PODEM L'ALDEA solicitó al Ayuntamiento de l'Aldea las actas de la Comisión de Seguimiento y el inventario de caminos. El Ayuntamiento alegó que las actas eran deliberantes y que el inventario estaba en elaboración. La GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud: obliga a entregar las actas (previa anonimización) y desestima el inventario por ser inexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
Las actas de los órganos administrativos son información pública y su carácter no público en las sesiones no impide el acceso a los acuerdos adoptados una vez celebradas.
2
No es procedente proteger los datos personales de los miembros electos de los órganos, ya que son públicos y sus intervenciones tienen relevancia pública.
3
La protección de datos de terceras personas citadas en las actas debe basarse en una ponderación entre el derecho de acceso y la protección de la identidad, especialmente si hay datos sensibles.
4
El derecho de acceso requiere que la información esté elaborada y en poder de la Administración, no estando obligado el ente a entregar trabajos preparatorios o información inexistente.
Texto completo
Resolució 338/2017, de 6 d’octubre
Número d’expedient de la reclamació: 373/2017 i 374/2017 (acumulades).
Administració reclamada: Ajuntament de l’Aldea.
Informació reclamada: Actes de la Comissió de Seguiment; inventari de camins.
Sentit de la resolució: Estimació parcial.
Resum: L’Ajuntament va quedar obligat per la Resolució 148/2017 d’aquesta Comissió, el
compliment de la qual li és exigible -sens perjudici que pugui plantejar-hi recurs davant del Tribunal
Superior de Justícia- a facilitar còpia de les actes que ara es reclamen prèvia anonimització, si escau,
de les dades personals de persones no- membres que hi puguin aparèixer, especialment si el seu nom
apareix associat a dades especialment protegides per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre
de protecció de dades de caràcter personal, dins dels quinze dies hàbils següents al coneixement de
la Resolució 148/2017, sense que pugui oposar-s’hi ara invocant un caràcter deliberatiu de l’òrgan
que ja va ser tingut en compte per aquesta Comissió en aquella Resolució i consider at inoposable al
seu accés, ni justificar el retard en mesos per a una tasca d’anonimització de dades personals que no
és complexa ni tan sols, segurament, voluminosa. D ’acord amb l’article 43 LTAIPBG , l’incompliment
de les Resolucions de la GAIP dins del termini establert pot donar lloc a l’exigència de
responsabilitats, d’acord amb el títol VII de l’LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntament. Partit polític. Actes. Inventari. Camins. Dades personals. Informació
inexistent. Compliment de les resolucions. Règim sancionador.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego.
Antecedents
1. El 7 d’agost de 2017 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 373/2017 i 374/2017,
presentades per PODEM L’ALDEA contra l’Ajuntament de l’Aldea, en relació amb les sol·licituds
d’informació indicades a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol ·licita seguir el
procediment de mediació regulat a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG).
2. Les sol·licituds d’informació que son objecte de reclamació són les següents:
a. De 16 de març de 2017 (Reg. 2017/537), sol·licitant còpia de les actes del Consell de
Seguiment dels anys 2016 i 2017. En relació amb aquesta petició l ’Ajuntament hauria
respost amb data 23 de juny demanant a la reclamant que clarifiqués a quin òrgan feia
referència, considerant que no existia el Consell de Seguiment però sí “la Comissió de
Seguiment dintre de l’Ajuntament i el Consell de Participació Ciutadana” i la persona
reclamant hauria aclarit, en escrit de 27 de juny, que es referia a les actes de la Comissió de
Seguiment. No ha obtingut resposta de l’Ajuntament després de fer l’aclariment.
b. De 20 de juny de 2017 (Reg. 2017/1565) sol·licitant informació relativa a un expedient
d’atermenament d’un camí i l’inventari municipal de camis. Amb data 23 de juny,
l’Ajuntament li lliura còpia de tres informes relacionats amb l’atermenament del camí
interessat, i li informa que no pot facilitar l’inventari de camins municipals perquè està en
elaboració. Tanmateix, li adjunten còpia de l’informe emès per la gerència territorial del
cadastre que fa referència a la titularitat de l’Ajuntament de l’Aldea respecte el camí de
Paracotes. El 27 de juny, la persona reclamant insisteix a demanar a l’Ajuntament que li lliuri
còpia de l’inventari de camins en la fase d’elaboració en què es trobi, encara que no estigui
actualitzat.
