Un periodista solicitó a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) el detalle de las remuneraciones de cargos directivos y ejecutivos desde 2007. Tras un intento fallido de mediación por falta de colaboración del solicitante, la GAIP estima la reclamación al considerar que dicha información es pública, relevante para el control de recursos públicos y debe ser objeto de publicidad activa.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre retribuciones de cargos directivos de empresas públicas es pública y relevante para el control de la disposición de recursos públicos.
2
Las remuneraciones del personal directivo deben ser objeto de publicidad activa según el artículo 11.1.b de la LTAIPBG.
3
No es admisible la alegación de complejidad técnica para denegar la información cuando se trata de un número limitado de cargos gestionables informáticamente.
4
La existencia de procesos judiciales previos sobre objetos similares no justifica la suspensión de la entrega de información si los ámbitos de los datos solicitados son distintos.
5
La oposición de las personas afectadas no tiene efectos impeditivos ya que la cesión de la información está determinada por la ley y no por la voluntariedad de los afectados.
Texto completo
Resolució de 10 de gener de 2017, d’estimació de la Reclamació 266/2016
Administració reclamada: Transports Metropolitans de Barcelona.
Informació reclamada: Remuneracions d’una llista de càrrecs directius i executius de Transports
Metropolitans de Barcelona.
Resum: Han de participar a la mediació, a més a més de la persona reclamant i de l’Administració
reclamada, els tercers que hagin comparegut en el procediment; el procediment de mediació només
és possible si les parts manifesten una disposició adequada de participació, disposició que semblaria
especialment exigible per part de qui demana seguir-lo; la manca de col·laboració de la persona
reclamant fa que aquest procediment sigui inviable. Si no s’assoleix l’acord dins del termini d’un mes
de l’inici del procediment de mediació, la reclamació s’ha de tramitar pel procediment ordinari, amb
resolució de la GAIP; el procediment de mediació comença quan les parts han designat els seus
representants; consumit el mes, ampliat en aquest cas amb la suspensió de 10 dies acordada per la
GAIP, sense que s’hagi pogut celebrar cap sessió degut a la manca de disposició de la persona
reclamant, procedeix finalitzar la Reclamació amb Resolució de la GAIP. La informació relativa a les
retribucions de càrrecs directius és pública, és especialment rellevant per controlar la disposició dels
recursos públics i a més hauria de ser objecte de publicitat activa, de manera que ha de ser
susceptible de ser objecte del dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Administració local. Societats mercantils públiques. Personal. Personal Directiu.
Retribucions. Mediació. Publicitat activa.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 10 d’octubre de 2016 es presenta la Reclamació 266/2016, en relació amb el fet que
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no hauria lliurat efectivament a la persona
reclamant, que durant el procediment s’identifica com a periodista, tota la informació que hauria
sol·licitat el 2 de maig a aquella entitat. La persona reclamant demana el procediment de
mediació.
2. El 2 de maig de 2016 la persona reclamant s’adreça al Departament de Territori i Sostenibilitat,
que deriva la sol·licitud a TMB invocant l’article 30 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), i demana el següent:
Informació sobre sous i retribucions del personal directiu de TMB (Transports de Barcelona, TB i
Ferrocarril Metropolità de Barcelona, FMB); concretament demana informació sobre la retribució
exacta des de l’any 2007 fins a l’actualitat, incloses les eventuals retribucions en espècie
inherents al càrrec de dues llistes de càrrecs determinats:
a) “Retribució dels càrrecs llistats de la Comissió Executiva amb el detall de: salari base
anual, primes per objectius, millores o plusos voluntaris, plusos d’antiguitat o no
competència i retribucions en espècie (assegurances de vida i mútues de salut, xecs
restaurant i d’allotjament, dietes, transports, ajudes familiars, etc):
