Solicitud de copia de exámenes de nivel C2.2 de inglés y desestimación por confidencialidad

Resolució 654/2023, de 20 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 536/2023 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació Informació reclamada: Còpia de les proves de nivell C2.2 d’anglès. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: La informació és, sens dubte, informació pública tal i com estableix l’art. 2.b LTAIPBG, i per tant pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. El Departament d’Educació ha justificat, per una banda, el perjudici que provoca a l’interès general la divulgació d’aquesta informació donada la complexitat acreditada de l’elaboració dels continguts d’aquests exàmens, i ha invocat el caràcter confidencial que els hi atorga el Reial Decret 1/2019, d’11 de gener, pel qual s’estableixen els principis bàsics comuns d’avaluació aplicables a les proves de certificació oficial dels nivells Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1 i Avançat C2 dels ensenyaments d’idiomes de règim especial. Així doncs, en aplicació del límit de confidencialitat en el procediment i la ponderació de la proporcionalitat de la tasca requerida per a la satisfacció d’una sol·licitud d’informació, porten a descartar l’exigència d’un esforç desproporcionat a l’Administració si l’interès i finalitat de l’exercici del dret d’accés es pot assolir igualment d’una forma alternativa sense provocar un perjudici greu a l’interès general per sobre de l’interès privat com podria ser la petició de la revisió de la prova per part de la persona reclamant que ofereix la possibilitat a l’estudiant de repassar-la i evitar cometre els mateixos errors en el futur, argument utilitzat per la pròpia persona reclamant per justificar el seu interès. Paraules clau: Generalitat. Educació. Persona. Exàmens. Certificats oficials. Idiomes. Límits. Confidencialitat. Proporcionalitat. Reclamació contra resolució. Desestimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 1. El 2 de juny de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 536/2023, presentada per una persona contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta per part de l’Administració però que no ha satisfet les seves pretensions. 2. El 16 de juny de 2023 la GAIP notifica a la persona reclamant la necessitat d’esmenar la seva reclamació amb l’aportació de la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) prèvia tal i com preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP) 3. En la mateixa data, la persona reclamant aporta còpia de la instància genèrica presentada al Departament d’Educació el 30 de maig de 2023 mitjançant la qual sol·licita “Còpia electrònica del quadernet de la prova final de C2.2 anglès (EOI Sabadell) corresponent a alumnes oficials (concretament, el que conté la comprensió escrita, comprensió oral i la mediació escrita), a l'empara d'allò que disposa l'art. 53.1.a) de la Llei 39/2015, així com reiterades sentències del Tribunal Suprem, i de conformitat amb el que és una pràctica habitual en proves de molta més rellevància, com ara les oposicions a la funció pública o les provés d'accés a la universitat” . 4. L’1 de juny de 2023 la persona reclamant reitera novament mitjançant instància genèrica la SAIP. En aquesta nova instància la persona reclamant explica que des de Serveis Territorials, la va remetre a adreçar la petició a la direcció l'EOI de Sabadell, i des de aquesta direcció li traslladen: “... que aquestes són unes proves oficials i totes les escoles seguim una mateixa normativa que ens ve imposada. Les instruccions del Departament d'Educació que nosaltres tenim, com la resta d'EOIs, són que no podem facilitar aquesta documentació a l'alumnat. De tota manera, redreço el teu missatge al Departament i et trametrem la seva resposta de seguida que la tinguem”. 5. El mateix 1 de juny rep des de la direcció de l’EOI resposta mitjançant correu electrònic en els següents termes: “Aquestes proves estan considerades confidencials per llei i no es donen a ningú. La prova no és propietat de l'EOI de Sabadell sinó del Departament d'Educació. Per aquest motiu no l'hi podeu donar i li indiqueu que ha de fer la sol·licitud d'informació al Departament d'Educació”. 6. El 20 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 21 de juny de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Resolució, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 13 de juliol de 2023 la GAIP rep l’expedient i l’informe emès pel Departament del qual es desprèn que: 8.1. La persona reclamant no va presentar les SAIP a través del formulari específic, sinó a través d’instàncies genèriques. 