Reclamación de acceso a notas medias de bachillerato y PAU desglosadas por centro y titularidad con resultado de estimación parcial

Resolució 872/2022, de 21 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 811/2022 Administració reclamada: Departaments d’Educació i de Recerca i Universitats Informació reclamada: Qualificacions de batxillerat i de les proves d’accés a la universitat. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La informació que es demana en el marc d’aquest procediment sobre nota mitjana de batxillerat i nota mitjana de les PAU comporta una avaluació de l’èxit escolar, que si divulga a nivell de centre legalment es considera un factor de segregació escolar, ja que posaria de manifest centres escolars amb eventuals notes proporcionalment negatives, amb el corresponent descrèdit per als alumnes que hi han estudiat; d’aquí que la divulgació d’aquesta informació sigui considerada legalment un perjudici per als menors d’edat. A la vista dels preceptes citats i de la naturalesa d’aquesta informació sobre nota mitjana de batxillerat i de les PAU, es podria considerar justificada la denegació feta pels Departaments afectats de la informació sol·licitada per a cada centre, sens perjudici de la possibilitat de pseudoanonimitzar-los (substituir el nom del centre per un codi que permeti individualitzar les seves dades, sense divulgar -ne la identitat). La part de la sol·licitud que demana la proporció d’alumnes que han superat el batxillerat i no fan les PAU no sembla que sigui rellevant per a l’avaluació dels centres educatius, perquè no necessàriament hi ha una relació entre les qualificacions de batxillerat i l’èxit en les PAU amb el fet de què hi hagi una proporció major o menor d’alumnat que opti per anar a la universitat, ja que això també pot dependre de les oportunitats professionals de la zona, les majors o menors facilitats per desplaçar -se a la universitat o la imatge projectada pel centre sobre l’interès que poden tenir els estudis de formació professional, entre altres factors. En conseqüència, és procedent estimar la sol·licitud en relació amb el seu tercer apartat, que demana la proporció d’ alumnes de cada centre que han superat segon de batxillerat però no han fet les PAU. Si l’objectiu prioritari és posar en relació les qualificacions del batxillerat dels centres educatius, amb indicació de la seva titularitat pública o privada, amb l’èxit del seu alumnat a les PAU, el major grau de concreció ve donat per la possibilitat d’individualitzar els centres, fins i tot amb un codi, restant en un segon nivell de prioritat la seva ubicació territorial, que podria seguir sent perfectament la dels serveis territorials, amb les correccions necessàries per evitar que en algun dels àmbits hi hagi un únic centre per una determinada titularitat. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Límits al dret d’accés. Protecció dels menors d’edat. Segregació escolar. Notes de batxillerat i de les PAU. Reclamació contra estimació parcial. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 9 de setembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 811/2022, presentada contra el Departament de Recerca i Universitats (DRU) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de juny de 2022 la persona reclamant demana al DRU, “sobre el curs 2020- 2021 i els 9 cursos anteriors, així com les Proves d’ Accés a la Universitat (PAU) de l’any 2021 i els 9 anys anteriors: a) La nota mitjana de batxillerat per comarques, desglossant-la per titularitat (centres públics, privats i concertats en l’etapa de batxillerat) i curs. En cas que sigui possible, desglossar també per: Municipis (i en el cas de Barcelona ciutat, per districtes), assistència a les PAU (desglossar la nota de l’alumnat que es va presentar a les PAU en el mateix any d’acabar els estudis de la de l’alumnat que no ho va fer) i nom del centre educatiu. b) La nota mitjana a les PAU de l’alumnat que ha estudiat el batxillerat en cada comarca, desglossant-la per titularitat (centre d’origen públic, privat o concertat en l’etapa de batxillerat), fase (general o específica) i any. En cas que sigui possible, desglossar també per: municipis (i en el cas de Barcelona ciutat, per districtes) i nom del centre educatiu d’ origen. c) Proporció d’alumnes que han superat segon de batxillerat però no han fet les Proves d’ Accés a la Universitat (PAU), desglossant-ho per centres educatius. En cas que no sigui possible, desglossar-ho per comarques i per titularitat del centre (si és privat, concertat o públic en l’etapa de batxillerat)”. Indica que la finalitat per la qual es demana la informació és fer un reportatge periodístic sobre l'equitat en l'accés a la universitat. També Demana que, en cas que alguna dada concreta d'algun dels punts esmentats no pugui ser comunicada per motius legals, s'indiqui concretament i es comuniquin igualment totes les altres dades del mateix punt i els altres punts. 