1 President Executiu
2 Vicepresident Executiu
3 Director Adjunt de Vicepresident Executiu
4 Subdirector General
5 Coordinador Tècnic de Vicepresident Executiu
6 Director General de Transports Metropolitans de Barcelona
7 Director Executiu
8 Director Executiu de Presidència
9 Conseller Delegat
10 Adjunt al Conseller Delegat
11 Director General de Serveis Corporatius
12 Director de Control de Gestió i Negoci Internacional
13 Sotsdirector General de Serveis Corporatius
14 Director General de la Xarxa de Metro
15 Director General d’Estratègia
16 Director General de la Xarxa d’Autobusos
17 Director de l’Àrea Operativa de Bus
18 Director d’Administració i Finances
19 Director de l’Àrea de Recursos Humans
20 Director de l’Assessoria Jurídica
21 Director de l’Àrea de Direcció de Persones
22 Director de l’Àrea de Màrqueting i Ingressos Accessoris
23 Director de l’Àrea de Tecnologia
24 Director de l’Àrea de Control i Gestió, Pressupostos i Auditoria Interna
25 Director de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals
26 Director de Transports de l’Oci
27 Director de Planificació de la Xarxa
28 Secretari del Consell d’Administració
29 Lletrat Assessor”.
b) “Retribució dels càrrecs llistats del Consell de Direcció amb el detall de: salari base anual,
primes per objectius, millores o plusos voluntaris, plusos d’antiguitat o no competència i
retribucions en espècie (assegurances de vida i mútues de salut, xecs restaurant i
d’allotjament, dietes, transports, ajudes familiars, etc):
1 Presidenta
2 Vicepresident Executiu
3 Director Adjunt de Vicepresident Executiu
4 Adjunt Vicepresident Executiu
5 Conseller Delegat
6 Adjunt al Conseller Delegat
7 Gerent de l’Entitat Metropolitana del Transport
8 Gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
9 Director General de Transports Metropolitans de Barcelona
10 Director de Serveis Generals de l’Entitat Metropolitana del Transport
11 Director Executiu de Presidència
12 Director Executiu del Gabinet de Presidència
13 Subdirector General Adjunt
14 Director General de Bus i Transport de Barcelona
15 Director General de Serveis Corporatius
16 Director General de la Xarxa d’Autobusos
17 Director General de la Xarxa de Metro
18 Sotsdirector General de Serveis Corporatius
19 Director de l’Àrea de Direcció de Persones
20 Coordinadora Tècnica del Vicepresident Executiu
21 Director de l’Assessoria Jurídica
22 Director de l’Àrea d’Administració i Finances
23 Director de l’Àrea de Màrqueting i Ingressos Accessoris
24 Director de l’Àrea de Tecnologia
25 Director de l’Àrea de Control i Gestió, Pressupostos i Auditoria Interna
26 Director de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals
27 Director de Planificació de la Xarxa
28 Director del Servei de Direcció de Polítiques Corporatives de Recursos Humans
Corporatius
29 Directora del Centre Operatiu de Negoci d’Horta
30 Director de l’Àrea Tècnica de Bus
31 Director de Serveis Financers
32 Director de l’Àrea Tècnica de Metro
33 Director de l’Àrea d’Operacions de Metro
34 Director de Transports de l’Oci
35 Director del CON de Ponent
36 Directora de l’Àrea Operativa de Bus
37 Director de Promoció i Publicitat
38 Director de l’Àrea de Persones de Bus
39 Director de l’Àrea de Persones de Metro
40 Director de l’Àrea de Manteniment i Projectes de Metro
41 Director de l’Àrea de Promoció Comercial
42 Director de l’Àrea de Desenvolupament de Negoci i Relacions Internacionals
43 Director de l’Àrea Corporativa de Recursos Humans
44 Director de Control de Gestió i Negoci Internacional”.
Cal assenyalar que segons el portal de transparència de TMB la Comissió Executiva està
formada per membres del Consell Directiu de l’empresa.
Demana que la informació li sigui lliurada en format reutilitzable, com ara csv o Excel.
3. El 2 de juny de 2016 TMB dóna resposta a la sol·licitud anterior. Per una banda, informa del nom
i cognoms de les 7 persones que formarien el Consell Executiu el 2 de juny de 2016 (que és una
informació no demanada a la sol·licitud de la persona reclamant citada a l’antecedent 2) i, per
l’altra, manifesta que “així mateix, i pel que fa a la seva sol·licitud d’obtenir “la informació pública
sobre sous i retribucions exactes del personal directiu (...) des de l’any 2007 fins a l’actualitat (...)
incloses eventuals retribucions en espècie inherents al càrrec”, hem de comunicar-li que l’accés
a aquesta mateixa informació està actualment pendent de Resolució per part de la Comissió de
Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, expedient 19/2016. Per aquesta raó, i per
coherència, tan bon punt es resolgui l’assumpte, contactarem amb vostè amb el resultat”.