8.2. Aquestes peticions genèriques es van derivar als Serveis Territorials del Vallès Occidental, que les van adreçar a l’EOI de Sabadell. Davant la resposta de la direcció de l’EOI a la reclamant, es presenta la segona petició genèrica (01/06/2023). 8.3. Que al rebre la petició d’informe i expedient per part de la GAIP, el Departament informa que pels motius indicats en els punts anteriors, no es disposa d’expedient documental però emet l’informe amb les següents consideracions: - Que la informació es va denegar atès que concorre el límit previst en l’article 21.2 de LTAIPBG per ser una informació de caràcter protegit. - Que la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE), a l’article 61.1 determina que la superació de les exigències acadèmiques establertes per a cadascun dels nivells dels ensenyaments d'idiomes de règim especial donarà dret a l'obtenció del certificat corresponent . - En conseqüència, a fi de garantir aquesta previsió legal i vetllar pel dret a la certificació oficial del nivell d’idiomes, la informació pública sol·licitada ha de tenir la condició de protegida i així ho estableix expressament el Reial decret 1/2019, d’11 de gener, pel qual s'estableixen els principis bàsics comuns d'avaluació aplicables a les proves de certificació oficial dels nivells Intermedi B1, Intermedi B2, Avançat C1, i Avançat C2 dels ensenyaments d'idiomes de règim especial. - A fi de respectar i observar aquests principis bàsics d’avaluació és necessari comptar amb un procés d’elaboració de proves de certificació adequat a la normativa vigent. - La unitat de gestió de les EOI del Departament d’Educació elabora i planifica proves unificades de certificació per a 8 idiomes diferents i per a quatre nivells de coneixement, B1, B2, C1 i C2, del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües: Aprendre, Ensenyar, Avaluar, del Consell d’Europa. - D’acord amb els articles 3.1, 4.1, 5.2, 6.2 i 9 del referit RD 1/2019, les proves de certificació respecten, tal com és habitual en els processos de certificació de coneixements lingüístics, els requeriments de qualitat, fiabilitat i validesa en relació amb els continguts de les proves (els continguts que s’avaluen són els adequats per a l’objectiu de la prova, i els resultats que s’obtenen són d’interpretació fiable) i el requeriment de seguretat en l’administració de les proves (es garanteix el secret de continguts, la igualtat de condicions d’accés a les proves de tots els candidats, la confidencialitat, la no difusió prèvia dels continguts objecte d’avaluació, el secret de les dades personals dels candidats i dels resultats obtinguts, etc.). - Els diferents continguts d’una prova de certificació es coneixen com a “ítems”. Els ítems d’una prova han estat sotmesos a un procés de validació complex, que inclou testos i proves de pilotatge prèvies, i que té l’objectiu de disposar d’un banc de continguts avaluatius comprovat empíricament, vàlid i fiable amb el qual elaborar les proves de certificació de cada nivell de coneixement. - Durant un curs escolar s’organitzen vuit convocatòries de proves per a diferents col·lectius. En cada convocatòria s’administren proves de diferents nivells i llengües (fins a un màxim de 8 llengües en una convocatòria, actualment). Per atendre correctament totes les convocatòries cal disposar d’entre 60 i 65 proves anuals. Aquestes proves es dissenyen a partir del banc d’ítems . - El procés d’elaboració d’una prova de certificació és complex, consta de diverses fases i té una durada aproximada de 2 anys (inclou l’encàrrec a un equip de redactors, familiarització de l’equip amb les especificacions de la prova, procés d’assaig d’ítems, pilotatge de la prova, anàlisi estadística dels resultats del pilotatge, procés de discriminació d’ítems, elaboració de la versió definitiva, formació dels administradors i correctors de la prova final a través d’un procés d’estandardització, maquetació i copiatge dels documents i finalment l’administració de la prova als candidats i posterior correcció). - El procés de validació a través d’assajos i de pilotatges és un pas indispensable per garantir la qualitat, la validesa i la fiabilitat de la prova. El fet de no respectar-lo invalida qualsevol prova de certificació oficial de coneixements. Es tracta, tot i la complexitat, d’un procés ordinari que segueixen els organismes i entitats que acrediten coneixements de llengües i que són reconeguts nacionalment i/o internacionalment (certificats de Cambridge Assessment, British Council, Goethe Institute, etc.) - Actualment el Departament elabora aproximadament 20 proves noves cada any a partir d’ítems també completament nous. La resta de proves (45) s’elaboren utilitzant com a corpus d’ítems els que han estat utilitzats per construir proves d’anteriors convocatòries. El cost d’elaboració de 20 proves noves és de 152.500€ (7.625€/prova). - La planificació d’administració de proves de