3. El 17 d’agost de 2017 la GAIP comunica a l’Administració la presentació d’aquestes
Reclamacions i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu
posicionament i actuacions en relació amb cada sol·licitud d’accés en què es fonamenta la
reclamació, i que li en remeti sengles expedients
4. El 24 d’agost de 2017 la GAIP comunica a la persona reclamant que s’admeten provisionalment
a tràmit les reclamacions, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els
propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el
seguiment.
5. Després de reclamar en dues ocasions l’informe municipal i l’expedient corresponent, amb data
10 d’octubre té entrada a la GAIP un escrit en què l’Ajuntament de l’Aldea manifesta el següent:
“a) Respecte de l’inventari de camins sol·licitat per PODEM L’ALDEA, informo que no disposem
d’aquest inventari degudament formalitzat. No obstant, a les NNSS de Planejament de l’Aldea
publicades al Registre de Planejament d’Urbanisme de la Generalitat, enllaçat a la pàgina web
de l’Ajuntament de l’Aldea, hi consta una relació de camins públics.
b) Respecte a les actes de la Comissió de Seguiment, no s’ha fet per part de l’Ajuntament una
discriminació de les dades de caràcter personal per la qual cosa encara no s‘ha lliurat al
peticionari. D’altra banda, les sessions d’aquest òrgan són deliberants i no tenen caràcter públic.
Tot això fa dubtar de l’obligació de l’Ajuntament de trametre dites actes”.
Fonaments jurídics
1. Acumulació de les Reclamacions
L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de las
Administracions Públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres
amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima.
Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de
Resolució, ja que hi ha una identitat de parts.
D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat
administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès
general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions.
2. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació.
L’article 39.1 de la llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació
pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP.
Les reclamacions reuneixen els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel Decret 111/2017, de
18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública (RGAIP) i, per tant, és admissibles a tràmit.
3. Sobre l’accés a les actes de la Comissió de Seguiment
La Reclamació 373/2017 té per objecte l’accés a les actes de la Comissió de Seguiment.
L’Ajuntament justifica la manca d’accés a aquesta informació en el fet que no hi ha fet una
anonimització de les dades de caràcter personal que hi consten. Al mateix temps, dubta de l’obligació
de l’Ajuntament de lliurar-les tenint en compte que les sessions d’aquest òrgan són deliberants.
Resulten inadmissibles les objeccions plantejades per l’Ajuntament considerant que es t racta d’una
informació pública que ja va ser objecte de reclamació davant d’aquesta Comissió i sobre la que la
GAIP ja ha resolt estimant -ne l’accés de la mateixa persona reclamant i requerint l’Ajuntament a
facilitar-les-hi prèvia anonimització, si escau, de les dades de persones físiques diferents de les
corresponents als seus membres que puguin aparèixer-hi.
Efectivament, la Resolució 148/2017, de 10 de maig, en relació a la sol·licitud d’accés a la mateixa
informació per part de la mateixa persona reclamant i davant del mateix Ajuntament, ja s’expressava
en aquests termes: “Les actes dels òrgans administratius constitueixen sens dubte informació pública,
en el sentit que dóna a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, ja que no hi ha dubte que són
informació elaborada per l’Administració. A més, es tracta de documents d’especial rellevància, ja que
expressen de manera fidedigna els acords dels òrgans respectius i reflecteixen el procés de formació
de la seva voluntat, qüestió que pot revestir una especial transcendència addicional quan l’òrgan
expressa el pluralisme polític o social. Per tant, llevat que les actes de determinats òrgans estiguin
subjectes a reserves legals explícites, el principi general és que cal facilitar-hi l’accés.