4. El 10 d’octubre de 2016 es presenta aquesta Reclamació, assenyalant com a motius els
següents: “la meva sol·licitud d’informació pública ha estat denegada, totalment o parcialment” i
“la informació que m’han lliurat no és la que vaig demanar / no està completa”. La informació
sol·licitada amb aquesta Reclamació és la següent: “Retribució dels càrrecs llistats de la
Comissió Executiva i del Consell de Direcció amb el detall de: salari base anual, primes per
objectius, millores o plusos voluntaris, plusos d’antiguitat o no competència i retribucions en
espècie (assegurances de vida i mútues de salut, xecs restaurant i d’allotjament, dietes,
transports, ajudes familiars, etc)”. Reprodueix com a annex les llistes de càrrecs referides a
l’antecedent 2.
La sol·licitud també adjunta la resposta que la persona reclamant hauria obtingut de TMB a una
sol·licitud prèvia d’informació, formulada el 25 de febrer de 2016, i que demanava el nom complet
i càrrec i la retribució per tots els conceptes dels integrants de la Comissió Executiva, del Consell
de Direcció i d’altres òrgans executius o directius de l’empresa, des de 2007 fins a l’actualitat; la
resposta obtinguda informaria dels noms complets de les persones que ostentarien els càrrecs
interessats i, pel que fa a la seva retribució, es remetria al document “Política i pràctica de
retribució de TMB”, publicat al web de l’empresa, on únicament es donaria informació del salari
del Conseller delegat i màxims i mínims retributius de la resta de càrrecs, agrupats per
categories.
5. El 20 d’octubre de 2016, després que la persona reclamant esmenés algunes deficiències
formals de la seva Reclamació, la GAIP demana a TMB còpia de l’expedient i el seu informe
sobre la Reclamació.
6. El 2 de novembre de 2016 la GAIP demana a TMB que designi la persona que representarà
l’empresa en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
7. El 4 de novembre de 2016 TMB comunica a la GAIP la documentació indicada a l’antecedent
anterior. Segons el seu informe, la persona reclamant hauria presentat dues sol·licituds
d’informació en part coincidents: la de 25 de febrer de 2016 (que demanava la informació
indicada al segon paràgraf de l’antecedent 4 i va obtenir la resposta apuntada al mateix lloc) i la
de 2 de maig de 2016, que demana la informació indicada a l’antecedent 2. Les al·legacions
formulades en aquest informe manifesten el següent:
a) Es fa referència a una comunicació de 3 d’agost i a un Decret 2016001890, que no
consten a l’expedient.
b) La darrera comunicació de TMB a la persona reclamant seria del 2 de juny, i per tant la
seva Reclamació a la GAIP, presentada el 10 d’octubre, s’hauria formulat fora del termini
d’un mes establert per l’article 42.1 LTAIPBG.
c) Malgrat l’anterior, l’informe de TMB manifesta la voluntat de l’empresa de donar
compliment a allò a que s’havia compromès en la seva comunicació del 2 de juny
(antecedent 3): “facilitar les dades que corresponguin d’acord amb el que es resolgui en el
procediment judicial que se segueix en relació amb la reclamació 19/2016 de la GAIP”.
d) Manifesta que TMB no hauria considerat necessari fer el trasllat a les persones afectades
previst per l’article 31 LTAIPBG de cap de les dues sol·licituds d’informació formulades per
la persona reclamant, atès que la composició dels dos Consells estaria disponible en els
respectius informes anuals de les empreses del grup. Tanmateix, a la vista d’aquesta
Reclamació, TMB considera que els membres actuals dels Consells de Direcció i Executiu
han de ser informats de la seva presentació i tenir l’oportunitat de formular-hi al·legacions, i
en conseqüència l’informe indica que TMB procediria a fer aquest trasllat els propers dies i
traslladaria les eventuals al·legacions a la GAIP.