certificació per als cursos 2023-2024 i 2024-2025 ja està elaborada seguint el principi d’utilització d’ítems validats empíricament i utilitzats en proves de convocatòries anteriors. En concret pel curs 2023-2024 i 2024- 2025 es preveu 18 i 19 proves noves i 48 i 45 elaborades amb ítems de proves de convocatòries anteriors respectivament. - El lliurament parcial o total de proves de certificació d’idiomes a qualsevol persona sol·licitant i/o a terceres persones perjudica greument el procés de producció, administració i correcció de proves, i posa en risc, en conseqüència, l’administració de certificats oficials de coneixement de llengua estrangera. - Més enllà dels costos d’elaboració de proves (uns costos que, en cas que s’alliberessin parcialment o totalment les proves de les EOI, caldria replicar cada any), cal tenir en compte també l’increment de despesa pública en recursos humans per desenvolupar nous ítems, testar-los i validar-los. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que per crear una prova nova es necessita un mínim de 3 docents, els quals només poden ser professionals docents de les EOI . Aquests col·laboradors haurien d’elaborar el banc d’ítems de les noves proves i ser retribuïts a aquest efecte. A més a més, caldria incorporar a la unitat de gestió de les EOI del Departament d’Educació tècnics de gestió per poder coordinar tota aquesta activitat de producció de proves (comprovació d’ítems elaborats, calibratge de nivell de dificultat, pilotatge amb alumnes, recull de dades, discriminació d’ítems, configuració de prova final, etc.). La contractació d’aquest personal funcionari addicional (per a la creació d’ítems, la gestió de convocatòria i la correcció de les proves) suposa una despesa mínima situada a l’entorn de 40.000 euros/any per recurs. - L’article 61.2 de la LOE i els articles 3.7 i 5.1 del RD 1/2019 estableixen que l’elaboració, l’administració i la correcció de les proves de certificació de les EOI correspon al professorat de les EOI; per tant, el procediment no es pot externalitzar. - La incorporació de nous elaboradors de proves comporta, a més a més, el disseny i la impartició de formació, especialment en relació amb els criteris de correcció, que han de ser únics i compartits per tot l’equip de correctors a fi d’evitar qualificacions injustes dels candidats per diferències de valoració segons el criteri del corrector. - Les proves unificades de certificació no són merament un document intern de l’administració sinó que són una eina a través de la qual els ciutadans acrediten el seu nivell de domini d’una llengua i això els capacita per a desenvolupar-se personal i professionalment. - Els continguts de la prova sol·licitada permeten atendre la convocatòria actual i les futures i, per tant, garanteixen el servei de certificació de coneixements de llengües estrangeres que el Departament d’Educació presta a la ciutadania. - Per tant, no hi ha capacitat administrativa, econòmica, ni de recursos humans suficients, per elaborar proves de certificació que atorguin totes les garanties legalment establertes. - El Departament d’Educació ha d’actuar amb responsabilitat i utilitzar els recursos públics d’acord amb els principis d’eficàcia de la despesa i d’eficiència de la gestió. El lliurament d’aquests continguts descapitalitza el Departament d’Educació d’un coneixement intel·lectual que ha estat desenvolupat amb fons públics i que ha de ser rendibilitzat al màxim possible. - L’alliberament de continguts en aquest cas causa un perjudici al Departament d’Educació sobre els drets d’explotació i rendiment econòmic. L’elaboració d’una prova nova de certificació, amb garanties de fiabilitat, validesa i seguretat, requereix un termini aproximat de dos anys i una inversió econòmica mínima per prova quantificada en 7.625 €, tal com s’ha exposat anteriorment. - El lliurament de la informació sol·licitada no tan sols provoca un perjudici greu a l’Administració pública, sinó que posa en risc el dret dels ciutadans a ser avaluats en igualtat de condicions, atès que hi pot haver usuaris amb informació privilegiada, fet que contravé el principi de seguretat de la prova que ha de garantir qualsevol procés de certificació de coneixements i que està expressament recollit a l’article 6.2 del RD 1/2019. Així mateix posa en risc greument la provisió del servei de certificació a la ciutadania, així com els compromisos del Departament d’Educació pel que fa a regularitat en l'organització de les convocatòries i l'administració de les proves, que són les úniques oficials a tot l’Estat espanyol. - Els certificats que expedeixen les escoles oficials tenen caràcter oficial i, per tant, generen drets a la ciutadania, atès que eximeixen a les persones que en disposen d’haver de sotmetre’s a proves de coneixement d’idioma per a l’accés a activitats formatives organitzades per organismes públics i privats, així com per a l’accés a llocs de treball. - Tenint en compte els fonaments anteriors, acceptar aquesta petició d’accés i lliurar la informació a la persona sol·licitant desvirtua el principi de confidencialitat i de seguretat de la prova, que ha de regir el procés d’avaluació i certificació del nivell d’idiomes de règim especial. - Aquest fet desencadena implicacions greus per a tota la ciutadania, atès que perjudica i dificulta notòriament el servei de certificació i, en conseqüència, no es podrà satisfer el dret a obtenir la certificació oficial del nivell d’idiomes, previst legalment a l’article 61.