Acceso a información sobre bolsas de trabajo y nombramientos en la Diputación de Barcelona

Resolució 95/2017, de 28 de març Número d’expedient de la reclamació: 509/2016 i 510/2016 (acumulades). Administració reclamada: Diputació de Barcelona. Informació reclamada: Informació sobre les borses de treball actives de la Diputació i els nomenaments efectuats al marge d’aquestes. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: Un principi bàsic del règim jurídic dels empleats públics és el de publicitat dels seus nomenaments, publicitat que es justifica tant per les funcions públiques que exerceixen, com pel fet que siguin retribuïts a càrrec dels pressupostos públics, i que ve imposada tant per la normativa de funció pública, com per la de transparència. Aquest principi de publicitat comporta que el sindicat reclamant hagi de poder accedir a la identitat de les persones que han estat nomenades per ocupar un lloc de treball a la Diputació de Barcelona, encara que sigui per un o diversos lapses breus de temps. La finalitat esgrimida pel sindicat de controlar la correcta aplicació de les borses de treball justifica també que pugui accedir a la informació demanada sobre la durada dels nomenaments respectius i sobre el fet que la persona en qüestió formi part o no d’alguna de les borses de treball actives de la Diputació, informació que és idònia, necessària i proporcionada per tal d’exercir aquell control. En canvi, l’accés a la identitat de totes les persones que integren les diverses borses de treball no resulta necessari per satisfer aquesta finalitat de control de la correcta utilització de les borses perseguida pel sindicat amb la sol·licitud d’accés. Per tal de comprovar que les persones que han estat nomenades i que treballen o han treballat a la Diputació provenen de les diverses borses de treball, i que s’ha seguit l’ordre de prelació establert per aquestes, no cal conèixer la identitat d’aquelles persones que figuren a les borses i que no han estat mai nomenades, ni han arribat a treballar a la Diputació, ni a ser retribuïdes amb càrrec als fons públics. El fet de figurar en la borsa de treball no només permet qualificar una persona com a demandant de feina, sinó que ofereix informació sobre la puntuació obtinguda, la valoració dels seus mèrits i capacitats professionals i la posició que ocupa en una llista ordenada en funció d’aquests. A aquests elements qualitatius s’ha d’afegir l’aspecte quantitatiu del gran nombre de persones afectades per la sol·licitud d’accés, que es refereix a un cinquantena de borses de treball, algunes d’elles formades per molts integrants. Per tant, la informació relativa a les borses de treball s’ha de facilitar al sindicat de manera pseudonimitzada, indicant les cinc darreres xifres del DNI de les persones que en formen part. Els ciutadans tenen, en principi, dret a que la informació se’ls lliuri en el format que sol·licitin. L’article 36.2 LTAIPBG enumera una sèrie de circumstàncies que poden justificar que l’Administració lliuri la informació en un format diferent del sol·licitat, però per tal de poder-s’hi emparar cal que motivi expressament la raó que concorri en el cas concret, com exigeix l’article 34.4.c LTAIPBG. El format electrònic reutilitzable té ple sentit en peticions d’informació com les considerades, que donen lloc a grans quantitats de pàgines i dades i en què resulta essencial poder fer cerques, creuar i tractar les dades per tal de satisfer la finalitat que motiva l’accés. Paraules clau: Diputació. Sindicat. Personal. Borses de treball. Nomenaments. Límits. Dades personals. Format. Format reutilitzable. Gratuïtat de l’accés. Mediació. Ponent: Oriol Mir Puigpelat. Antecedents 1. El 22 de desembre de 2016 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 509/2016 i 510/2016, presentades per la Secció Sindical de Comissions Obreres a la Diputació de Barcelona contra la manca de resolució per part d’aquesta Diputació de la sol·licitud d’accés a informació que s’indica a l’antecedent següent i front la informació lliurada en relació amb la sol·licitud que s’indica a l’antecedent 3, respectivament. El sindicat reclamant vol que les reclamacions es tramitin a través del procediment de mediació (ho fa a la pròpia reclamació, en el cas de la 510/2016, i mitjançant escrit de 2 de febrer de 2017, en el cas de la 509/2016, atesa l’estreta connexió entre ambdues). 