3. La Resolució del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de 28 de juliol de 2022 estima parcialment la sol·licitud anterior, sobre la base de les consideracions següents: “ Anualment, el Consell Interuniversitari de Catalunya elabora un dossier estadístic sobre les Proves d’accés a la universitat (PAU), on s’inclouen les dades corresponents a la distribució geogràfica i per universitats de l’estudiantat matriculat i presentat a les PAU, de les notes mitjanes de PAU, de l’estudiantat de segon de batxillerat matriculat a les PAU i de la nota mitjana del Batxillerat dels estudiants matriculats a les PAU. Es pot consultar aquest dossier a l’enllaç següent: stad_pau/ des de l’any 2010 fins a l’any 2021. Ara bé, la sol·licitud demana un nivell més detallat de desagregació, respecte a la qual és aplicable l’article 21.1 e) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, que preveu que la informació pot ser denegada si el coneixement o la divulgació de la mateixa comporta un perjudici per als drets dels menors d’edat. Així, d’acord amb l’article 69.5 del Decret 8/2021, específicament en l’àmbit educatiu, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets dels menors d'edat en la mesura en què pugui afavorir la segregació escolar, segons la definició d'aquest concepte que estableixi la normativa sectorial en matèria d'educació. En aquest sentit, l’article 184.1. c) de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, (en la redacció donada per la Llei 5/2020, del 29 d'abril), preveu l’ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius pel que fa a l’avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S’entén que afavoreix la segregació escolar l’accés als resultats de les proves d’avaluació desagregades pel nom del centre; les dades relatives a la composició social i econòmica del centre, i el procés d’admissió de l’alumnat, entre altra informació. En aquesta sol·licitud, la informació requerida es troba dins de la limitació establerta a la Llei d’educació de Catalunya, atès que se sol·liciten dades d’avaluació desagregades per instituts concrets. Fer divulgació de la informació sol·licitada a nivell d’instituts concrets, municipis o comarques permet fer classificacions i rànquings dels centres educatius per fer comparacions i pot afavorir la segregació escolar amb perjudici de la matriculació en determinats centres i de les possibilitats de promoció de l’alumnat dels mateixos. Aquesta difusió de la informació resta prohibida per la legislació vigent en matèria d’educació i suposa una vulneració del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, protegit per la Convenció sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Pels motius exposats anteriorment, i per evitar la identificació dels instituts que pot afavorir la segregació escolar, la informació sol·licitada es proporciona desglossada per delegació territorial del Departament d’Educació i per centre públic/no públic, llevat de la delegació de Terres de l’Ebre on les dades es mostren agrupades, atès que hi ha un sol centre no públic. En el mateix sentit es pronuncia la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública a la seva Resolució 158/2022, de 24 de febrer: “Tal com s’estableix legalment, l’accés a la informació sol·licitada sobre avaluació dels resultats educatius obtinguts a centres determinats afavoriria la segregació educativa perquè divulgaria dades singulars de cada centre que podrien projectar una imatge negativa d’almenys algun d’ells, que de consolidar- se podria contaminar fins i tot el seu alumnat, fins a justificar la necessària protecció de la informació perjudicial per als menors d’edat establerta per l’article 21.3 LTAIPBG. Ateses aquestes circumstàncies, el fet que la modificació feta l’any 2020 de l’article 184.1.c LEC està motivada precisament per la finalitat d’evitar la difusió d’informació sobre l’avaluació singularitzada de centres educatius, per