Acceso a la oferta presentada en el contrato de servicio energético y mantenimiento de alumbrado público del municipio del Vendrell

Resolució 68/2019, de 31 de gener Número d’expedient de la reclamació: 402/2018 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Còpia de l’oferta presentada a un concurs de licitació. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Si bé en aquest cas l’empresa licitadora afectada ha declarat la confidencialitat dels sobres A i B, ho fa sense cap mena de fonamentació ni justificació material, ni jurídica; es tracta de la manifestació d’una mera declaració de voluntat que no només no invoca cap consideració o motivació específica relativa a les circumstàncies del cas, sinó que tampoc aporta cap mena de justificació o fonamentació genèrica; aquesta manca absoluta de justificació de la confidencialitat declarada per l’empresa licitadora es reforça, a més, per la seva renúncia a aportar qualsevol al·legació que volgués formular en defensa dels seus drets o interessos a aquest procediment o al previ de sol·licitud de la informació del qual deriva la Reclamació; la GAIP ha pogut comprovar el contingut de l’oferta presentada per l’empresa licitadora afectada i pot arribar a la conclusió que cap dels documents que la integren reuneix els requisits esmentats a l’anterior apartat h per poder justificar la presència de secrets industrials; més aviat tot el contrari: l’equipament i instrumental tecnològic proposat és identificat amb denominacions del mercat i res fa pensar que cap de les propostes que s’hi fan no pugui ser perfectament coneguda o fàcilment accessible en els cercles professionals i industrials corresponents; cal concloure, per tant, que no s’acredita la concurrència de raons materials o substantives que justifiquin la declaració de confidencialitat feta per l’empresa licitadora afectada. Tampoc s’ha posat de manifest per part de l’empresa licitadora afectada els drets o interessos seus que podrien resultar afectats per l’accés sol·licitat per l’entitat reclamant, malgrat haver-se-li donat dues vegades (per l’Ajuntament i per la GAIP) l’oportunitat de manifestar-ho. Per una altra banda, en aquest cas cal reconèixer al dret d’accés a la informació pública un especial vigor, ja que el sol·licitat té relació directa amb objectes (la contractació pública, la disposició de recursos públics, la sostenibilitat energètica i determinats serveis públics a la comunitat) en relació amb els quals és especialment rellevant la transparència i l’exposició a l’escrutini públic i, a més a més, qui sol·licita la informació és una entitat ciutadana que agrupa diverses entitats de representació veïnal, especialment legitimada per tant per fer seguiment de la gestió econòmica municipal i dels serveis proporcionats a la comunitat local. No sembla que l’accés a aquestes dades personals sigui rellevant per a la finalitat de l’accés; a més, les relatives a l’adreça, telèfons i correu electrònic privats del representant de l’empresa i a la seva assignatura són, a més de redundants del nom, especialment invasives de la seva privacitat; tenint això en compte, la divulgació de les dades personals esmentades en aquest paràgraf podria suposar un perjudici gratuït i, per tant, excessiu per a les persones afectades. Tot i que en aquest cas es podria qüestionar que les dades fiscals de l’empresa licitadora afectada que consten al sobre A de la seva oferta no són pròpiament dades obtingudes per l’Administració tributària, això no treu que també mereixin la reserva declarada per l’article 95 LGT, especialment tenint en compte que no semblen rellevants per a les finalitats de l’accés. Paraules clau: Ajuntament. Associació de veïns. Contractes. Enllumenat públic. Energia. Reclamació contra silenci. Límits. Confidencialitat. Dades personals. Dades fiscals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 d’octubre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 402/2018, presentada contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de juny de 2018 la persona reclamant, que actua en representació de Xarxa Vendrellenca, formada per diverses entitats i col·lectius del municipi, demana a l’Ajuntament del Vendrell “una còpia de l’oferta que l’empresa Mercader Integral SL va presentar a la licitació del contracte de servei energètic i manteniment integral de l’enllumenat públic, del sistema semafòric i dels accessos automatitzats a l’illa de vianants del municipi del Vendrell”. 