Se solicitó información ambiental sobre el PDU de la Colònia Güell al Departament de Territori i Sostenibilitat. Ante la falta de respuesta completa, la GAIP estima parcialmente la reclamación, declarando el derecho a la información y ordenando retrotraer el procedimiento para que la administración ayude al ciudadano a concretar su solicitud genérica.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso a la información ambiental se rige preferentemente por la LAIA y, supletoriamente, por la LTAIPBG.
2
El carácter genérico o impreciso de una solicitud no justifica la denegación del derecho de acceso a la información.
3
La Administración tiene el deber legal de solicitar la concreción de la solicitud y prestar asistencia y asesoramiento al ciudadano según el artículo 28 de la LTAIPBG.
4
La falta de actuación del organismo para concretar una solicitud imprecisa conlleva la retroacción del procedimiento administrativo.
Texto completo
Resolució 546/2019, de 27 de setembre
Número d’expedient de la reclamació: 463/2019
Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Informació reclamada: Informació ambiental a l’entorn de la Colònia Güell.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte d e la Reclamació.
Resum: La sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana informació
ambiental, i la persona reclamant invoca la LAIA. Això vol dir que l’accés a la informació sol·licitada s’ha
de regir preferentment per la LAIA, que és la legislació específica que el regula, i supletòriament per
l’LTAIPBG; així resulta del previst per la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, segons la qual “l’accés a
la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur
normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”; en atenció a aquesta previsió legal, la
present Resolució té en compte ambdues lleis, que són substancialment coincidents, tant als efectes
de fonamentar el dret d’accés a la informació sol·licitada, com als de determinar el procediment
aplicable; així mateix, cal entendre procedent, amb caràcter supletori, la via de reclamació davant la
GAIP (que és voluntària per a la persona reclamant), perquè la LAIA no preveu cap via específica per
garantir l’accés a la informació ambiental, llevat de la general de la tutela judicial. La persona reclamant
té dret a la informació ambiental sol·licitada; el té en aplicació de l’article 18, en relació amb el 2.b, de
l’LTAIPBG, reproduïts al fonament jurídic anterior, i que garanteixen el dret de les persones a la
informació que es troba en poder de l’Administració; i, sobretot, també hi té dret en aplicació (preferent)
de la LAIA, l’article 3 de la qual declara el dret de qualsevol persona a accedir a la informació ambiental
en poder de les autoritats públiques i l’article 2.3 de la mateixa llei defineix en termes molt amplis què
cal entendre per informació ambiental, que inclou l’estat dels elements del medi ambient (aire, aigua,
sòl, terra, paisatge, espais naturals, diversitat biològica), els factors (substàncies, energia, soroll,
radiacions, residus, emissions) que puguin afectar-los, les mesures (incloses les administratives) i
activitats que puguin incidir-hi i l’estat de salut i seguretat de les persones que pugui ser afectat per
factors ambientals. El caràcter excessivament genèric o imprecís de la sol·licitud no justifica, tanmateix,
denegar o desatendre el dret d’accés a la informació; el que hauria d’haver fet el DTS a la vista dels
termes sens dubte imprecisos o genèrics en què es formula la sol·licitud de qualsevol informació
ambiental en l’àmbit del PDU de la Colònia Güell, és demanar a la persona sol·licitant una major
concreció de la informació a la qual vol tenir accés i ajudar-la (prestar-li assistència i assessorament) a
aquests efectes. Les actuacions per a la concreció de les sol·licituds d’informació pública previstes per
l’article 28 LTAIPBG són veritables deures, tant per a l’Administració sol·licitada (a qui l’apartat primer
d’aquest article obliga a demanar la concreció i l’apartat segon l’obliga a prestar assessorament i
assistència a la persona sol·licitant per dur-la a terme), com per a la persona sol·licitant, a qui es pot
considerar desistida del procediment si no participa en aquesta tasca de concreció de la sol·licitud.
Similars deures de concreció, si bé en termes més sumaris, estan previstos per l’article 10 LAIA, que a
més requereix que aquesta concreció es faci dins del termini d’un mes des de la presentació de la
sol·licitud.
