Un regidor de la oposición solicitó al Ayuntamiento de Sant Fruitós de Bages acceso a un expediente disciplinario. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando perjuicios a la instrucción y presunción de inocencia. La GAIP estima la reclamación porque los límites invocados no están previstos legalmente para los electes locales según el TRLMRLC.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso de los electes locales es un derecho reforzado basado en la representación y participación política del artículo 23 de la Constitución.
2
Según el artículo 164.3 del TRLMRLC, los únicos límites oponibles al derecho de acceso de los electes locales son la vulneración de derechos constitucionales al honor, intimidad o imagen, y el secreto oficial o sumarial.
3
Los argumentos del Ayuntamiento sobre la independencia de la instrucción y la presunción de inocencia carecen de base legal para denegar información a un miembro de la corporación.
4
El deber de confidencialidad impuesto por el artículo 164.6 TRLMRLC garantiza que el electe no divulgue la información, eliminando el riesgo de interferencia externa.
5
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electes locales basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia y la jurisprudencia del TSJC.
Texto completo
Resolució 562/2021, de 17 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 373/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages
Informació reclamada: Un expedient disciplinari.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: El límit invocat per l’Ajuntament per denegar la informació sol·licitada no està previst
legalment a aquests efectes i, només per aquesta raó, no és oposable al dret reforçat de la persona
reclamant a la informació sol·licitada, ja que l’article 164.3 estableix clarament que únicament ho són,
d’oposables al dret d’accés dels i de les electes locals a la informació municipal, els límits previstos per
aquest mateix precepte. A més d’aquesta manca de base legal, el límit invocat és més que
qüestionable que concorri al cas, perquè l’electe interessat és obligat per l’article 164.6 TRLMRLC a no
divulgar la informació sol·licitada que obtingui i no té capacitat jurídica per interferir en la tramitació d’un
expedient municipal. En canvi, forma indiscutiblement part de la seva funció de controlar el govern i
l’administració municipal poder fer seguiment de qualsevol assumpte en el que intervingui l’Ajuntament,
amb les úniques excepcions previstes per l’article 164.3 TRLMRLC.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Silenci administratiu. Expedient disciplinari. Reclamació contra
desestimació. Règim especial d’accés. Límits al dret d’accés. Investigació i sanció d’infraccions.
Deure de confidencialitat.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 27 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 373/2021, presentada per un regidor de
l’oposició contra l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 12 de febrer de 2021 el regidor reclamant demana accés a l’expedient 2101/2020.
3. El 23 de febrer de 2021 el regidor reclamant presenta una nova sol·licitud a l’Ajuntament, que
invoca la producció de silenci administratiu positiu, perquè no hauria rebut resposta a l’anterior
sol·licitud, i requereix el lliurament de la informació sol·licitada.
4. El 23 de febrer de 2021 l’Alcaldessa de Sant Fruitós de Bages denega l’accés sol·licitat (la qual
cosa és notificada al regidor reclamant el 24 de febrer de 2021), al·legant que es tracta d’un
expedient disciplinari contra un empleat municipal i invocant, de conformitat amb la instructora de
l’expedient (segons la qual l’accés de tercers a l’expedient pot comportar un perjudici per a la
independència de la instrucció, per a la presumpció d’innocència de l’expedientat, la investigació
dels fets i aspectes de seguretat), el límit de l’article 21.1.b LTAIPBG (perjudici per a la
investigació i sanció d’infraccions).
5. El 25 de febrer de 2021 el regidor reclamant presenta un recurs de reposició contra la denegació
anterior, fonamentat en les consideracions següents: “Que presento recurs de reposició contra el
Decret 2021290. Que en data 12/02/2021 vaig entrar per registre (2021ERC1158) una sol·licitud
d’accés a l’expedient municipal 2101/2020. Que el Decret 20140339 i el Decret 20150973
marquen la Instrucció sobre accés dels regidors a antecedents documentals i la modificació de la
instrucció sobre la tramitació de les sol·licituds per a l’exercici del dret d’accés a les informacions
públiques, respectivament. Que la Regla SISENA punt 4 indica que l’accés s’autoritzarà per
l’alcalde, mitjançant resolució expressa o presumpta atorgada per silenci administratiu positiu
quan passin cinc dies naturals des de la sol·licitud i no es notifiqui al regidor sol·licitant la
resolució corresponent. Que mitjançant el Decret 20210096 s’amplia al doble el termini previst
per resoldre i notificar les sol·licituds d’accés a la informació per part dels regidors, ampliació de
terminis que serà vigent fins el 14 de febrer de 2021. Que s’entén que una sol·licitud efectuada el
dia 12 de febrer queda afectada per l’ampliació de terminis, passant a ser de 10 dies naturals.