3. La Reclamació presentada el 31 d’octubre de 2018 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud. 4. El 7 de novembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 26 de novembre de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament del Vendrell, que argumenta que l’empresa contractista afectada per la sol·licitud d’informació hauria declarat la confidencialitat de la seva oferta, motiu pel qual no es podria facilitar la informació sol·licitada, en aplicació del límit establert per l’article 21.1.c LTAIPBG, atès el previst per la legislació de contractes del sector públic. Informa també que ha traslladat la Reclamació a l’empresa afectada, als efectes del previst per l’article 31 LTAIPBG. Indica el nom de les persones que representarien l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 5 de desembre de 2018 l’entitat reclamant comunica a la GAIP que hauria assenyalat per error l’opció del procediment de mediació, que la retira i que demana la resolució de la Reclamació per resolució del Ple de la GAIP. 7. El 10 de desembre de 2018 la GAIP trasllada la Reclamació a l’empresa Mercader Integral SL, atesa la seva condició de tercera persona afectada per la Reclamació, per tal que pugui formular al·legacions, d’acord amb el previst pels articles 31 LTAIPBG i 134 RGAIP. Havent passat a bastament el termini de 10 dies previst per aquests preceptes, la GAIP no ha rebut cap al·legació. 8. El 17 de gener de 2019 la GAIP demana a l’Ajuntament del Vendrell una còpia de l’oferta contractual objecte d’aquesta Reclamació, per tal de poder valorar la justificació de la confidencialitat declarada per l’empresa adjudicatària. 9. El 24 de gener de 2019 la GAIP rep l’oferta contractual objecte d’aquesta Reclamació. L’oferta de l’empresa declara (el 25 de juny de 2014) la confidencialitat de tota la documentació administrativa que figura en el sobre A i de tota la documentació tècnica que figura en el sobre B de l’oferta sol·licitada per l’entitat reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb el silenci administratiu produït per la manca de resposta municipal a una sol·licitud prèvia d’informació pública (antecedents 2 i 3). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada i límits oposables La informació sol·licitada és la còpia d’una oferta contractual a l’Ajuntament, que sens dubte constitueix informació pública, atesa la definició que dona a aquest terme l’article 2.b LTAIPBG, citat al fonament jurídic anterior. Per tant, i per imperatiu dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, també citats més amunt, seria procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a accedir-hi, llevat que concorri algun límit d’accés que pugui impedir-ho. L’Ajuntament denega la informació sol·licitada invocant el límit de l’article 21.1.c LTAIPBG (“el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”), la concurrència del qual en aquest cas derivaria del fet que l’empresa licitadora que presenta l’oferta contractual sol·licitada hauria declarat la confidencialitat d’ella, a l’empara de la legislació de contractes del sector públic. Tot i que l’Ajuntament no els invoca, també poden concórrer els límits de la protecció de dades personals, ja que la GAIP ha comprovat que la documentació sol·licitada en conté, i de la confidencialitat de les dades fiscals, perquè també n’hi ha. Cal tenir en compte, com ja s’ha posat de manifest al fonament jurídic anterior, que els límits legals al dret d’accés establerts per l’LTAIPBG (o, si s’escau, per altres lleis) no són d’aplicació automàtica, sinó que, un cop acreditada la seva concurrència, es poden aplicar, si és procedent, d’acord amb el previst pels articles 20, 21, 22, 23 i 24 de la mateixa Llei, ponderant si ha de prevaldre el límit legal concurrent o el dret d’accés a la informació pública. Cal valorar, per tant, si ha de prevaldre el dret d’accés a la informació pública, en relació amb la informació sol·licitada, o la confidencialitat en el procediment de contractació declarada per la persona reclamant o algun dels altres límits que hi poden concórrer, cosa que fan els fonaments jurídics següents. 3. Límit de la confidencialitat de les ofertes contractuals i la seva ponderació amb el dret d’accés a la informació pública L’oferta contractual sol·licitada es va presentar el 25 de juny de 2014, quan era vigent el Text refós de la Llei de contractes del sector públic (LCSP) aprovat pel Reial Decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, l’article 140 del qual establia el següent: “Sin perjuicio de las disposiciones de la presente Ley relativas a la publicidad de la adjudicación y a la información que debe darse a los candidatos y a los licitadores, los órganos de contratación no podrán divulgar la información facilitada por los empresarios que éstos hayan designado como confidencial; este carácter afecta, en particular, a los secretos técnicos o comerciales y a los aspectos confidenciales de las ofertas”. La Resolució de la GAIP 253/2017, entre altres que es pronuncien en el mateix sentit, aprofundeix en l’anàlisi de l’article 140 LCSP i en la valoració de les consideracions a tenir en compte per aplicar-lo sense perjudici del dret d’accés a la informació pública, la regulació del qual per l’LTAIPBG, cal tenir- ho en compte, és posterior a la legislació de contractes del 2011. Les consideracions exposades al fonament jurídic 2 d’aquesta Resolució, fonamentades en pronunciaments jurisprudencials i d’òrgans públics especialitzats en matèria de contractació i d’accés a la informació pública, es poden resumir en les següents claus de caràcter general: a) La declaració de confidencialitat feta per les empreses interessades a l'empara de l'article 140.1 TRLCSP no és vinculant per a l'òrgan de contractació (ni per a les institucions de control), que ha de valorar si és justificada i decidir motivadament si