Paraules clau: Generalitat. Informació ambiental. Urbanisme. Medi ambient. Reclamació contra silenci.
Règim especial d’accés. Sol·licitud genèrica. Concreció de la sol·licitud. Retroacció del procediment.
Lliurament extemporani parcial. Pèrdua parcial d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 19 d’agost del 2019 entra a la GAIP la Reclamació 463/2019, presentada per una persona que
afirma actuar en representació d’una entitat ambiental (Plataforma Salvem l’entorn natural de la
Colònia Güell), si bé no pot acreditar-ho perquè l’entitat estaria encara en procés constitutiu, contra
el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la
informació indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 20 de març de 2019, després d’exposar alguns antecedents del Pla Director Urbanístic de la
Colònia Güell (PDU), del Consorci Urbanístic (CU) creat pels Ajuntaments de Sant Boi de Llobregat
i de Santa Coloma de Cervelló i l’INCASÒL per desenvolupar l’entorn de la Colònia Güell i de la
Plataforma creada per salvar aquest entorn natural i d’invocar el Conveni d’Aarhus i la Llei estatal
27/2006, de 18 de juliol, d’accés a la informació ambiental (LAIA), la persona reclamant demana
al DTS Qualsevol informació en matèria ambiental o referent a qüestions ambientals que sigui
relativa a l’àmbit territorial del PDU en tramitació i qualsevol documentació que s’hagi elaborat ja
dins el procediment en tramitació del PDU. Especifica que, d’acord amb l’article 7 de la Llei
27/2006, demana el contingut mínim següent: textos normatius aplicables; polítiques i avaluacions
implementades; informes de les dades derivades del seguiment de les activitats que afectin o
puguin afectar al medi ambient; i estudis sobre l’impacte ambiental i avaluacions de risc relatius
als elements del medi ambient o, en el seu defecte, una referència al lloc on es pugui trobar la
informació. La Reclamació també adjunta altres sol·licituds de la persona reclamant adreçades al
DTS, tot demanant ser considerada compareguda i part interessada en els procediments de
modificació dels Estatuts del CU i de formulació del PDU.
3. La Reclamació presentada el 19 d’agost de 2019 dóna a entendre que el DTS no hauria donat
resposta a la sol·licitud anterior.
4. El 21 d’agost la GAIP comunica la Reclamació al DTS i li requereix que, dins del termini de quinze
dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de
l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin
ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 19 de setembre de 2019 la GAIP rep l’informe indicat a l’antecedent anterior, que acredita una
comunicació del DTS a la persona reclamant, tot informant-la que, en relació amb la sol·licitud
d’informació sobre el PDU de l’Entorn de la Colònia Güell, “encara no s’ha començat a elaborar el
pla esmentat, motiu pel qual no existeix cap document en l’expedient corresponent. Ni tan sols es
disposa en aquests moments del document d’objectius i propòsits generals i, per tant, no s’ha
iniciat tampoc la tramitació ambiental”. També comunica a la persona reclamant que el DTS
considerarà la Plataforma Salvem l’entorn natural de la Colònia Güell com a part interessada en
l’expedient del PDU.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
El aquest cas, a més, la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana
informació ambiental, i la persona reclamant invoca la LAIA. Això vol dir que l’accés a la informació
sol·licitada s’ha de regir preferentment per la LAIA, que és la legislació específica que el regula, i
supletòriament per l’LTAIPBG. Així resulta del previst per la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, segons
la qual “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial
és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. En atenció a aquesta
previsió legal, la present Resolució té en compte ambdues lleis, que són substancialment coincidents,
tant als efectes de fonamentar el dret d’accés a la informació sol·licitada, com als de determinar el
procediment aplicable. Així mateix, cal entendre procedent, amb caràcter supletori, la via de reclamació
davant la GAIP (que és voluntària per a la persona reclamant), perquè la LAIA no preveu cap via
específica per garantir l’accés a la informació ambiental, llevat de la general de la tutela judicial.
