Acceso a resultados de pruebas de evaluación de competencias de 6º de primaria en centro educativo

Resolució 729/2019, de 21 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 469/2019 Administració reclamada: Departament d’Educació. CEIP President Salvans/Auró de Terrassa. Informació reclamada: Resultats de les proves d’avaluació de competències de 6è de primària. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: En aquest cas els efectes del silenci administratiu produït no poden ser estimatoris perquè en la informació sol·licitada hi concorre el límit legal dels drets dels menors d’edat (article 21.1.e LTAIPBG), tal com s’argumenta el fonament jurídic següent, i per a aquests casos l’article 35.2 de la mateixa Llei estableix expressament que el dret d’accés no es pot adquirir per silenci administratiu. L’informe del Departament argumenta que les dades sobre avaluació dels centres, com és el cas de la reclamada, poden donar lloc a l’elaboració de llistes o de rànquings i afavorir la segregació escolar, en la mesura que poden estigmatitzar centres determinats a causa dels resultats del seu alumnat i generar dinàmiques de reputació negativa que portarien a les famílies amb capacitat d’escollir altres centres a evitar-los; aquesta estigmatització inevitablement contaminaria cada una i cada un de les i dels seus alumnes, que són menors d’edat, en perjudici de la seva reputació personal i de les seves expectatives de promoció educativa, professional i social, i que per aquest motiu se’ls causaria el perjudici a què es refereix l’article 21.1.e LTAIPBG. Els mateixos drets i interessos dels menors que poden justificar la denegació de la informació sobre els resultats d’avaluació de les competències, per evitar que es puguin fer llistes o rànquings en perjudici de la reputació del centre i de l’alumnat, també justifiquen el contrari, és a dir, l’accés, quan qui demana la informació és un pare i la demana per controlar l’activitat de l’administració educativa i dels responsables del centre, a fi de promocionar el dret del seu fill a una educació de qualitat. Nogensmenys, també cal tenir en compte que el lliurament d’aquesta informació mitjançant una còpia digital o impresa comporta un major risc en relació amb la seva eventual difusió que la mera consulta mitjançant una entrevista presencial; si a més es té en compte que la persona reclamant accepta explícitament a la seva sol·licitud aquesta alternativa, per raons de cautela i prudència en la protecció d’unes dades la difusió de les quals podria causar perjudicis al centre i al seu alumnat, cal concloure que és procedent declarar el dret d’accés a la informació sol·licitada, si bé en la forma de consulta presencial en les dependències de l’escola; en aquesta consulta la persona reclamant ha de poder prendre nota de les dades facilitades, sense obtenir-ne còpia documental. Paraules clau: Generalitat. Escola pública. Educació. Avaluació dels centres. Reclamació contra silenci. Silenci administratiu. Límits. Drets dels menors. Segregació escolar. Accés limitat a consulta. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 d’agost del 2019 entra a la GAIP la Reclamació 465/2019, presentada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada als antecedents següents. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 d’abril de 2019 un col·lectiu anomenat “Assemblea del President Salvans”, format per famílies d’aquesta escola, que inclou la persona reclamant, demana a l’Escola President Salvans de Terrassa la informació següent: Dades històriques generalitzades – sense dades personals o subjectes a protecció de dades – de les proves d’avaluació de competències de 6é de primària dels últims 4 anys, amb la nota mitjana de cada competència de cada any. Afegeix que en cas que aquesta informació no es pugui lliurar documentalment es permeti la seva consulta en una entrevista presencial a les dependències de l’escola. 3. El 28 de juny de 2019, després d’invocar l’LTAIPBG i la seva condició de ciutadà, pare d’un nen escolaritzat i membre del Consell Escolar, la persona reclamant demana a l’Escola Auró de Terrassa diversa informació i reitera la presentació de la sol·licitud anterior. Demana rebre aquesta informació en format electrònic. 