considerar que afavoreix la segregació de l’alumnat, i especialment la literalitat de l’article 21.3 LTAIPBG, cal concloure que ha de prevaldre la protecció de la informació sol·licitada damunt de la seva divulgació.” D’acord amb els fonaments 5 i 6, el Departament d’Educació facilita les dades de les notes mitjanes del Batxillerat amb la desagregació que consta en els quadres annexos, corresponent als cursos 2017-2018 a 2019-2020, que és quan es calcula la nota global. Les darreres dades disponibles són del curs 2019- 2020. D’acord amb els fonaments 5 i 6, es faciliten les dades de les notes mitjanes de les PAU amb la desagregació que consta en els quadres annexos. Pel que fa al punt c), d’acord amb els fonaments 5 i 6, el Departament d’Educació facilita les dades de l’estudiantat que ha superat el segon curs de Batxillerat, fins l’any 2019-20, que són les darreres dades disponibles, d’acord amb la desagregació que consta en els quadres annexos. D’acord amb l’article 66.1 a) del Decret 8/2021 i pel que fa a les dades relatives als cursos anteriors al 2012-2013 corresponents a l’estudiantat que ha superat el segon curs de Batxillerat, el Departament d’Educació informa que no es poden facilitar, atès que suposa una tasca d’elaboració complexa. Es faciliten les dades de l’estudiantat matriculat i presentat a les PAU, d’acord amb la desagregació que consta en els quadres annexos (...) Resolc: 1. Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 13/06/2022 amb codi de tràmit 2RNHXPLPS i expedient REU_2022_EXP_SIP001SOL2_00004086. 2. Denegar la inform ació sol·licitada relativa a la identificació dels centres educatius, d’acord amb els fonaments de dret 5 i 6 d’aquesta resolució. 3. Lliurar la informació proporcionada pel Departament d’Educació relativa a l’alumnat que ha superat el segon curs de batxillerat i la nota mitjana, d’acord amb els fonaments de dret 7 i 9. 4. Lliurar la informació relativa a les notes mitjanes de les PAU i al nombre d’alumnes matriculats i presentats, d’acord amb els fonaments de dret 8 i 9. 5. Inadmetre les dades de segon de batxillerat no disponibles de cursos anteriors al 2012- 2013, d’acord amb el fonament de dret 9”. 4. La Reclamació presentada el 9 de setembre de 2022 es fonamenta en les consideracions següents: “En la Resolució del 28/07/2022, el Consell Interuniversitari de Catalunya, considera que la divulgació de tota la informació sol·licitada podria afavorir la segregació escolar pel fet de permetre “l’accés als resultats de les proves d’avaluació desagregades per nom de centre” (article 184.1 de la Llei 12/2009) i que, per tant, d’acord amb el decret 8/2021, no s’hauria de proporcionar en la seva totalitat perquè pot perjudicar els drets dels menors d’edat. És discutible que això sigui aplicable en aquest cas, i demano a la GAIP que ho valori. En tot cas, fins i tot si aquest límit és aplicable, i entenent que l’article 20.2 LTAIPBG estableix que els límits a l’accés a la informació pública “s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia”, considero que l’aplicació d’aquest límit ha de ser ajustada al nom dels centres educatius, i no a la resta de la informació sol·licitada. Per tant, la resta de la informació s’ha de donar amb la màxima concreció possible. Per tant, en cas que no es pugui donar a conèixer el nom dels centres, sol·licito que el nom dels centres sigui substituït per un codi, de manera que sigui la informació sigui anonimitzada, però estigui clar igual quina és la nota mitjana, titularitat, municipi, comarca o delegació territorial del Departament d’Educació. Ha de quedar clara la correspondència de la nota mitjana de batxillerat d’un centre amb la nota mitjana dels alumnes d’aquest centre a les PAU, encara que aquest centre estigui anonimitzat. En el cas de Barcelona ciutat es pot concretar encara més que el municipi sense comprometre els riscos esmentats més amunt, i en cas que la concreció de les dades s’hagi de limitar en no donar el nom de cada centre ni cap codi substitutiu, sol·licito que les dades estiguin desglossades també per districtes per compensar la manca de concreció. Pot ser que, en alguns casos, el nom del centre sigui deduïble perquè, per exemple, només hi ha un centre públic o només un centre privat en un municipi. Per a aquests, sol·licito que es deixi en blanc la casella de municipi o s’agrupi en una categoria “altres municipis” de la comarca o la delegació territorial en qüestió. Per resoldre