Un periodista solicitó a la Diputació de Barcelona informes sobre cinco contratos menores de 2020. La administración denegó el acceso alegando que la Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) estaba investigando dichos contratos. La GAIP estima la reclamación porque la OAC informó que el hecho de que la documentación integre un expediente de investigación no constituye per se un límite al acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad
2
Los límites al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, aplicarse según su finalidad y ponderarse casuísticamente
3
La Oficina Antifrau de Catalunya determinó que la documentación es preexistente a la Administración de origen y que su inclusión en un expediente de investigación no es un límite impeditivo per se
4
La denegación basada en los artículos 21.1.b) y c) de la LTAIPBG no fue justificada al no existir oposición de los terceros afectados ni un riesgo real para la investigación
5
Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación de la información
Texto completo
Resolució 578/2023, de 6 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 303/2023
Administració reclamada: Diputació de Barcelona
Informació reclamada: Informes i altra la documentació elaborada sobre cinc contractacions
menors de la Diputació de Barcelona de l'any 2020.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: S’estima la reclamació del periodista sobre informes i altra documentació relacionada
amb determinats contractes menors de la Diputació de Barcelona que ha desestimat per
considerar que concorren els límits previstos a les lletres b) i c) de l’article 21.1 LTAIPBG, per
raó d’estar en tramitació una investigació sobre aquestes actuacions per part de l’Oficina
Antifrau de Catalunya. Preguntada sobre la concurrència d’aquest límit a la institució
investigadora, als efectes de la millora de la valoració de la concurrència dels límits, la Oficina
Antifrau considera que el fet que la informació sol·licitada formi part d’un expedient d’aquesta
Oficina no constitueix per se un límit impeditiu de l’accés sol·licitat i entén que correspon a
l’Administració d’origen donar-hi l’accés. En aquest cas no es formula cap manifestació per part
de l’adjudicatària dels contractes consultada sobre la reclamació de l’accés a la informació.
Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Oficina Antifrau de Catalunya. Periodista.
Contractació pública. Informació sobre contractes menors. Límit. Investigació de les infraccions
penals, administratives o disciplinàries. Secret o confidencialitat establert a la norma amb rang
de llei. Terceres persones afectades. Sense oposició de tercers.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
1. El 28 de març de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 303/2023, presentada per un
periodista que reclama contra la Diputació de Barcelona, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 28 de febrer de 2023 el periodista reclamant, presenta una sol·licitud d’informació a la
Diputació de Barcelona que concretament consisteix en rebre els informes i altra
documentació elaborada sobre cinc contractacions menors de la Diputació de Barcelona
de l'any 2020, totes adjudicades a la mateixa empresa i que es refereixen a: un estudi
d’Impacte cessament Nissan Motor Ibèrica, de data 5 d'agost de 2020; un estudi d’Impacte
cessament Nissan Motor Ibèrica 1, de data 5 d'agost de 2020; el Mapa projectes impacte
territorial, de data 22 d'octubre de 2020; el Contracte d’estudi acomiadaments col·lectius,
de data 26 de novembre de 2020; i la Modificació contracte Mapa projectes Next
Generation, de data 15 de desembre de 2020.
El reclamant fa avinent a la reclamació que la informació no ha estat lliurada atesa la
desestimació de les peticions d'informació de la Diputació de Barcelona, comunicada en
data 7 de març de 2023, en base a un informe de la Direcció de Serveis Jurídics, que ho
justifica pel fet que, en paral·lel, l'Oficina Antifrau ha iniciat una actuació d'investigació en
relació als mateixos contractes pels quals es demana documentació i acompanya un escrit
amb al·legacions per tal de rebatre aquestes consideracions.
3. El 31 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
4. El 3 d’abril de 2023 la GAIP comunica la reclamació a la Diputació de Barcelona i
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. El 25 d’abril de 2023 entra a la GAIP la documentació demanada a la Diputació de
Barcelona, que consisteix en: Còpia dels expedients complerts relatius a les sol·licituds
d’accés a la informació pública tramitades; Informe on s’exposen els antecedents de fet i
fonaments de dret en relació a la reclamació i respecte la sol·licitud d’accés a la informació
de la qual deriva; informe jurídic de 25 d’abril de 2023, i s’identifiquen en aquest expedient
les terceres persones que poden resultar afectades per l'accés que es reclama,
concretament l’empresa adjudicatària.
S’ha de destacar que l’informe jurídic que fonamenta la desestimació de la petició d’accés
a la informació, es manifesta que una vegada presentada la petició d’accés, es va rebre a
la Diputació de Barcelona, un requeriment de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC)
l’objecte del qual coincideix amb l’objecte de les sol·licituds d’accés a la informació i per
tant, es considera que les peticions d’accés a la informació han de ser desestimades per la
concurrència dels límits al dret d’accés a la informació de l’article 21.1.b) i c) de la Llei
19/2014, en relació a la necessitat de preservar la màxima reserva i confidencialitat que la
Llei 14/2008, de 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya (articles 18 i 19) imposa
a les actuacions d’investigació que realitza aquesta Oficina.