2. El 15 de novembre de 2016, el sindicat reclamant presenta al registre de la Diputació de Barcelona la sol·licitud d’accés a informació següent, que es troba en l’origen de la Reclamació 509/2016: “A la documentació que els sindicats i la Junta de Personal rebem trimestralment en relació a les borses a la Diputació de Barcelona podem constatar que hi ha 101 borses actives (Informe a 2 de novembre de 2016, núm. Registre 1600056265). Tot i que ens informeu de quines són les borses actives, no disposem de la relació nominal de 52 borses. Per tant, aquesta és la relació de borses [de les quals] encara no hem rebut informació: [relació de les borses en qüestió]. D’acord amb el dret d’accés a la informació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern [LTAIPBG], i per necessitat de la nostra activitat sindical voldríem sol·licitar les següents informacions: - La relació nominal d’aquestes borses de treball. A més, en relació a totes les borses de treball volem tenir la següent informació: - De la relació nominal, volem saber quines persones han treballat o estan treballant de manera contínua o discontínua. - Volem saber la duració d’aquests nomenaments. Finalment, ens consta que algunes persones per motius d’urgència (prèvia presentació només del seu currículum), estan treballant actualment a la Diputació de Barcelona sense formar part de cap borsa de treball activa. - Volem saber el nombre d’aquests. - EI lloc on treballen. - Duració dels nomenaments. Volem que aquesta informació se’ns lliuri amb format electrònic”. L’escrit conclou amb algunes consideracions crítiques sobre la gestió que la Diputació duu a terme de les borses de treball. 3. Unes setmanes abans, el 17 d’octubre de 2016, el mateix sindicat reclamant havia presentat al registre de la Diputació de Barcelona la sol·licitud d’accés a informació següent, que es troba en l’origen de la Reclamació 510/2016: “D’acord amb el dret d’accés a la informació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i per necessitat de la nostra activitat sindical voldríem sol·licitar les següents informacions [...] respecte a la borsa de treball S- 11/11, d’Auxiliar de geriatria: - El nombre de nomenaments efectuats des de la data de resolució, el mes de novembre 2012 fins avui. - Volem les dades disgregades per anys i mesos. - De tots els nomenaments efectuats com a Auxiliar de geriatria des del novembre de 2012, volem saber quins corresponen a persones que formen part de la borsa S-11/11 i quins no. - Dels nomenaments efectuats a persones que no formen part de la borsa, volem saber la durada d’aquests. Volem que aquesta informació se’ns lliuri amb format electrònic”. 4. Amb anterioritat a la presentació de la reclamació davant la GAIP, la Diputació només dona resposta a la sol·licitud indicada en l’antecedent 3. Ho fa mitjançant un escrit de 10 de novembre de 2016, notificat el 18 de novembre, al qual s’adjunta una relació de 145 pàgines amb la relació de nomenaments d’auxiliars de geriatria produïts entre l’1 de novembre de 2012 fins el 31 d’octubre de 2016, amb indicació del codi d’empleat, del règim de dedicació horària, de la data inicial i final de cada nomenament, de la seva durada, de la borsa de treball de què prové l’empleat (aquest camp es deixa en blanc quan l’empleat no formava part de cap borsa de treball) i del motiu del nomenament (substitució per vacances, reducció horària, acumulació de baixes, etc.). Aquesta informació es lliura en paper. 5. En no rebre resposta a la sol·licitud de 15 de novembre de 2016, i considerar que la resposta donada per la Diputació a la sol·licitud de 17 d’octubre de 2016 “no s’ajusta al format demanat ni al contingut demanat” (també es considera que “la informació subministrada és molt densa i poc clara”), el sindicat presenta la seva reclamació davant la GAIP el 22 de desembre de 2016, com s’ha dit. 6. El mateix 22 de desembre de 2016 la GAIP confirma la recepció d’ambdues reclamacions al sindicat reclamant. L’11 de gener de 2017, després que el sindicat les esmeni, la GAIP comunica la presentació d’ambdues reclamacions a la Diputació de Barcelona i li demana l’expedient, així com un informe jurídic sobre aquelles. 