el cas de la delegació de les Terres de l’Ebre, on hi ha un sol centre no públic, es poden presentar conjuntament les dades de l’únic centre no públic com a ‘altres municipis’ d’una presentació conjunta de les dades de les delegacions de Terres de l’Ebre i Tarragona, per exemple. En tot cas, sol·licito que es respecti que la desagregació prioritària ha de ser la de la titularitat dels centres, i en cap cas barrejar les dades dels centres públics amb la dels privats. Aquesta prioritat és conseqüència de la finalitat de la petició: una investigació periodística sobre si existeixen desigualtats en el procés d’avaluació entre els centres públics i els privats i concertats i, en cas que així sigui, en quines zones es dona i en quin grau. Per últim, pel que fa a l’abast temporal de les dades, la sol·licitud és per a 10 cursos. Amb arguments diferents, el Departament no comunica dades diferents de molts anys i, amb el que s’ha entregat només permet fer la comparativa de notes en dos dels deu cursos. El Departament explica que no pot donar les dades del curs 2020- 2021 “a causa d'una incidència en el sistema d’informació del Departament d'Educació que està intentant solucionar -se” i que “les dades del curs 2021- 2022 encara no són definitives”. Per a les dades del curs 2020- 2021, sol·licito que es justifiqui més concretament quina és aquesta “incidència” que limita el dret d’accés a la informació pública, que es comuniqui una previsió de quan estaran disponibles i, per últim, que s’entreguin en el moment d’estar disponibles, ja que accedir-hi tindria un interès periodístic especial d’observar com hauria afectat la pandèmia de la COVID-19 en el fenomen de l’avaluació. Pel que fa les dades del curs 2021- 2022, si encara no estan disponibles les dades definitives, sol·licito que es comuniquin les dades provisionals, aclarint que tenen aquesta característica”. 5. El 19 de setembre de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al DRU i al Departament d’Educació i els requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trametin sengles informes sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriven i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 22 de setembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 15 d’octubre de 2022 la GAIP rep l’informe de la Secretaria d’Universitats i Recerca, que fa les consideracions següents: “L’article 53.2. del Decret 8/2021 estableix que, en tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. En aquest sentit, s’informa a l’interessat que la informació disponible és la continguda en la pàgina web:https://universitats.gencat.cat/ca/altres_pagines/informe_i_estadistiques/informe_i_estad_pa u/ des de l’any 2010 fins a l’any 2021. En aquesta pàgina es pot consultar la informació relativa a les dades corresponents a la distribució geogràfica per comarques i per universitats de l’estudiantat matriculat i presentat a les PAU, de les notes mitjanes de PAU, de l’estudiantat de segon de batxillerat matriculat a les PAU i de la nota mitjana del batxillerat dels estudiants matriculats a les PAU des de l’any 2010 a l’any 2021. Ara bé, la persona sol·licitant requereix un grau més elevat de desagregació, per la qual cosa se l’informa sobre els límits d’accés a la informació d’acord amb l’article 184.1 c) de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació que impedeixen facilitar la informació en els termes amb què la demana. (...) En relació amb les al·legacions de la persona reclamant sobre el no lliurament de les dades desagregades per centre, el Departament d’Educació considera procedent l’aplicació del límit previst en l’article 21.1 e) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, desenvolupat per l’article 69.5 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en tant que el lliurament d’aquesta informació desagregada per centre pot suposar un perjudici pels drets dels menors. L’eventual lliurament de les dades sobre els resultats de batxillerat desagregades per centre escolar permetria fer comparacions i classificacions entre els diferents centres i podria suposar un perjudici en la matriculació en determinats centres, afavorint així la segregació escolar. Això afectaria les possibilitats de promoció de l’alumnat i la vulneració del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats protegit per la Convenció de les Nacions Unides dels drets del menor. Tot i que, tal com proposa la persona