Solicitud de información sobre gestión presupuestaria, materiales y absentismo en el CEIP President Salvans/Auró de Terrassa

Resolució 707/2019, de 8 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 468/2019 Administració reclamada: Departament d’Educació. CEIP President Salvans/Auró de Terrassa Informació reclamada: Diversa informació relativa a l’escola pública Auró de Terrass a. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: L’eventual consulta no substituiria l’accés sol·licitat en el marc d’aquesta Reclamació, perquè des del punt de vista de la informació i del coneixement que s’obté gràcies a ella no és ni molt menys el mateix poder consultar visualment informació dispersa en actes i documents adjunts, sota la vigilància del secretari de l’Escola, que poder disposar de còpies amb aquesta informació, en alguns casos sobre diversos anys, i poder analitzar-la detingudament; per tant, l’eventual consulta de les actes i la seva documentació adjunta que hagi pogut fer la persona reclamant no satisfà el seu dret d’accés a la informació que ha sol·licitat, en el format que l’ha demanada: còpia digital; l’article 36.2 LTAIPBG admet la possibilitat que l’Administració pugui subministrar la informació sol·licitada en un format diferent al demanat; aquesta possibilitat, però, s ’ha de justificar i està circumscrita a uns casos determinats; en el cas que ens ocupa no s’ha invocat cap de les circumstàncies que podrien justificar un canvi de format en el subministrament de la informació sol·licitada, ni s’han raonat els motius pels quals la consulta de les actes del Consell Escolar podria satisfer l’accés a la informació sol·licitat. El fet que una altra Administració hagi editat la informació sol·licitada no eximeix l’Administració a qui s’ha sol·licitat de facilitar-la; l’article 36.2.b LTAIPBG preveu que la difusió prèvia de la informació sol·licitada pot justificar facilitar-la en un format diferent al demanat, però en tot cas cal facilitar la informació a la persona sol·lici tant; aquest precepte està bàsicament previst per a informació difosa per les xarxes digitals, en el qual cas seria suficient donar l’enllaç per facilitar-hi l’accés; en aquest cas no es facilita l’enllaç electrònic, ni es pot excloure que les memòries en qüestió siguin en paper, cas en el qual el que hauria de fer l’Administració sol·licitada seria facilitar-les a la persona reclamant, si les té en el seu poder, o donar-li l’enllaç electrònic, si el coneix. Cal que la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració s’acrediti raonablement en el cas que s’invoca, cosa que no fa l’informe de la Generalitat, que es limita a afirmar la seva concurrència, sense aportar cap dada que l’acrediti o justifiqui; per una altra, cal que la concurrència d’una causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud s’invoqui dins del termini establert legalment per resoldre-la (un mes), ja que en cas contrari es podria produir silenci administratiu positiu, els efectes estimatoris del qual prevaldrien damunt dels eventuals efectes de la causa d’inadmissibilitat (el fonament jurídic 5 valora la producció de silenci administratiu en aquest procediment. Els límits al dret d’accés s’han d’aplicar motivadament a cada cas concret i s’han d’interpretar restrictivament, davant la manca d’una motivació mínima caldria refusar l’aplicació d’aquest límit per denegar la informació demanada pels apartats 5 i 6 de l’antecedent 2, motiu pel qual la persona reclamant tindria dret a aquesta informació; nogensmenys, la GAIP no pot deixar de tenir en compte que, segons com s’acabi interpretant allò sol·licitat pels apartats 5 i 6 de la sol·licitud (que demanen “detall” de nens i nenes que no han assistit d’excursió i “a cada cas la raó” i “detall d’absentisme amb data i número d’alumnes detallats per curs”), i creuant la informació detallada obtinguda, segons com es podria arribar a identificar alumnes concrets, en perjudici de la protecció de les seves dades personals, que a més són especialment sensibles, tractant-se de persones menors d’edat; en conseqüència, és procedent que el “detall” sol·licitat sigui limitat al nombre de nens i nenes de l’escola que no han assistit o que han fet absentisme a cada una de les excursions o altres activitats complementàries que han tingut lloc dins de l’àmbit temporal demanat, desestimant d’aquesta manera la informació detallada sobre la raó i per curs. Paraules clau: Centres públics d’educació. Departament d’Educació. Administració de la Generalitat. Quotes. Llibres de text. Excursions. Reclamació contra silenci. Causes d’inadmissibilitat. Tasca complexa d’elaboració. Forma o format. Límits al dret d’accés. Drets dels menors d’edat. Segregació escolar. Publicació de la informació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 d’agost del 2019 entra a la GAIP la Reclamació 465/2019, presentada contra el Departament d’Educació, en relació amb la informació indicada als antecedents següents. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 d’abril de 2019, després d’invocar la seva condició de membres del Consell Escolar en representació dels pares i mares, la persona reclamant demana a l’Escola President Salvans de Terrassa la informació següent: 2.1. Detall de l’ús pressupostari de la tarifa plana i quota indivisible de material i excursions dels últims quatre anys Cost econòmic exacte de les quotes de cada any, ús detallat per material (concepte i cost associat) i ús detallat per excursions (concepte i cost associat). 2.2. Destí dels llibres de text de primària sufragats amb aportacions de les famílies venuts directament per l’escola dels últims quatre anys. 2.3. ISBN dels llibre de text de primària sufragats amb aportacions de les famílies venuts directament per l’escola els últims quatre anys. 2.4. Justificació detallada del cost “quadern de vida” d’infantil de 35€. 2.5. Detall de quantes nenes i nens no han assistit d’excursió en els últims quatre anys, i a cada cas la raó. 2.6. Detall d’absentisme amb data i número d’alumnes detallats per curs, quan s’han fet excursions o activitats complementàries fora de l’escola, per qualsevol motiu (discriminació econòmica o manca d’autorització). 2.7. Detall de quantes nenes i nens no han disposat del material sufragat amb la tarifa plana o indivisible, als últims quatre anys. 2.8. Pressupost invertit, número i detall d’intervencions dels Serveis Socials de Terrassa per evitar discriminacions, tant a activitats complementàries, com a material, dels últims quatre anys. 2.9. Detall històric de quantes famílies no han pagat la tarifa plana o quota indivisible a infantil i primària als últims 10 anys, detallat per curs (el pagament parcial ha de comptar com a impagament). 2.10. Detall i justificació del que pertany a material o a excursions de cada fraccionament estipulat a la circular del curs d’enguany, tant a infantil, com primària. 2.11. Històric dels últims 10 anys de la quantitat econòmica global dels pressupostos de l’escola. 2.12. Històric detallat del nou alumnat provinent de la matrícula viva a cada línia i curs dels últims quatre anys a primària i a infantil. 2.13. Històric de número de línies i tancament d’elles dels últims 10 anys a infantil i primària. 2.14. Històric de les ràtios a cada línia d’infantil i primària els últims 10 anys al final de cada curs. 2.15. Planificació de línies i ràtios per al curs que ve, tant a infantil, com a primària. 3. El 28 de juny de 2019, després d’invocar l’LTAIPBG i la seva condició de ciutadà, pare d’un nen escolaritzat i membre del Consell Escolar, la persona reclamant demana a l’Escola Auró de Terrassa diversa informació i reitera la presentació de la sol·licitud anterior. Demana rebre aquesta informació en format electrònic. 4. El 28 de juliol de 2019 la persona reclamant presenta una sol·licitud al web de la Generalitat, on fa referència a la sol·licitud anterior, indica que no ha rebut cap resposta sobre ella, ni sobre les sol·licituds anteriors a les quals fa referència, invoca els ar ticles 33.1, 35.1 i 3 i 36.1 LTAIPBG i requereix el lliurament efectiu de la informació sol·licitada, ja que hauria vençut el termini establert legalment per donar resposta a la seva sol·licitud. 5. La Reclamació presentada el 20 d’agost de 2019 indica que el Departament d’Educació no hauria contestat la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior. 6. El 23 d’agost de 2019 la GAIP comunica l’admissió provisional de la Reclamació i informa a la persona reclamant de la seva escissió, a resultes de la qual la Reclamació 465/2019 tindria per objecte allò sol·licitat per primer cop el 28 de juny de 2019, la Reclamació 468/2019 tindria per objecte allò sol·licitat per l’antecedent 2 i la Reclamació 469/2019 tindria per objecte allò sol·licitat el 29 de març de 2019 (resultats de proves de competències bàsiques). 