Solicitud de datos de emisiones de NOx/NO2 de una empresa y finalización del expediente por entrega de la información

Resolució 437/2021, de 13 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 286/2021 Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat Informació reclamada: Emissions d’una empresa determinada. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Medi ambient. Emissions. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 6 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 286/2021, presentada contra la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic (DGQACC) del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 de març de 2021 la persona reclamant demana al DTS les dades sobre emissions d’NOx/NO2 d’una determinada empresa corresponents als anys 1999 al 2007, ambdós inclosos. 3. El 2 de març de 2021 la DGQACC contesta el següent a la persona reclamant: "Us facilitem la disponible a la unitat gestora de PRTR d'emissions d'òxids de nitrogen de l'establiment xxxx, amb IDQA 1216. Per al període sol·licitat, la majoria de dades corresponen a l'antic Inventari d'emissions i fonts contaminants EPER. Any Quantitat NOx (kg/any) 2001 1004174 2002 363047 2003 611571,468 2005 197808 2006 244972 2007 544400,58 L'inventari EPER va començar el 2001 i va estar vigent fins el 2006. El 2007 va ser substituït per l'actual registre d'emissions i transferència de contaminants PRTR. D'aquest establiment no hi ha informació disponible per a l'any 2004". 4. El 22 de març de 2021 la persona reclamant fa la sol·licitud següent: “vaig realitzar una sol·licitud de dades de xxxx (ID: NF3KYHC9S-1),sobre la quantitat de NOx, però em manca conèixer les dades de les emissions de la mateixa empresa, de NOx, dels anys 1999, 2000 i 2004. En cas de que no disposeu d'aquestes dades, agrairia saber-ne el motiu, per poder-ho tancar”. 5. El 30 de març de 2021 la DGQACC contesta el següent: “Atesa la informació que ens ha facilitat l'Àrea de Seguiment i Vigilància Ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic us comuniquem en primer lloc que l'antic Inventari d'emissions i fonts contaminants EPER va començar el 2001 i va estar vigent fins el 2006. Per altra banda, no hi ha registres d'anys anteriors. En aquest inventari no hi ha emissions comunicades per a l'any 2004 de l'establiment que comenteu. El 2007 l'EPER va ser substituït per l'actual registre d'emissions i transferència de contaminants PRTR. Actualment les dades de l'antic inventari EPER (2001- 2007) es consideren antigues i ja no estan publicades enlloc, ni als inventaris estatal o europeu. En tot cas, us informem que cap unitat de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat té més informació sobre la qüestió”. 6. La Reclamació presentada el 6 d’abril de 2021 és fonamentada en l’argumentació següent: “La resposta va ser que el 2004 no hi ha emissions comunicades d'aquest establiment, però no s'entén que això sigui possible. I dels anys 1999 i 2000 tampoc hi ha dades perquè l'inventari EPER va començar el 2001, però entenem que hi havia algun tipus de control de les emissions en aquells moments. És per això que volem disposar de les dades sol·licitades”. 7. El 8 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 8 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al DTS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El 29 d’abril de 2021 la GAIP rep l’informe de la DGQACC del DTS, que indica que des del primer moment ha estimat la sol·licitud i ha dut a terme diverses actuacions en relació amb diversos òrgans i unitats del Departament per obtenir i poder facilitar la informació sol·licitada, assenyala que recentment ha ampliat a la persona reclamant les raons per les quals només disposa de la informació facilitada i conclou el següent: “a) D’acord amb els fets i els fonaments de dret exposats anteriorment s’entén que s’ha donat resposta a les consultes realitzades per la senyora xxxx en base a les dades de NOx i NO2 disponibles en els sistemes d’informació i de registre gestionats per les unitats del Departament de Territori i Sostenibilitat, destacant que no es disposa de dades de l’any 1999 i 2000 perquè no existien els registres EPER i PRTR. En el cas de l’any 2004 no consten dades declarades per l’empresa dins d’aquest registre. Tot i això s’aporta un càlcul estimatiu en base a les dades registrades a la XEAC. b) Cal puntualitzar que en la reclamació lliurada a la GAIP per la senyora xxxx incorpora un nou concepte com és el control d’emissions que pugui haver-hi sobre l’empresa xxxx. Atès que fa referència a uns altres procediments d’inspecció seguiment, control... on intervenen altres unitats, suggerim que formuli una nova sol·licitud més específica per mitjà d’una petició genèrica adreçada la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Oferim tot seguit l’enllaç electrònic corresponent: https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/peticio-generica”. 10. El 30 d’abril de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada pel DTS, tot indicant que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies es considerarà satisfeta la seva sol·licitud i finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. No consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de maig de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 286/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.