e) Al·lega que l’obtenció de la informació sol·licitada relativa als 10 anys anteriors és una
tasca extraordinàriament complexa, i que “es podrien recuperar l’any actual i els cinc anys
anteriors atenent als terminis de prescripció de les responsabilitats fiscals i de seguretat
social que afecten a totes les empreses, tot i que només del personal actualment en actiu”.
f) Manifesta que actualment s’està tramitant davant del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya un recurs contenciós administratiu contra la Resolució de la GAIP de 7 de juliol,
sobre la Reclamació 19/2016, que té per objecte informació similar a la d’aquesta
Reclamació, i que el Tribunal hauria adoptat la mesura cautelar de suspensió de la
Resolució de la GAIP impugnada. Afegeix que “l’esmentat procediment judicial determinarà
l’abast de les dades a facilitar i, per tant, restem a l’espera de la decisió que prengui el
Tribunal per tal d’entregar la informació corresponent a la reclamant, tal i com ja li vam
traslladar a l’ara reclamant en la nostra comunicació de 2 de juny de 2016”.
g) Acaba sol·licitant que es “declari finalitzada la Reclamació per satisfacció de la informació
sol·licitada o, subsidiàriament, se’ns citi per realitzar la mediació sol·licitada per la
reclamant”.
8. El 7 de novembre de 2016 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe indicat a
l’antecedent anterior i la còpia de l’expedient lliurada per TMB.
9. El 17 de novembre de 2016 TMB comunica a la GAIP el nom de la persona que representaria
l’empresa en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. També informa que
aquesta reclamació hauria estat traslladada als membres del Consell directiu de TMB, pel seu
coneixement i perquè puguin formular-hi al·legacions.
10. El 30 de novembre TMB comunica a la GAIP les al·legacions formulades per dues persones
afectades, arrel del trasllat indicat a l’antecedent anterior. Les al·legacions formulades són les
següents:
a) Per part del senyor IUP es posa en relleu que si la Resolució de la GAIP sobre la
Reclamació 19/2016, que també té per objecte informació retributiva de TMB, ha estat
suspesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, caldria suspendre la tramitació de
l’actual procediment mentre no hi hagi una resolució judicial ferma sobre l’anterior. També
manifesta dubtes sobre la neutralitat del procediment de mediació demanat per la persona
reclamant i exposa la seva intenció de no assistir-hi.
b) Per part del senyor LPL es posa de manifest que va acudir únicament en dues ocasions a
sessions del Consell de Direcció de TMB en condició de substitut, sense arribar a consolidar
el càrrec de directiu, de manera que no creu que se li pugui atorgar aquest qualificatiu. A
més a més es reiteren les mateixes consideracions apuntades al paràgraf anterior.
11. El 14 de desembre de 2016 el ple de la GAIP analitza les al·legacions anteriors que demanen la
suspensió d’aquest procediment, en atenció al fet que el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya hauria suspès cautelarment una Resolució de la GAIP amb un objecte similar al
d’aquesta Reclamació (retribucions de càrrecs de TMB). En relació amb aquesta qüestió, “el Ple
de la GAIP considera que són diferents els objectes de l’actual Reclamació i els de la
Reclamació 19/2016 que estan afectats de suspensió judicial. Cal tenir en compte que les
persones afectades per la Reclamació 266/2016 són membres del Consell de Direcció de TMB,
de manera que estan sotmeses a un grau d’exposició de les seves dades personals major que
les persones que varen presentar el recurs contenciós administratiu en curs contra aquella
Resolució, que en general són càrrecs intermedis. Per tant, procedeix descartar aquesta
al·legació i decidir la continuació del procediment”. En aquesta mateixa sessió, el ple de la GAIP
acorda suspendre la tramitació per un termini de 10 dies, a causa del trasllat de la Reclamació
efectuat per TMB a les persones afectades per aquest procediment.
12. Al llarg dels dies posteriors a la sessió del ple de la GAIP indicada a l’antecedent anterior la
persona responsable de mediació ha fet diversos intents per concertar amb la persona reclamant
una data per celebrar la primera sessió de mediació, sense obtenir resposta. El 27 de desembre
la GAIP li reitera la necessitat de comunicar a aquesta Comissió, en el termini de deu dies, si vol
continuar amb el procediment de mediació o prefereix renunciar-hi i optar perquè acabi amb
resolució de la GAIP.