7. El 27 d’agost de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a el Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 2 de setembre de 2019 la persona reclamant informa a la GAIP de comunicacions mitjançant correu electrònic amb el Director dels Serveis Territorials tot comentant la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. En aquestes comunicacions la persona reclamant insisteix que no vol dades personals de ningú, sinó només informació quantitativa i no de cap família concreta. 9. El 20 de setembre de 2019 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que és conjunt per a les Reclamacions 465/2019, 468/2019 i 469/2019. Fa algunes consideracions sobre el fet que durant la tramitació de les sol·licituds de les que deriven les reclamacions citades la directora i altres membres de l’equip de direcció del centre haurien causat baixa, motiu pel qual s’hauria tingut que fer un nomenament provisional, fets que explicarien el retard en la tramitació de les respostes. També assenyala que la persona reclamant, que també seria membre del Consell Escolar del centre, hauria pogut consultar almenys part de la informació sol·licitada. Fa referència al criteri del Departament, compartit pel Síndic de Greuges, segons el qual no es poden difondre dades sobre segregació escolar, perquè comporta un perjudici per als drets dels infants. En relació amb les informacions que són objecte d’aquesta Reclamació fa les següents consideracions concretes: 9.1. En relació amb allò sol·licitat als apartats 5 i 6 de l’antecedent 2: es desestima l’accés als motius d’absentisme a les excursions o activitats complementàries fora de l’Escola, perquè alguns motius poden implicar segregació escolar o estar-hi vinculats. En l’informe es fan les següents consideracions sobre la segregació escolar: “En les peticions d’informació pública desglossada a nivell del centre educatiu el criteri seguit pel Departament d’Educació sempre ha estat el d’intentar conciliar el dret a la informació amb la protecció dels menors, entenent que la segregació escolar va en detriment de la igualtat d’oportunitats dels menors al sistema educatiu equitatiu a què els atorga dret la Llei 12/2009, d’educació, i que el fet de facilitar informació pública a nivell de centres permet fer llistes o rànquings de centres que afavoreixin la segregació, atès que els pares rebutgen generalment la matriculació en centres coneguts que tinguin índexs elevats de qualsevol tipologia o classificació que comporti problemes afegits, com són el nombre d’alumnat estranger o d’alumnat amb necessitats educativa, i amb la falta de diversificació augmenten els ghettos o segregació escolar. És per això que, junt amb l’aprovació el 26.02.2019 de la nova Instrucció 2/2019, el Departament va aprovar el Document de Política de Transparència, pel qual s’estableix que el Servei d’Educació de Catalunya, que es regeix pels principis d’equitat, inclusió educativa i foment de la cohesió social, no facilitarà les dades dels centres educatius relacionades amb la segregació escolar, perquè s’ha comprovat que fer-ne difusió comporta un perjudici greu per als drets dels infants, com ve recollit en les limitacions de l’article 21.1.e) de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Es considera que són dades dels centres educatius que poden condicionar la segregació escolar les relacionades amb els resultats acadèmics i/o la composició socioeconòmica, entre elles, les dades sobre l’avaluació interna o externa, com són les avaluacions internes denominades proves de competències, aquí sol·licitades. Igualment, palesem que el Síndic de Greuges avala el posicionament restrictiu del Departament d’Educació en la divulgació de la informació com a mesura de lluita contra la segregació escolar (actuació d’ofici AO-00231/2018, de 3 de desembre de 2018, informe La segregació escolar en Catalunya, I: la gestió del procés d’admissió de l’alumnat i informe extraordinari La segregació escolar en Catalunya, II: condicions d’escolarització )”. 9.2. En relació amb allò sol·licitat als apartats 9, 11, 13 i 14 de l’antecedent 2: atès que es demana informació per a un lapse de temps molt llarg (deu anys o més), obtenir-la per a tot aquest temps constituiria una tasca complexa d’elaboració, motiu pel qual es facilitaria només en relació amb els dos últims anys. 9.3. En relació amb allò sol·licitat als apartats 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 de l’antecedent 2: la persona reclamant ja hauria tingut accés a aquesta informació, motiu pel qual es podria considerar estimat el seu dret d’accés a ella. Així mateix, l’informe del Departament adjunta un informe de la Inspecció d’Educació, del 5 de setembre de 2019, que en relació amb la sol·licitud d’informació de l’antecedent 2 afirma que pràcticament tota la informació sol·licitada es trobaria a les actes dels consells escolars i a la seva documentació adjunta, i que la persona reclamant ja hauria efectuat una consulta sota la presència del secretari titular; l’única excepció seria la informació de l’apartat 12 (matrícula viva), que si no es troba a les actes es pot trobar a la memòria de cada curs de la Comissió de Garanties d’Admissió, que publica l’Oficina d’escolarització de l’Ajuntament de Terrassa. 