2. Sobre la informació sol·licitada i el dret a accedir-hi
La sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació demana (antecedent 2) “ qualsevol
informació en matèria ambiental o referent a qüestions ambientals que sigui relativa a l’àmbit territorial
del PDU en tramitació i qualsevol documentació que s’hagi elaborat ja dins el procediment en tramitació
del PDU”, i precisa tot seguit el contingut mínim de la informació ambiental demanada, en aplicació del
previst per l’article 7 de la LAIA. Observem, doncs, que es sol·liciten dos tipus d’informacions
ambientals: les que s’hagin elaborat en el procés d’elaboració del PDU, per una banda, i qualsevol
informació en poder de l’Administració que tingui contingut (matèria) ambiental o es refereixi a qüestions
ambientals, en l’àmbit de la Colònia Güell, per l’altra.
El DTS dóna resposta a la part de la sol·licitud que demana informació relativa al procediment
d’elaboració del PDU, de manera que la part de la sol·licitud que demana “qualsevol documentació que
s’hagi elaborat ja dins del procediment en tramitació del PDU” s’ha de considerar satisfeta amb la
resposta donada pel Departament a la persona reclamant, que indica que no s’ha elaborat cap. En
conseqüència, en relació amb aquesta part de la sol·licitud s’hauria produït una pèrdua sobrevinguda
(parcial) de la l’objecte de la Reclamació.
Tanmateix, la resposta del DTS ni tan sols es pronuncia amb la part de la sol·licitud que demana
qualsevol tipus d’informació ambiental relacionada amb l’àmbit territorial del PDU de la Colònia Güell.
Aquesta part més general de la sol·licitud és independent del procediment del PDU, que només l’afecta
en tant que delimita l’àmbit territorial de referència, i pot incloure qualsevol tipus d’informació que
reuneixi els trets següents: que (i) estigui en poder de l’Administració, (ii) que tingui contingut ambiental
(en matèria ambiental) o es refereixi a qüestions ambientals i (iii) que tingui relació amb l’àmbit territorial
del PDU.
La persona reclamant té dret a la informació ambiental sol·licitada. El té en aplicació de l’article 18, en
relació amb el 2.b, de l’LTAIPBG, reproduïts al fonament jurídic anterior, i que garanteixen el dret de
les persones a la informació que es troba en poder de l’Administració. I, sobretot, també hi té dret en
aplicació (preferent) de la LAIA, l’article 3 de la qual declara el dret de qualsevol persona a accedir a la
informació ambiental en poder de les autoritats públiques i l’article 2.3 de la mateixa llei defineix en
termes molt amplis què cal entendre per informació ambiental, que inclou l’estat dels elements del medi
ambient (aire, aigua, sòl, terra, paisatge, espais naturals, diversitat biològica), els factors (substàncies,
energia, soroll, radiacions, residus, emissions) que puguin afectar-los, les mesures (incloses les
administratives) i activitats que puguin incidir-hi i l’estat de salut i seguretat de les persones que pugui
ser afectat per factors ambientals.
Ateses les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a qualsevol
informació en matèria ambiental o referent a qüestions ambientals que sigui relativa a l’àmbit territorial
del PDU de la Colònia Güell, i estigui en poder de l’Administració, amb el contingut mínim assenyalat
en el mateix text de la sol·licitud (antecedent 2).
3. Necessitat de concreció de la sol·licitud
La part no atesa de la sol·licitud d’informació, la que demana qualsevol informació ambiental en l’àmbit
del PDU de la Colònia Güell, és molt genèrica en la seva formulació, perquè a la vista dels termes en
què l’article 2.3 LAIA defineix el concepte d’informació ambiental, podria concernir un volum virtualment
il·limitat d’informacions en poder de l’Administració, com ara totes les llicències i altres intervencions
públiques en tota mena d’activitats que tinguin lloc en aquest àmbit territorial. La referència que la
mateixa sol·licitud fa a l’article 7 LAIA no ajuda a precisar millor l’objecte de la sol·licitud, en part perquè
aquesta referència és als efectes de definir un contingut mínim de la sol·licitud, i en part perquè l’objecte
de l’article 7 LAIA no és ajudar a precisar sol·licituds d’informació ambiental, sinó el de definir
obligacions de publicitat activa en matèria de medi ambient, que no és el mateix.