reclamant, es substituís el nom del centre per un codi, no seria suficient per entendre que la informació està anonimitzada, atès que el període analitzat i les dades relatives a la titularitat del centre i la seva ubicació farien que es pogués vincular amb facilitat les dades amb els centres concrets. És per això que es va considerar adient, per tal de fer efectiu el dret d’accés a la informació pública i garantir el drets dels menors d’edat i la no segregació, l’aplicació de la tècnica de l’agregació de la informació per evitar la singularització. La persona reclamant manifesta que la finalitat de la seva petició és investigar si existeixen desigualtats en el procés d’avaluació entre els centres públics i els privats i concertats i, en cas que així sigui, en quines zones es dona i en quin grau. Demana també que quedi clara la correspondència de la nota mitjana de batxillerat amb la nota mitjana dels alumnes a les PAU. La investigació que vol dur a terme la persona reclamant es pot realitzar amb les dades agregades tal com s’han lliurat, per servei territorial i amb la distinció de la titularitat dels centres. Tot i no tenir les dades d’un centre en concret, amb les dades lliurades es pot fer la comparativa entre les notes mitjanes de batxillerat dels alumnes en centres públics i no públics per servei territorial i també amb les notes de les PAU que han obtingut aquests alumnes. La correspondència entre aquestes dades no seria centre per centre però si per servei territorial i titularitat. Per aquests motius, i atès que la finalitat perseguida -investigar si existeixen desigualtats en el procés d’avaluació entre els centres públics i els privats i concertats- es podria assolir igualment disposant d’informació agrupada, es considera que l’accés a la informació s’ha de fer efectiu tal com es van lliurar a la persona reclamant. Pel que fa a les dades corresponents al servei territorial a Terres de l’Ebre, el Departament d’Educació va lliurar la informació sobre els centres no públics agregades amb les del servei territorial a Tarragona. Com es va fer constar en la resolució, no es poden lliurar les dades sobre les notes mitjanes de batxillerat del curs 2020- 2021 i 2021- 2022 per una incidència en l’aplicació informàtica on es recullen les dades. Aquesta aplicació necessita un evolutiu perquè aquestes dades es carreguin correctament. Actualment s’està treballant en aquest evolutiu i la previsió és que estigui operatiu a finals d’aquest any. En relació amb les dades sobre les notes mitjanes de batxillerat del centres no públics, tal i com es va fer constar a la resolució, el Departament d’Educació només disposa de dades dels cursos 2018- 19 i 2019- 20. En aquest cas, no és possible considerar aquestes dades com a informació pública, ja que no és informació preexistent, sent un dels supòsits recollits com a causa de no admissió en l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Conclusions: Ateses les consideracions rebudes del Departament d’Educació, el Departament de Recerca i Universitats ratifica la Resolució de data 28 de juliol de 2022, així com la informació lliurada a la persona sol·licitant en data 9 de setembre de 2022”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana dades sobre nota mitjana de batxillerat, nota mitjana de les PAU, proporció d’alumnes que han superat batxillerat i no fan les PAU, diferenciant centres públics i privats i la zona territorial respectiva. Pel cas de no poder facilitar les dades a nivell de centre, demana que siguin lliurades amb el nivell d’agregació territorial més reduït que sigui possible. La informació sol·licitada és sens dubte informació pública, ja que fa referència al servei d’educació i amb tota probabilitat es deu trobar en poder de l’Administració, sens perjudici de les mancances concretes que assenyala el Departament d’Educació en relació amb determinades anualitats. En conseqüència, en aplicació de l’article 2.b LTAIPBG, s’ha de qualificar com a informació pública, motiu pel qual, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, tret que hi concorrin causes legals que en determinin la denegació. Les aportacions fetes per l’administració educativa a aquest procediment invoquen els drets dels menors d’edat, especialment en relació amb la necessitat de no afavorir la segregació escolar, que propugnarien no facilitar dades singularitzades per centre educatiu, ni a un nivell territorial que faciliti singularitzar-les. Per això es faciliten les dades disponibles agregades a nivell de servei territorial. Davant la resposta dels Departaments afectats la persona reclamant planteja les qüestions que s’analitzen tot seguit. En primer lloc, qüestiona que en aquest cas facilitar la informació sol·licitada desagregada a nivell de centre afavoreixi la segregació escolar i els drets dels menors d’edat. Segons l’article 21 LTAIPBG, “1. El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) e) Els drets dels menors d’edat. (...) 