 2020, i que, a més, el còmput d’aquest termini va quedar suspès pel trasllat de la sol·licitud a les terceres persones afectades, tal i com se li va notificar a la persona reclamant, fet que encara dilata més el temps que té l’Administració per a donar resposta a la sol·licitud. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen els requisits establerts pels articles anteriors del mateix Reglament, remissió que inclou l’article 32, que concreta els terminis per als diferents supòsits de reclamació, i per tant, d’acord amb el que ja s’ha exposat, la Reclamació ha de ser inadmesa a tràmit per prematura, sens perjudici que la persona reclamant pugui presentar una nova reclamació amb aquest mateix objecte un cop exhaurit el termini per resoldre, si l’Administració no li ha satisfet el dret. Paraules clau: Generalitat. Qualitat Ambiental. Medi ambient. Contaminació. Reclamació contra derivació. Terminis. Reclamació prematura. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de desembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 825/2020, presentada contra la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de novembre de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública a la Direcció General de Qualitat Ambiental, mitjançant la qual demana: “la informació original, o sigui una còpia de l’informe que s’hagi fet de les mesures de control que faltaven dels altres tres focus que no es van poder prendre mesures”. La instància indica que el motiu de la sol·licitud és el següent: “el passat 16 d’octubre ens van informar dels nivells de dioxines i furans que emetia la fàbrica XX i del tancament cautelar d’un dels focus d’emissió. El dia 10 de novembre, a través d’una nota de premsa, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va afirmar havia tingut coneixement dels resultats de les anàlisis que es van realitzar a finals d’octubre a XX, que indicarien que en aquests moments el nivell d’emissió de dioxines de la indústria és de 0,1 ng ITEQ/Nm3. El mateix dia 10, hi ha una nota de premsa explicant això que jas havia dit l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú”. El 2 de desembre de 2020 el Departament de Territori i Sostenibilitat comunica a la persona reclamant que s’ha traslladat la sol·licitud de referència a les terceres persones els drets i interessos de les quals poden resultar afectats per l’accés que es reclama. 3. La Reclamació presentada el 9 de desembre de 2020 davant la GAIP exposa, en termes literals, la següent motivació: “La llei 27/2006, que regula els drets d’accés a la informació, NO considera cap excepció a facilitar aquesta informació (article 13.5 de la Llei)”. 4. El 15 de desembre de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional de la seva Reclamació. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública han de ser resoltes en el termini d’un mes, i l’article 42.1 de la mateixa llei assenyala que les reclamacions davant la GAIP poden interposar-se en el termini d’un mes, a comptar des de la data de la notificació de la resolució impugnada o, si és el cas, des del moment en el que va finalitzar el termini que té l’Administració per a resoldre. De la mateixa manera, l’article 31 LTAIPBG disposa que si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i disposen d’un termini de deu dies per a presentar al·legacions. El mateix precepte disposa que el tràmit d’al·legacions suspèn el termini per a resoldre. D’acord amb aquests preceptes, atès que la reclamació es presenta el dia 9 de desembre, s’ha de considerar prematura i inadmetre- la per aquesta causa, ja que s’ha formalitzat mentre no havia expirat el termini legal per a què l’Administració resolgui, tenint en compte que el termini inicial d’un mes finalitzaria en dia inhàbil i quedaria, per tant, traslladat al 21 de desembre de 2020, i que, a més, el còmput d’aquest termini va quedar suspès pel trasllat de la sol·licitud a les terceres persones afectades, tal i com se li va notificar a la persona reclamant, fet que encara dilata més el temps que té l’Administració per a donar resposta a la sol·licitud. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen els requisits establerts pels articles anteriors del mateix Reglament, remissió que inclou l’article 32, que concreta els terminis per als diferents supòsits de reclamació; i per tant, d’acord amb el que ja s’ha exposat, la Reclamació ha de ser inadmesa a tràmit per prematura, sens perjudici que la persona reclamant pugui presentar una nova reclamació amb aquest mateix objecte un cop exhaurit el termini per resoldre, si l’Administració no li ha satisfet el dret. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de desembre de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 825/2020 per prematura i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.