13. El 9 de gener de 2017 la persona reclamant manifesta la seva voluntat de trencar amb el
procediment de mediació i continuar la tramitació de la reclamació mitjançant el procediment amb
resolució de la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Objecte i admissibilitat de la Reclamació
A la vista de la documentació aportada per la persona reclamant i per TMB (antecedents 2, 3, 4 i 7),
es podria produir confusió sobre la determinació exacta de l’objecte de la Reclamació i sobre el
compliment dels terminis establerts legalment per poder reclamar, qüestions que podrien afectar les
seves condicions d’admissibilitat.
Pel que fa a l’objecte de la Reclamació, s’ha d’entendre que és l’indicat al primer paràgraf de
l’antecedent 4, completat amb les dades indicades a l’antecedent 2, que descriu la sol·licitud
d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. Tot i que la Reclamació adjunta la resposta
obtinguda de TMB a una sol·licitud prèvia d’informació formulada per la mateixa persona reclamant el
25 de febrer de 2016, està clar que aquest procediment té per objecte l’obtenció de la informació
sol·licitada el 2 de maig de 2016, en els termes exposats a l’antecedent 2, i que no ha estat facilitada
per TMB.
Tanmateix, la formulació feta a la sol·licitud transcrita a l’antecedent 2 és aparentment contradictòria,
ja que si bé per una banda demana informació retributiva dels càrrecs que composen la Comissió
Executiva i el Consell de Direcció de TMB, per una altra concreta la seva sol·licitud en dues llistes de,
respectivament, 29 i 44 càrrecs determinats (tot i que no es tracta de dues llistes addicionals del tot, ja
que la major part dels 29 càrrecs inclosos sota la rúbrica de la Comissió Executiva també estarien
entre els 44 inclosos al Consell de Direcció), de suposats membres d’aquests dos òrgans, que
excedeixen llargament en ambdós casos de la seva composició actual (prenent com a referència la
publicada al portal de transparència de TMB). Tanmateix, aquesta contradicció és més aparent que
real, ja que els càrrecs llistats a la sol·licitud són els que han estat membres dels òrgans col·legiats
indicats en algun moment des de l’any 2007 fins a l’actualitat, havent-se modificat en més d’una
ocasió al llarg d’aquest període tant la composició dels òrgans citats, com la denominació dels càrrecs
que els integren. Per tant, cal entendre que el que es demana són les retribucions dels membres de la
Comissió Executiva i del Consell de Direcció de TMB, des del 2007 fins a l’actualitat, amb el benentès
que la denominació dels càrrecs implicats ha canviat, plasmant-se en les diverses denominacions
indicades als llistats citats a l’antecedent 2.
Per una altra banda, a la sol·licitud d’informació no es demanen noms, només retribucions per tots els
conceptes.
Pel que fa al compliment dels terminis establerts, segons l’informe aportat per TMB (antecedent 7), la
resposta donada per aquesta empresa a la sol·licitud d’informació del 2 de maig va ser en data 2 de
juny, de manera que quan es presenta la Reclamació el 10 d’octubre s’hauria ultrapassat amb escreix
el termini d’un mes establert per l’article 42.1 LTAIPBG per poder reclamar davant las GAIP. Sense
qüestionar aquestes dades, cal tenir en compte que l’article 40 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del
Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC), estableix els requisits que
han de complir les notificacions públiques, entre els quals hi ha el d'informar sobre els recursos i
reclamacions que es poden interposar contra les resolucions notificades, de manera que si manca
algun d’aquests requisits la notificació només és efectiva quan la persona destinatària fa actuacions
que posen de manifest el fet d’haver-ho estat. En aquest cas, no consta que l’escrit de TMB del 2 de
juny informés a la persona reclamant sobre les vies d’impugnació disponibles; en conseqüència, el
termini per impugnar aquella resolució romania obert quan va presentar la Reclamació el 10
d’octubre.
Si a més del que s’acaba de dir hom té en compte que la Reclamació es presenta contra una
empresa del sector públic inclosa dins de l’àmbit de l’article 3.1.b LTAIPBG, cal concloure que
compleix els requisits d’admissibilitat.