10. El 26 de setembre de 2019 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, tot donant-li 10 dies per formular al·legacions. 11. El 2 d’octubre de 2019, després de comprovar que l’informe del Departament indicat a l’antecedent 9 fa consideracions sobre la necessitat de desestimar part de la informació demanada a les sol·licituds de les que deriven les reclamacions 465/2019, 468/2019 i 469/2019 en atenció al risc de foment de la segregació escolar que podria comportar la seva difusió, la GAIP demana un informe al Síndic de Greuges, ateses les seves funcions de protecció de les persones menors d’edat i el posicionament que ve difonent sobre aquesta qüestió i de conformitat amb allò que estableix l’article 42.7 LTAIPBG. En el moment d’aprovar aquesta Resolució l’informe indicat encara no ha estat comunicat a la GAIP, que no obstant resol, atès allò que preveu l’article 33.7 RGAIP i en benefici del dret d’accés a la informació que té la persona reclamant. 12. El 9 d’octubre de 2019, després d’algunes comunicacions prèvies, la persona reclamant trasllada a la GAIP les seves al·legacions a l’informe indicat a l’antecedent 9. Fa diverses consideracions i referències concretes a cobraments de l’Escola a les famílies que serien opacs i il·legals i també sobre la situació que qualifica de segregació de l’Escola i sobre diverses actuacions i relacions entre la mateixa persona reclamant i altres pares i mares del centre i persones responsables de l’Escola i autoritats educatives. Insisteix en voler rebre la informació sol·licitada per escrit i no merament en format consulta. Manifesta que “la Inspecció Educativa addueix que he rebut resposta verbal d’alguna de les queixes sense especificar de quines, però de poques n’ha fet resposta per escrit, tot i que les reclamacions col·lectives han estat totes entrades al registre dels Serveis Territorials, cap ha tingut resposta per escrit”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada en el format demanat La informació sol·licitada en aquest procediment (la llista d’objectes indicada a l’antecedent 2) és sens dubte informació pública, atesa la definició que dóna a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, perquè es tracta d’informació elaborada per l’Administració (en aquest cas, la pròpia Escola) o que amb tota probabilitat deu tenir en el seu poder (sens perjudici de l’eventual excepció de la indicada a l’apartat 12). Sobre aquesta base i en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG, també transcrits al fonament jurídic anterior, cal declarar el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat del cas de la demanada pels apartats 5 i 6 (sobre els quals es pronuncia el fonament jurídic 6), perquè no s’han invocat límits legals a l’accés que en determinin la denegació. Es tracta, a més, d’informació essencial per al control i l’escrutini de la gestió de recursos públics, que constitueixen una de les finalitats principals de la legislació de transparència i accés a la informació pública, motiu pel qual el dret d’accés hauria de prevaldre en cas de tenir que ponderar- lo amb altres drets, que no sembla caldre en aquest cas. Efectivament, la major part de les dades demanades tenen relació directa amb la quantia dels pagaments que haurien de fer les famílies a l’escola i amb els serveis o prestacions que rebrien a canvi, qüestions sobre les quals la persona reclamant al·lega indicis d’eventuals irregularitats, que posarien de relleu la necessitat d’accedir a la informació sol·licitada. Finalment, si hom té en compte les circumstàncies que concorren en la persona reclamant (pare d’alumnat del centre i membre del Consell Escolar), el seu dret d’accés a la informació sol·licitada resulta reforçat, perquè a l’interès públic inherent a la difusió de la informació que sol·licita s’hi sumen els seus drets i interessos personals en el bon funcionament d’un servei que està rebent la seva família. A la vista de les consideracions anteriors, cal concloure que la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada, sens perjudici de les reserves manifestades per l’informe del Departament en relació amb els apartats 5, 6 i 12, que es valoren més endavant. Aquest dret, a més, comporta que l’accés s’ha de poder realitzar precisament en forma de còpia i en el format electrònic demanat per la persona reclamant, tal com estableix l’article 36.1 LTAIPBG: “... l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada ...”