7. El 24 de gener de 2017 la Diputació de Barcelona tramet a la GAIP, en relació amb la Reclamació 509/2016, un informe jurídic del seu Servei de Relacions Col·lectives i Suport Jurídic de 13 de desembre de 2016 elaborat arran de la sol·licitud que es troba en el seu origen, en què es conclou que la informació serà lliurada al sindicat, però de manera dissociada –identificant els empleats amb un codi–, d’acord amb el criteri expressat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) en el Dictamen 41/2016 (que es transcriu parcialment), i a mesura que es vagin obtenint les dades, “tenint en compte el volum i la complexitat del procés d’obtenció i confecció dels llistats” i la necessitat de “garantir en tot cas l’atenció de les necessitats pròpies del servei”. El mateix 24 de gener la Diputació informa la GAIP que ha lliurat al sindicat reclamant la relació nominal d’una sèrie addicional de borses de treball, i li facilita la relació de nomenaments corresponents a les borses dels anys 2007, 2008 i 2009, per tal que la GAIP la faci arribar al sindicat. 8. El 24 de gener de 2017 la Diputació també tramet a la GAIP un informe sobre la Reclamació 510/2016 de la cap del Servei de Relacions Col·lectives i Suport Jurídic, amb data de 19 de gener, en què es considera que la informació lliurada satisfà plenament la sol·licitud formulada pel sindicat reclamant. Es justifica la dissociació de les dades personals dels empleats sobre la base de l’informe dels serveis jurídics de la Diputació esmentat en l’antecedent anterior. 9. El 26 de gener de 2017 la GAIP trasllada al sindicat reclamant la documentació tramesa per la Diputació en relació amb la Reclamació 509/2016 perquè presenti les al·legacions que consideri oportunes i manifesti si vol que aquesta reclamació es tramiti mitjançant el procediment de mediació, com en el cas de la Reclamació 510/2016. 10. El 2 de febrer de 2017 el sindicat reclamant adreça un escrit a la GAIP en què manifesta que vol que la Reclamació 509/2016 es tramiti també mitjançant el procediment de mediació. Després de rebre aquest escrit, el mateix 2 de febrer de 2017 es tramet al sindicat l’informe de la Diputació relatiu a la Reclamació 510/2016 perquè presenti les al·legacions que consideri oportunes. 11. El 7 de febrer de 2017 la GAIP demana a l’APDCAT que emeti l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG. Aquesta petició comporta una ampliació en quinze dies del termini de resolució, d’acord amb l’article 42.9 LTAIPBG. 12. El 13 de febrer de 2017 la Diputació tramet a la GAIP un segon lliurament de la informació objecte de la Reclamació 509/2016, corresponent als nomenaments de les borses dels anys 2010, 2011 i 2012. El 22 de febrer de 2017 la Diputació tramet a la GAIP el tercer i últim lliurament d’informació relacionada amb la Reclamació 509/2016. En aquesta ocasió es lliura la informació dels nomenaments de les borses dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016, així com la informació sobre les persones que han treballat l’any 2016 o estan treballant a la Diputació sense formar part de cap borsa activa. La Diputació informa que ha lliurat tota aquesta informació directament al sindicat reclamant. 13. El 27 de febrer de 2017 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT sobre la Reclamació 510/2016. L’informe arriba a la conclusió següent: “La normativa de protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés dels representants dels treballadors de la secció sindical de CCOO a la identitat de les persones nomenades com a auxiliars de geriatria a la Diputació, al fet de si aquestes formaven part o no de la borsa de treball i a la durada dels nomenaments”. 14. L’1 de març de 2017 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT sobre la Reclamació 509/2016. La seva conclusió és la següent: “La normativa de protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés dels representants dels treballadors de la secció sindical de CCOO a la identitat de les persones que ocupen o han ocupat un lloc de treball a la Diputació durant un període de temps concret, i a la duració dels nomenaments. Pel que fa a l’accés a la relació nominal de les persones que formen part de les borses de treball i no han estat seleccionades per ocupar un lloc de treball concret, la normativa de protecció de dades hauria de portar a facilitar aquesta informació de manera seudonimitzada, assignant a cada persona treballadora un codi que no permeti arribar a identificar-la. Quant a la informació relativa al nombre de persones que estan treballant actualment a la Diputació sense formar part de cap borsa de treball activa, al lloc on treballen i a la duració dels nomenaments, atès que el sol·licitant no demana la seva identificació, no hi ha obstacle en facilitar aquesta informació de manera que no es pugui identificar les persones afectades. En cas que sigui possible la identificació indirecta de la persona que ocupa un determinat lloc de treball, tampoc hi hauria obstacle per a l’accés atès que regeix el règim de publicitat dels nomenaments i el règim d’accés exposats en el fonament jurídic IV”. 