Oposición de Carmarney SL a la entrega de información pública sobre inspecciones y autorizaciones administrativas y desestimación de la reclamación

Resolució 759/2023, de 31 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 611/2023 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Oposició de tercers afectats al lliurament de diversa informació. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Aquesta Comissió -vistos els arguments de la persona jurídica reclamant i en atenció a l’argumentació fornida per l’Administració reclamada- considera que cal facilitar l’accés a la informació sol·licitada, d’acord amb la fonamentació consistent i amb l’encertada ponderació que realitza el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en aplicació de la LTAIPBG, fonamentació i ponderació que fem plenament nostres i que està reproduïda a l’antecedent 5. Els arguments del Departament reclamat i que ara fa seus aquesta Comissió són de ple coneixement de la mercantil reclamant, atès que li varen ser traslladats en data 31 de juliol. En definitiva, aquesta Comissió resol que la pretensió de la persona jurídica ara reclamant no pot prosperar en el marc d’aquest procediment. Paraules clau: Generalitat. Medi Ambient. tercers afectats, oposició al lliurament de informació sol·licitada, informació ambiental, límits, propietat intel·lectual, interessos comercials, secret professional, oposició a l’estimació, desestimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 29 de juny entra a la GAIP la Reclamació 611/2023, presentada per una persona jurídica, Carmarney SL, correctament representada contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La Reclamació presentada indica que la mercantil Carmarney SL s’oposa a que el Departament d’Acció Climàtica atengui de manera favorable una sol·licitud d’accés a la informació pública atès que en la formació que s’ha de proporcionar a la persona sol·licitant hi figuren dades que l’afecten. Els motius que justifiquen l’oposició al lliurament d’aquesta informació reclamada són els següents: potencial vulneració d’interessos econòmics i comercials; potencial vulneració del secret professional i dels drets de propietat intel·lectual i industrial; potencial vulneració de la intimitat o d’altres drets privats legítims. El 6 de juliol de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 7 de juliol de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El dia 24 de juliol de 2023 la GAIP rep l’informe i l’expedient esmentats a l’antecedent anterior. En aquest informe el Departament fa constar el següent: “(...) Pel que fa a l’al·legació primera sobre la potencial vulneració d’interessos econòmics i comercials al·legada pel recurrent, CAMARNEY, SL argumenta que té com a objecte social l’alberg, l’allotjament, l’alimentació i la cura de primats (...) així com també que en el marc de la seva activitat, fa servir mètodes exclusius, que en el supòsit de fer-se públics podrien ser utilitzats per la competència. I afegeix que la documentació que l'Administració pretén lliurar al sol·licitant pot contenir informació molt detallada dels mètodes interns que Camarney segueix en el dia a dia de la seva activitat professional per assolir els objectius d'alt rendiment empresarial i de benestar animal. S’ha de tenir en compte tal com es recull en el Fonament jurídic 2n apartat 9è del Dictamen 1/2016 que en aquest cas no es pot invocar la concurrència d’aquest límit en tant que “ el principal objectiu d’aquest límit es impedir atemptats contra la competència o les posicions en les negociacions, i podria operar en relació amb informació que contingui dades sobre procediments de producció, estratègies comercials, llistes de clients, etc. Pel que s’acaba de dir, es tracta d’un límit estretament vinculat al dret de la competència i a la llibertat d’empresa emparada per l’article 38 de la Constitució, que també ve sent tradicionalment aplicat a l’exercici del dret d’accés als expedients pels propis interessats, a part de recollit expressament a l’article 41.2.b de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea però no seria aplicable en el cas esmentat en tant que es tracta de documentació administrativa relativa a les actes d’inspecció, resolucions administratives i d’altres documents administratius. Segons l’Informe de 14/07/23 de la Secció de Protecció dels Animals de Companyia, en la documentació prevista a ser pública en resposta a la sol·licitud de transparència van facilitar: a) Còpia de les actes d’inspecció de l’any 2020 i 2021 (l’any 2022 no es va poder fer inspecció). b) Còpia de la resolució del Director general de Polítiques Ambientals i Medi natural amb data 20.07.2022 de l’autorització del centre amb motiu de l’ampliació de l’activitat. c) Còpia de la tramesa del cap de la Secció de Protecció dels Animals de Companyia amb data 24.11.2022 a la resposta del centre als condicionats de la citada resolució. I especialment pel que fa al document de