. I el format en què l’ha demanada la persona reclamant és electrònic. Segons l’informe de la Inspecció d’Educació citat a l’antecedent 9, la persona reclamant hauria pogut consultar pràcticament tota la informació sol·licitada en aquest procediment a les actes del Consell Escolar del qual n’és membre i a la documentació que les acompanya. Amb independència de què aquest fet sigui ajustat a la realitat o no, aquesta eventual c onsulta no substituiria l’accés sol·licitat en el marc d’aquesta Reclamació, perquè des del punt de vista de la informació i del coneixement que s’obté gràcies a ella no és ni molt menys el mateix poder consultar visualment informació dispersa en actes i documents adjunts, sota la vigilància del secretari de l’Escola, que poder disposar de còpies amb aquesta informació, en alguns casos sobre diversos anys, i poder analitzar-la detingudament. Per tant, l’eventual consulta de les actes i la seva documentació adjunta que hagi pogut fer la persona reclamant no satisfà el seu dret d’accés a la informació que ha sol·licitat, en el format que l’ha demanada: còpia digital. L’article 36.2 LTAIPBG admet la possibilitat que l’Administració pugui subministrar la informació sol·licitada en un format diferent al demanat. Aquesta possibilitat, però, s’ha de justificar i està circumscrita a uns casos determinats; en el cas que ens ocupa no s’ha invocat cap de les circumstàncies que podrien justificar un canvi de format en el subministrament de la informació sol·licitada, ni s’han raonat els motius pels quals la consulta de les actes del Consell Escolar podria satisfer l’accés a la informació sol·licitat. En definitiva, cal concloure que la persona reclamant té dret a què l’Escola li subministri la informació sol·licitada en forma de còpia i en el format electrònic que l’ha demanada. 3. Sobre la remissió de la matrícula viva a memòries municipals. L’informe de la Inspecció d’Educació indicat a l’antecedent 9 remet l’accés sol·licitat per l’apartat 12 de l’antecedent 2 a unes memòries editades per l’Ajuntament de Terrassa. El fet que una altra Administració hagi editat la informació sol·licitada no eximeix l’Administració a qui s’ha sol·licitat de facilitar-la; l’article 36.2.b LTAIPBG preveu que la difusió prèvia de la informació sol·licitada pot justificar facilitar-la en un format diferent al demanat, però en tot cas cal facilitar la informació a la persona sol·licitant. Aquest precepte està bàsicament previst per a informació difosa per les xarxes digitals, en el qual cas seria suficient donar l’enllaç per facilitar-hi l’accés. En aquest cas no es facilita l’enllaç electrònic, ni es pot excloure que les memòries en qüestió siguin en paper, cas en el qual el que hauria de fer l’Administració sol·licitada seria facilitar-les a la persona reclamant, si les té en el seu poder, o donar-li l’enllaç electrònic, si el coneix. Si l’Escola no disposa de la informació demanada per l’apartat 12 de l’antecedent 2 i sap que la té l’Ajuntament, podria derivar-li la sol·licitud, en aplicació de l’article 30 LTAIPBG. Però només si no la té en el seu poder. Si l’Escola disposa d’aquesta informació (i en cap moment els informes aportats no indiquen el contrari), està obligada a facilitar-la a la persona reclamant, bé sigui amb els seus propis documents, o bé amb còpia de les memòries municipals, si és aquest el cas. 4. Sobre la concurrència de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració Una de les consideracions fetes per l’informe del Departament és que el lapse de temps per al qual es demana part de la informació (la demanada als apartats 9, 11, 13 i 14 de l’antecedent 2) és massa llarg (deu anys), motiu pel qual l’obtenció de la informació sol·licitada constituiria una tasca complexa d’elaboració i, en conseqüència, decidiria facilitar la informació sol·licitada per aquests apartats únicament en relació amb els dos darrers anys. Certament, la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada és una de les causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública prevista per l’article 29.1 LTAIPBG (concretament, la del seu epígraf b). Nogensmenys, la GAIP ve condicionant l’aplicació de les causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública, que poden tenir efectes molt restrictius per al dret d’accés a la informació, a diversos requisits, entre el quals es poden posar de relleu els següents, en la mesura que són especialment escaients per al cas que ens ocupa: Per una banda, cal que la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració s’acrediti raonablement en el cas que s’invoca, cosa que no fa l’informe de la Generalitat, que es limita a afirmar la seva concurrència, sense aportar cap dada que l’acrediti o justifiqui. Per una altra, cal que la concurrència d’una causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud s’invoqui dins del termini establert legalment per resoldre-la (un mes), ja que en cas contrari es podria produir silenci administratiu positiu, els efectes estimatoris del qual prevaldrien damunt dels eventuals efectes de la causa d’inadmissibilitat (el fonament jurídic 5 valora la producció de silenci administratiu en aquest procediment). En conseqüència, cal descartar que es pugui denegar l’accés sol·licitat sobre la base de la necessitat d’una tasca complexa per a la seva elaboració. Per tant, cal que l’Escola subministri a la persona reclamant també la informació demanada pels apartats 9, 11, 13 i 14 de l’antecedent 2, per a tot el període de 10 anys sol·licitat, amb el ben entès que si la corresponent a alguna de les anualitats sol·licitades no existeix en poder de l’Escola, cal que així ho indiqui expressament i amb aquesta indicació es podria considerar satisfeta la sol·licitud. En tot cas, no es descarta que la preparació de la informació sol·licitada pugui ser laboriosa, motiu pel qual aquesta Resolució facilita a l’Escola un termini prudent i raonable per facilitar-la. 5. Silenci administratiu L’antecedent 4 posa de manifest que el 28 de juliol la persona reclamant hauria invocat la producció de silenci administratiu en la tramitació de la seva sol·licitud, motiu pel qual s’hauria de considerar estimada presumptament. L’article 33 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’informació pública han de ser resoltes i notificada la resolució dins del termini d’un més des de l’endemà de la seva presentació i el 35.1 de la mateixa Llei disposa que la manca de resolució i notificació dins del termini indicat té efectes estimatoris de la sol·licitud d’informació, efectes que només cedeixen si la informació sol·licitada afecta límits legals al dret d’accés a la informació pública. La sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació va ser presentada a l’Escola Auró l’11 d’abril de 2019, va ser reiterada davant del mateix centre el 28 de juny de 2019 i reiterada de nou al web de transparència de la Generalitat el 28 de juliol i quan es va presentar la Reclamació el 20 d’agost encara no hauria estat contestada. Per tant, està clar que s’ha produït silenci administratiu. Els efectes del silenci administratiu produït són estimatoris de tots els apartats de la sol·licitud, llevat dels 5 i 6 de l’antecedent 2, perquè així ho estableix l’article 35.1 LTAIPBG i no s’ha invocat cap límit legal que pugui determinar la denegació de la informació sol·licitada. En conseqüència, el silenci administratiu invocat per la persona reclamant reforça el seu dret a la informació sol·licitada en relació amb tots els apartats de la sol·licitud, llevat dels 5 i 6 de l’antecedent 2, sobre els quals es pronuncia el fonament jurídic següent. 6. Sobre la concurrència del límit d’accés per a la protecció dels menors d’edat L’antecedent 9 posa de manifest que l’informe del Departament justifica la denegació de la informació sol·licitada sobre motius d’absentisme lligats a les excursions o activitats complementàries fora de l’escola en atenció a què alguns d’aquests motius podrien estar lligats a o implicar o condicionar la segregació escolar. En el mateix antecedent es reprodueix la consideració general feta per l’informe del Departament sobre la necessitat de no difondre dades sobre segregació escolar per tal de protegir els drets dels menors d’edat, drets que constitueixen un límit al dret d’accés establert per l’article 21.1.e LTAIPBG. Ara bé, en cap de les consideracions aportades per l’informe del Departament es raona mínimament el motiu pel qual la informació sol·licitada als apartats 5 i 6 de l’antecedent 2 pot ser indiciària de segregació escolar. I d’antuvi no sembla que pugui ser-ho, ja que el que demana la persona