Pérdida de objeto 16/10/2020 · 29 días en resolverse

Solicitud de información sobre la carretera C-14 entre Coll de Nargó y Oliana y resultado por pérdida de objeto

Una fundación privada solicitó información sobre la titularidad y costes de canalizaciones de telecomunicaciones en la C-14 al Departament de Territori i Sostenibilitat. Tras alegar silencio administrativo, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información el mismo día de la presentación de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el art. 39.1 LTAIPBG.
2 La satisfacción extemporánea de la solicitud de información conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
3 El solicitante incumplió el deber de informar a la GAIP sobre la recepción de la información, provocando un gasto innecesario de recursos públicos.

Texto completo

Resolució 572/2020, de 16 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 498/2020 Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat Informació reclamada: Sobre la C-14 entre Coll de Nargó i Oliana. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Cal posar de manifest el comportament inadequat de l’entitat reclamant, a qui la GAIP va recordar expressament, en la comunicació de l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, el deure d’informar puntualment a la Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació plantejada i que, en especial, tenia que traslladar-li immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la reclamació rebudes mentre duri la seva tramitació. L’entitat reclamant ha incomplert aquest deure, motivant d’aquesta manera que s’esmercessin recursos públics, del DTS i de la GAIP, en la tramitació d’una reclamació totalment sobrera des del mateix dia de la seva presentació. Paraules clau: Generalitat. Entitats. Carreteres. Infraestructures de telecomunicacions. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Seguiment diligent de la reclamació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 de setembre de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 498/2020, presentada per una fundació privada contra el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de juliol de 2020 l’entitat reclamant presenta al web de transparència de la Generalitat de Catalunya la sol·licitud següent: Aquesta sol·licitud és per tenir informació pública s obre la carretera C-14 entre els punts quilomètrics 156,3 i 144,2 als municipis de Coll de Nargó i Oliana: 1. quina administració és la titular de la carretera esmentada 2. quina administració i persona jurídica, si és el cas, va pagar les obres de qualsevol de les canalitzacions que hi ha a la carretera, les quals és possible utilitzar-les per operadors de telecomunicacions, i quin és el detall dels imports pagats per cada part 3. quins són els operadors de telecomunicacions que actualment utilitzen les canalitzacions 4. quins imports paguen aquests operadors de telecomunicacions per l'ús d'aquest tram en els darrers cinc anys, en quins conceptes i quines són les reclamacions que els ha fet la Generalitat, si és el cas 5. si algun dels operadors de telecomunicacions utilitza alguna canalització d'aquest tram i no paga la taxa per ocupació del domini públic, quin és el document que l'eximeix del pagament d'aquesta taxa i d'altres. Demana rebre la informació sol·licitada per correu electrònic i en format PDF. 3. La Reclamació presentada el 17 de setembre de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud, excepte l’acusament de rebuda. 4. El 22 de setembre de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 23 de setembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DTS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Departament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 28 de setembre de 2020 la GAIP rep còpia de la comunicació del DTS a la persona reclamant amb la qual li facilita el que sembla ser la informació sol·licitada. El DTS acredita la notificació d’aquesta informació a la persona reclamant el dia 17 de setembre del 2020. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment (concretament, el mateix dia que l’entitat reclamant va presentar aquesta Reclamació). Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per l’entitat reclamant. Cal posar de manifest el comportament inadequat de l’entitat reclamant, a qui la GAIP va recordar expressament, en la comunicació de l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, el deure d’informar puntualment a la Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació plantejada i que, en especial, tenia que traslladar-li immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la reclamació rebudes mentre duri la seva tramitació. L’entitat reclamant ha incomplert aquest deure, motivant d’aquesta manera que s’esmercessin recursos públics, del DTS i de la GAIP, en la tramitació d’una reclamació totalment sobrera des del mateix dia de la seva presentació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 d’octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 498/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr ibunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.