15. El 3 de març de 2017 la GAIP tramet a la Diputació i al sindicat reclamant ambdós informes de l’APDCAT i demana a aquest últim que, en cas que consideri que cal continuar amb el procediment de reclamació, precisi la informació que manca o que hauria de ser completada. 16. El 7 de març de 2017 el sindicat adreça a la GAIP un escrit amb les al·legacions següents sobre ambdues reclamacions: “Volem informar-vos que des de CCOO volem seguir amb la corresponent tramitació, mitjançant procediment de mediació. Us precisem el perquè de la nostra petició. El nostre objectiu és avaluar la correcta utilització per part de la Diputació de Barcelona de les borses de treball. Fins ara, tal com vam indicar en la nostra reclamació, de les més de 100 borses no teníem cap informació de 52 (tot i haver-ho reclamat moltes vegades). Per tant, per una banda, no teníem totes les borses, però tampoc no podíem conèixer si es respectava l’ordre de prelació de les borses i fins i tot, si hi havia persones que no formaven part de les borses que treballaven habitualment, mentre que d’altres formant part d’una borsa no treballaven... La informació que ens dona la diputació és: - Llistat nominal de les Borses de treball (nom i cognoms) - Llistat dels nomenaments (número d’empleat) - Llistat dels nomenaments de persones fora borsa (número orgànic i número d’empleat). Nosaltres entenem que tot i atenent el que indica APDCAT es podria trobar una formula per a interrelacionar aquests llistats. En cas contrari, com podríem comprovar la correcta utilització de la borsa (respectar ordre de prelació, per exemple)? Nosaltres tenim una proposta que voldríem exposar amb l’objectiu d’arribar a un acord amb la Diputació que respectés el nostre dret a la informació per exercir de manera efectiva les nostres funcions sindicals i el dret a la protecció de dades. A més que fem evident que el format en paper no és el que vam sol·licitar”. 17. El 8 de març de 2017 la GAIP tramet a la Diputació aquestes al·legacions del sindicat i l’informa que properament es convocarà la primera sessió de mediació. 18. La sessió de mediació sobre les Reclamacions 509/2016 i 510/2016 té lloc el 20 de març de 2017 a la seu de la GAIP, en presència de la persona mediadora i de la secretària tècnica d’aquesta Comissió. La sessió finalitza sense acord de les parts. 19. El 22 de març de 2017, després de la sessió de mediació, el sindicat tramet a la GAIP un document amb tres propostes diferents de comunicació als sindicats de les dades d’execució de les borses de treball de la Diputació de Barcelona, que al seu parer permeten “conjugar tant el nostre dret al control efectiu de les Borses com a la protecció de dades”. 20. En no assolir-se un acord de mediació, cal que la GAIP es pronunciï sobre la reclamació, de conformitat amb l’article 42.6 LTAIPBG i l’apartat 18.1 del Manual de mediació de la GAIP. D’acord amb l’article 42.4 LTAIPBG, el procediment ha estat suspès mentre s’ha convocat i ha tingut lloc la mediació. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les reclamacions Atesa l’estreta connexió existent entre aquestes dues reclamacions, que tenen les mateixes parts, un objecte molt similar i una tramitació paral·lela, resulta procedent acumular-les a l’empara de l’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i dictar una única resolució per a totes dues. 2. Informació demanada i objecte de la reclamació Com es desprèn dels antecedents, les reclamacions tenen en el seu origen dues sol·licituds de la Secció Sindical de Comissions Obreres a la Diputació de Barcelona mitjançant les quals aquest sindicat vol obtenir informació sobre les borses de treball actives d’aquesta Diputació, per tal de controlar-ne la seva correcta execució. En l’actualitat existeix un centenar de borses de treball actives, per a diferents places i especialitats professionals (arquitecte, arquitecte tècnic, tècnic superior informàtic, infermer, metge general, auxiliar administratiu, oficial fuster, etc.), que inclouen les persones disposades a cobrir, mitjançant nomenament de personal funcionari interí, possibles suplències del personal de plantilla de la Diputació. Les borses de treball són el resultat d’un procés selectiu derivat de convocatòria pública oberta a qualsevol persona (torn lliure) o, en alguns