resolució (on es va annexar també l’informe tècnic en el qual es basa la resolució), es detallen diferents aspectes del centre com instal·lacions, documents interns, protocols de treball, identificació del personal, etc. (...) Les referencies, descripcions etc. de les dades particulars del centre que consten en aquesta documentació, hi consten per les valoracions tècniques que es realitzen o cal realitzar en base als requisits de la normativa sectorial de protecció dels animals utilitzats amb finalitats científiques. Quant a l’al·legació segona en relació amb la potencial vulneració del secret professional i dels drets de propietat intel·lectual i industrial, el recurrent manifesta que “ la informació sol·licitada i que es pretén proporcionar a un tercer podria contenir dades detallades i rellevants en relació amb el tipus-model específic de gàbia instal·lada al centre de la meva representada ubicat a Camarles, que presenta unes particularitats espacials i constructives molt concretes.” (…) . Així mateix argumenta que “ fa ús de mètodes que tenen sens dubte la consideració de secret empresarial, en virtut del que estableix l’article 1 de la pròpia Llei 11/2019, de 20 de febrer, de secrets empresarials. “ En tot cas, respecte a aquesta al·legació cal remetre’s al Dictamen de la GAIP 1/2016 que en el Fonament jurídic 2n apartat 7è precisa els requisits del límit del secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. D’acord amb el Dictamen esmentat, es pot considerar que, d’una banda, en aquest cas no sembla probable que el deure de secret professional i els drets de propietat intel·lectual concorrin en la documentació sol·licitada en tan que es tracta d’expedients que fan referència a inspeccions i autoritzacions administratives. De l’altra banda, s’ha de tenir en compte que el dret de propietat intel·lectual té un contingut molt més ampli que el de propietat industrial, bàsicament limitat a la protecció de marques i patents. Segons la legislació de propietat intel·lectual (Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, TRLPI), el titular originari dels drets de propietat intel·lectual és el creador, que sempre és una (o més d’una) persona física. Així mateix, aquesta normativa distingeix entre els anomenats drets morals del creador (atribució o reconeixement d’autoria, divulgació, preservació de la integritat, entre altres), que són inalienables, i els drets d’explotació, que inclou la reproducció i l’aprofitament econòmic, que poden ser objecte de cessió. S’ha de considerar que tal com es pronuncia el Dictamen de la GAIP la propietat intel·lectual protegeix de l’explotació del bé creat per part de terceres persones; per tant, és compatible amb la consulta o simple ús del bé que no interfereixi amb els drets d’explotació. La propietat intel·lectual no pot operar com a límit a l’accés, sinó com a límit a la seva utilització o explotació per part de la persona sol·licitant. Si tenim en compte que entre els drets d’explotació hi ha la reproducció i l’aprofitament econòmic, el que seria incompatible amb aquest dret seria un accés que comportés reproducció del bé o perjudici pels drets econòmics d’explotació. Per tant, es pot concloure, d’acord amb aquestes consideracions, que seria clarament incompatible amb els drets d’explotació de la propietat intel·lectual un accés a la informació que comportés la seva reproducció amb finalitats d’aprofitament econòmic però no es planteja aquesta situació en aquest cas. Finalment, per la seva banda, el dret de propietat industrial protegeix bàsicament els drets d’explotació de patents i marques (...) i tal com recull el Dictamen 1/2016 el que proscriuria el dret de propietat industrial és l’accés a patents amb vistes a la seva explotació. Ara bé, l’accés simple a aquesta informació en principi no perjudica (a no ser que s’argumenti raonadament el contrari) les persones titulars d’aquest dret. Pel que fa a l’al·legació tercera en relació amb la potencial vulneració de la intimitat i d’altres drets privats legítims sobre que la documentació que es pretén proporcionar al sol·licitant és possible que contingui noms i cognoms d’empleats que desenvolupen la seva feina al centre de Camarney ubicat a Camarles. El Dictamen de la GAIP 1/2016 conté un pronunciament en el seu fonament jurídic 2n apartat 6è respecte al límit de la intimitat i altres drets privats legítims, en què es considera que la intimitat i els altres drets privats legítims caldria reconduir-los a la protecció de la privacitat de les persones i a l’article 18 de la Constitució que garanteix els drets a l’honor, a la intimitat personal i familiar, a la pròpia imatge, a la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions. En part, aquest límit remet a la institució de la protecció de dades de caràcter personal (...), i que es fonamenta constitucionalment en l’apartat 4 d’aquest mateix article (limitació de l’ús de la informàtica per protegir precisament l’honor i la intimitat personal i familiar i el ple exercici dels drets ciutadans). Afegeix l’esmentat dictamen que “ una qüestió que afecta especialment la interpretació d’aquest límit és la de si és aplicable per protegir únicament els drets indicats quan són de persones físiques, o protegeix també les persones jurídiques. Com veurem més endavant, l’LOPD protegeix les dades personals únicament de les persones físiques (...)