Solicitud de información sobre inversión, contratos, uso y expedientes sancionadores de lanzadoras de foam con estimación parcial

Resolució 565/2021, de 17 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 395/2021 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Diverses dades sobre llançadores de foam. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: En el cas de la informació sol·licitada sobre inversió i contractes que tenen per objecte la compra de llançadores i projectils de foam, no sembla que hi pugui concórrer cap límit al dret d’accés a la informació pública, llevat que el contracte hagués estat declarat secret, cosa que no és probable. L’escrutini de la inversió i dels contractes públics són prioritats de la transparència i l’accés a la informació pública, fins el punt que bona part de la informació sobre aquests objectes està subjecta a obligacions de publicitat activa (articles 11 i 13 LTAIPBG). En el cas de la informació sol·licitada sobre el nombre de projectils de foam disparats pels Mossos d’Esquadra, per anys i mesos, no sembla que hi pugui concórrer cap límit legal al dret d’accés a la informació pública, perquè no interroga sobre les circumstàncies en les que s’han disparat aquests projectils, ni és informació que pugui revelar pautes concretes en el seu ús que puguin posar en perill les persones afectades. En el cas de la informació sol·licitada sobre si s’han obert expedients sancionadors per incompliment de la normativa interna sobre ús de les llançadores de foam i, en cas afirmatiu, quants expedients sancionadors s’han obert, els motius en cada cas, les infraccions comeses, les sancions imposades i/o els casos arxivats, tampoc sembla que hi pugui concórrer cap límit al dret d’accés a la informació pública, perquè es tracta d’informació merament estadística, que no conté, ni per aproximació, dades relatives a persones concretes afectades. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Llançadores de foam. Inversió. Contractes. Procediments sancionadors. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 395/2021, presentada per una periodista contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de març de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública al Departament d’Interior: “Sol·licitem rebre una relació que reculli els següents ítems: - Inversió de la Generalitat en la compra de llançadores (concretar models) i projectils de foam des de 2014 fins a l’actualitat. - Quantes llançadores i quants projectils s'han adquirit en total en el mateix període (des de 2014 fins a l'actualitat) - Empreses amb les quals s’han subscrit els contractes per adquirir aquest material i detall dels contractes (nom de l’empresa, data, material adquirit i import) - Nombre de projectils de foam disparats pels agents dels Mossos d’Esquadra per anys i mesos (des del 2014 fins a l'actualitat). A banda, demanem en adjunt una còpia de la normativa interna de l'ús dels projectils de foam i saber si des de 2014 s’han obert expedients sancionadors contra agents per l’incompliment d’aquesta normativa. Si és el cas, sol·licitem saber en quantes ocasions s’han obert expedients sancionadors, els motius en cada cas, les infraccions comeses, les sancions interposades i/o els casos arxivats”. 3. La Reclamació presentada el 3 de maig de 2021 indica que el Departament d’Interior no ha contestat la sol·licitud. 4. El 5 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 5 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta del Departament dins del termini atorgat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que el Departament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració del Departament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada objecte d’aquest procediment és una còpia de la normativa interna de l'ús dels projectils de foam i, per al període des de 2014 fins a l’actualitat, les dades següents: Inversió de la Generalitat en la compra de llançadores (concretar models) i projectils de foam; nombre de llançadores i de projectils adquirits; empreses amb les quals s’han subscrit els contractes per adquirir aquest material i detall dels contractes (nom de l’empresa, data, material adquirit i import); nombre de projectils de foam disparats pels agents dels Mossos d’esquadra per anys i mesos; saber si s’han obert expedients sancionadors contra agents per l’incompliment de la normativa interna sobre aquesta arma i, en cas afirmatiu, quants expedients sancionadors s’han obert, els motius en cada cas, les infraccions comeses, les sancions imposades i/o els casos arxivats. Es tracta, sens dubte, d’informació pública, perquè és relativa a contractes públics, a expedients sancionadors i a normativa sobre una arma del Cos dels Mossos d’Esquadra i dades quantitatives sobre el seu ús. Tractant-se d’informació pública, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que en puguin determinar la denegació. En el cas de la normativa o protocol intern, el límit invocat en un anterior procediment (Reclamació 251/2021) va ser el de la seguretat pública i la Resolució 410/2021, de 7 de maig, va considerar procedent l’aplicació parcial del límit invocat: “El Departament d’Interior