casos, restringida al personal de la pròpia Diputació (torn restringit, promoció interna), que finalitza mitjançant resolució que ordena els candidats finalment seleccionats en funció de la puntuació obtinguda a les diferents proves del procés. No tots els aspirants, per tant, acaben formant part de la borsa de treball, sinó només aquells que superen el procés selectiu. I els qui el superen queden integrats a la llista per ordre decreixent, en funció de la puntuació obtinguda, de manera que els qui obtenen millor puntuació són els primers a ser cridats (nomenats com a funcionaris interins) en cas que es necessiti cobrir alguna suplència. El sistema de les borses de treball tracta, així, de garantir el compliment dels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat que exigeix l’article 10.2 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), en la selecció dels funcionaris interins de les diverses administracions públiques. El sindicat reclamant, mitjançant les sol·licituds d’accés que es troben en l’origen d’aquestes reclamacions, vol obtenir informació sobre les borses de treball i sobre el personal interí que treballa en l’actualitat a la Diputació sense formar part de cap borsa activa, per tal de comprovar que se segueixi efectivament l’ordre de prelació contingut a les borses i que aquestes compleixin el paper que els correspon en la garantia dels esmentats principis de selecció del personal interí. La Diputació de Barcelona ha lliurat al sindicat reclamant la major part de la informació sol·licitada. En el cas de la borsa de treball d’auxiliar de geriatria (Reclamació 510/2016) ho va fer abans que es presentés la reclamació, mentre que en el de la resta de borses de treball i del personal que no prové de cap borsa (Reclamació 509/2016) ho ha fet després que aquesta fos presentada, en els termes que s’indiquen als antecedents. Les discrepàncies que romanen entre el sindicat reclamant i la Diputació de Barcelona, i que han impedit l’assoliment d’un acord en la sessió de mediació, són les següents: En primer lloc, el sindicat qüestiona el fet que no pugui interrelacionar els diversos llistats proporcionats per la Diputació, ja que, d’una banda, se li ha lliurat un llistat nominal (amb noms i cognoms) de les diverses borses de treball (com havia demanat i venia fent amb anterioritat la Diputació) i, de l’altra, se li han facilitat els llistats dels nomenaments efectivament produïts (tant dels empleats que provenen de borses, com dels que no) de manera pseudoanonimitzada, mitjançant un codi per a cada persona (el seu número d’empleat). Això impedeix que el sindicat pugui creuar ambdós tipus de llistats i comprovar, p. ex., que, a l’hora de fer els nomenaments, la Diputació hagi seguit l’ordre de prelació de les borses de treball. Per evitar aquest problema, el sindicat proposa (antecedent 19) que s’empri un mateix tipus d’identificador per referir-se a les persones que formen part de les borses i que són finalment nomenades, ja sigui el seu nom, el seu DNI (al llistat de les borses de treball seria suficient amb indicar els cinc últims dígits) o un número encriptat que les relacioni fefaentment (hash). En segon lloc, el sindicat qüestiona que se li hagi lliurat la informació en paper, quan l’havia sol·licitada en format electrònic. Aquests dos punts de discrepància són, per tant, aquells en què s’ha de centrar aquesta resolució. 3. El límit de la protecció de dades personals i el dret d’accés a la informació sol·licitada El primer punt de discrepància a què s’acaba d’al·ludir planteja la qüestió de la incidència que pot tenir en aquest cas el límit de la protecció de dades personals (articles 23 i 24 LTAIPBG), i si pot impedir o condicionar el lliurament de la informació sol·licitada pel sindicat. Tal com fa l’APDCAT en els informes emesos durant la tramitació d’aquestes dues reclamacions (antecedents 13 i 14), s’ha de distingir l’accés a les dades personals sol·licitades de totes les persones que formen part de les borses de treball, de l’accés a les dades d’aquelles que (formant part o no d’una borsa de treball) són nomenades per ocupar efectivament llocs de treball a la Diputació de Barcelona. Mentre l’accés per part del sindicat reclamant a aquestes últimes és inqüestionable, l’accés a les primeres resulta més problemàtic. Com aquesta Comissió ha assenyalat en nombroses ocasions (entre d’altres, a les Resolucions de les reclamacions 28/2015 i 51/2016), un principi bàsic del règim jurídic dels empleats públics