2. Inviabilitat del procediment de mediació
Els apartats 4, 5 i 6 de l’article 42 LTAIPBG regulen el procediment de mediació amb què es poden
tramitar les reclamacions davant de la GAIP, si així ho demana la persona reclamant. En aquest cas,
ho va demanar al presentar la Reclamació, però ha estat inviable, per les raons següents.
En primer lloc, per la manca manifesta de col·laboració de la persona reclamant, que no ha atès els
reiterats intents de la GAIP de concertar amb ella una data per iniciar el procediment de mediació.
Aquest procediment només és possible si les parts manifesten una disposició adequada de
participació, disposició que semblaria especialment exigible per part de qui demana seguir-lo. La
manca de col·laboració de la persona reclamant fa que aquest procediment sigui inviable.
En segon lloc, perquè han de participar a la mediació, a més a més de la persona reclamant i de
l’Administració reclamada, els tercers que hagin comparegut en el procediment. És el cas de les dues
persones afectades que han presentat al·legacions (antecedent 10), i que manifesten la seva intenció
de no participar a la mediació, ja que en desconfien. Tot i que no siguin concloents i que per si
mateixes no impedeixin d’intentar la mediació, aquestes reticències permeten dubtar de la possibilitat
d’un acord entre totes les parts, requisit essencial de la seva validesa.
Segons l’article 42.6 LTAIPBG, si no s’assoleix l’acord dins del termini d’un mes de l’inici del
procediment de mediació, la reclamació s’ha de tramitar pel procediment ordinari, amb resolució de la
GAIP. Segons l’apartat 11 del Manual de mediació de la GAIP, el procediment de mediació comença
quan les parts han designats els seus representants; d’acord amb l’antecedent 9, aquesta data seria
el 17 de novembre, de manera que el termini per assolir l’acord finiria el 17 de desembre de 2016;
nogensmenys, el ple de la GAIP del 14 de desembre (antecedent 11) va acordar suspendre el
procediment d’aquesta Reclamació per un termini de deu dies, en atenció al seu trasllat a les terceres
persones afectades i a les corresponents al·legacions; en conseqüència, el termini màxim per assolir
l’acord es podria prorrogar fins el 30 de desembre de 2016.
A partir d’aquesta data, i atesa la inviabilitat de la mediació per les raons exposades als paràgrafs
anteriors, procedeix donar per finalitzat el procediment de mediació i seguir la tramitació de la
Reclamació fins a la seva resolució per la GAIP. Aquesta decisió, per una altra banda, és coherent
amb la voluntat manifestada finalment per la persona reclamant el 9 de gener de 2017, quan el Ple de
la GAIP era a punt d’aprovar aquesta Resolució, de renunciar amb el procediment de mediació.
Als efectes de continuar el procediment fins a la seva resolució per la GAIP, cal tenir en compte que
el termini de dos mesos establert per a les reclamacions davant aquesta Comissió de Garantia per
l’article 42.9 LTAIPBG ha estat suspès mentre ha durat el procediment de mediació, ja que així ho
disposa l’apartat 4 del mateix precepte; per tant, si la Reclamació va ser presentada el 10 d’octubre, i
la seva tramitació ha estat suspesa entre el 17 de novembre i el 30 de desembre, el termini que té la
GAIP per resoldre fineix el 24 de gener de 2017.
3. El dret a obtenir la informació reclamada
La informació reclamada (que és la definida amb detall a l’antecedent 2) és sens dubte informació
pública, ja que entra clarament dins de la descripció que dona a aquest concepte l’article 2.b
LTAIPBG, i en conseqüència és susceptible de ser objecte del dret d’accés regulat per l’article 18 de
la mateixa Llei. No només això: si hom té en compte que es tracta d’informació relativa a la retribució
de càrrecs directius d’una empresa pública, es tracta d’informació clarament rellevant als efectes del
control de la disposició dels recursos públics i dels càrrecs de responsabilitat del sector públic, el que
constitueixen finalitats prioritàries de la transparència i del dret d’accés.
És més: les retribucions, indemnitzacions i dietes del personal directiu de les empreses públiques són
dades que han de ser objecte de publicitat activa per imperatiu de l’article 11.1.b LTAIPBG i que, en
conseqüència, amb més motiu han de ser susceptibles de ser objecte del dret d’accés a la informació
pública.
