Un cargo electo solicitó al Ayuntamiento de Olot actas de inspección y datos sanitarios de diversos establecimientos. Tras alegar la falta de respuesta, la GAIP admitió la reclamación. El organismo decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información solicitada de forma extemporánea.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para tramitar reclamaciones derivadas del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones legales al acceso deben interpretarse restrictivamente y aplicarse según criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada por la Administración reclamada conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
5
Cuando desaparecen los motivos de discrepancia jurídica por haberse satisfecho la solicitud, procede finalizar la reclamación sin entrar a valorar el alcance del derecho ejercido.
Texto completo
Resolució 980/2023, de 26 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 662/2023
Administració reclamada: Ajuntament d’Olot
Informació reclamada: Diversa informació d’establiments del municipi.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació
sol·licitada a l’entitat reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és
procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret
d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona. Establiments. Actes d’inspecció. Salut pública. Reclamació
contra silenci administratiu. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 16 de juliol de 2023 entra a la GAIP una reclamació per un càrrec electe contra l’Ajuntament
d’Olot en relació amb la sol·licitud indicada en l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La persona reclamant manifesta no haver rebut la informació pública sol·licitada.
L’1 de juny de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació púbica
(SAIP) a l’Ajuntament d’Olot d’uns establiments en els següents termes: “1- La còpia de les actes
d’inspecció, informes i altres documents d’interès sanitari elaborats en els anys 2018, 2019, 2020,
2021 i 2022 2- Data d’inscripció al registre de l’autoritat sanitària competent, d’acord a l’article 2.2
del Reial Decret 191/2011, de 18 de febrer, sobre Registre General Sanitari. 3- Qui és l’autoritat
sanitària competent del control sanitari d’aquests establiments 4- Nivell de risc (alt, mitjà, baix o
molt baix) 5- Freqüència mínima de control (cada quants mesos es realitza una inspecció)”.
El 27 de juny de 2023 la persona reclamant rep un requeriment de l’Ajuntament d’Olot en el qual,
invocant els articles 21 i 22 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern, li demana que “que concreti el contingut del treball d’investigació
per tal de determinar si concorre un interès públic o privat superior que justifica l’accés a la
informació pública”.
El mateix dia, la persona reclamant tramet una instància a l’Ajuntament indicant l’interès
de la seva investigació que no és altra que: “analitzar com l'Ajuntament d'Olot està portant
a terme les activitats de control alimentari i com es prenen les decisions públiques en les
activitats d'inspecció i control i com s'utilitzen els recursos públics”.
El 26 de juliol de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 28 de juliol, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Olot i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació
, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat,
no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament.
El 21 d’agost de 2023 l’Ajuntament tramet l’expedient i l’informe dels que es desprèn que:
7.1. El 9 d’agost, mitjançant Decret, s’inicia l’expedient relatiu al dret d’accés a la informació
pública i es demana al Consorci SIGMA informe en relació a la petició formulada pel
sol·licitant (en aquest moment ja reclamant).
7.2. El 10 d’agost s’emet informe signat per la tècnica del Consorci SIGMA analitzant tots els
ítems de la SAIP, i donant resposta a cadascuna de les qüestions.
7.3. En la mateixa data s’emet informe de la Comissió Jurídica Assessora 6/2023 de l’Ajuntament
d’Olot en el que es constata que preval el dret d’accés a la informació pública dels punts 1, 2,
4 i 5 de la SAIP. Pel que fa al punt 3, entén que no és informació pública d’acord amb l’article
2.b de la LTAIPBG, donat que és informació continguda en l’article 5 de la Llei 18/2009, de
22 d’octubre, de salut pública i per tant, “procedeix la inadmissió de la sol·licitud, d’acord amb
el que disposa l’article 29.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés
a la informació pública i bon govern”.
Considerant possible afectació de terceres persones, procedeix d’acord amb el que disposa
l’article 31 de la LTAIPBG “donar un tràmit de 10 dies per a presentar al·legacions a aquelles
terceres persones que puguin resultar afectades per l’accés sempre que aquestes puguin
resultar determinants”. S’invoca possible afectació a la propietat industrial o intel·lectual o a
interessos comercials dels titulars dels establiments, i en conseqüència “procedeix
suspendre el termini per resoldre i atorgar
7.4. El 18 d’agost, mitjançant Decret de la Regidora-delegada d’Organització i atenció ciutadana,
es suspèn el termini per resoldre la SAIP i s’atorga un termini de 10 dies als titulars dels
establiments perquè puguin formular al·legacions.
El 12 de setembre de 2023 la GAIP demana a l’Ajuntament que ens notifiqui en el termini de 7
dies la documentació acreditativa de les dates dels trasllats a cada tercer afectat, als efectes de
poder fer un seguiment de la data en la qual s'acaba el termini de 10 dies, i així, poder resoldre la
Reclamació.
El 20 de setembre l’Ajuntament aporta aquesta documentació acreditativa dels trasllats a tercers.
El 5 d’octubre l’Ajuntament trasllada novament l’informe de la Comissió Jurídica Assessora de
l’Ajuntament d’Olot de data 10 d’agost (antecedent 7.3).
El 17 d’octubre de 2023, la GAIP rep comunicació de l’Ajuntament d’Olot que diu: “us
comuniquem que des de l’Ajuntament d’Olot s’està preparant la informació sol·licitada per
l’interessat i que ens propers dies se li trametrà degudament”.
Finalment, el 23 d’octubre l’Ajuntament comunica que ha resolt la SAIP mitjançant Decret i que li
ha donat trasllat a la persona sol·licitant, ara reclamant, juntament amb la informació i
documentació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a
la persona reclamant la informació de la qual disposa, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i
comporta la seva pèrdua d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26
d’octubre de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 662/2023 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.