és el de publicitat dels seus nomenaments, publicitat que es justifica tant per les funcions públiques que exerceixen, com pel fet que siguin retribuïts a càrrec dels pressupostos públics, i que ve imposada tant per la normativa de funció pública, com per la de transparència. L’EBEP, al seu article 62.1.b, obliga a publicar el nomenament dels funcionaris de carrera al diari oficial corresponent, i al seu article 10.5 disposa que als funcionaris interins els és aplicable, quan sigui adequat a la naturalesa de la seva condició, el règim general dels funcionaris de carrera. Com s’ha vist abans, l’article 10.2 EBEP estableix que “la selecció de funcionaris interins s’ha de dur a terme mitjançant procediments àgils que han de respectar en tot cas els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat”, de la mateixa manera que els articles 55.2 i 78.1 EBEP exigeixen que es respecti el principi de publicitat en la selecció del personal funcionari i laboral i en la provisió de llocs de treball del personal funcionari. Més concretament, l’article 291 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, només permet exceptuar la selecció mitjançant convocatòria pública i concurs del personal interí i del personal laboral no permanent dels ens locals en “casos de màxima urgència” (apartat 1: “El personal interí i el personal laboral no permanent són seleccionats mitjançant convocatòria pública i pel sistema de concurs, llevat dels casos de màxima urgència”), i exigeix fins i tot en aquests casos que el nomenament o la contractació siguin publicats al BOP i al DOGC i comunicats al Ple de l’ens local respectiu (apartat 3: “En el cas de màxima urgència, el nomenament del funcionari o la contractació de personal s’han de publicar al BOP i al DOGC, i se n’ha de donar coneixement al ple en la primera sessió que tingui”). La nova legislació de transparència es fa ressò d’aquesta llarga tradició de publicitat del nomenament dels empleats públics i inclou la informació sobre “les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal” entre les obligacions de publicitat activa de totes les administracions catalanes (article 9.1.e LTAIPBG). Aquest principi de publicitat garantit per la legislació vigent comporta que el sindicat reclamant hagi de poder accedir a la identitat de les persones que han estat nomenades per ocupar un lloc de treball a la Diputació de Barcelona, encara que sigui per un o diversos lapses breus de temps. Com assenyala l’APDCAT, la finalitat esgrimida pel sindicat de controlar la correcta aplicació de les borses de treball justifica també que pugui accedir a la informació demanada sobre la durada dels nomenaments respectius i sobre el fet que la persona en qüestió formi part o no d’alguna de les borses de treball actives de la Diputació, informació que és idònia, necessària i proporcionada per tal d’exercir aquell control. En canvi, com també sosté l’APDCAT, l’accés a la identitat de totes les persones que integren les diverses borses de treball no resulta necessari per satisfer aquesta finalitat de control de la correcta utilització de les borses perseguida pel sindicat amb la sol·licitud d’accés. Efectivament, per tal de comprovar que les persones que han estat nomenades i que treballen o han treballat a la Diputació provenen de les diverses borses de treball, i que s’ha seguit l’ordre de prelació establert per aquestes, no cal conèixer la identitat d’aquelles persones que figuren a les borses i que no han estat mai nomenades ni han arribat a treballar a la Diputació (ni a ser retribuïdes amb càrrec als fons públics). Revelar la seva identitat sense el seu consentiment suposa, així, una restricció del seu dret fonamental a la protecció de dades innecessària per a la finalitat que es pretén assolir amb el dret d’accés i, per tant, desproporcionada i no justificada, que no supera el judici ponderatiu requerit per l’article 24.2 LTAIPBG. Cal tenir en compte que el fet de figurar en la borsa de treball no només “permet qualificar una persona com a demandant de feina i la revelació d’aquesta informació pot tenir conseqüències per a la persona afectada, tant en el plànol estrictament personal i familiar com en l’econòmic, social o laboral”, com assenyala l’APDCAT, sinó que ofereix informació sobre la puntuació obtinguda per la persona, la valoració dels seus mèrits i capacitats professionals i la posició que ocupa en una llista ordenada en funció d’aquests. Accedir a aquestes dades de persones que, tot i superar un