Si bé segons l’article 70.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local
(LRBRL), les sessions de la Junta de Govern Local no són públiques, cap precepte d’aquesta Llei ni
de la resta de la legislació de règim local vigent a Catalunya contenen cap mena de pronunciament de
reserva o confidencialitat de les seves actes. Cal entendre, per tant, que el caràcter no públic de les
seves sessions és únicament als efectes d’evitar interferències externes al seu desenvolupament i no
impedeix que un cop celebrades qualsevol persona pugui conèixer els acords adoptats i la referència
a les votacions i a les deliberacions que s’hagi pogut reflectir a l’acta corresponent. De fet, el web de
l’Ajuntament de l’Aldea dona publicitat a les actes de la seva Junta de Govern Local, si bé només es
poden consultar les relatives a les sessions de 2016 i 2017; per tant, res pot objectar l’accés a les
corresponents al 2015, que és el que demana la persona reclamant.
La persona reclamant també demana les actes del Consell de Seguiment dels anys 2016 i 2017; cal
suposar que es refereix a la Comissió de Seguiment, que és regulada pels articles 42 i següents del
Reglament Orgànic Municipal (ROM) de l’Aldea, amb els trets bàsics següents: és un òrgan municipal
de caràcter deliberant, format per tots els membres de l’Ajuntament, que es reuneix uns dies abans a
la celebració de cada Ple per debatre i mirar d’apropar posicions sobre els diversos punts inclosos a
l’ordre del dia del Ple municipal; les seves sessions no són públiques. Per tant, tot fa pensar que li és
aplicable un règim similar al de les actes de la Junta de Govern Local i per tant procedeix també
donar-hi accés. (...) L’informe municipal (que com s’ha dit es fa de manera conjunta per a cinc
Reclamacions) al·lega que cal una tasca de revisió detinguda de les dades sol·licitades, perquè
contenen moltes dades personals protegides. A les actes de la Junta de Govern Local i de la
Comissió de Seguiment hi poden constar, certament, dades personals i cal fer algunes
consideracions sobre la procedència i sobre la necessitat de protegir-les:
- No és procedent tatxar o protegir les dades personals relatives a la identitat dels seus membres
(que tenen la condició d’electes), doncs es tracta de dades que ja són públiques i, a més, el
sentit del seu vot i les seves intervencions, en la mida que siguin reflectides a les actes, tenen
una rellevància pública inqüestionable.
- Pot ser escaient protegir la identitat de terceres persones (físiques, ja que les jurídiques no tenen
dades personals) citades a les actes; aquesta protecció és legalment obligada quan el seu nom
és associat a informació sensible de l’article 23 LTAIPBG; en la resta de casos, l’eventual
protecció de les dades personals afectades ha de ser el resultat d’una ponderació entre els
interessos favorables a l’accés i els favorables a la protecció de la identitat de les persones
físiques afectades. (...)
Ateses les anteriors consideracions, procedeix declarar el dret de l’entitat reclamant a obtenir la
informació sol·licitada i requerir a l’Ajuntament que li faciliti l’accés corresponent, si encara no ho ha
fet. (...)
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10
de maig de 2017, resol per unanimitat:
1. Estimar les Reclamacions 173/2017 i 174/2017 i declarar el dret de l’entitat reclamant a
obtenir la informació següent:
a) Còpia de les actes del Consell de Seguiment, anys 2016 i 2017.
b) Còpia de les actes de la Junta de Govern Local any 2015.
Aquesta informació ha de ser facilitada d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 i
amb mitjans electrònics, a l’adreça donada per l’entitat reclamant a aquests efectes.