procedeix mantenir-la. Això vol dir que els poders adjudicadors i, en general, les Administracions públiques no han de donar acríticament per confidencial tot allò que els licitadors titllen com a tal. b) La confidencialitat de l'article 140.1 TRLCSP ha de ser invocada expressament pels licitadors interessats. c) La confidencialitat derivada de l'article 140.1 TRLCSP constitueix una excepció al principi general de transparència i dret d'accés a la informació pública i, com a tal excepció, ha de ser degudament argumentada i la seva aplicació convenientment justificada i fonamentada en les circumstàncies del cas. d) La declaració de confidencialitat que facin els licitadors no pot abastar la totalitat de la documentació presentada. e) La declaració de confidencialitat feta pels licitadors no pot tenir només una motivació genèrica, sinó que ha d'indicar amb precisió els documents concrets afectats i les raons objectives i específiques que la justifiquen. f) La posterior promulgació en el nostre ordenament jurídic de la legislació de transparència (a partir del 2013), respecte de la confidencialitat de les ofertes reconeguda per la legislació de contractes del sector públic, porta necessàriament a què aquesta darrera (i en tot cas l'article 140.1 TRLCSP) hagi de ser interpretada i matisada a la llum de l'especial vigor que han assolit els darrers anys en el nostre ordenament jurídic les institucions de la transparència i del dret d'accés a la informació pública. g) Des de la perspectiva dels límits al dret d'accés reconeguts expressament per la legislació de transparència, la confidencialitat de l'article 140.1 TRLCSP pot ser fonamentada bàsicament en els secrets industrials (institució ampliable més genèricament als secrets comercials citats expressament per l'article 140.1 TRLCSP) i en els interessos econòmics i comercials dels licitadors, sens perjudici de l'eventual concurrència d'altres límits addicionals, si s'escau (com ara la seguretat o les dades personals, si concorren). h) La concurrència de secrets industrials o comercials ha de ser tinguda especialment en compte, ja que el seu desenvolupament pot haver requerit importants inversions i la seva protecció en tant que interès privat també és en benefici de l'indubtable interès públic de la promoció de la recerca i la innovació, essencials en l'actual entorn de competitivitat. El concepte de secret industrial és definit per la Directiva (UE) 2016/943, del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, que constitueix un referent d’autoritat inqüestionable als efectes de determinar aquest concepte; segons el seu article 2, constitueix “secret comercial” “la información que reúna todos los requisitos siguientes: a) ser secreta en el sentido de no ser, en su conjunto o en la configuración y reunión precisas de sus componentes, generalmente conocida por las personas pertenecientes a los círculos en los que normalmente se utilice el tipo de información en cuestión, ni fácilmente accesible para éstas; b) tener un valor comercial por su carácter secreto; c) haber sido objeto de medidas razonables, en las circunstancias del caso, para mantenerla secreta, tomadas por la persona que legítimamente ejerza su control”. Segons els antecedents, si bé en aquest cas l’empresa licitadora afectada ha declarat la confidencialitat dels sobres A i B, ho fa sense cap mena de fonamentació ni justificació material, ni jurídica; es tracta de la manifestació d’una mera declaració de voluntat que no només no invoca cap consideració o motivació específica relativa a les circumstàncies del cas, sinó que tampoc aporta cap mena de justificació o fonamentació genèrica. Aquesta manca absoluta de justificació de la confidencialitat declarada per l’empresa licitadora es reforça, a més, per la seva renúncia a aportar qualsevol al·legació que volgués formular en defensa dels seus drets o interessos a aquest procediment o al previ de sol·licitud de la informació del qual deriva la Reclamació. En aquest sentit, els antecedents 5 i 7 posen de manifest que l’Ajuntament i la GAIP han traslladat a l’empresa licitadora aquesta Reclamació, als efectes que pugui formular-hi les al·legacions previstes als articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP, sense que l’empresa citada hagi donat cap mena de resposta. La GAIP ha pogut comprovar el contingut de l’oferta presentada per l’empresa licitadora afectada (sobres A, relatiu a diversa documentació administrativa i fiscal, B, relatiu a la Memòria tècnica descriptiva de l’oferta i C, relatiu a la Memòria justificativa de l’estalvi energètic) i pot arribar a la conclusió que cap dels documents que la integren reuneix els requisits esmentats a l’anterior apartat h per poder justificar la presència de secrets industrials. Més aviat tot el contrari: l’equipament i instrumental tecnològic proposat és identificat amb denominacions del mercat i res fa pensar que cap de les propostes que s’hi fan no pugui ser perfectament coneguda o fàcilment accessible en els cercles professionals i industrials corresponents. Cal concloure, per tant, que no s’acredita la concurrència de raons materials o substantives que justifiquin la