4. El 28 de juliol de 2019 la persona reclamant presenta una sol·licitud al web de la Generalitat, on fa referència a la sol·licitud anterior, indica que no ha rebut cap resposta sobre ella, ni sobre les sol·licituds anteriors a les quals fa referència, invoca els articles 33.1, 35.1 i 3 i 36.1 LTAIPBG i requereix el lliurament efectiu de la informació sol·licitada, ja que hauria vençut el termini establert legalment per donar resposta a la seva sol·licitud. 5. La Reclamació presentada el 20 d’agost de 2019 indica que el Departament d’Educació no hauria contestat la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior. 6. El 23 d’agost de 2019 la GAIP comunica l’admissió provisional de la Reclamació i informa a la persona reclamant de la seva escissió, a resultes de la qual la Reclamació 465/2019 tindria per objecte allò sol·licitat per primer cop el 28 de juny de 2019, la Reclamació 468/2019 tindria per objecte allò sol·licitat l’11 d’abril de 2019 (informació diversa sobre l’alumnat de l’escola) i la Reclamació 469/2019 tindria per objecte allò indicat a l’antecedent 2. 7. El 27 d’agost de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a el Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 2 de setembre de 2019 la persona reclamant informa a la GAIP de comunicacions mitjançant correu electrònic amb el Director dels Serveis Territorials tot comentant la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. En aquestes comunicacions la persona reclamant insisteix que no vol dades personals de ningú, sinó només informació quantitativa i no de cap família concreta. 9. El 20 de setembre de 2019 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que és conjunt per a les Reclamacions 465/2019, 468/2019 i 469/2019. Fa algunes consideracions sobre el fet que durant la tramitació de les sol·licituds de les que deriven les reclamacions citades la directora i altres membres de l’equip de direcció del centre haurien causat baixa, motiu pel qual s’hauria tingut que fer un nomenament provisional, fets que explicarien el retard en la tramitació de les respostes. També assenyala que la persona reclamant, atesa la seva condició de membre del Consell Escolar del centre, hauria pogut consultar almenys part de la informació sol·licitada. En relació amb la informació que és objecte d’aquesta Reclamació manifesta que es desestima; tot i que aquesta desestimació no va acompanyada directament d’una motivació concreta, és fàcil deduir que la seva justificació rau en les següents consideracions sobre la segregació escolar fetes en l’apartat de fonaments jurídics de l’informe: “En les peticions d’informació pública desglossada a nivell del centre educatiu el criteri seguit pel Departament d’Educació sempre ha estat el d’intentar conciliar el dret a la informació amb la protecció dels menors, entenent que la segregació escolar va en detriment de la igualtat d’oportunitats dels menors al sistema educatiu equitatiu a què els atorga dret la Llei 12/2009, d’educació, i que el fet de facilitar informació pública a nivell de centres permet fer llistes o rànquings de centres que afavoreixin la segregació, atès que els pares rebutgen generalment la matriculació en centres coneguts que tinguin índexs elevats de qualsevol tipologia o classificació que comporti problemes afegits, com són el nombre d’alumnat estranger o d’alumnat amb necessitats educativa, i amb la falta de diversificació augmenten els ghettos o segregació escolar. És per això que, junt amb l’aprovació el 26.02.2019 de la nova Instrucció 2/2019, el Departament va aprovar el Document de Política de Transparència, pel qual s’estableix que el Servei d’Educació de Catalunya, que es regeix pels principis d’equitat, inclusió educativa i foment de la cohesió social, no facilitarà les dades dels centres educatius relacionades amb la segregació escolar, perquè s’ha comprovat que fer-ne difusió comporta un perjudici greu per als drets dels infants, com ve recollit en les limitacions de l’article 21.1.e) de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Es considera que són dades dels centres educatius que poden condicionar la segregació escolar les relacionades amb els resultats acadèmics i/o la composició socioeconòmica, entre elles, les dades sobre l’avaluació interna o externa, com són les avaluacions internes denominades proves de competències, aquí sol·licitades. Igualment, palesem que el Síndic de Greuges avala