El sindicato CSIF solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el número de efectivos policiales afectados en atestados por atentado contra agentes de la Guardia Urbana (2015-2021). El sindicato alegó que los datos son necesarios para planes de prevención. La GAIP desestimó la reclamación al considerar correcta la inadmisión por requerir una tarea compleja de elaboración.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud es inadmisible según el artículo 29.1.b) de la LTAIPBG cuando la obtención de la información requiere una tarea compleja de elaboración o reelaboración.
2
Se considera tarea compleja aquella que implica una carga de trabajo inasumible o desproporcionada al provenir de diversos expedientes o archivos y no poder realizarse mediante medios informáticos automatizados.
3
En este caso, la extracción de datos requería la revisión manual de aproximadamente 1.004 procedimientos en un rango cronológico amplio (2015-2021).
4
El Ayuntamiento argumentó que la reasignación de personal para esta tarea supondría un perjuicio para la prestación de los servicios de seguridad pública según el artículo 69.2 del Decret 8/2021.
Texto completo
Resolució 919/2021, de 14 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 726/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Nombre d’efectius policials afectats i nombre d’atestats per atemptat contra
agents de l’Autoritat de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: D’acord amb les manifestacions de l’Ajuntament, que la part reclamant no ha desvirtuat, i a la
vista del volum de procediments a consultar i al fet que l’extracció de la informació reclamada no es
pot fer per mitjans automatitzats, cal declarar que la inadmissió parcial de la sol·licitud d’informació
per la tasca complexa d’elaboració que requereix va ser adequada a dret, i en conseqüència,
correspon desestimar la reclamació.
Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Policia. Atemptats a l’autoritat. Guàrdia urbana. Reclamació
contra estimació parcial. Tasca complexa d’elaboració.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 20 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 726/2021, presentada per un representant
del sindicat CSIF contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 de juny de 2021 el sindicat reclamant presenta una instància davant del Consorci
d’Administració Oberta de Catalunya i dirigida a l’Ajuntament de Barcelona on es sol·licita accés
al nombre d’efectius policials afectats, per anys i al nombre d’atestats policials segons districte,
torn i any en relació amb la instrucció d’atestats per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, per
atemptat a agents de l’autoritat en què s’hagin vist involucrats agents del cos de la Guàrdia
Urbana de Barcelona. Demana que la informació comprengui el període des del maig de 2015
fins al juny de 2021.
3. El 22 de juliol de 2021 el sindicat reclamant va rebre la Resolució municipal, de 8 de juliol de
2021 per la qual es resol la sol·licitud descrita a l’antecedent anterior estimant parcialment
l’accés a la informació consistent en el nombre d’atestats relacionats amb atemptats contra
agents de l’autoritat, desglossats per districte i torns des del 2015 fins al 2021, si bé precisa que
“en quant a la determinació del fet delictiu “d’atemptat a agents de l’autoritat”, no és quelcom que
es pugui qualificar ex ante al que determini l’autoritat judicial, sent que d’un atestat policial se’n
pot despendre la possible qualificació d’aquest fet, però serà l’òrgan judicial qui ho qualifiqui com
a tal. En aquest ordre de coses, la informació que es pot facilitar al sol·licitant és la relativa al
nombre d’atestats en que es relatin uns fets que podrien tenir encaix sota el tipus penal
“d’atemptat a agents de l’autoritat”. Així mateix, inadmet parcialment a tràmit la sol·licitud en
relació amb el nombre d’efectius policials afectats d’acord amb les consideracions de l’informe
que, als efectes, hauria emès el Cap de la Guàrdia Urbana i que indica: “Disposar d’aquesta
informació requereix la seva elaboració ad hoc i implica una càrrega de treball inassolible, tant
pel que fa al gran volum de procediment en un rang cronològic massa ampli (2015- 2021), com
per les tasques de cerca, revisió i comptabilització manual dels aproximadament 1.004
procediments. A més, cal tenir en compte la manca de personal a qui pugui correspondre
aquesta tasca i el fet d’haver de disposar de personal que té altres funcions designades i
destinar-ho específicament per a què revisi cadascun dels procediments i comptabilitzi
manualment el nombre d’agents implicats en cada procediment, amb el risc que la tasca manual
comporta a la fiabilitat de l’obtenció de dades. Per tant, es tracta d’una demanda d’informació
inassolible a la que no podem donar resposta adequada”. D’acord amb l’anterior, la resolució
municipal disposa: “En aquest sentit, i només respecte del desglòs en els efectius policials
afectats per any, en coherència amb l’informe emès pel Cap de la Guàrdia Urbana, es posa de
manifest que l’article 29.1.b) de la llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern, estableix que seran inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a
la informació pública quan per obtenir la informació és necessari una tasca complexa
d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, la informació desglossada que es demana, requereix