“. En aquest supòsit però no sembla que l’accés a la documentació sol·licitada hagi de comportar la invasió de la intimitat, en tant, que fa referència a documentació de caire administratiu relativa a inspeccions i autoritzacions atorgades a l’empresa CAMARNEY, SL en tant que persona jurídica com és la còpia dels informes de les inspeccions realitzades a la granja de Macacos Camarney en els anys 2020, 2021 i 2022; còpia de la última autorització atorgada i còpia de les autoritzacions atorgades per renovació o les corresponents a canvi d'estructura o canvi d'activitats. En qualsevol cas però, com és pràctica habitual de la unitat d’informació, la documentació serà lliurada al sol·licitant prèvia anonimització de les dades personals que hi constin en les autoritzacions esmentades. Respecte a aquesta al·legació tercera, en el seu informe de 14/07/23 la Secció de Protecció dels Animals de Companyia va informar que valorava els aspectes de protecció i de benestar dels animals (...). I especialment pel que fa al document de resolució (on es va annexar també l’informe tècnic en el qual es basa la resolució), es detallaven diferents aspectes del centre entre altres la identificació (nom, cognoms i NIF) del personal capacitat del centre segons les diferents funcions que hi assumeix. Aquestes dades del personal hi consten en base als requisits de la normativa sectorial de protecció dels animals utilitzats amb finalitats científiques (...) “ Tercer.- Pel que fa als límits que hi concorren respecte a l’accés a la informació pública, en aquest cas , d’entrada, tal hi com consta en la valoració sobre admissibilitat esmentada a l’apartat anterior es va valorar la concurrència dels límits de protecció de dades personals . Per tant, s’ha de tenir en compte aquest límit pel que fa al lliurament de la documentació anonimitzada que s’ha de lliurar al sol·licitant i que, d’acord amb el que disposa el Resolc segon de la Resolució de data 29/05/23 i que fou notificada en la mateixa data: “ es farà efectiva una vegada hagi transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós- administratiu sense que aquest s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu. “ En tot cas, en el moment de lliurar la informació al sol·licitant es procedirà a anonimitzar les possibles dades personals que hi puguin constar en la documentació. Així mateix, pel que fa a la concurrència dels límits relatius a interessos econòmics i comercials; secret professional i dels drets de propietat intel·lectual i industrial; intimitat i d’altres drets privats legítims que al·lega el recurrent s’ha d’estar a l’exposat en el Fonament Jurídic segon pel que a les consideracions que s’han efectuat en quant a tots els límits que ha invocat el recurrent en la interposició de la Reclamació que es segueix davant la GAIP amb el número 611/2023”. En data 31 de juliol la GAIP trasllada l’informe esmentat a la mercantil reclamant amb el següent advertiment: “Us traslladem l'informe que ens ha fet arribar el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Si en un termini de 10 dies no s’oposa de forma motivada al contingut del present informe, la GAIP entendrà que decau la seva oposició al lliurament de la informació sol·licitada i que la concerneix”. Aquesta notificació va ser acceptada en data 7 d’agost. En data 14 d’agost la persona reclamant a través d’un representant fa arribar a la GAIP un correu en el qual s’adjunta un escrit amb una consideració única on s’expressa el següent: “CONSIDERACIÓ ÚNICA.- ABANS QUE CAL ALTRA COSA. ES CONVENIENT QUE LA MEVA REPRESENTADA PUGUI SABER QUINA ES L A DOCUMENTACIÓ CONCRETA QUE ES PRETÉN FER ARRIBAR A LA PERSONA SOL -LICITANT. Tant en el propi escrit de Reclamació presentat davant la GAIP com en l'anterior escrit de consideracions presentat el dia 4 de maig del 2023 davant la Unitat d’informació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es va fer constar de manera explícita en representació de Camarney que es desconeixia quina era la informació i la documentació especifiques que es pretenia fer arribar a la persona sol·licitant. Fonaments jurídics: La Secció de Protecció deis Animals de Companyia reconeix que 1'al- legat per aquesta representació respecte a la «incertesa» referida es «raonable». Així, a 1'ínforme del 20 de juliol del 2023 referit ut supra s'hi exposa que: La Secció de Protecció deis Animals de Companyia valora que en no especificar I ‘Administració en la citada notificació, ni en l'esmentada resolució quina seria la documentació concreta a fer pública com a resposta