6. El 18 de maig de 2023 la GAIP sol·licita informe a la Oficina Antifrau de Catalunya, d’acord
amb la invocació dels límits esmentats per la Diputació de Barcelona atesa l’habilitació
prevista a l’article 42.7 LTAIPBG, i ho comunica al reclamant en la mateixa data.
7. El 22 de maig de 2023 la GAIP dona trasllat a les terceres parts afectades pel
procediment per tal que formulin les al·legacions que considerin oportunes, d’acord amb el
que preveu l’article 42.3 LTAIPBG i article 34 del Reglament de la Comissió de Garantia
del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol.
8. El 14 de juny de 2023 la GAIP rep l’informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya sobre la
denegació de l’accés a la informació relacionada amb diverses actuacions de contractació,
en base al fet de que estan essent investigades per l’Oficina Antifrau de Catalunya, que,
en síntesi, considera que la documentació esmentada, a part d’estar inclosa en unes
actuacions de l’Oficina, és alhora informació pública preexistent a l’Administració d’origen, i
és en aquesta última condició que s’ha presentat la sol·licitud d’accés a la informació
pública de què deriva la reclamació i que correspon a l’Administració d’origen donar-hi
l’accés que escaigui en aplicació de la legislació de transparència i accés a la informació
pública i resta de normativa aplicable, sense que el fet que formi part d’un expedient
d’aquesta Oficina constitueixi per se u n límit impeditiu de l’accés sol·licitat.
En la mateixa data, 14 de juny de 2023, es trasllada aquest informe de l’Oficina Antifrau de
Catalunya al reclamant, als tercers afectats i a la Diputació de Barcelona i en aquest darrer
cas, es emana que en el termini de 5 dies hàbils es faci arribar el seu posicionament al
respecte.
9. El 20 de juny de 2023 entra a la GAIP la resposta de la Diputació de Barcelona que
manifesta la seva reiteració en l’exposat en l’informe de 25 d’abril de 2023 a l’espera de la
Resolució de la Reclamació; li demana que expliciti en la Resolució que emetrà sobre la
Reclamació, si s’ha donat audiència als tercers identificats i, en cas que així sigui, que es
concreti si aquests tercers s’han oposat o no al lliurament de la informació que es demana
de la Diputació; i no afegeix cap altra consideració ni comentari sobre la resposta donada
per la Oficina Antifrau de Catalunya de no considerar que la seva tramitació constitueixi
per se un límit a l’accés de la informació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Objecte de la reclamació i límits a l’accés: l’entitat investigadora no aprecia
concurrència del límit invocat
La informació reclamada consisteix en els informes i altra documentació elaborada sobre cinc
contractacions menors de la Diputació de Barcelona de l'any 2020, totes adjudicades a la
mateixa empresa. Concretament es demanaven cinc informes encarregats a l’entitat
adjudicatària el 2020 com a contractes menors i informació de l'execució, informes entregats i
altra documentació elaborada en el marc d'un servei d'assessorament i consultoria en l'àmbit
del sector de l'automoció per als consells comarcals adjudicat per la Diputació de Barcelona la
mateixa empresa, que ha canviat de nom, entre juliol de 2021 i desembre de 2022.
D’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG la informació reclamada és informació pública ja que
segons aquest precepte és informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei.
La informació reclamada afecta determinades actuacions de la Diputació que es refereixen a
contractació publica i d’acord amb l’article 13 de la LTAIPBG en aquesta s’inclouen els
contractes menors com s’esmenta als antecedents, els quals haurien d’estar disponibles en el
corresponent portal d’aquesta Administració. Per tant, la informació reclamada consisteix en els
informes encarregats en virtut dels contractes menors, i la corresponent informació d’execució
dels mateixos, de la qual n’ha de disposar l’Administració, i s’hauria de lliurar al reclamant, si no
concorre cap límit a aquest accés dels esmentats a la LTAIPBG.
Precisament és la invocació d’un límit consistent en la circumstància que s’està efectuant una
investigació d’aquests contractes el motiu que al·lega la Diputació de Barcelona per a denegar
l’accés a aquesta informació pública. Es fa avinent que l’activitat contractual sobre la qual es
demana l’accés és objecte d’una investigació per part de l’Oficina Antifrau de Catalunya, la qual
cosa constitueix la concurrència d’un límit al dret d’accés a la informació, concretament els
descrits a les lletres b) i c) de l’article 21.1 de la LTAIBG, que fan referència a la investigació de
les infraccions penals, administratives o disciplinàries i sobre secrets o confidencialitat establert
a la norma amb rang de llei respectivament, i que la Diputació de Barcelona ho refereix a la
necessitat de preservar la màxima reserva i confidencialitat que la Llei 14/2008, de 5 de
novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya (articles 18 i 19) imposa a les actuacions
d’investigació que realitza l’Oficina Antifrau.