procés selectiu competitiu, no han arribat a treballar a l’Administració ni a ser retribuïdes amb càrrec als fons públics, només podria arribar a estar justificat si es perseguís comprovar la legalitat del propi procés de selecció que ha donat lloc a la confecció final de la borsa de treball, i aquest accés fos necessari a tal fi, però no és aquesta, com s’ha dit, la finalitat pretesa pel sindicat reclamant, que no qüestiona la conformació de les borses, sinó els nomenaments posteriors i la seva aplicació. A aquests elements qualitatius s’ha d’afegir l’aspecte quantitatiu del gran nombre de persones afectades per la sol·licitud d’accés, que es refereix a un cinquantena de borses de treball, algunes d’elles formades per molts integrants. A més, com es desprèn dels antecedents i, en particular, de la proposta recollida a l’antecedent 19, el sindicat reclamant pretén anar demanant periòdicament aquesta mateixa informació en el futur, sobre totes les borses actives de la Diputació, per tal de fer el seguiment de la seva correcta aplicació. Resulta manifestament desproporcionat revelar tanta informació personal de tantes persones per a una finalitat que no la requereix. Per aquests motius, aquesta Comissió comparteix el criteri de l’APDCAT quan considera que la informació relativa a les borses de treball s’ha de facilitar al sindicat de manera pseudonimitzada. Per tal de facilitar i garantir la fiabilitat d’aquesta pseudoanonimització, sembla raonable atendre la proposta del sindicat reclamant i indicar les darreres cinc xifres del DNI de les persones que integren les borses. La Diputació de Barcelona, tot i afirmar en l’informe de 13 de desembre de 2016 (antecedent 7) que subministraria la informació sol·licitada d’acord amb aquest criteri de l’APDCAT (que aquesta havia manifestat en dictàmens precedents com el que cita l’informe), en realitat fa tot el contrari: lliura al sindicat reclamant la relació nominal de totes les borses de treball, com venia fent fins ara (mitjançant llistes on els integrants de la borsa estan identificats amb els seus noms i cognoms), i, en canvi, ofereix la informació sobre els nomenaments de manera pseudoanonimitzada, referint-se a les persones nomenades mitjançant un codi (d’empleat) i sense indicar els seus noms i cognoms. Aquesta pseudoanonimització pot estar justificada en el cas de la relació de persones nomenades que no provenen de cap borsa de treball, perquè aquí de fet el sindicat no demanava la seva identificació, però no ho està en el cas d’aquelles que formaven part d’una borsa, ja que respecte d’aquestes sí es demana la identitat. En pseudoanonimitzar les dades dels nomenaments i oferir un codi enlloc del nom i cognoms, que és la dada que consta en els llistats de les borses de treball, s’impedeix, a més, que el sindicat pugui creuar ambdós tipus de llistes i comprovar que les borses de treball s’apliquin correctament i se segueixi l’ordre de prelació de candidats establert en elles. Es frustra, així, en gran part, la finalitat de la sol·licitud d’accés que dóna lloc a la Reclamació 509/2016. A la vista de tot l’anterior, i partint de la base que, com afirma el sindicat, resulta imprescindible que s’usi un mateix tipus d’identificador per referir-se a les persones que formen part de les borses i que són finalment nomenades, cal que la Diputació de Barcelona torni a lliurar al sindicat la informació següent: - La relació de les borses de treball sol·licitades, de manera pseudoanonimitzada, on les diverses persones apareguin identificades amb les cinc darreres xifres del seu DNI i no pas amb el seu nom i cognoms. - La relació de nomenaments de persones provinents de les borses de treball, on les diverses persones apareguin identificades amb el seu nom i cognoms i amb les cinc darreres xifres del seu DNI. Cal també que el sindicat reclamant destrueixi les relacions nominals de borses de treball que li ha facilitat la Diputació. 