2. El dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei. 3. Té la condició de protegida, en tots els casos, la informació relativa als menors d’edat el coneixement o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur. L’accés a la informació pot ésser denegada en aquest supòsit, llevat que se’n pugui garantir el caràcter anònim, i sens perjudici del que estableixen els articles següents”. En desenvolupament d’aquest precepte, l’article 69.5 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, disposa que “als efectes de la lletra e) de l'article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i específicament en l'àmbit educatiu, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets dels menors d'edat en la mesura en què, entre altres supòsits, pugui afavorir la segregació escolar, segons la definició d'aquest concepte que estableixi la normativa sectorial en matèria d'educació”. Aquesta normativa sectorial és l’article 184 de la Llei 12/2009, d’educació de Catalunya (LEC), que estableix el següent: “ 1. L'avaluació ha d'ésser sotmesa als principis següents: (...) c) Ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, pel que fa a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S'entén que afavoreix la segregació escolar l'accés als resultats de les proves d'avaluació desagregades per nom del centre; a les dades relatives a la composició social i econòmica del centre, i al procés d'admissió dels alumnes, entre altra informació”. Aquest precepte de la LEC també constitueix la legislació que pot establir límits addicionals al dret d’accés a la informació pública, en el marc de la remissió feta per l’article 21.2 LTAIPBG. La informació que es demana en el marc d’aquest procediment sobre nota mitjana de batxillerat i nota mitjana de les PAU comporta una avaluació de l’èxit escolar, que si es divulga a nivell de centre legalment es considera un factor de segregació escolar, ja que posaria de manifest centres escolars amb eventuals notes proporcionalment negatives, amb el corresponent descrèdit per als alumnes que hi han estudiat; d’aquí que la divulgació d’aquesta informació sigui considerada legalment un perjudici per als menors d’edat. A la vista dels preceptes citats i de la naturalesa d’aquesta informació sobre nota mitjana de batxillerat i de les PAU, es podria considerar justificada la denegació feta pels Departaments afectats de la informació sol·licitada per a cada centre, sens perjudici de la possibilitat de pseudoanonimitzar-los (substituir el nom del centre per un codi que permeti individualitzar les seves dades, sense divulgar-ne la identitat), tal com es valora més endavant. En segon lloc, la part de la sol·licitud que demana la proporció d’alumnes que han superat el batxillerat i no fan les PAU no sembla que sigui rellevant per a l’avaluació dels centres educatius, perquè no necessàriament hi ha una relació entre les qualificacions de batxillerat i l’èxit en les PAU amb el fet de què hi hagi una proporció major o menor d’alumnat que opti per anar a la universitat, ja que això també pot dependre de les oportunitats professionals de la zona, les majors o menors facilitats per desplaçar-se a la universitat o la imatge projectada pel centre sobre l’interès que poden tenir els estudis de formació professional, entre altres factors. En conseqüència, és procedent estimar la sol·licitud en relació amb el seu tercer apartat, que demana la proporció d’ alumnes de cada centre que han superat segon de batxillerat però no han fet les PAU. En tercer lloc, la persona reclamant considera que en cas d’aplicar-se el límit anterior, de la protecció de les persones menors d’edat, en relació amb el risc de segregació escolar, s’hauria d’aplicar exclusivament en el nom del centre, de manera que quedi clara la correspondència de la nota mitjana de batxillerat d’un centre amb la nota mitjana dels alumnes d’aquest centre a les PAU, encara que aquest centre