D’acord amb l’exposat, la informació reclamada, sobre la qual no es discuteix la seva
consideració d’informació pública, es considera per la Diputació de Barcelona que no és
accessible atès que les actuacions d’investigació que s’estan realitzant per l’Oficina Antifrau
remeten a llur règim de confidencialitat i reserva previst a la seva norma reguladora.
Es recorda, com reiteradament ha sostingut aquesta Comissió, ja que és un principi
àmpliament reconegut, que la declaració de reserva de la informació continguda en una llei,
com en general la invocació d’un límit a l’accés de la informació, ha de ser ponderada
casuísticament com qualsevol altre límit a l’accés de la pròpia legislació de transparència.
D’acord amb això, atès que els límits al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
proporcionals a l’objecte i finalitat de protecció i s’ha d’atendre a les circumstàncies de cada cas
concret, d’acord amb allò establert a l’article 22 LTAIPBG, aquesta Comissió, vista la limitació
invocada, fa ús de l’habilitació reconeguda a l’article 42.7 LTAIPBG per a sol·licitar un informe,
en aquest cas del propi organisme afectat, l’Oficina Antifrau de Catalunya, a fi de fonamentar la
valoració de la invocació del límit en aquest supòsit concret.
Tal com es descriu als antecedents, la petició d’informe adreçada a l’Oficina Antifrau es formula
amb l’objectiu de donar millor fonament a la valoració del límit invocat en la denegació de la
Diputació de Barcelona a l’accés a la informació, ja que precisament es referia a les actuacions
d’aquella instància i, a més, per tal de determinar amb el màxim de precisió quina part de la
informació o documentació concreta en resultaria afectada si s’apreciava la concurrència dels
límits descrits.
L’Oficina Antifrau considera que la documentació reclamada, efectivament és informació
pública que alhora està inclosa en unes actuacions del seu organisme però que, de forma
preexistent, és informació publica de l’Administració d’origen, i considera que és en aquesta
última condició que s’ha presentat la sol·licitud d’accés a la informació pública de què deriva la
reclamació. Per tant, considera que correspon a l’Administració d’origen, és a dir a la Diputació
de Barcelona, donar-hi l’accés que s’escaigui en aplicació de la legislació de transparència i
accés a la informació pública i resta de normativa aplicable, sense que el fet que formi part d’un
expedient d’aquesta Oficina constitueixi per se un límit impeditiu de l’accés sol·licitat. Per tant,
l’Oficina Antifrau no identifica els límits invocats per la Diputació de Barcelona com a causants
de la denegació d’accés a la informació sol·licitada i remet a aquella Administració la
determinació de la informació que ha de lliurar.
Malgrat la consideració manifestada per l’Oficina Antifrau sobre l’absència del límit invocat per
raó de la seva investigació en la informació reclamada, la Diputació insisteix en la seva
invocació, sense afegir cap altra argumentació, sobre la resposta donada per la Oficina Antifrau
de Catalunya, més enllà d’insistir en què s’estan realitzant per la Oficina Antifrau unes
actuacions indagatòries i en reiterar llur règim de confidencialitat i reserva previst a la seva
norma reguladora. Així mateix insisteix la Diputació en la necessitat de que s’expliciti en la
Resolució que s’emetrà sobre la Reclamació, si s’ha donat audiència als tercers identificats,
aspecte que, d’acord amb els antecedents, queda palès. Tot i haver notificat als tercers fins i tot
de la resposta de l’Oficina Antifrau, aquests no han manifestat cap al·legació al respecte ni
tampoc han comunicat a aquesta Comissió la seva oposició al lliurament de la informació que
es demana a la Diputació de Barcelona.
D’acord amb allò exposat, aquesta Comissió considera que la Diputació de Barcelona ha de
lliurar la informació reclamada, segons el que disposa la LTAIPBG. No hauria de tenir cap
impediment per fer-ho atès que es tracta d’informació pública sobre la qual no concorre cap
dels límits invocats. En aquest sentit, la Comissió aprecia la valoració de l’Oficina Antifrau per la
invocació del límit de reserva dels seus procediments d’investigació, de no considerar un
impediment a l’accés el mer fet que la informació sol·licitada formi part d’un expedient
d’investigació i que no constitueix per ell mateix un límit impeditiu de l’accés sol·licitat .
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedor/a de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsor/a si no en
disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la
documentació de la qual ell/ella n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització
de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, hauria de formar part dels diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permetin la seva recuperació.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
D’acord amb els antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6
de juliol de 2023, sobre la Reclamació 303/2023 resol per unanimitat
1. Estimar la Reclamació 303/2023, i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a la Diputació de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació dins el
termini màxim de quinze dies.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 303/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.