d’una tasca totalment inassolible. D’altra banda, cal deixar palès que l’article 66 del Decret
8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, estableix
que han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública quan l’obtenció,
l’extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassolible o
desproporcionada pel fet que la informació procedeixi de diferents expedients, fonts d’informació,
bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d’informació i no pugui ser realitzada amb
l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles. Per últim, l’article 69.2, del Decret 8/2021, de 9 de
febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública estableix que, als efectes
del que preveu l’article 21.a de la llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, s’entén que
l’accés a la informació pública pot perjudicar a la seguretat pública, entre d’altres supòsits, quan
aquest accés posi en una situació de perill a les persones membres de les forces i cossos de
seguretat o dels cossos d’emergències, o suposi un obstacle, entrebanc o perjudici per a
l’exercici de les seves funcions. Aclarim que, si bé és cert que en el cas que ens ocupa, no és
tant l’accés a la informació pròpiament, sinó la gran complexitat que suposaria la reelaboració
d’aquesta informació, podria comportar un perjudici per al desenvolupament i normal prestació
dels serveis de la Guàrdia Urbana, de manera que es dificultés la protecció de les persones i
béns, el manteniment de la tranquil·litat ciutadana i la prevenció de la comissió d’infraccions, sent
que s’hauria de denegar el dret d’accés en aquest punt concret, donada la manifesta complexitat
en la tasca d’obtenció de les dades sol·licitades.”
4. La Reclamació presentada el 20 d’agost de 2021 indica que el sindicat reclamant necessitaria
accedir a la informació relativa al nombre d’efectius policials afectats per any en cada atestat per
a poder dissenyar els plans de seguretat i prevenció.
5. El 25 d’agost la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 26 d’agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
7. El 8 de setembre de 2021 l’Ajuntament de Barcelona tramet a la GAIP el seu informe envers la
Reclamació 726/2021 que reitera els arguments recollits a la resolució de 8 de juliol de 2021 pel
que fa a la inadmissió de la sol·licitud d’accés a informació en la part relativa a l’accés al nombre
d’efectius policials afectats per any en els atestats d’atemptar contra agent de l’autoritat.
8. El dia 23 de setembre de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Barcelona al
sindicat reclamant per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de
l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La reclamació es presenta contra la inadmissió parcial de la sol·licitud, en la part que fa referència al
desglossament del nombre d’efectius policials afectats per any. L’Ajuntament va justificar aquella
inadmissió, i reitera en el marc d’aquest procediment, que requereix una tasca complexa d’elaboració
en comportar la revisió de cadascun dels procediments i la comptabilització manual del nombre
d’agents implicats en cada procediment, el què li resulta inassumible considerant els mitjans humans
de què disposa i el volum de procediments afectats (1.004 procediments) com pel rang cronològic
sol·licitat (2015-2021).
L’article 29.1.b) LTAIPBG disposa que poden ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la
informació pública quan per obtenir la informació sigui necessari una tasca complexa d’elaboració o
reelaboració, i l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a
la informació pública desplega aquest precepte determinant que es considerarà complexa la tasca
d’elaboració quan l’obtenció, l’extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una
càrrega de treball inassolible o desproporcionada pel fet que la informació procedeixi de diferents
expedients, fonts d’informació, bases de dades o arxius, o es contingui en un gran volum d’informació
i no pugui ser realitzada amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles.
Al·lega subsidiàriament l’Ajuntament que el fet d’haver de reassignar per a l’elaboració d’aquesta
informació a un nombre considerable de personal que té altres funcions designades suposaria un
entrebanc, obstacle o perjudici per a l’exercici de les funcions de la guàrdia urbana, el què, d’acord
amb l’article 69.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la
informació pública, s’ha de considerar un supòsit d’aplicació del límit relatiu a la seguretat pública
previst a l’article 21.a LTAIPBG.
D’acord amb les manifestacions de l’Ajuntament, que la part reclamant no ha desvirtuat, i a la vista del
volum de procediments a consultar i al fet que l’extracció de la informació reclamada no es pot fer per
mitjans automatitzats, cal declarar que la inadmissió parcial de la sol·licitud d’informació per la tasca
complexa d’elaboració que requereix va ser adequada a dret, i en conseqüència, correspon
desestimar la reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14
d’octubre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 726/2021 tot validant la inadmissió
parcial de la sol·licitud d’informació per la tasca complexa d’elaboració contra la què es reclama, i
disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.