Que via instància amb registre 2021ERC1383, de data 23/02/2021, es demana, en aplicació de
la regla Sisena punt 4 de la Instrucció abans esmentada i tenint en compte l’ampliació del termini
per notificar, que per silenci positiu es procedeixi a donar accés a l’expedient 2101/2020. El
silenci positiu es produí a partir de superat el dia 22 de febrer de 2021, desè dia natural després
de la sol·licitud 2021ERC1158. Que la notificació del Decret sobre l’accés a l’expedient (en
aquest cas accés denegat) es produeix el dia 24/02/2021 a les 13:17 h. Al gestor municipal
d’expedients GESTIONA així hi figura. Que el dia 24 de febrer de 2021 és el dotzè dia natural
després de la sol·licitud. Que per tot l’exposat aquest regidor que presenta el recurs de reposició
sol·licita que s’estimi la petició d’accés per silenci administratiu positiu i que es procedeixi com
correspongui per donar accés amb la major immediatesa possible a l’expedient 2101/2020” .
6. El 15 de març de 2021 l’Ajuntament desestima el recurs de reposició anterior, en base a les
mateixes argumentacions indicades a l’antecedent 4.
7. La Reclamació presentada el 27 d’abril de 2021 invoca el dret dels electes locals a la informació
municipal i al·lega que se li ha desestimat l’accés sol·licitat en base a un límit no previst per la
legislació de règim local.
8. El 8 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
9. El 3 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i
li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de
mediació sol·licitat per la regidora reclamant.
10. El 8 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
11. El 13 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe municipal: “En resposta al registre d’entrada 2021-
E-RC-1158, de data 12 de febrer de 2021, del Grup
Municipal de Gent fent Poble en el qual
demana accés a l’expedient 2101/2020 es va emetre, en
data 14 de febrer de 2021, una
diligència de denegació per no constituir un dret d’accés, i en data
16 de febrer de 2021 el
secretari municipal emet una proposta de resolució indicat que atès que
es tracta d’un
expedient que no està en informació pública, el seu accés serà resolt per decret
d’alcaldia. En
data 17 de febrer de 2021, la tècnica de Recursos Humans emet l’informe núm. 8/2021 en el
qual indica que atès que s’està investigant sobre la suposada responsabilitat d’un empleat públic
sobre uns fets pel quals l’Ajuntament ha decretat la incoació d’un expedient disciplinari, i l’accés
a l’expedient per part de tercers pot comportar un perjudici per la independència de la instrucció
i presumpció d’innocència de l’expedientat, la investigació dels fets i comprometre certs aspectes
de seguretat pública relacionades amb la referida investigació. A continuació el portaveu del
grup municipal de Gent fent Poble, a través del registre d’entrada
1383- 2021, reclama l’accés
a
l’expedient indicant que aquest s’hauria d’autoritzar per silenci positiu. Posteriorment, en
data 23 de febrer de 2021 i en resposta a la instància indicada anteriorment,
es resol
mitjançant el decret d’alcaldia 0290- 2021, desestimar l’accés a l’expedient disciplinari a
un
funcionari de la brigada d’obres municipal, en data 24 de febrer es realitza la notificació
corresponent del decret esmentat al Sr. xxxx. En data 25 de febrer de 2021 el grup
municipal de Gent fent Poble, presenta un recurs de
reposició contra el decret 0290- 2021 i
aquest es resol mitjançant el decret d’alcaldia núm. 0424-
2021, de data 15 de març de 2021, el
qual desestima el recurs de reposició presentat pel regidor xxxx . Aquest decret està
fonamentat amb l’informe 14/2021 de la
tècnica de Recursos Humans i una proposta de
resolució desestimant l’accés, signada per la
tècnica i regidora de Recursos Humans. En data
15 de març de 2021 s’emet la notificació del decret d’alcaldia amb número 0424- 2021 al
Sr.
xxxx, el qual resol desestimar el recurs de reposició pels motius exposats en l’informe de
la
instructora del procediment. L’expedient complert d’accés a la informació es troba als
documents adjunts aquest escrit, els quals es troben per l’ordre esmentat. Us informo que es
tracta d’una reclamació d’accés a la informació sobre un expedient disciplinari
de personal i per
tant resultaria afectat el funcionari objecte del procediment”.
12. El 18 de maig de 2021 la GAIP demana a l’Ajuntament la seva col·laboració per fer trasllat de la
Reclamació al funcionari afectat, tot oferint-li audiència i el dret a formular al·legacions per un
termini de 10 dies, en aplicació dels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP.
13. El 27 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe municipal conforme al qual el 25 de maig de 2021 el
representant del funcionari afectat hauria tingut accés a la documentació relativa al trasllat de la
Reclamació i atorgament d’audiència. Transcorreguts els 10 dies atorgats a aquests efectes, no
consta la recepció de cap al·legació.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació,
ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la
informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la
informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda,
l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe
local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat
regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva
admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de
transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP
ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal
emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164
TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa
administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense
fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent
que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que
institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de
Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció
contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties
jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han
de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat
en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la
informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la
GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya.