el posicionament restrictiu del Departament d’Educació en la divulgació de la informació com a mesura de lluita contra la segregació escolar (actuació d’ofici AO-00231/2018, de 3 de desembre de 2018, informe La segregació escolar en Catalunya, I: la gestió del procés d’admissió de l’alumnat i informe extraordinari La segregació escolar en Catalunya, II: condicions d’escolarització )”. Per una altra banda, la documentació facilitada pel Departament també inclou un informe de la Inspecció educativa de 5 de setembre de 2019, que en relació amb aquesta Reclamació proposa el següent: respecte a la informació sobre els resultats de les proves de competències bàsiques dels últims 4 anys, la persona reclamant fa primer la petició en l’escrit de 29 de març de 2019 en qualitat del col·lectiu “Assemblea President Salvans”. Segons estableixen els documents per l’organització i gestió dels centres, en l’apartat de dret d’accés a la informació pública, “no es poden facilitar dades personals ni públiques ... sobre l’avaluació interna i externa del centre educatiu”. En l’escrit de data 28 de juny de 2019 reitera aquesta petició en qualitat de membre del Consell Escolar. Les dades dels resultats de les proves de competències de sisè es troben en cada memòria del centre (com a resultats globals per matèries, no per alumnes), juntament amb altres indicadors propis de la planificació. Aquesta memòria es presenta cada curs al Consell Escolar. Entenem, per tant, que la persona reclamant ha pogut també consultar aquestes dades quan ha llegit les actes del Consell i ha tingut accés als documents adjunts. 10. El 26 de setembre de 2019 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, tot donant- li 10 dies per formular al·legacions. 11. El 2 d’octubre de 2019, després de comprovar que l’informe del Departament indicat a l’antecedent 9 fa consideracions sobre la necessitat de desestimar part de la informació demanada a les sol·licituds de les que deriven les reclamacions 465/2019, 468/2019 i 469/2019 en atenció al risc de foment de la segregació escolar que podria comportar la seva difusió, la GAIP demana un informe al Síndic de Greuges, ateses les seves funcions de protecció de les persones menors d’edat i el posicionament que ve difonent sobre aquesta qüestió i de conformitat amb allò que estableix l’article 42.7 LTAIPBG. En el moment d’aprovar aquesta Resolució l’informe indicat encara no ha estat comunicat a la GAIP, que no obstant resol, atès allò que preveu l’article 33.7 RGAIP i en benefici del dret d’accés a la informació que té la persona reclamant. 12. El 9 d’octubre de 2019, després d’algunes comunicacions prèvies, la persona reclamant trasllada a la GAIP les seves al·legacions a l’informe indicat a l’antecedent 9. En relació amb aquesta Reclamació manifesta el següent: Desisteixo de la instància amb registre d’entrada 15 (que és la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació), perquè a l’informe jurídic de la Inspecció Educativa responent a les meves reclamacions a la GAIP s’especifica que la normativa no permet facilitar-ne còpia. Sempre i quan si l’assistència i mediació de la GAIP no refuta l’informe jurídic de la Inspecció Educativa. Afegeixo que la direcció del centre va enviar un correu electrònic el dia 4 d’abril a l’adreça del col·lectiu de famílies auto-organitzat, al qual deia que tornant de Setmana Santa ens reuniria a totes les famílies conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa i el Departament d’Educació per explicar els resultats de les proves diagnòstiques sol·licitades. Mai ha passat i no s’entén el compromís si segons l’informe de la Inspecció Educativa al que contesto, en aquell moment la directora i cap d’estudis de l’escola ja eren de baixa laboral. Per una altra banda, fa diverses consideracions sobre la situació de segregació que, al seu entendre, pateix l’Escola, en la que més del vuitanta per cent de l’alumnat procediria de famílies vulnerables i demana més recursos per part del Departament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Silenci administratiu L’antecedent 4 posa de manifest que el 28 de juliol la persona reclamant hauria invocat la producció de silenci administratiu en la tramitació de la seva sol·licitud, motiu pel qual s’hauria de considerar estimada presumptament. L’article 33 