El caràcter excessivament genèric o imprecís de la sol·licitud no justifica, tanmateix, denegar o
desatendre el dret d’accés a la informació. En aquests casos és procedent aplicar allò que estableix
l’article 28 LTAIPBG: “1. Si una sol·licitud d’accés a la informació pública s’ha formulat en termes
imprecisos o massa genèrics, l’Administració ho ha de comunicar al sol·licitant i demanar-li que concreti
la informació a la qual vol tenir accés. Aquest tràmit suspèn el termini per a resoldre. 2. L’Administració
ha de prestar assessorament i assistència al sol·licitant perquè pugui concretar la petició a què fa
referència l’apartat 1. 3. Si el sol·licitant no compleix el tràmit a què fa referència l’apartat 1 dins el
termini establert, que no pot ésser inferior a deu dies, es considera que ha desistit del procediment i
s’ha d’arxivar l’expedient, sempre que l’Administració hagi posat a disposició dels ciutadans els
instruments adequats per a la cerca de la informació. 4. L’arxivament de l’expedient de sol·licitud
d’accés a la informació pública no exclou el dret de presentar una nova sol·licitud que compleixi els
requisits establerts per aquesta llei”.
Per tant, el que hauria d’haver fet el DTS a la vista dels termes sens dubte imprecisos o genèrics en
què es formula la sol·licitud de qualsevol informació ambiental en l’àmbit del PDU de la Colònia Güell,
és demanar a la persona sol·licitant una major concreció de la informació a la qual vol tenir accés i
ajudar-la (prestar-li assistència i assessorament) a aquests efectes. Les actuacions per a la concreció
de les sol·licituds d’informació pública previstes per l’article 28 LTAIPBG són veritables deures, tant per
a l’Administració sol·licitada (a qui l’apartat primer d’aquest article obliga a demanar la concreció i
l’apartat segon l’obliga a prestar assessorament i assistència a la persona sol·licitant per dur-la a terme),
com per a la persona sol·licitant, a qui es pot considerar desistida del procediment si no participa en
aquesta tasca de concreció de la sol·licitud. Similars deures de concreció, si bé en termes més sumaris,
estan previstos per l’article 10 LAIA, que a més requereix que aquesta concreció es faci dins del termini
d’un mes des de la presentació de la sol·licitud.
Aquesta major concreció també pot servir per posar de manifest l’eventual concurrència de límits legals
a l’accés sol·licitat o de terceres persones afectades, a les quals sigui procedent donar audiència, si
s’escau. El DTS no ha fet cap actuació per obtenir una major concreció de la sol·licitud, motiu pel qual
és procedent retrotreure el procediment de sol·licitud d’informació pública al moment immediatament
posterior a la presentació de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 i requerir al Departament perquè
apliqui allò previst per l’article 28 LTAIPBG, tramiti la part de la sol·licitud que demana qualsevol
informació ambiental de l’àmbit del PDU de la Colònia Güell, un cop concretada, i resolgui el que
escaigui en relació amb ella. Naturalment, aquesta futura resolució podria ser reclamada davant la GAIP
si no satisfà la sol·licitud.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de
setembre de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 463/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a qualsevol
informació en matèria ambiental o referent a qüestions ambientals que sigui relativa a l’àmbit
territorial del PDU de la Colònia Güell.
2. Declarar la pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació 463/2019, en relació amb la part de la
sol·licitud que demana l’accés a qualsevol documentació que s’hagi elaborat dins del procediment
del PDU de la Colònia Güell, perquè aquesta informació ja ha estat facilitada a la persona
reclamant, en el marc d’aquest procediment de Reclamació.
3. Retrotreure el procediment relatiu a la tramitació de la sol·licitud d’informació pública indicada a
l’antecedent 2 al moment immediatament posterior a la seva presentació i requerir al DTS perquè,
dins del termini de deu dies, demani a la persona sol·licitant la concreció de la seva sol·licitud i li
presti l’assistència i l’assessorament municipals que siguin necessaris a aquests efectes, de
conformitat amb allò previst per l’article 28 LTAIPBG i, si escau, completi la tramitació de la
sol·licitud i resolgui el que procedeixi en dret.
4. Requerir al DTS a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 463/2019 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha
de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució.
La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.