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. - Tot plegat, pot arribar a limitar i/o condicionar el ple desenvolupament d’altres drets constitucionalment recollits a favor de la ciutadania. Com ara, el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici i a la promoció a través del treball. - D’acord amb el que s’ha exposat i un cop ponderat l’interès públic en el lliurament d’aquestes dades enfront dels drets i interessos legítims de les persones que volen/necessiten certificar el seu nivell d’idioma en condicions d’igualtat, validesa i fiabilitat, i el perjudici que la divulgació de la informació pot comportar, es considera oportú desestimar la sol·licitud. - No existeixen terceres persones afectades en aquest procediment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i els seus límits La informació sol·licitada i reclamada és informació pública en la mesura en què existeix en poder de l’administració en el moment en que va ser sol·licitada. Les proves de nivell d’una llengua en escola oficial d’idiomes, és sens dubte, informació pública tal i com estableix l’art. 2.b LTAIPBG, i per tant pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Igualment, en concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent-se ampliar per analogia. Per aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha de motivar els motius, explicitar el límit i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació (article 20 LTAIPBG). Aquests límits s’han d’aplicar amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat, principis pel quals l'Administració pública ha de tractar de la mateixa manera, sense fer discriminacions, els ciutadans que es troben en la mateixa situació i les actuacions dels poders públics han de ser objectives, justificades i ajustades al dret. Igualment, l’article 21.1 estableix que el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a “c) el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. Així mateix, i d’acord amb el que estableix l’article 22 LTAIPBG “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. Centrant-nos en el cas concret cal tenir en consideració, per una banda, el caràcter confidencial que atorga l’article 9 del RD 1/2019 al tractament i custòdia de les proves i els materials d’avaluació en virtut del que estableix per als certificats l’article 61 de la LOE: “els processos d’elaboració, edició, impressió, copiat i distribució dels documents que constitueixin les proves de certificació es realitzaran garantint-ne la deguda confidencialitat”. Per altra banda, cal considerar també l’acreditada complexitat al·legada pel Departament d’Educació en l’elaboració dels diferents ítems que ha quedat sobradament detallada en l’antecedent 8.3 i el perjudici als interessos econòmics de la pròpia Administració que comporta la seva divulgació. Així doncs, l’aplicació del límit de confidencialitat en el procediment i la ponderació de la proporcionalitat de la tasca requerida per a la satisfacció d’una sol·licitud d’informació, porten a descartar l’exigència d’un esforç desproporcionat a l’Administració si l’interès i finalitat de l’exercici del dret d’accés es pot assolir igualment d’una forma alternativa sense provocar un perjudici greu a l’interès general per sobre de l’interès privat com podria ser la petició de la revisió de la prova per part de la persona reclamant que ofereix la possibilitat a l’estudiant de repassar-la i evitar cometre els mateixos error s en el futur, argument utilitzat per la pròpia persona reclamant per justificar el seu interès. En atenció a les anteriors consideracions, cal concloure que malgrat les SAIP no van ser ateses correctament, el Departament d’Educació ha justificat el caràcter confidencial de les proves objecte de reclamació i per tant, aquesta ha de ser desestimada. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juliol de 2023, resol per unanimitat dese stimar la Reclamació 536/2023 perquè es tracta d’informació pública de caràcter confidencial d’acord amb la legislació específica i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.