reclamant són únicament dades numèriques i el fet que pugui haver-hi més o menys nens i nenes d’un centre que no fan activitats complementàries difícilment pot ser indiciari de segregació escolar, perquè a més de factors socioeconòmics n’hi poden influir molts d’altres, i menys si no es posen en relació amb la resta de centres. Tenint en compte que, tal com s’ha argumentat a l’antecedent 1, els límits al dret d’accés s’han d’aplicar motivadament a cada cas concret i s’han d’interpretar restrictivament, davant la manca d’una motivació mínima caldria refusar l’aplicació d’aquest límit per denegar la informació demanada pels apartats 5 i 6 de l’antecedent 2, i declarar el dret de la persona reclamant a aquesta informació. Nogensmenys, la GAIP no pot deixar de tenir en compte que, segons com s’acabi interpretant allò sol·licitat pels apartats 5 i 6 de la sol·licitud (que demanen “detall” de nens i nenes que no han assistit d’excursió i “a cada cas la raó” i “detall d’absentisme amb data i número d’alumnes detallats per curs”), i creuant la informació detallada obtinguda, segons com es podria arribar a identificar alumnes concrets, en perjudici de la protecció de les seves dades personals, que a més són especialment sensibles, tractant-se de persones menors d’edat. En conseqüència, és procedent que el “detall” sol·licitat sigui limitat al nombre de nens i nenes de l’escola que no han assistit o que han fet absentisme a cada una de les excursions o altres activitats complementàries que han tingut lloc dins de l’àmbit temporal demanat, desestimant d’aquesta manera la informació detallada sobre la raó i per curs. 7. La situació excepcional de l’Escola com a raó per justificar el retard en l’atenció de la sol·licitud L’informe de la Inspecció d’Educació citat per l’informe del Departament referit a l’antecedent 9 exposa que durant els mesos de febrer a juny de 2019 l’Escola Auró hauria viscut una situació excepcional, a resultes de la qual bona part de l’equip directiu hauria causat baixa entre març i finals de juny, motiu pel qual no s’haurien pogut atendre degudament les funcions de gestió de l’Escola. En aquesta situació excepcional, alguns pares i mares de l’Escola, inclosa la persona reclamant, haurien participat en accions de protesta i en reunions amb responsables educatius. Aquests fets explicarien, segons l’Informe indicat, el retard en atendre les sol·licituds d’informació de la persona reclamant, tot i que hauria estat atesa en diverses ocasions per responsables de l’Escola i dels serveis educatius. La situació anòmala d’un servei en la que, per les raons que siguin, es dóna la circumstància que durant un temps donat no hi ha personal adequat per facilitar la informació sol·licitada pot justificar el retard en la satisfacció de les sol·licituds d’informació pública. Ara bé, les circumstàncies excepcionals o anòmales indicades per l’Informe de la Inspecció es produeixen, segons aquest mateix informe, fins a finals de juny de 2019, i la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació es presenta el 28 de juny a l’Escola i es reitera el 28 de juliol al Departament, quan la situació ja deuria estar normalitzada. Per tant, en aquest cas la situació excepcional invocada per l’Informe de la Inspecció no justifica el retard produït en la resposta donada a la sol·licitud d’informació de la persona reclamant. 8. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 9. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de novembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 468/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir en format electrònic les informacions sol·licitades per cada un dels 15 apartats de l’antecedent 2, per al lapse temporal demanat per ells, si s’escau, i amb el ben entès que si alguna d’elles no existeix en poder de l’Escola, cal que així ho indiqui expressament, sens perjudici del que estableix l’apartat següent. 2. Desestimar la informació detallada demanada per l’apartat 5 de l’antecedent 2 sobre la raó de no haver assistit a excursions i per l’apartat 6 sobre el detall de l’absentisme per curs. 3. Requerir a l’Escola Auró que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de 30 dies hàbils. 4. Requerir a l’Escola Auró a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Notificar aquesta Resolució a les parts i al Departament d’Educació. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 468/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la L lei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.