4. El format de la informació lliurada El segon aspecte controvertit, com s’ha dit al fonament jurídic 2, és el del format en què s’ha lliurat la informació al sindicat. A les dues sol·licituds que es troben en l’origen de les reclamacions que són objecte d’aquesta resolució el sindicat va demanar expressament que la informació li fos lliurada “amb format electrònic”, i la Diputació li ha facilitat en paper, sense justificar els motius d’aquest canvi de format. A la sessió de mediació celebrada el 20 de març de 2017 (antecedent 18) el sindicat precisa que vol disposar de la informació en un format electrònic reutilitzable. L’article 36.1 LTAIPBG estableix que “si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies”. Els ciutadans tenen, per tant, en principi, dret a que la informació se’ls lliuri en el format que sol·licitin. L’apartat 2 d’aquest mateix article 36 LTAIPBG enumera una sèrie de circumstàncies que poden justificar que l’Administració lliuri la informació en un format diferent del sol·licitat, però per tal de poder-s’hi emparar cal que motivi expressament la raó que concorri en el cas concret. Així ho exigeix l’article 34.4.c LTAIPBG, quan obliga a motivar les resolucions “que estableixen com a forma d’accés a la informació un format diferent al demanat”. La Diputació de Barcelona, com s’ha dit, no ha motivat la concurrència de cap de les circumstàncies enumerades en l’article 36.2 LTAIPBG. Cap d’elles sembla concórrer, a més, en el cas concret, ja que les dades es troben disponibles en format electrònic, com palesa el fet que la Diputació l’hagi feta arribar en aquest format a la GAIP durant la tramitació de les reclamacions (antecedents 7 i 12). Pel que fa al concret tipus de format electrònic en què s’ha de lliurar, les sol·licituds del sindicat, certament, no el precisen. Tanmateix, a sol·licituds precedents del mateix sindicat, i que la pròpia Diputació ha fet arribar a aquesta Comissió, s’assenyala expressament la preferència per formats reutilitzables com el Word o l’Excel, formats que tenen ple sentit en peticions d’informació com les ara considerades, que donen lloc a grans quantitats de pàgines i dades i en què resulta essencial poder fer cerques, creuar i tractar les dades (reordenant-les segons criteris diversos, fusionant-les en un mateix document, afegint noves columnes amb anotacions, etc.) per tal de satisfer la finalitat que motiva l’accés. A la vista de la finalitat de l’accés, del seu objecte i dels esmentats antecedents, la Diputació hauria hagut de demanar al sindicat que precisés el tipus de format electrònic en què desitjava la informació, tal com estableix l’article 28 LTAIPBG, abans de dedicar els recursos humans que consta que ha esmerçat per atendre les sol·licituds d’accés i lliurar-la en paper. De l’anterior es desprèn que la Diputació de Barcelona ha de tornar a lliurar al sindicat tota la informació sol·licitada (en els termes precisats en el fonament jurídic anterior) en el format electrònic reutilitzable que aquest li indiqui, llevat que acrediti que el sistema informàtic emprat en la gestió de les dades no li permeti exportar-les en cap format reutilitzable. En aquest cas, haurà de lliurar tota la informació en el format electrònic en què l’ha feta arribar a aquesta Comissió (PDF cercable, no com a imatge). Tal com estableix l’article 37.1 LTAIPBG, en existir les dades en format electrònic, cal que siguin lliurades al sindicat gratuïtament i per correu electrònic. En cas que s’hagi exigit al sindicat el pagament de la contraprestació prevista a l’article 37.2 LTAIPBG per a l’obtenció de les còpies en paper, se li hauran de retornar els imports satisfets. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen pel cas d’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de març de 2017, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 509/2016 i 510/2016. 2. Estimar parcialment les Reclamacions 509/2016 i 510/2016 i declarar el dret del sindicat reclamant a que la Diputació de Barcelona li lliuri la informació sol·licitada (antecedents 2 i 3), en els termes precisats en el fonament jurídic 3, i en el format electrònic establert en el fonament jurídic 4. 3. Requerir a la Diputació de Barcelona que, en el termini màxim de deu dies des de la notificació d’aquesta Resolució, trameti al sindicat reclamant la informació indicada a l’apartat 1. 4. Requerir a la Diputació de Barcelona que, en cas que hagi exigit al sindicat el pagament de la contraprestació prevista a l’article 37.2 LTAIPBG per a l’obtenció de les còpies en paper, li retorni els imports satisfets. 5. Requerir al sindicat reclamant que destrueixi les relacions nominals de borses de treball que li ha facilitat la Diputació de Barcelona. 6. Requerir a la Diputació de Barcelona que informi la GAIP sobre el compliment d’aquesta Resolució tan bon punt es produeixi. 7. Convidar el sindicat reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 509/2016 i 510/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 28 de març de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.