L’FJ 8 de la Resolució de la GAIP de 7 de juliol de 2016, sobre la Reclamació 19/2016, va concloure
que tenen la condició de personal directiu de TMB els membres del seu Consell d’Administració i els
del seu Consell de Direcció, que inclouen els de la Comissió Executiva.
Ateses les consideracions anteriors, cal concloure que la persona reclamant té dret a obtenir la
informació sol·licitada, tant la relativa als càrrecs que formen actualment la Comissió Executiva i el
Consell de Direcció de TMB, com la dels que han integrat aquests òrgans des del 2007, en la mesura
que l’empresa la tingui. Davant la necessitat de satisfer aquest dret, TMB manifesta en el seu informe
(antecedent 7) les dues objeccions següents.
Per una banda, que l’obtenció de la informació sol·licitada relativa als 10 anys anteriors és una tasca
extraordinàriament complexa, i que es podria recuperar l’any actual i els cinc anteriors. Aquesta
objecció no té fonamentació, ja que el que es demana és informació retributiva d’un total de menys de
50 càrrecs directius, a una empresa que gestiona una plantilla d’unes vuit mil persones; és
inversemblant pensar que per als equips de gestió d’una plantilla d’aquestes dimensions fora
complexa obtenir un nombre tant limitat de retribucions, que a més segurament han estat gestionades
amb recursos informàtics durant tot el període sol·licitat.
Per una altra, que actualment s’estaria tramitant davant del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya un recurs contenciós administratiu contra la Resolució de la GAIP sobre la Reclamació
19/2016, que tindria un objecte similar a la present Reclamació i en relació amb la qual el Tribunal
hauria adoptat la mesura cautelar de suspensió, factors que justificarien suspendre l’actual
procediment a l’espera d’una resolució judicial ferma en relació amb l’anterior. Aquesta objecció no ha
de ser atesa, per dos motius: en primer lloc, perquè l’objecte de la Reclamació 19/2016 i el de l’actual
són diferents, ja que mentre que l’anterior demanava les retribucions i els noms de tot el personal de
fora de conveni de TMB (unes 800 persones en l’actualitat), la Reclamació actual només demana les
retribucions dels càrrecs directius (menys de 50 pel lapse dels darrers deu anys); en segon lloc,
perquè el Tribunal Superior de Justícia ha acordat, el 2 de desembre de 2016, deixar sense efecte la
mesura cautelar citada, de manera que la Resolució de la GAIP sobre la Reclamació 19/2016 és
plenament executiva.
En relació amb les al·legacions formulades arrel del trasllat de la Reclamació a les persones
afectades (antecedent 10), procedeixen les consideracions següents. Sobre el manifestat pel senyor
LPL, en el sentit que només hauria assistit a dues sessions del Consell de Direcció com a
acompanyant i a títol de substitut, cal coincidir amb ell que aquest fet no el fa directiu; tanmateix, això
no treu que calgui informar igualment de les retribucions del càrrec de Director de l’Àrea de
Planificació de la Xarxa, que és el que es demana, i no el nom de la persona que ocupa o ha ocupat
el càrrec. I sobre l’oposició manifestada pel senyor IUP a què es facilitin les dades que l’afecten, cal
assenyalar que aquesta simple oposició no té efectes impeditius, ja que la cessió de la informació
demanada per la persona reclamant ve determinada per l’LTAIPBG i no per la voluntarietat de les
persones afectades.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord
amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10
de gener de 2017, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 266/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació
retributiva següent dels càrrecs de TMB que formen o han format part des de l’any 2007 de la
Comissió Executiva o del Consell de Direcció d’aquesta empresa i que han estat llistats a
l’antecedent 2: salari base anual, primes per objectius, millores o plusos voluntaris, plusos
d’antiguitat o no competència i retribucions en espècie (assegurances de vida i mútues de salut,
xecs restaurant i d’allotjament, dietes, transports, ajudes familiars, etc.).
2. Requerir a TMB que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat anterior en
format reutilitzable (csv o excel) i dins del termini màxim de vint dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 266/2016 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 10 de gener de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.