Solicitud de coste anual desglosado del servicio de la línea de Rodalies RT2 y resultado desestimado

Resolució 724/2019, de 15 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 650/2019 Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat Informació reclamada: Cost d’un servei de Rodalies. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: La Reclamació ha de ser desestimada perquè la sol·licitud d’informació de la que deriva va ser estimada en termini pel DTS, que va facilitar a la persona reclamant la informació pública sol·licitada que està en poder del Departament. Paraules clau: Generalitat. Entitats ciutadanes. Transport de viatgers. Ferrocarril. Reclamació contra estimació. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 16 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 650/2019, presentada per una entitat ciutadana contra el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 d’octubre de 2019 la persona reclamant demana a través del portal de transparència de la Generalitat “el cost anual del servei de la línia de Rodalies RT2 desglossat”. 3. L’11 d’octubre de 2019 el DTS contesta la sol·licitud anterior tot indicant que ha estat estimada i li facilita la informació següent: “La imputació anual del cost de la línia RT2 està vinculada amb la línia RT1 com a servei de Rodalia del Camp de Tarragona. En aquest cost també queda integrat l’ampliació entre Montroig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant. Les dades que es disposen són les següents: 2014:2446,4 €; 2015: 2448,4 €; 2016: 2475,0 €; 2017: 3401,1 €; 2018: 4120,3 € (dades facilitades en milers d’euro)”. 4. La Reclamació presentada el 16 d’octubre de 2019 argumenta: “no estem d’acord amb les respostes perquè no és suficient”. 5. El 22 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 8 de novembre de 2019 la GAIP rep l’informe del DTS, que posa de manifest el següent: A aquest respecte, cal tenir en compte que en el marc de les mesures de transparència i d’accés a la informació, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha facilitat les dades de les que es disposa. En primer lloc us comuniquem que la Generalitat de Catalunya és titular dels serveis ferroviaris que presta l’operador Renfe Viatgers, i que en el marc de les seves competències fa el seguiment d’oferta i demanda dels serveis per línies, però en quant al seguiment econòmic, es considera suficient disposar de la informació dels costos pel conjunt dels serveis de rodalia i regionals, sense distingir entre cada una de les línies d’aquests àmbits tenint en compte la dificultat d’assignar els costos compartits a cadascuna de les línies, atenent a la complementarietat dels serveis i que una gran part dels costos són compartits entre diverses línies (estacions, manteniment dels trens, seguretat, etc...). Així, les dades que es van fer arribar a la persona interessada es corresponen amb les dades de que disposem i són les facilitades pel propi operador ferroviari, a qui no obstant, per atendre la reclamació d’informació, hem tornat a demanar si en disposava d’un major desglossament dels costos específics de la línia RT2. Per part de Renfe se’ns ha remès a les dades públiques d’aquesta entitat que es poden consultar al portal web de Renfe i específicament a: http://www.renfe.com/empresa/LeyTransparencia/renfeviajeros/CuentasAnuales.html. D’altra banda, cal destacar que el Sr. ... en la seva reclamació a la GAIP fa esment a que no se li havia enviat la informació referent al número d’usuaris de la línia quan aquesta petició d’informació no estava a la primera petició d’accés a la informació en la seva sol·licitud SAIP 3482 on només demanava el cost anual d’aquesta línia i no informació d’usuaris. Cal tenir present que aquest ciutadà havia fet una altra petició (SAIP 3483) on si demanava les dades dels usuaris i que ja va ser contestada pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Hem tramès aquesta resposta al Sr. ... a qui se li ha manifestat la disposició per a oferir qualsevol altra informació que pugui resultar del seu interès, així com la possibilitat de rebre’l si ho considera oportú. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desestimació de la Reclamació La Reclamació ha de ser desestimada perquè la sol·licitud d’informació de la que deriva va ser estimada en termini pel DTS, que va facilitar a la persona reclamant la informació pública sol·licitada que està en poder del Departament. L’informe indicat a l’antecedent 6 exposa els motius pels quals la informació sol·licitada en poder del DTS es limita a la facilitada a la persona reclamant, així com també la predisposició del Departament a atendre qualsevol consulta addicional seva. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de novembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 650/2019, perquè l’Administració va estimar en termini i facilitar a la persona reclamant la informació pública sol·licitada que està en el seu poder. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 650/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.