És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el
règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164
TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per
l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la
informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a
aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els
següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2.
Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al
dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar
en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del
dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es
mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és un expedient disciplinari obert contra un funcionari municipal. Es tracta,
per tant, sens dubte d’informació pública municipal, l’accés a la qual s’ha de regir, tenint en compte
que el reclamant és un regidor membre de l’Ajuntament afectat, per l’article 164 TRLMRLC i
supletòriament per l’LTAIPBG, d’acord amb el previst per la disposició addicional 1.2 d’aquesta
darrera llei, en els termes valorats al fonament jurídic anterior.
L’article 164 TRLMRLC estableix el següent: “1 Tots els membres de les corporacions locals tenen
dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció (...). 3 (...) La sol·licitud d'informació s'entén com a
acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a
comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de
motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de
la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia
imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per
secret sumarial. (...) 6 Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la
informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos
de l'ens local o de tercers”.
Segons l’informe municipal, els límits invocats per denegar l’accés sol·licitats són els següents:
possible perjudici per a la independència de la instrucció i per a la presumpció d’innocència de
l’expedientat, la investigació dels fets i comprometre certs aspectes
de seguretat pública
relacionades amb la referida investigació. Cap d’aquestes circumstàncies està configurada com a límit
legal per a l’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat.
Tal com s’ha posat de manifest al fonament jurídic anterior, el dret d’accés dels i de les electes locals a
la informació de la respectiva entitat és un dret reforçat d’accés a la informació pública, perquè és
essencial per a l’exercici del dret fonamental a la representació i participació política de l’article 23 de la
Constitució. També s’ha de tenir en compte, a aquests mateixos efectes, que els i les representants
municipals, fins i tot si són de l’oposició al govern de l’Ajuntament, també formen part del mateix
Ajuntament, de manera que el seu accés a la informació municipal mai no és una intrusió externa que
pugui comportar divulgar de cares enfora dades delicades pròpies de l’activitat municipal. Ans el
contrari, el TRLMRLC imposa en el seu article 164.6 un deure de responsabilitat a tots els membres de
l’Ajuntament, en virtut del qual no poden difondre informacions municipals a les quals hagin pogut
accedir per raó del seu càrrec.
El límit invocat per l’Ajuntament per denegar la informació sol·licitada no està previst legalment a
aquests efectes i, només per aquesta raó, no és oposable al dret reforçat de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, ja que l’article 164.3 estableix clarament que únicament ho són, d’oposables al
dret d’accés dels i de les electes locals a la informació municipal, els límits previstos per aquest mateix
precepte. A més d’aquesta manca de base legal, el límit invocat és més que qüestionable que concorri
al cas, perquè l’electe interessat és obligat per l’article 164.6 TRLMRLC a no divulgar la informació
sol·licitada que obtingui i no té capacitat jurídica per interferir en la tramitació d’un expedient municipal.
En canvi, forma indiscutiblement part de la seva funció de controlar el govern i l’administració municipal
poder fer seguiment de qualsevol assumpte en el que intervingui l’Ajuntament, amb les úniques
excepcions previstes per l’article 164.3 TRLMRLC.
Dels límits previstos en aquest precepte, podria concórrer en el cas el del seu apartat a (perjudici per a
l’honor o la intimitat personal o familiar), si l’objecte de l’expedient tingués una relació directa amb
qüestions íntimes del funcionari afectat. No és probable, perquè si es tracta d’un expedient disciplinari
en una relació de treball, el més previsible és que tingui per objecte qüestions professionals. En tot cas,
la GAIP ha demanat la col·laboració municipal per donar audiència a la persona afectada, que ha
tingut l’oportunitat de presentar al·legacions que podessin posar de relleu eventuals perjudicis singulars
que li podria provocar l’accés sol·licitat, i no n’ha formulat cap.
A més de les anteriors valoracions, també s’ha de tenir en compte que la persona reclamant ha
obtingut el dret sol·licitat en aplicació del silenci administratiu positiu previst per l’article 164.3
LTAIPBG, atès que no concorre cap límit legal que pugui interferir la seva aplicació.
A la vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, sens perjudici de la necessitat d’advertir a la persona reclamant que la
informació que pot obtenir en compliment d’aquesta Resolució l’obté gràcies a la seva condició de
membre de l’Ajuntament i que, per tant i en aplicació de l’article 164.6 TRLMRLC, no la pot divulgar.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17
de juny de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 373/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a l’expedient sol·licitat.
2. Anul·lar els Decrets de 23 de febrer de 2021 i de 15 de març de 2021, que deneguen l’accés
declarat a l’apartat anterior.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies.
4. Requerir a la persona reclamant que no divulgui la informació obtinguda en compliment
d’aquesta resolució, de conformitat amb allò previst a l’article 164.6 TRLMRLC.
5. Requerir a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 373/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.