Solicitud de número de usuarios del servicio de Rodalies línea RT2 y desestimación de la reclamación por haber sido atendida la solicitud

Resolució 725/2019, de 15 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 651/2019 Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat Informació reclamada: Nombre d’usuaris d’un servei de Rodalies. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: El DTS va estimar en termini la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i facilitar a la persona reclamant la informació pública sol·licitada, prèviament a la presentació de la Reclamació. La Reclamació no qüestiona aquests fets, sinó només demana confirmació de les dades facilitades, pretensió que és més que discutible justifiqui la presentació d’una Reclamació davant la GAIP. L’informe del Departament aportat a aquest procediment confirma aquests fets i a més facilita a la persona reclamant més informació que la demanada. En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació, perquè no té causa que la justifiqui. Paraules clau: Generalitat. Entitats ciutadanes. Transport de viatgers. Ferrocarril. Reclamació contra estimació. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 16 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 651/2019, presentada per una entitat ciutadana contra el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 d’octubre de 2019 la persona reclamant demana a través del portal de transparència de la Generalitat “informació dels usuaris que fan servir la línia RT2 durant els anys que porta en funcionament desglossada per anys”. 3. L’11 d’octubre de 2019 el DTS contesta la sol·licitud anterior tot indicant que ha estat estimada i li facilita la informació següent: Us adjuntem la informació demanada: 2014: 56.700; 2015: 110.700; 2016: 120.400; 2017: 136.600; 2018: 126.000 RT2 L’Arboç-Cambrils. 4. La Reclamació presentada el 16 d’octubre de 2019 argumenta: “no estem d’acord amb les respostes perquè no és suficient”. 5. El 21 d’octubre de 2019 la GAIP demana a la persona reclamant que concreti la informació sol·licitada que no li ha estat lliurada i que, per tant, constituiria l’objecte de la Reclamació. L’adverteix que, de conformitat amb el previst per l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, LPAC, si no aporta aquesta documentació la GAIP donarà per desistida la Reclamació. 6. El 28 d’octubre de 2019 la GAIP rep la resposta de la persona reclamant al seu requeriment d’esmena, que es limita a demanar confirmació del nombre d’usuaris facilitat pel DTS. 7. El 29 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 8 de novembre del 2019 la GAIP rep l’informe del DTS. Indica que va facilitar en termini a la persona reclamant la informació sol·licitada de la que disposava i que posteriorment també li ha facilitat, a més a més, la informació desglossada per mesos, malgrat no haver-la demanat amb aquest detall, i el Departament s’ha ofert a rebre-la, per si vol més explicacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desestimació de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que el DTS va estimar en termini la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i facilitar a la persona reclamant la informació pública sol·licitada, prèviament a la presentació de la Reclamació. La Reclamació no qüestiona aquests fets, sinó només demana confirmació de les dades facilitades, pretensió que és més que discutible justifiqui la presentació d’una Reclamació davant la GAIP. L’informe del Departament aportat a aquest procediment confirma aquests fets i a més facilita a la persona reclamant més informació que la demanada. En conseqüència, és procedent desestimar la Reclamació, perquè no té causa que la justifiqui. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de novembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 651/2019 per manca de causa que la justifiqui. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 651/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.