ais objectes de la sol·licitud, / sense un aclariment previ per part de I ‘Administració de quines dades de la documentació podrien ser "censurades" en virtut de persever determinats drets es considera raonable l’al·legació d'incertesa respecte la possible vulnerabilitat deis drets expressada pel reclamant. Així mateix, val a dir que al propi informe del 20 de juliol del 2023, emès per la senyora cap de la Unitat d’informació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, s'hi assevera el següent: "Segons 1'lnforme de 14/07/23 de la Secció de Protecció deis Animals de Companyia, en la documentació prevista a ser pública en resposta a la sol·licitud de transparència van facilitar: a) Copia de les actes d’inspecció de 'any 2020 i 2021 (I ‘any 2022 no es va poder fer inspecció). b) Copia de la resolució del Director general de Polítiques Ambientals i Medi natural amb data 20.07.2022 de I ‘autorització del centre amb motiu de l’ampliació de l’activitat. c) Copia de la tramesa del cap de la Secció de Protecció deis Animals de Companyia amb data 24.11.2022 a la resposta del centre ais condicionats de la citada resolució." Tanmateix, de l'informe i l’anàlisi del qual ens ocupa no es pot concloure que l’anterior sigui 1'única documentació que es preveu entregar a la persona sol·licitant. Per tant, la meva representada encara a dia d'avui ignora quina es la documentació que es pretén fer arribar a la persona sol·licitant. Dit tot l’anterior, SOL-LICITO RESPECTUOSAMENT A LA GAIP: Que tingui per presentat aquest escrit, l'admeti, i en virtut del que s'hi fa constar, tramiti el corresponent procediment de mediació en relació amb la Reclamació n.° 611/2023”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de Reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de Reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’extemporània sol·licitud de mediació rebuda en el tràmit d’al·legacions d’aquest procediment de Reclamació i sobre la posició jurídica de l’empresa reclamant En primer lloc, i pel que fa al moment procedimental en el qual es sol·licita que es tramiti aquesta Reclamació seguint un procés de mediació, com consta en el relat d’antecedents, la persona jurídica reclamant ho ha fet en el tràmit d’al·legacions. Certament, en data 14 d’agost de 2023, l’empresa reclamant demana que l’actual procediment de Reclamació es substanciï per la via del procediment de Reclamació “amb mediació”. El representant de la persona reclamant es remet, en una interpretació errònia de la normativa aplicable, al “Manual de reclamacions la GAIP” i el pretén aplicable a aquest procediment concret. Tanmateix, i si bé l’article 42 de la LTAIPBG estableix que “2. Les reclamacions es poden tramitar per mitjà d’un procediment de mediació o d’un procediment ordinari amb resolució”, la preferència pel procediment de mediació, o la sol·licitud de mediació, s’ha de realitzar en les fases inicials de la Reclamació com clarament estableix l’article 39 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública. Aquest precepte s’especifica ben concretament que “ 2. La persona reclamant i les parts afectades poden sol·licitar tramitar la Reclamació mitjançant el procediment amb mediació: a) En la sol·licitud de Reclamació. b) En el termini de cinc dies a partir de la notificació de l'admissió de la Reclamació. c) En el termini de cinc dies a partir de la notificació de la Reclamació als tercers afectats”. Així mateix, cal recordar quant al moment en què s’ha de demanar la tramitació per via del procediment de mediació, que a l’article 31 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública s’estableix que “1. Les reclamacions s'interposen per mitjà d'un formulari electrònic senzill i fàcilment accessible, amb l'ús de signatura electrònica o qualsevol altre mitjà d'identificació que s'estableixi per reglament, a través de la seu electrònica de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, en què s'indica: a) La identitat de la persona reclamant i una adreça de contacte, preferentment electrònica, que serveixi per a les comunicacions entre la Comissió i la persona reclamant. b) La resolució objecte de Reclamació o l'incompliment material del dret d'accés si aquest ha estat reconegut expressament o de manera presumpta. c) La raó de la Reclamació. d) Si escau, la sol·licitud de mediació.” En el cas que ens ocupa, la persona reclamant és l’empresa Camarney SL. La persona reclamant podria haver demanat que el procediment es tramités d’acord amb el procediment amb mediació, o bé en el moment de presentar la sol·licitud (d’acord amb l’article 39.2.a) del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública), o bé en el termini de cinc dies a partir de la notificació de l’admissió de la Reclamació (d’acord amb l’article 39.2.b) del mateix Reglament). En segon lloc, i quant a la posició jurídica que ostenta l’empresa reclamant en aquest procediment de Reclamació, cal dir que el seu representant la considera –erròniament també- persona tercera afectada i aquesta suposada posició motivaria la sol·licitud extemporània del procediment de Reclamació amb mediació. És palès que l’argument esgrimit no és jurídicament viable, ja que la posició de tercera persona afectada, en el procediment present, és a dir, en el procediment de Reclamació –procediment de caràcter revisor, totalment separat i diferent del procediment d’accés a la informació pública que motiva aquesta Reclamació- només pot ser ostentada pel sol·licitant de la informació davant el Departament ara reclamat. Així que, en aquest procediment de Reclamació, l’única tercera persona afectada és la persona sol·licitant d’accés a la informació pública davant del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, persona que, en cap cas, no ha participat en aquest procediment de Reclamació. Cal emfasitzar doncs, a fi d’aclarir les posicions jurídiques que ostenten els interessats en aquest procediment de Reclamació, que l’empresa Camarney SL només ostenta la posició de tercera persona afectada en el procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública, la resolució del qual afecta els seus drets o interessos, d’acord amb l’article 31 de la LTAIPBG i d’acord amb l’article 30 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública. A més, és justament aquest article 30.d) del Reglament de la GAIP on es regula la legitimació activa de la persona reclamant en aquest procediment. Concretament s’hi estableix que: “Poden interposar una Reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública: d) Les terceres persones els drets o interessos de les quals es vegin afectats per l'accés a la informació pública.” En definitiva, ni l’empresa reclamant és un tercer afectat per la resolució d’aquest procediment, ni és procedent admetre, en aquesta fase del procediment, la seva sol·licitud d’acollir-se al procediment de mediació, d’acord amb les consideracions fins ara efectuades. 3. Sobre l’oposició al lliurament de la informació sol·licitada i la concreció de la informació a lliurar Aquesta Comissió -vistos els arguments de l’empresa reclamant i en atenció a l’argumentació fornida per l’Administració reclamada- considera que cal facilitar l’accés a la informació sol·licitada i que consta especificada a l’apartat 5 dels antecedents de fet. La interpretació dels límits al dret d’accés a la informació pública que fa l’òrgan competent del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està totalment alineada amb la doctrina prèvia de la GAIP aplicable a aquest cas concret i s’ajusta perfectament als criteris ja establerts en el passat per aquesta Comissió. Així doncs, cal emparar el dret d’accés de la persona sol·licitant, d’acord amb la fonamentació consistent i amb l’encertada ponderació que realitza el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en aplicació de la LTAIPBG, fonamentació i ponderació que la GAIP fa plenament seves i que està reproduïda a l’antecedent 5. Els arguments del Departament reclamat -òrgan competent per resoldre la sol·licitud d’accés que motiva aquesta Reclamació- i que ara fa seus aquesta Comissió són de ple coneixement de la mercantil reclamant, atès que li varen ser traslladats en data 31 de juliol de 2023. La resposta a aquests arguments per part de la mercantil -com palesa l’antecedent de fet 7- ha estat únicament sol·licitar la mediació de forma extemporània, però en cap cas, ha fornit d’altres elements de pes que puguin fer que aquesta Comissió s’aparti de la seva doctrina ja consolidada en la interpretació dels límits del dret d’accés a la informació que podrien aplicar-se en aquest cas concret. Finalment, pel que fa a la indeterminació respecte a la informació a lliurar a la persona reclamant, és clar que el Departament concernit pretén lliurar els ítems d’informació pública identificats clarament a l’antecedent 5. En definitiva, aquesta Comissió resol que la pretensió de la persona jurídica reclamant no pot prosperar en el marc d’aquest procediment. Amb tot, cal tenir en compte que l’article 34 del Decret 111/2017 de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública es disposa que “2. Si en la tramitació del procediment per a l'exercici del dret d'accés hi ha hagut oposició de terceres persones, l'accés a la informació no pot tenir lloc fins que hagi finalitzat el procediment de Reclamació i una vegada transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s'hagi formalitzat o, en cas que s'hagi presentat aquest recurs, si no s'ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s'ha resolt aquest incident mantenint l'executivitat de l'acte administratiu.” 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de d’agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 611/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonaments jurídics 2 i 3. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 611/2023 de la persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.