Solicitud de retribuciones de cargos directivos y de responsabilidad de la Corporació Sanitària Parc Taulí y resultado desestimatorio

Resolució de 17 de novembre de 2016, de desestimació de la Reclamació 292/2016 Administració reclamada: Corporació sanitària Parc Taulí i Servei Català de la Salut. Informació reclamada: Retribucions dels càrrecs directius de la Corporació Sanitària Parc Taulí. Resum: Si la informació demanada constitueix una obligació de publicitat activa, amb més raó ha de ser susceptible de ser objecte del dret d’accés a la informació pública. Quan la Reclamació demana les retribucions dels càrrecs de responsabilitat que consten a l’organigrama de fet reclama una informació no demanada prèviament, ja que la sol·licitud d’informació tenia un objecte més reduït (càrrecs directius), i no es pot admetre aquesta part de la Reclamació, per raons de congruència i pel caràcter revisor de la Reclamació. Paraules clau: Servei Català de la Salut. Fundacions. Personal directiu. Personal de responsabilitat. Retribucions. Congruència de les reclamacions. Publicitat activa. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 18 d’octubre de 2016 es presenta la Reclamació 292/2016, en relació amb una resolució del Director General de la Corporació Sanitària Parc Taulí (CSPT) de 15 de setembre de 2016, que no hauria donat tota la informació sol·licitada per la persona reclamant, que és una persona física. La Reclamació presentada manifesta que no es vol seguir el procediment de mediació. 2. El 3 d’agost de 2016, la persona reclamant va sol·licitar la informació següent: “informació sobre les retribucions percebudes per TOTS els càrrecs directius de l’entitat (CSPT), ja que el volum de negoci de l’empresa vinculat a les activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el 25 per cent del volum general de l’empresa, des que està en vigor la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (2014, 2015 i 2016)”. Afegeix que s’entén per càrrec directiu el que aplica la Resolució de la GAIP sobre la Reclamació 58/2016, a partir del previst per la disposició addicional 21ª.1.2 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives i financeres. 3. El 15 de setembre de 2016, el director general de la CSPT resol l’estimació de la sol·licitud referida a l’antecedent anterior i informa de les retribucions dels quinze càrrecs directius que formen el Comitè de Direcció de l’entitat i que corresponen als anys 2014, 2015 i 2016. La informació citada consisteix en un quadre on només consta una quantitat dinerària per a cada càrrec directiu i any. 4. La Reclamació presentada a la GAIP el 18 d’octubre reprodueix substancialment la petició d’informació formulada per la sol·licitud, si bé demana la informació retributiva no només dels càrrecs directius, sinó també dels de responsabilitat. En la seva fonamentació considera que les dades lliurades són incompletes (perquè només es donaria el salari fix anual d’alguns dels càrrecs directius), subratlla els canvis de retribució operats en alguns dels càrrecs directius informats i en demana la raó i sol·licita informació de totes les remuneracions percebudes, incloses les variables, en espècie i les dietes, per part de tots els càrrecs directius i de responsabilitat de l’entitat (i com a mínim dels que consten en un document adjunt a la Reclamació, tret de l’organigrama que hi ha al web de la CSPT), i que es facilitin per a tot el període des de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), inclòs l’any 2016. 5. El 24 d’octubre de 2016, la GAIP demana a l’Administració reclamada el seu informe i còpia de l’expedient. 6. El 4 de novembre de 2016, el director general de la CSPT tramet el seu informe a la GAIP. Informa que els càrrecs directius de la CSPT no perceben retribucions variables, ni en espècie, ni dietes. Informa sobre la quantia de la indemnització que va percebre la persona que exercia la direcció del Centre integral de Serveis comuns amb motiu del seu cessament (cap altre directiu cessat hauria rebut una indemnització per aquest concepte). Exposa els motius de les diferències assenyalades per la persona reclamant en el percebut per alguns càrrecs directius entre un exercici i un altre i adjunta un nou quadre més clar i més actual de retribucions dels càrrecs del Comitè de Direcció. Argumenta els atributs dels càrrecs directius i conclou que només tenen aquesta condició aquells dels qui ja s’ha informat i que la informació retributiva demanada en relació amb càrrecs de responsabilitat que no tenen la condició de directius no es pot donar per imperatiu legal. 