Solicitud de acceso a expedientes de impagos tributarios de una asociación de propietarios y desestimación por confidencialidad fiscal

Resolució 679/2022, de 12 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 486/2022 Administració reclamada: Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona Informació reclamada: Dades tributàries d’una associació de veïns. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: L’article 95 LGT disposa que: “Les dades, els informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària en el compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l’efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers”, llevat que la cessió tingui per objecte diversos supòsits concrets de col·laboració amb la Justícia o amb altres administracions, cap dels quals és assimilable al cas que ara ens ocupa. Aquest caràcter reservat de la informació obtinguda per l’administració tributària en l’exercici de les seves funcions d’exacció i recaptació d’impostos és conseqüència del reconeixement del dret dels obligats tributaris a la confidencialitat i no difusió de la informació sobre ells que hagi obtingut l’administració tributària, garantit per l’article 34.1.i LGT: “Constitueixen drets dels obligats tributaris, entre altres, els següents: (...) i) Dret, en els termes legalment previstos, al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària, que només poden ser utilitzats per a l’aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de sancions, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, excepte en els supòsits que preveuen les lleis.” De la seva banda, l’article 21.1.c LTAIPBG preveu que “el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”, i segons es desprèn de l’article 95 LGT abans transcrit, els procediments tramitats per l’administració tributària tindrien aquest caràcter secret establert per aquella llei. Igualment, l’apartat 2 del mateix article 21 LTAIPBG disposa que es pugui denegar o restringir l’accés a informació pública si té el caràcter de protegida d’acord amb una norma amb rang de llei, i novament cal dir que l’article 95 LGT servei de base legal declarant d’aquest caràcter reservat de la informació fiscal. Ambdós límits són, doncs, aplicables a l’accés a la informació obtinguda per l’administració tributària per a la liquidació de tributs i impostos, i en la seva ponderació caldrà tenir en compte l’interès públic en la informació igual que els drets i interessos privats legítims concurrents, d’acord amb l’article 22 LTAIPBG, que en el cas d’un obligat tributari identificat és un dret emparat i protegit explícitament per l’article 34.1.i LGT abans transcrit. Així, una ponderació adequada dels límits aplicables a la informació tributària podria permetre l’accés a la informació agregada i anonimitzada relacionada amb l’actuació de l‘administració tributària, dissociada de la identitat dels subjectes obligats als quals fa referència, però en canvi resultarà prevalent la protecció del dret a la confidencialitat de la informació tributària quan aquesta estigui associada o pugui associar-se sense dificultat a la identitat del subjecte tributari. D’acord amb l’exposat, cal concloure que la previsió de reserva de la informació tributària establerta en una norma de rang legal, com és l’LGT, ha d’actuar com a límit a l’accés a la informació que l’administració tributària disposi dels obligats tributaris d’acord amb l’article 21.1.c LTAIPBG i 21.2 LTAIPBG, i vist que en aquest cas la informació sobre l’exacció, pagament o reclamació de l’IBI i altres taxes es demana referida a una entitat perfectament identificada en la sol·licitud, cal concloure que no és possible facilitar l’accés parcial a la informació anonimitzada, resultant pertinent desestimar la reclamació. Paraules clau: Organismes. Tributs. Recaptació. Deute tributari. Reclamació contra desestimació. Informació fiscal. Confidencialitat dels procediments administratius. Informació reservada per llei. Mediador: Josep Mir Bagó Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 16 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 486/2022, presentada contra l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de març de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública: “Habiendo solicitado al Ayuntamiento de Castellar del Vallès el estado de las deudas tributarias de la Asociación de Propietarios sobre el impago de Tasas, impuestos, etc.... tras mediación con la GAIP, el propio ayuntamiento responde al acuerdo entre las partes que es la ORGT quien tiene el expediente completo de este procedimiento. Nuestra solicitud dice en palabras textuales: acceso y copia íntegra sin datos personales del expediente o expedientes referentes a los impagos por parte de la asociación de propietarios del impuesto en concepto de IBI y tasas, con el fin de poder fiscalizar si están registrados esos impagos, si no se están dejando prescribir de forma voluntaria por parte del Ayuntamiento, que acciones legales está emprendiendo el Ayuntamiento, para así poder emprender las acciones que consideremos oportunas, y a su vez, saber cuál es el motivo legal que no personal para emprender o dejar de emprender acciones administrativas y legales amparadas en el ordenamiento jurídico por parte del Ayuntamiento contra el impago reiterado del IBI y tasas por parte de la asociación de propietarios. La información pública que se solicita es aquello que dispone el Artículo 2 de la Ley 19/2014 de 29 de diciembre referente al expediente T/15228397. A su vez, solicitamos acceso a los expedientes obrantes desde el año 2007 al año 2017, también solicitado al ayuntamiento de Castellar del Vallès con número de instancia LGENT 2022/1482 toda la información relativa al pago o impago de los impuestos en concepto de IBI y tasas relativas a la Asociación de propietarios xxxx, tal y como se nos reconoce dicho derecho en el artículo 6 de la misma Ley 19/2014 de 29 de diciembre”. 