invoca la concurrència del límit de la seguretat pública, previst per l’article 21.1.a LTAIPBG. D’acord amb els criteris aplicats en anteriors resolucions de la GAIP, en aplicació d’aquest límit és procedent denegar o restringir l’accés a informació pública la difusió de la qual comporti un risc per a la seguretat de persones o béns. En la documentació aportada a aquest procediment el Departament d’Interior ha argumentat que la divulgació de determinats paràgrafs del document sol·licitat (acotats finalment als relatius als factors de precisió dels trets de la llançadora, a la portabilitat i a qui l’ha de dur en les situacions que la requereixen, al cicle dels trets, als danys no desitjats, als trets de projectils amb gasos o fums i a la munició i al seu transport) posaria en risc la custòdia i el transport de l’arma i de la munició, la precisió dels trets i la integritat dels agents responsables i de la ciutadania afectada. La Resolució no pot ser més explícita, a risc de divulgar la informació que precisament hauria de ser protegida, circumstància prevista per l’article 34.5 LTAIPBG. La GAIP ha considerat que el límit invocat pel Departament en l’escrit presentat el 4 de maig de 2021, en els termes i amb l’abast que ha estat motivat, està parcialment justificat, motiu pel qual és procedent desestimar la Reclamació en relació amb els fragments del document tatxats (apartat 3, 1r paràgraf; apartat 4.2n paràgraf 1ª línia i 3r paràgraf final de la 1ª línia i 2ª línia; apartat 5.2, 4t paràgraf; apartat 5.4, paràgrafs 6è i 10è; apartat 5.5)”. Atès que la informació demanada en aquesta part del procediment és exactament la mateixa (el protocol o normativa interna d’ús de les llançadores de foam), escau aplicar el límit de la seguretat pública en els mateixos termes i, per tant, facilitar a la persona reclamant la normativa interna sol·licitada, prèvia supressió dels fragments que s’acaben d’assenyalar, en els termes que indica l’annex a la Resolució 410/2021, que també s’annexa a la present. En el cas de la informació sol·licitada sobre inversió i contractes que tenen per objecte la compra de llançadores i projectils de foam, no sembla que hi pugui concórrer cap límit al dret d’accés a la informació pública, llevat que el contracte hagués estat declarat secret, cosa que no és probable. L’escrutini de la inversió i dels contractes públics són prioritats de la transparència i l’accés a la informació pública, fins el punt que bona part de la informació sobre aquests objectes està subjecta a obligacions de publicitat activa (articles 11 i 13 LTAIPBG). Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada sobre inversió feta i contractes celebrats amb l’objecte d’adquirir llançadores i projectils de foam per als Mossos d’Esquadra. En el cas de la informació sol·licitada sobre el nombre de projectils de foam disparats pels Mossos d’Esquadra, per anys i mesos, no sembla que hi pugui concórrer cap límit legal al dret d’accés a la informació pública, perquè no interroga sobre les circumstàncies en les que s’han disparat aquests projectils, ni és informació que pugui revelar pautes concretes en el seu ús que puguin posar en perill les persones afectades. Per tant, també és procedent declarar el dret de la persona reclamant a aquesta part de la sol·licitud. Finalment, en el cas de la informació sol·licitada sobre si s’han obert expedients sancionadors per incompliment de la normativa interna sobre ús de les llançadores de foam i, en cas afirmatiu, quants expedients sancionadors s’han obert, els motius en cada cas, les infraccions comeses, les sancions imposades i/o els casos arxivats, tampoc sembla que hi pugui concórrer cap límit al dret d’accés a la informació pública, perquè es tracta d’informació merament estadística, que no conté, ni per aproximació, dades relatives a persones concretes afectades. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, llevat de la relativa als següents fragments de la normativa interna sobre ús de les llançadores de foam: apartat 3, 1r paràgraf; apartat 4.2n paràgraf 1a línia i 3r paràgraf final de la 1a línia i 2a línia; apartat 5.2, 4t paràgraf; apartat 5.4, paràgrafs 6è i 10è; apartat 5.5. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de juny de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 395/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada sobre ús de les llançadores de foam per part dels Mossos d’Esquadra, indicada a l’antecedent 2, sens perjudici d’allò previst a l’apartat següent. 2. Desestimar l’accés als següents fragments de la normativa interna sobre ús de les llançadores de foam: apartat 3, 1r paràgraf; apartat 4.2n paràgraf 1ª línia i 3r paràgraf final de la 1a línia i 2a línia; apartat 5.2, 4t paràgraf; apartat 5.4, paràgrafs 6è i 10è; apartat 5.5. 3. Requerir al Departament d’Interior que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir al Departament d’Interior a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Adjuntar a aquesta Resolució el protocol d’ús de les llançadores de foam, havent tatxat els fragments indicats a l’apartat 2. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 395/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.