estigui anonimitzat. L’Administració reclamada considera que la substitució del nom dels centres per un codi (pseudoanonimització) no seria suficient per garantir l’anonimat de cada centre, atès que el període analitzat i les dades relatives a la titularitat (pública o privada) del centre i la seva ubicació farien que es pogués vincular amb facilitat les dades amb els centres concrets que, si bé no s’identificarien formalment, serien fàcilment identificables. A aquests efectes, s’ha de tenir en compte que la persona reclamant emfasitza la seva prioritat en obtenir les dades relatives a la titularitat pública o privada de cada centre; també considera important, si bé en un segon ordre de prioritats, obtenir la informació relativa a la zona territorial de cada centre i en què la seva delimitació sigui el més reduïda possible (en aquest sentit, demana que, de ser possible, se li faciliti informació a nivell municipal i, en el cas de Barcelona, de districte). Està clar que si es faciliten a la persona reclamant les dades pseudoanonimitzades per centre, amb indicació de la seva titularitat pública o privada i de la seva ubicació territorial en un àmbit relativament reduït, serà fàcil la identificació de cada centre, amb la conseqüent infracció del límit dels drets dels menors d’edat, en relació amb la segregació escolar. Establerta per la persona reclamant la prioritat en obtenir les dades relatives a la titularitat, pública o privada, dels centres, cal valorar quina hauria de ser la segona variable prioritària; a tenor de les següents consideracions de la persona reclamant, sembla que hauria de ser el nom o codi (en definitiva: la individualització) de cada centre: “en cas que la concreció de les dades s’hagi de limitar en no donar el nom de cada centre ni cap codi substitutiu, sol·licito que les dades estiguin desglossades també per districtes per compensar la manca de concreció”. Aquesta consideració, feta per al cas de Barcelona, sembla fàcilment extrapolable amb caràcter general: si, a més a més de la titularitat pública o privada de cada centre, es pot obtenir la seva individualització (bé sigui amb el nom o amb un codi), la reducció de l’àmbit territorial ja no té tanta importància, ja que si s’hi insisteix és per compensar la manca d’individualització dels centres. Si l’objectiu prioritari és posar en relació les qualificacions del batxillerat dels centres educatius, amb indicació de la seva titularitat pública o privada, amb l’èxit del seu alumnat a les PAU, el major grau de concreció ve donat per la possibilitat d’individualitzar els centres, fins i tot amb un codi, restant en un segon nivell de prioritat la seva ubicació territorial, que podria seguir sent perfectament la dels serveis territorials, amb les correccions necessàries per evitar que en algun dels àmbits hi hagi un únic centre per una determinada titularitat. Per tant, en benefici del dret d’accés a la informació pública, el que és procedent és facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada pels apartats 1 i 2 de la sol·licitud, amb indicació de la titularitat pública o privada de cada centre i identificant cada centre de batxillerat amb un codi que els individualitzi i determini la procedència dels qui fan les PAU i els resultats que obtenen, amb referència a l’àmbit dels serveis territorials. En aquest àmbit relativament ampli la individualització codificada de cada centre i la indicació de la seva titularitat pública o privada no són referències suficients per esbrinar la identitat de cada centre. L’informe de la Secretaria d’Universitats posa de manifest que la finalitat de la sol·licitud indicada per la persona reclamant (fer un reportatge periodístic sobre l'equitat en l'accés a la universitat) es pot assolir amb les dades que li han estat facilitades agregades a nivell de serveis territorials d’Educació, ja que se li ha posat en relació, per a cada àmbit territorial, la nota mitja obtinguda en els centres públics, per una banda, i en els privats, per l’altra, amb l’accés a la universitat de l’alumnat de la mateixa procedència territorial. Sens perjudici de la solidesa d’aquesta consideració, està clar que la finalitat de la sol·licitud es podrà atendre amb major rigor si les dades són facilitades desagregades centre per centre, motiu pel qual és procedent garantir aquesta desagregació, especialment tenint en compte que amb les cauteles indicades s’assegura igualment no infringir el límit de