3. La Reclamació presentada el 16 de maig de 2022 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta de la seva sol·licitud. 4. El 18 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 18 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’ORGT i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remet un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 6. El 27 de maig de 2022 l’ORGT comunica a la GAIP de la persona que el representarà en la sessió de mediació. 7. El 7 de juny de 2022 l’ORGT informa a la GAIP de la tercera persona afectada per la informació reclamada i li fa arribar l’informe jurídic sol·licitat el qual conclou: “Com a conclusió, és necessari insistir en que la LTAIPBG regula l’accés a la informació com a regla general, el qual es configura de manera amplia, però tenint en compte la naturalesa de la informació a la que es sol·licita accedir és necessari tenir present la normativa específica, que en aquest cas és la tributària. Atès que la LTAIPBG parteix d’un dret ampli i extens d’accés a la informació pública, això comporta que la limitació a aquest Dret s’ha de realitzar a tenor d’una interpretació estricta i restrictiva. Per tant, no es pot entendre el Dret a la informació com un Dret de caràcter absolut ni preferent al d’altres Drets, resultant d’aplicació les limitacions contingudes en la regulació específica, que en el cas que ens ocupa són les disposicions establertes a l’article 95 LGT i 51 i següents del TRLCI, motiu pel qual, entenem que procedeix la desestimació de la reclamació instada, i en conseqüència la denegació de la sol·licitud inicialment presentada. Igualment, l’accés a la informació pot comportar la vulneració de les disposicions relatives a la protecció de dades de caràcter personal de les persones físiques integrants de l’associació, que com hem manifestat no té per finalitat una activitat mercantil o lucrativa”. 8. El 9 de juny de 2022 la GAIP notifica l’informe de l’ORGT a la persona reclamant i la informació que si en un termini de cinc dies hàbils no presenta al·legacions en contra es posarà fi al procediment de Reclamació. 9. El 9 de juliol de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP: “Esperarem a la setmana de l'11 juliol per tal de resoldre aquesta reclamació. Vers la resposta de la Diputació de Barcelona, la mateixa no s'ajusta a la informació sol·licitada. És per això que sol·licitem ens indiquin en quines dates podrem dur a terme la mediació”. 10. El 16 de juny de 2022 la GAIP comunica la tercera part afectada que s’ha presentat la Reclamació 486/2022 i la informa que d’acord amb el què preveu l’article 34.1 RGAIP disposa d’un termini de 10 dies per a presentar les al·legacions o els documents que estimi oportuns en defensa dels seus drets o interessos. Així mateix, comunica a les parts l’ampliació del termini per a resoldre. 11. El 21 de juny de 2022 la GAIP rep la resposta següent de la persona que ha estat identificada per l’Administració com a representant de l’associació de propietaris afectada per l’accés, la tercera part afectada, en la que manifesta no tenir -hi cap relació des de fa anys. 12. El 12 de juliol de 2022 es celebra la primera sessió de mediació que finalitza sense l’acord de les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’acord en el procediment de mediació Dels antecedents es desprèn que la persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació previst a l’article 42.2. LTAIPBG, i que celebrada la sessió de mediació, les parts van mantenir discrepàncies, sens arribar a un acord, motiu pel qual el vocal mediador de la GAIP, d’acord amb l’article 37.5 RGAIP, va donar per finalitzada la mediació, i va informar a les parts, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG, que es continuaria amb la tramitació de la reclamació pel procediment ordinari, que finalitza aquesta resolució amb el pronunciament d’aquesta Comissió sobre el fons de la discrepància jurídica i l’adequació a dret de la pretensió d’accés a la informació, considerada en els termes en què es va formular i sotmetre a la decisió administrativa que aquesta Comissió ara revisa. 