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’informació pública han de ser resoltes i notificada la resolució dins del termini d’un més des de l’endemà de la seva presentació i el 35.1 de la mateixa Llei disposa que la manca de resolució i notificació dins del termini indicat té efectes estimatoris de la sol·licitud d’informació, efectes que només cedeixen si la informació sol·licitada afecta límits legals al dret d’accés a la informació pública. La sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació va ser presentada a l’Escola Auró l’11 d’abril de 2019, va ser reiterada davant del mateix centre el 28 de juny de 2019 i reiterada de nou al web de transparència de la Generalitat el 28 de juliol i quan es va presentar la Reclamació el 20 d’agost encara no hauria estat contestada. Per tant, està clar que s’ha produït silenci administratiu. En aquest cas els efectes del silenci administratiu produït no poden ser estimatoris perquè en la informació sol·licitada hi concorre el límit legal dels drets dels menors d’edat (article 21.1.e LTAIPBG), tal com s’argumenta el fonament jurídic següent, i per a aquests casos l’article 35.2 de la mateixa Llei estableix expressament que el dret d’accés no es pot adquirir per silenci administratiu. 3. Valoració del dret d’accés a la informació sol·licitada i dels límits concurrents La informació sol·licitada (nota mitjana resultant per a cada competència de les proves d’avaluació de competències de 6è de primària) és una informació pública, atès el contingut que dóna a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG (informació elaborada per l’Admi nistració o que aquesta té en el seu poder), perquè cal suposar que l’Escola té en el seu poder les notes mitjanes demanades. Al ser informació pública, els articles 18 i 20.1 LTAIPBG declaren el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació. La persona reclamant al·lega (antecedent 12) la seva disposició a desistir d’aquesta Reclamació, llevat que la GAIP refuti l’informe de la Inspecció d’Educació. Aquestes consideracions requereixen que la Comissió valori el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. L’informe del Departament d’Educació aportat a aquest procediment (antecedent 9) invoca el límit previst per l’article 21.1.e, segons el qual el dret d’accés a la informació pública pot ser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per als drets dels menors d’edat. L’informe del Departament argumenta que les dades sobre avaluació dels centres, com és el cas de la reclamada, poden donar lloc a l’elaboració de llistes o de rànquings i afavorir la segregació escolar, en la mesura que poden estigmatitzar centres determinats a causa dels resultats del seu alumnat i generar dinàmiques de reputació negativa que portarien a les famílies amb capacitat d’escollir altres centres a evitar-los; aquesta estigmatització inevitablement contaminaria cada una i cada un de les i dels seus alumnes, que són menors d’edat, en perjudici de la seva reputació personal i de les seves expectatives de promoció educativa, professional i social, i que per aquest motiu se’ls causaria el perjudici a què es refereix l’article 21.1.e LTAIPBG. Aquest fil argumental és compartit pel Síndic de Greuges (tal com indica l’informe del Departament i s’assenyala a diverses resolucions de la GAIP). L’argumentació és consistent i es pot donar per acreditada la concurrència del límit invocat. L’article 22 LTAIPBG estableix que l’aplicació dels límits al dret d’accés s’ha de fer amb criteris de proporcionalitat amb l’objecte i la finalitat de la protecció, tot atenent les circumstàncies del cas, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. En aquest cas el que demana la persona reclamant, tot i que consisteix en els resultats de les proves d’avaluació de competències, no ho demana amb la finalitat de fer rànquings o llistes, sinó de conèixer l’evolució dels resultats d’un centre concret i tenir així informació adequada per reivindicar un millor servei a l’autoritat educativa. El fet de ser pare d’un alumne, i de demanar aquestes dades conjuntament amb altres pares i mares d’alumnes, indica que difícilment les demanen per perjudicar el centre i els interessos dels seus fills i de les seves filles, més aviat tot el contrari: per reclamar polítiques contra la segregació que al seu entendre ja pateix el centre. Aquesta