la protecció de les persones menors d’edat en relació amb el risc de segregació escolar. En quart lloc, i pel que fa a l’abast temporal de les dades, la persona reclamant posa de manifest les mancances següents: “La sol·licitud és per a 10 cursos. Amb arguments diferents, el Departament no comunica dades diferents de molts anys i, amb el que s’ha entregat només permet fer la comparativa de notes en dos dels deu cursos. El Departament explica que no pot donar les dades del curs 2020- 2021 “a causa d'una incidència en el sistema d’informació del Departament d'Educació que està intentant solucionar-se” i que “les dades del curs 2021- 2022 encara no són definitives”. Per a les dades del curs 2020- 2021, sol·licito que es justifiqui més concretament quina és aquesta “incidència” que limita el dret d’accés a la informació pública, que es comuniqui una previsió de quan estaran disponibles i, per últim, que s’entreguin en el moment d’estar disponibles, ja que accedir-hi tindria un interès periodístic especial d’observar com hauria afectat la pandèmia de la COVID-19 en el fenomen de l’avaluació. Pel que fa les dades del curs 2021- 2022, si encara no estan disponibles les dades definitives, sol·licito que es comuniquin les dades provisionals, aclarint que tenen aquesta característica”. En relació amb aquestes pretensions, cal fer les consideracions següents: Per una banda, l’informe de la Secretaria d’Universitats facilita informació raonable (antecedent 7) sobre la “incidència” que impedeix donar les dades del curs 2020- 2021: “Aquesta aplicació necessita un evolutiu perquè aquestes dades es carreguin correctament. Actualment s’està treballant en aquest evolutiu i la previsió és que estigui operatiu a finals d’aquest any”. Per una altra, en relació amb facilitar dades provisionals mentre no estiguin disponibles les definitives, s’ha de tenir en compte que un dels requisits que ha d’atendre la informació pública és la seva fiabilitat, de manera que el lliurament de dades provisionals només seria justificat si reuneix unes condicions mínimes de fiabilitat i es fa constar aquesta circumstància. Finalment, pel que fa a la recepció futura de la informació entre 2020 i 2022 tan bon punt estigui disponible, la persona reclamant ha de tenir en compte que el dret d’accés a la informació garanteix l’accés a la informació disponible per a l’Administració en el moment de presentar la sol·licitud; per tant, els departaments afectats no tenen obligació de facilitar aquesta informació que encara no està disponible, sens perjudici que voluntàriament ho facin per atendre millor la persona reclamant. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 d’octubre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 811/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent corresponent al curs 2020- 2021 i els 9 cursos anteriors, i a les PAU de l’any 2021 i els 9 anys anteriors: a) La nota mitjana de batxillerat per cada curs i cada centre, identificat per un codi que garanteixi la seva individualització i protegeixi la seva identitat, tot indicant si són públics, privats o concertats en l’etapa de batxillerat, així com l’àmbit territorial dels serveis territorials d’educació al qual pertanyen i l’assistència a les PAU (desglossant la nota de l’alumnat que es va presentar a les PAU en el mateix any d’ acabar els estudis de la de l’alumnat que no ho va fer). b) La nota mitjana a les PAU de l’alumnat que ha estudiat el batxillerat a cada un dels centres educatius identificats amb el codi anterior, tot indicant si és públic, privat o concertat en l’etapa de batxillerat, fase (general o específica), any, així com l’àmbit territorial dels serveis territorials d’educació al qual pertanyen. c) La proporció d’ alumnes de cada centre educatiu que han superat segon de batxillerat però no han fet les PAU, tot indicant la titularitat del centre (si és privat, concertat o públic en l’etapa de batxillerat). 2. Desestimar parcialment la Reclamació 811/2022 en relació amb la pretensió d’obtenir la informació agregada a nivell territorial inferior al de servei territorial. 3. Requerir als Departaments d’Educació i de Recerca i Universitats que lliurin a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 de què disposin dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir als Departaments indicats a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 811/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.