3. Accés a informació tributària o fiscal La informació que es reclama són els expedients referents als impagaments de l’IBI i altres impostos i taxes per part d’una associació de propietaris identificada a la sol·licitud, des de l’any 2007 fins al 2017, i es motiva en el seu interès en fiscalitzar si l’administració està realitzant accions per reclamar aquest deute tributari, o si l’està deixant prescriure de forma voluntària. L’Ajuntament ha derivat la reclamació a l’Organisme de Gestió Tributària (OGT) de la Diputació de Barcelona, que és qui actua com a administració tributària recaptant els impostos i taxes de l’Ajuntament per conveni. D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, aquesta informació és pública, ja que és informació relativa a l’exercici de funcions de l’OGT i es troba en poder d’un subjecte obligat per l’LTAIPBG, com ho és la Diputació de Barcelona, i com a tal, de conformitat amb l’article 18 LTAIPBG, s’hi pot exercir el dret d’accés, sens perjudici que pugui ser restringit per la concurrència d’algun límit establert en una norma de rang legal (article 20.1 LTAIPBG). L’OGT justifica la desestimació de l’accés a la informació en què la seva actuació en relació amb la recaptació de tributs és un procediment sotmès al règim de confidencialitat imposat per l’article 95 de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, General Tributària (LGT). Efectivament, l’article 95 LGT disposa que: “Les dades, els informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària en el compliment de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l’efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que siguin procedents, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers”, llevat que la cessió tingui per objecte diversos supòsits concrets de col·laboració amb la Justícia o amb altres administracions, cap dels quals és assimilable al cas que ara ens ocupa. Aquest caràcter reservat de la informació obtinguda per l’administració tributària en l’exercici de les seves funcions d’exacció i recaptació d’impostos és conseqüència del reconeixement del dret dels obligats tributaris a la confidencialitat i no difusió de la informació sobre ells que hagi obtingut l’administració tributària, garantit per l’article 34.1.i LGT: “Constitueixen drets dels obligats tributaris, entre altres, els següents: (...) i) Dret, en els termes legalment previstos, al caràcter reservat de les dades, informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària, que només poden ser utilitzats per a l’aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de sancions, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, excepte en els supòsits que preveuen les lleis.” De la seva banda, l’article 21.1.c LTAIPBG preveu que “el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”, i segons es desprèn de l’article 95 LGT abans transcrit, els procediments tramitats per l’administració tributària tindrien aquest caràcter secret establert per aquella llei. Igualment, l’apartat 2 del mateix article 21 LTAIPBG disposa que es pugui denegar o restringir l’accés a informació pública si té el caràcter de protegida d’acord amb una norma amb rang de llei, i novament cal dir que l’article 95 LGT servei de base legal declarant d’aquest caràcter reservat de la informació fiscal. Ambdós límits són, doncs, aplicables a l’accés a la informació obtinguda per l’administració tributària per a la liquidació de tributs i impostos, i en la seva ponderació caldrà tenir en compte l’interès públic en la informació igual que els drets i interessos privats legítims concurrents, d’acord amb l’article 22 LTAIPBG, que en el cas d’un obligat tributari identificat és un dret emparat i protegit explícitament per l’article 34.1.i LGT abans transcrit. Així, una ponderació adequada dels límits aplicables a la informació tributària podria permetre l’accés a la informació agregada i anonimitzada relacionada amb l’actuació de l‘administració tributària, dissociada de la identitat dels subjectes obligats als quals fa referència, però en canvi resultarà prevalent la protecció del dret a la confidencialitat de la informació tributària quan aquesta estigui associada o pugui associar-se sense dificultat a la identitat del subjecte tributari. D’acord amb l’exposat, cal concloure que la previsió de reserva de la informació tributària establerta en una norma de rang legal, com és l’LGT, ha d’actuar com a límit a l’accés a la informació que l’administració tributària disposi dels obligats tributaris d’acord amb l’article 21.1.c LTAIPBG i 21.2 LTAIPBG, i vist que en aquest cas la informació sobre l’exacció, pagament o reclamació de l’IBI i altres taxes es demana referida a una entitat perfectament identificada en la sol·licitud, cal concloure que no és possible facilitar l’accés parcial a la informació anonimitzada, resultant pertinent desestimar la reclamació. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 d’agost de 2022, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 486/2022, perquè es tracta d’informació fiscal relacionada amb un obligat tributari identificat, afectada pel límit previst a l’article 21.1.c i 21.2 LTAIPBG en relació amb la previsió legal de confidencialitat del procediment de recaptació d’impostos i taxes i de reserva de la informació fiscal obtinguda per a la liquidació d’impostos, establerta a l’article 95 LGT. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 486/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.