Un investigador solicitó al Departamento de Interior instrucciones y circulares de los Mossos d'Esquadra para una tesis doctoral. Tras una denegación inicial, la GAIP intervino y el Departamento acabó entregando la documentación. Al no presentar alegaciones el solicitante, la GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto.
Puntos clave de la argumentación
1
La Administración debe aplicar los límites al derecho de acceso de forma restrictiva, basándose en la finalidad de protección y sin potestad discrecional.
2
La aplicación de límites legales debe seguir criterios de proporcionalidad y temporalidad, considerando la concurrencia de un interés público o privado superior.
3
El procedimiento de reclamación finaliza cuando la Administración entrega la información solicitada y el reclamante no manifiesta disconformidad, operando la pérdida sobrevenida del objeto.
Texto completo
Resolució 698/2020, de 3 de desembre
Número d’expedient de la reclamació: 279/2020
Administració reclamada: Departament d’Interior
Informació reclamada: Diverses instruccions, circulars i disposicions administratives dels
membres dels Mossos d’Esquadra
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha fet lliurament d’informació a
la persona reclamant en el marc d’aquest procediment de reclamació, i que consultada la
persona reclamant, no ha formulat al·legació contrària a donar-se’n per satisfet, motiu pel qual
és procedent finalitzar aquest procediment, en haver perdut sobrevingudament el seu objecte.
Paraules clau: Generalitat. Policia. Seguretat pública. Instruccions. Reclamació contra
desestimació. Límits. Seguretat pública. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua
d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 18 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 279/2020, presentada contra el
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La sol·licitud d’informació de la què aquest procediment porta causa va ser presentada el
25 de maig de 2020. En ella, la persona reclamant, que s’identifica com a investigador al
Departament de Dret Públic de la Universitat de Cantàbria, exposa que, als efectes de la
preparació d’una tesi doctoral, sol·licita determinades instruccions, circulars i altres
disposicions administratives d'anàloga naturalesa vigents del Cos de Mossos d’Esquadra.
Sol·licita rebre la resposta i la documentació en castellà.
3. El 15 de juny de 2020 el Departament d’Interior desestima la sol·licitud, d’acord amb els
articles 21.1 a) i b) LTAIPBG, atès que “la divulgació de la informació pot comprometre
l’efectivitat de la resposta contra actes delictius comuns o de seguretat de persones i
també atès que no aprecien que hi hagi concurrència d’interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació”.
4. El 3 de juliol de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la
seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona
informació de referència per si en vol fer-ne el seguiment. En el mateix escrit, li informa de
la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que
tingui incidència en la reclamació i en especial, de les comunicacions de l’Administració
relatives a la informació objecte de la reclamació que rebi mentre duri la seva tramitació.
5. El 6 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
6. El 31 de juliol de 2020 el Departament d’interior notifica a la GAIP l’informe jurídic requerit,
en el què reitera el seu posicionament desestimatori de la sol·licitud d’accés a informació
pública i insisteix en què la divulgació de la informació podria reduir l’efectivitat de les
actuacions i operatius policials, alhora que podria posar en risc la vida i la integritat física
tant dels agents actuants com dels ciutadans.
7. El 3 d’agost de 2020 la GAIP sol·licita informació complementària al Departament
d’Interior, demanant-li que, dins del termini de 5 dies, li faci arribar còpia de la informació
sol·licitada, d’acord amb l'article 33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol.
8. El 10 d’agost de 2020 el Departament d’Interior informa a la GAIP que està treballant en
l’elaboració de la informació, però que la repercussió en matèria de seguretat i la
implicació de diversos actors al sí de l’organització li impedeix aportar la informació en el
mes d’agost, i proposa ajornar-ho al mes de setembre.
9. El 14 d’agost de 2020 la GAIP comunica al Departament d’Interior l’acceptació de la seva
petició de demorar les actuacions fins a la primera quinzena de setembre, per tal de
facilitar que el Departament pugui fer una selecció de la informació reclamada, aplicant
restrictivament el límit invocat i permetent l’accés parcial.
10. El 19 d’octubre de 2020 la ponent de la Resolució es reuneix telemàticament amb el
director general de la Policia i el responsable de la Unitat d’Informació del Departament,
als efectes d’acotar la informació que podia quedar afectada pel límit al·legat. D’aquesta
reunió se’n deduí el compromís de la Direcció General de la Policia d’analitzar novament la
documentació i fer una proposta d’accés parcial a la persona reclamant.
11. El 30 d’octubre de 2020 el Departament d’Interior tramet a la GAIP un índex amb la
normativa relacionada amb la sol·licitud d’accés i diverses instruccions sobre la utilització
d’armes, i es compromet a fer -la arribar a la persona reclamant i posar-se a la seva
disposició pels aclariments que precisés per a l’elaboració de la seva tesi doctoral.
12. El 12 de novembre de 2020 la GAIP rep del Departament d’Interior còpia de la
documentació enviada a la persona reclamant. En la comunicació, li informen de què
actualment només es disposa de les instruccions en català, però que properament es
traduiran. Així mateix, li indiquen una adreça de correu electrònic on la persona reclamant
es pot posar en contacte amb l’organització, per si en el marc de la seva investigació
necessites ampliar o contrastar informacions.
13. El 13 de novembre de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la resposta del
Departament d’Interior indicada a l’antecedent anterior, i li demana que informi a la
Comissió, dins del termini de deu dies, de si aquesta informació dona resposta adequada
a la seva reclamació, amb l’advertiment que, de no rebre al·legació en contra de la
informació rebuda, s’entendrà satisfeta la reclamació. Transcorregut amb escreix aquest
termini, la part reclamant no ha formulat cap al·legació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a un subjecte obligat per l’LTAIPBG (article 3.1).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha fet lliurament d’informació a la
persona reclamant en el marc d’aquest procediment de reclamació, i que, consultada la
persona reclamant, no ha formulat al·legació contrària a donar-se’n per satisfet, motiu pel qual
és procedent finalitzar aquest procediment, en haver perdut sobrevingudament el seu objecte.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 de desembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 279/2020, per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la
GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.