declaració de confidencialitat feta per l’empresa licitadora afectada. Així mateix, tampoc s’ha posat de manifest per part de l’empresa licitadora afectada els drets o interessos seus que podrien resultar afectats per l’accés sol·licitat per l’entitat reclamant, malgrat haver-se-li donat dues vegades (per l’Ajuntament i per la GAIP) l’oportunitat de manifestar-ho. Per una altra banda, en aquest cas cal reconèixer al dret d’accés a la informació pública un especial vigor, ja que el sol·licitat té relació directa amb objectes (la contractació pública, la disposició de recursos públics, la sostenibilitat energètica i determinats serveis públics a la comunitat) en relació amb els quals és especialment rellevant la transparència i l’exposició a l’escrutini públic i, a més a més, qui sol·licita la informació és una entitat ciutadana que agrupa diverses entitats de representació veïnal, especialment legitimada per tant per fer seguiment de la gestió econòmica municipal i dels serveis proporcionats a la comunitat local. Ateses les anteriors consideracions, cal concloure que la concurrència en aquest cas del límit establert per l’article 21.1.c LTAIPBG, en relació amb el 140 LCSP, en el millor dels casos és extremadament feble i ha de cedir davant del dret a la informació sol·licitada per l’entitat reclamant. 4. Concurrència d’altres límits De l’anàlisi de l’oferta presentada per l’empresa licitadora se’n dedueix la presència de dades que poden infringir límits legals al dret d’accés que no han estat invocats per les parts. Concretament els següents: a) En primer lloc, dades personals protegides. És el cas de la identitat dels membres de l’equip de treball que formaria l’empresa per gestionar el servei licitat, que s’exposa a la pàgina 36 de la Memòria tècnica descriptiva (sobre B). El mateix es pot dir de les dades personals addicionals al nom de la persona física que representa l’empresa licitadora afectada, concretament: el seu DNI (pàgines 1, 11, 15, 16, 17, 18 del sobre A i 90, 91 i 92 del sobre B), els seus telèfons, adreça i correu electrònic (pàgines 4 i 18 del sobre A i 92 del sobre B) i la seva signatura, a diverses pàgines dels documents de l’oferta. Es tracta en tots els casos indicats de dades personals que no són especialment protegides, de manera que es podria donar accés a elles, prèvia ponderació d’acord amb el previst per l’article 24.2 LTAIPBG, és a dir, tenint en compte la protecció genèrica que dona la legislació de protecció de dades personals, per una banda, i el dret d’accés a la informació pública, per l’altra. No sembla que l’accés a aquestes dades personals sigui rellevant per a la finalitat de l’accés; a més, les relatives a l’adreça, telèfons i correu electrònic privats del representant de l’empresa i a la seva signatura són, a més de redundants del nom, especialment invasives de la seva privacitat; tenint això en compte, la divulgació de les dades personals esmentades en aquest paràgraf podria suposar un perjudici gratuït i, per tant, excessiu per a les persones afectades. En conseqüència, i vistos els criteris de ponderació establerts pels articles 22 i 24.2 LTAIPBG, cal resoldre assenyalant la necessitat de suprimir aquestes dades personals de la informació que l’Ajuntament ha de facilitar a l’entitat reclamant. b) En segon lloc, dades fiscals. L’article 95 de la Llei 58/2003, de 27 de desembre, general tributària (LGT), disposa que “Los datos, informes o antecedentes obtenidos por la Administración tributaria en el desempeño de sus funciones tienen carácter reservado y solo podrán ser utilizados para la efectiva aplicación de los tributos o recursos cuya gestión tenga encomendada y para la imposición de las sanciones que procedan, sin que puedan ser cedidos o comunicados a terceros”. Aquest límit és aplicable als procediments d’accés a la informació pública en atenció a la remissió feta per l’article 21.2 LTAIPBG. Tot i que en aquest cas es podria qüestionar que les dades fiscals de l’empresa licitadora afectada que consten al sobre A de la seva oferta no són pròpiament dades obtingudes per l’Administració tributària, això no treu que també mereixin la reserva declarada per l’article 95 LGT, especialment tenint en compte que no semblen rellevants per a les finalitats de l’accés. Es tracta, concretament, del nú mero d’identificació fiscal (pàgines 9 i 12 del sobre A) i dels diversos documents amb informació fiscal que hi ha a les pàgines 19 i següents del sobre A. Per les raons exposades, no es considera justificat lliurar a l’entitat reclamant aquesta informació de caràcter fiscal. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 402/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia de l’oferta que l’empresa Mercader Integral SL va presentar a la licitació del contracte de servei energètic i manteniment integral de l’enllumenat públic, del sistema semafòric i dels accessos automatitzats a l’illa de vianants del municipi del Vendrell, havent suprimit prèviament d’ella les dades personals i la informació fiscal indicats al fonament jurídic 4. 2. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 402/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.