7. El 15 de novembre de 2016, la GAIP trasllada a la persona reclamant la resposta de la CSPT indicada a l’antecedent anterior, i li demana si dóna resposta a la seva sol·licitud d’informació. No consta resposta a l’expedient. Fonaments jurídics 1. Objecte i admissibilitat de la Reclamació L’objecte formal de la Reclamació és la manca de lliurament de tota la informació demanada, ja que si bé la Resolució de la CSPT indicada a l’antecedent 3 dóna informació sol·licitada a la persona reclamant, la lliurada efectivament seria inferior a la pretesa per aquesta. Als efectes de fixar l’objecte material de la Reclamació, cal precisar quina part de la sol·licitud d’informació no seria atesa per la donada per la CSPT. La informació sol·licitada és la relativa a les retribucions de tots els càrrecs directius de la CSPT; la Reclamació amplia la pretensió a les retribucions dels càrrecs de responsabilitat, a més a més dels directius. En relació amb aquest objecte, segons la persona reclamant la informació lliurada per la CSPT presentaria les següents mancances: no inclouria tots els directius i altres càrrecs de responsabilitat que consten al web de l’entitat; no està clar que la xifra donada de les retribucions inclogui les retribucions variables i en espècie i les dietes; es demana també la raó de dues diferències de retribució dels mateixos càrrecs entre anys diferents; i no es donaria la informació per a tot el lapse temporal des de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG fins a l’actualitat (inclòs l’any 2016). Per tant, la informació demanada en aquesta Reclamació seria la necessària per completar la de tots els directius i altres càrrecs de responsabilitat, l’especificació dels grans conceptes retributius o d’ingrés citats, les raons de les diferències retributives assenyalades de dos càrrecs directius entre dos exercicis diferents i les retribucions des de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG fins a l’actualitat, inclòs el 2016. Per una altra banda, aquesta Reclamació compleix els requisits bàsics d’admissibilitat establerts per l’apartat 14 del Manual de reclamació de la GAIP: s’ha presentat dins del termini establert per l’article 42.1 LTAIPBG, s’ha acreditat la legitimitat de la persona reclamant, l’objecte de la reclamació és informació pública i l’ens reclamat (que és un consorci públic) és un dels subjectes obligats per l’article 3.1.b LTAIPBG. 2. Sobre el concepte de càrrec directiu i el dret d’accés a la informació demanada La sol·licitud demana les retribucions percebudes pels “càrrecs directius”, si bé després, al formular la Reclamació, hi afegeix també els “de responsabilitat”. Limitar la sol·licitud a la informació relativa als càrrecs directius és coherent amb la fonamentació que s’hi fa amb referència a les obligacions de publicitat activa. Efectivament, l’article 11.1.b LTAIPBG estableix la transparència de les retribucions dels alts càrrecs i del personal directiu (terme que es pot considerar equivalent al de càrrec directiu) del sector públic i si aquesta informació ha de ser objecte de publicitat activa, amb més motiu ho pot ser de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Tanmateix, el concepte de càrrecs o de personal “de responsabilitat” és més ampli, i la divulgació de les seves retribucions no és inclosa dins de les obligacions de transparència establertes per l’LTAIPBG; això no vol dir que la persona reclamant no tingui dret a obtenir aquesta informació, en exercici del dret d’accés a la informació pública (en aquest sentit, la Resolució de la GAIP sobre la Reclamació 19/2016 reconeix aquest dret i la relativa a la Reclamació 58/2016 també s’hi refereix i aporta la doctrina de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) en el sentit que lliurar-la no infringiria la normativa de protecció de dades, sempre que prèviament es doni trasllat de la sol·licitud a les persones afectades), però no és una informació que hagi de ser objecte de publicitat activa, ni és una informació que es demani a la sol·licitud d’accés presentada a la CSPT. Com indica la Resolució de la Reclamació 206/2016, les reclamacions davant de la GAIP han de tenir un objecte congruent amb la sol·licitud d’informació de la que deriven, en coherència amb el caràcter revisor d’aquesta Comissió. No té lògica reclamar (concepte equivalent a recórrer) quelcom que no hagi estat demanat prèviament en primera instància. Abans de reclamar, cal haver donat oportunitat a l’Administració a resoldre sobre la sol·licitud, i la reclamació té sentit si l’Administració sol·licitada no ha atès, a judici de la persona sol·licitant, allò que es demanava. En conseqüència, cal assenyalar que aquesta Reclamació, en part, es presenta en relació amb informació que no hauria estat demanada prèviament (ja que només s’havien sol·licitat les retribucions dels càrrecs directius i ara es reclamen les de tots els de responsabilitat que consten a l’organigrama, molts dels quals no són directius), motiu pel qual no s’ha d’estimar en tot allò que afecta als càrrecs de responsabilitat que no tenen la condició de directius. No està prou clar què cal entendre per “càrrecs directius”, ja que no hi ha una definició legal suficientment concloent. La Resolució de la GAIP sobre la Reclamació 58/2016 fa les següents consideracions, en relació amb aquesta qüestió: “L’LTAIPBG utilitza els conceptes de càrrec directiu i altres de propers als efectes de fixar graus mínims de transparència de les retribucions corresponents. En concret en els casos següents: L’article 3.2 utilitza el concepte de “càrrec directiu” per determinar les retribucions de personal d’entitats privades amb més d’un vint-i-cinc per cent d’ingressos provinents del sector públic que han de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. L’article 11.1.b utilitza els conceptes d’“alt càrrec de l’Administració pública” i de “personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis” (de caràcter públic o que depenen de l’Administració) per determinar les obligacions de publicitat activa de les retribucions en l’àmbit del sector públic. No està clar el contingut precís que cal atribuir a cada un dels conceptes indicats (càrrec directiu, alt càrrec i personal directiu), però no és inversemblant pensar que, als efectes de la legislació de transparència, es poden considerar substancialment equivalents en els àmbits respectius, és a dir: els alts càrrecs, en l’àmbit de les administracions públiques, en sentit estricte; el personal directiu, en l’àmbit de les entitats del sector públic i els càrrecs directius, en l’àmbit de les entitats privades afectades per l’article 3.2 LTAIPBG. Dels tres conceptes indicats, el d’alt càrrec és objecte d’una certa determinació per part de l’article 4.2 LTAIPBG: els definits per la legislació d’incompatibilitats en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat (direccions generals i assimilats i superiors), els electes locals i els titulars dels òrgans superiors i directius de les administracions locals i els membres del òrgans de govern i els directius dels altres organismes públics. “La normativa sobre organització i personal de l’Administració i del sector públic (...que seria l’aplicable al cas que ens ocupa, atesa la naturalesa de consorci que té la Corporació de Salut del Maresme i la Selva) no fixa amb prou claredat el concepte de personal directiu (...), però tanmateix l’article 13 de l’EBEP (Reial Decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic) i la disposició addicional 21ª.1.2 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres, aporten algunes precisions de les que es poden deduir les següents notes definitòries d’aquesta figura, almenys en l’àmbit del sector públic de la Generalitat (que és al qual està adscrita la Corporació): Responsabilitat de gestió (pressupost, objectius, autonomia en l’àmbit respectiu); subjecció a avaluació i control de resultats; participació directa en la presa de les grans decisions o decisions estratègiques de l’entitat; capacitat de comprometre externament l’organització; direcció d’equips de persones; i subordinació directa al màxim òrgan de govern” (FJ 3). L’informe aportat a aquest procediment pel director general de la CSPT argumenta que els càrrecs directius de l’entitat es limitarien als membres del seu Comitè de Direcció, argumentació que sembla coherent amb la informació proporcionada pel web del consorci. La persona reclamant es limita a adjuntar a la Reclamació un organigrama molt genèric, on hi consten diversos òrgans i llocs de responsabilitat, sense argumentar en cap cas quins serien al seu entendre els càrrecs directius. Cal concloure, per tant, que tot sembla indicar que la informació lliurada seria efectivament la relativa als càrrecs directius de la Fundació, i procediria per tant desestimar la Reclamació per aquest motiu. 3. Retribucions i dietes Quant a la petició de major especificació de les percepcions formulada a la motivació de la Reclamació, és cert que la informació donada en un primer moment a la persona reclamant per la CSPT només conté una quantitat dinerària per càrrec directiu i any, sense especificar si hi quedarien inclosos tots els conceptes retributius, i quins serien aquests. L’informe emès per la CSPT a petició de la GAIP és molt més explícit a aquests efectes, ja que manifesta expressament que els càrrecs directius d’aquesta entitat no perceben retribucions variables, ni en espècie, ni dietes, i informa de l’única indemnització per motiu de cessament que hauria percebut d’un d’ells. També explica en termes convincents les raons de les desiguals quantitats que s’haurien dotat sobre les retribucions a dos càrrecs determinats entre dos exercicis diferents. En conseqüència, s’hauria donat la major especificació retributiva demanada per la persona reclamant, de manera que no procediria admetre aquest aspecte de la Reclamació. 4. El lapse temporal que ha de cobrir la informació lliurada La sol·licitud d’informació demanava les dades retributives determinades als FJ anteriors per a des de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG fins a l’actualitat, i precisava que es referia als exercicis de 2014, 2015 i 2016. Vist que la informació donada cobreix aquest lapse temporal, no procedeix estimar aquest aspecte de la Reclamació. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de novembre de 2016, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 292/2016, perquè la informació sol·licitada ja ha estat lliurada a la persona reclamant i la relativa a les retribucions dels càrrecs de responsabilitat que no tenen la condició de càrrecs directius no era demanada a la sol·licitud inicial d’informació i en conseqüència, en aplicació del principi de congruència de les reclamacions i del caràcter revisor de la GAIP, no es poden estimar reclamacions amb objectes que no haguessin estat prèviament sol·licitats a l’Administració. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 292/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 17 de novembre de 2016 Oriol Mir Puigpelat Vicepresident Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.