finalitat i la circumstància de ser pare d’alumne comporten la presència, no només d’un interès públic, sinó també d’un interès privat (la millora de l’escolarització del fill) molt intens que hauria de prevaldre damunt dels interessos a què serveix la protecció de les dades sol·licitades. Els mateixos drets i interessos dels menors que poden justificar la denegació de la informació sobre els resultats d’avaluació de les competències, per evitar que es puguin fer llistes o rànquings en perjudici de la reputació del centre i de l’alumnat, també justifiquen el contrari, és a dir, l’accés, quan qui demana la informació és un pare i la demana per controlar l’activitat de l’administració educativa i dels responsables del centre, a fi de promocionar el dret del seu fill a una educació de qualitat. Aquestes consideracions podrien dur a una resolució favorable a atendre la sol·licitud de la persona reclamant. Si a més es té en compte que la persona reclamant és membre del Consell Escolar del centre i que segons l’informe de la Inspecció educativa hauria pogut consultar la informació sol·licitada, almenys la relativa als exercicis en què hagi tingut aquesta condició, amb la memòria del centre presentada a aquest Consell (antecedent 9), resultaria que la mateixa dinàmica de l’administració educativa hauria permès a la persona reclamant la consulta de la informació sol·licitada, motiu pel qual es podria considerar incongruent que ara se li denegui. Nogensmenys, també cal tenir en compte que el lliurament d’aquesta informació mitjançant una còpia digital o impresa comporta un major risc per a la seva eventual difusió que la mera consulta mitjançant una entrevista presencial. Si a més es té en compte que la persona reclamant accepta explícitament a la seva sol·licitud aquesta alternativa, per raons de cautela i prudència en la protecció d’unes dades la difusió de les quals podria causar perjudicis al centre i al seu alumnat, cal concloure que és procedent declarar el dret d’accés a la informació sol·licitada, si bé en la forma de consulta presencial en les dependències de l’escola. En aquesta consulta la persona reclamant ha de poder prendre nota de les dades facilitades, sense obtenir-ne còpia documental. En coherència amb aquestes consideracions, cal instar a la persona reclamant a no fer difusió pública d’aquesta informació, en la mesura que la seva divulgació perjudicaria la reputació de l’escola i, de retruc, els drets i interessos de l’alumnat, sens perjudici del seu ús en el debat intern i amb les administracions educatives. Tot i que l’informe de la Inspecció educativa argumenta, per tal de justificar la denegació de l’accés, que la persona reclamant ja hauria pogut consultar la informació sol·licitada amb la memòria del centre presentada al Consell Escolar, no s’acredita que aquest accés cobreixi tot el lapse temporal sol·licitat (els últims quatre anys), ni que la memòria en qüestió romangui en poder dels membres del Consell del centre, ja que si el seu accés es va limitar a consulta d’una diversitat de dades és difícil que podés parar atenció a la concreta dels resultats de l’avaluació de cada competència. A la vista d’aquestes consideracions, l’argument citat de la Inspecció educativa no desvirtua la necessitat de facilitar a la persona reclamant l’accés indicat al paràgraf anterior. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de novembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 469/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a consultar mitjançant una entrevista presencial a les dependències del centre (CEIP Auró de Terrassa) la informació relativa a la nota mitjana obtinguda per cada competència avaluada, a nivell de centre, en les proves d’avaluació de competències de 6è de primària, a cada un dels últims quatre anys, tot advertint-la que no en pot fer una difusió pública que pugui perjudicar la reputació del centre i, en conseqüència, afectar els drets i interessos de l’alumnat. 2. Requerir al Departament d’Educació i al CEIP Auró que lliurin a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, després de concertar la cita corresponent a conveniència d’ambdues parts. 3. Requerir al Departament d’Educació i al CEIP Auró a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 469/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.