2. Requerir a l’Ajuntament de L’Aldea que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP.(...)”
D’acord amb els termes de la Resolució 148/2017 transcrita, l’Ajuntament va quedar obligat per la
Resolució 148/2017 d’aquesta Comissió, el compliment de la qual li és ex igible -sens perjudici que
pugui plantejar-hi recurs davant del Tribunal Superior de Justícia- a facilitar còpia de les actes que ara
es reclamen prèvia anonimització, si escau, de les dades personals de persones no- membres que hi
puguin aparèixer, especialment si el seu nom apareix associat a dades especialment protegides per la
Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal, dins dels
quinze dies hàbils següents al coneixement de la Resolució 148/2017, sense que pugui oposar-s’hi
ara invocant un caràcter deliberatiu de l’òrgan que ja va ser tingut en compte per aquesta Comissió en
aquella Resolució i considerat inoposable al seu accés, ni justificar el retard en mesos per a una tasca
d’anonimització de dades personals que no és complexa ni tan sols, segurament, voluminosa. Si
l’Ajuntament té dubtes en relació amb la procedència d’anonimitzar alguna dada personal, ho ha de
consultar amb la GAIP dins del termini d’execució d’aquesta Resolució.
D’acord amb això, cal estimar novament el dret de la persona reclamant a obtenir les actes
sol·licitades i recordar a l’Ajuntament que, d’acord amb l’article 43 LTAIPBG, l’incompliment de les
Resolucions de la GAIP dins del termini establert pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats,
d’acord amb el títol VII de l’LTAIPBG.
4. Sobre l’accés a l’inventari de camins
L’inventari de camins municipal és informació pública, sempre i quan estigui elaborat i en poder de
l’Administració. Aquest requisit de possessió material de la informació pública, que ha de ser prèvia a
la sol·licitud d’accés, es desprèn de l’article 2.b LTAIPBG.
L’Ajuntament al·lega que no disposa d’aquest inventari, per bé que hi està treballant. En aquestes
condicions, no està obligat a lliurar a la persona reclamant els treballs preparatoris i no es pot
reconèixer el dret d’accés sobre l’inventari, per ser inexistent. Ara bé, si l’inventari estigués elaborat i
restés pendent d’algun tràmit, o d’una actualització, la persona reclamant tindria dret a poder
consultar-lo com a informe tècnic finalitzat.
D’altra banda, l’Ajuntament informa a la GAIP que en el seu web enllaça amb les normes de
planejament publicades al Registre de Planejament d’Urbanisme de la Generalitat, on hi consta una
relació de camins públics, però no el facilita. Per considerar que amb aquesta indicació l’Ajuntament
està comunicant informació caldria que l’Ajuntament precisés amb major detall l’adreça url d’enllaç a
aquesta informació, ja que la referència genèrica a la seva pagina web no resulta suficientment
concreta.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG i l’article 48 RGAIP estableixen l’obligació de les administracions i subjectes
obligats a comunicar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública les
actuacions realitzades per a l’execució dels acords de mediació i per al compliment de les
Resolucions dictades per la GAIP dins del termini dels quinze dies següents que els hagin estat
comunicades. Les persones interessades poden comunicar a la GAIP les incidències que es
produeixin en l’execució dels acords de mediació i de les Resolucions per a que la GAIP en requereixi
el compliment, d’acord amb l’article 49 RGAIP.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6
d’octubre de 2017, resol per unanimitat:
1. Acumular les Reclamacions 373/2017 i 374/2017.
2. Estimar la Reclamació 373/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la còpia de
les actes de la Comissió de Seguiment dels anys 2016 i 2017, en els termes establerts al FJ3.
3. Desestimar l’accés de la persona reclamant a l’inventari de camins objecte de la reclamació
374/2017, considerant que no existeix en el moment de la sol·licitud.
4. Requerir l’Ajuntament de l’Aldea a lliurar a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat
2 dins del termini màxim cinc dies i aportar a aquesta Comissió el justificant de lliurament de la
informació immediatament després.
5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
6. Declarar finalitzats els procediment relatius a les Reclamacions 373/2017 i 374/2017 i disposar la
publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP.
7. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 6 d’octubre de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils
(descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació
per part de l’Administració reclamada.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.