Reclamación por denegación de acceso a correos electrónicos relativos a un expediente de acoso laboral y resolución estimatoria de la GAIP

Resolució 83/2024, de 25 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 220/2023 Administració reclamada: Secretaria d’Administració i Funció Pública. Departament de la Presidència Informació reclamada: Correus adreçats o emesos que facin referència a la participació de l'inspector en un assetjament laboral. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació que hagi pogut generar l’Administració reclamada, SAFP, en relació amb les actuacions dutes a terme en aplicació del protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions, d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions en el treball, i, en general, en relació amb les seves funcions, és informació elaborada per l’Administració la qual està subjecta a la legislació de transparència i, per tant, és informació pública als efectes d’aquesta legislació. En la mesura que els correus electrònics relacionats amb la participació d’una tercera persona en les actuacions dutes a terme en aplicació del dit protocol formen part de les comunicacions internes en l’exercici de les competències atribuïdes pel dit protocol, aquesta informació està sotmesa al règim d’accés previst en aqueta normativa que estableix, com a criteri general, que el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis (article 20 i sg. LTAIPBG). L’informe de l’APDCAT conclou que: “Sobre la base de la normativa de protecció de dades, no sembla que estigui justificat l’accés a la informació sobre terceres persones que hi pugui constar en els correus electrònics afectats per la sol·licitud d’accés, llevat de les dades merament identificatives de les persones responsables de dur a terme les actuacions en el marc del protocol. En canvi, no hi hauria impediment en comunicar a la persona reclamant la informació que sobre la seva persona figuri en els correus electrònics afectats per la sol·licitud d’accés, incloent-hi l’origen o la identitat de les persones que haurien facilitat la informació, sens perjudici que del tràmit d’audiència en resulti alguna circumstància que justifiqui la limitació de l’accés”. Per tot l’anteriorment exposat, i fent nostra la conclusió de l’informe de APDCAT, no hi hauria impediment en comunicar a la persona reclamant la informació que sobre la seva persona figuri en els correus electrònics afectats per la sol·licitud d’accés, incloent-hi l’origen o la identitat de les persones que haurien facilitat la informació, sens perjudici que del tràmit d’audiència en resulti alguna circumstància que justifiqui la limitació de l’accés. Així doncs, abans de l’entrega de la informació serà necessari que la SAFP traslladi als tercers afectats la reclamació junt amb la documentació que es s’hagués de facilitar al demandat per tal que en el termini que estimi el/els tercers puguin presentar les al·legacions que creguin convenients. En cas que el / els tercers afectat/-s presentin al·legacions, s’hauran de traslladar a aquesta Comissió per la seva valoració. Paraules clau: Generalitat. Departaments. Correus electrònics. Assetjaments laborals. Inspectors. Educació. Centres. Secretaria d’Administració i Funció Pública. Reclamació contra inadmissió. Límits. Estimació. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 22 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 202/2023, presentada per una persona interessada contra la Secretaria d’Administració i Funció Pública, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 20 de gener de 2023 la persona reclamant sol·licita a la Secretaria d’Administració i Funció Pública accés a informació pública: “En relació a l'expedient xxx/xx (...) sol·licito la següent informació”: 1.- L'acta de la comissió en la que s'acorda citar al senyor Xxxx. 2.- Qualsevol document que faci referència a algun acord per a citar al senyor Xxxx. 3.- Tots els correus i altres comunicacions de totes les persones que van intervenir en l'expedient en que es nombra el senyor Xxxx, també els que sense provenir de qualsevol membre de la comissió puguin provenir de qualsevol persona del Departament d'Educació. S'inclou també qualsevol correu o comunicació que hagués pogut emetre el senyor Xxxx abans de ser citat com a persona coneixedora del cas i que faci referència a la seva participació en l'expedient. 4.- Qualsevol document, en qualsevol format que es conservi i que faci referència a la participació del senyor Xxxx en aquest expedient. En cas de no existir aquesta documentació que s'expliciti el motiu, no ha existit mai o es va destruir i no es conserva?” La Reclamació presentada el 22 de febrer de 2023 indica que el passat 16 de febrer de 2023 la Secretaria de Funció Pública va inadmetre la SAIP: “La sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió, tal i com s’exposa en l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Concorre aquesta causa d’inadmissió atès que la informació que se sol·licita fa referència a un expedient corresponent a un cas d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina, el qual es regeix pel principi de confidencialitat subjecte a l’establert en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals”. En la reclamació presentada davant aquesta Comissió la persona reclamant concreta l’objecte de la mateixa: “Se'm va donar accés a l'accés, però mai van aparèixer els correus entre l'inspector que va actuar en el procediment (sota una figura que no està reconeguda en el protocol d'assetjament). Reclamo tots els correus adreçats o emesos que facin referència a la participació de l'inspector de torn. És informació pública, i se m'ha de donar accés, quan a més, sóc persona interessada en el procediment”. El 6 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El dia 7 de març de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Secretaria d’Administració i Funció Pública (SAFP), i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 23 de març de 2023 la Comissió rep de la Secretaria de Funció Pública informe i expedient sol·licitats. L’informe fa les següents consideracions: “1. La informació no té consideració d’informació pública. En la reclamació la persona recurrent al·lega que la informació ha de ser informació pública i, per ser persona interessada en el procediment, se l’ha de donar accés a l’expedient sol·licitat. El Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina psicològic es regeix pel principi de confidencialitat i per tant, es troba subjecte dins l’àmbit d’aplicació del Reglament (UE) 2016/679 General de Protecció de Dades i de la Llei Orgànica 3/2018 de protecció de dades de caràcter personal. L’expedient sol·licitat en la SAIP 5236 està basat en l’aplicació del protocol referenciat i els seus principis generals, el que suposa l’aplicació de límit al dret d’accés a la informació pública recollit en l’article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. En aquest sentit, l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, estableix que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Conclusió Per tot l’exposat es considera que la Resolució de la Secretaria d’Administració i Funció Pública de 16 de febrer de 2023 garanteix l’accés a la informació pública i que no s’ha vulnerat el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada en els termes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i del reglament que la desenvolupa parcialment”. El 26 de juliol de 2023 la Comissió sol·licita informe a l’Agencia de Protecció de Dades de Catalunya (APDCAT) i en la mateixa data comunica tant al reclamant com a l’administració reclamada de la petició del citat informe i els fa avinent que el termini de què disposa aquesta Comissió per resoldre resta ampliat quinze dies. El 6 de setembre de 2023 la persona reclamant contacta amb la Comissió demanant poder veure l’informe emès l’APDCAT i quin és el termini previst per la resolució de l’expedient de reclamació. El 8 de setembre de 2023 s’informa a la persona reclamant que encara no disposàvem de l’informe i que hem reiteràvem la sol·licitud. El 22 de setembre de 2023 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT. L’informe conclou que: “Sobre la base de la normativa de protecció de dades, no sembla que estigui justificat l’accés a la informació sobre terceres persones que hi pugui constar en els correus electrònics afectats per la sol·licitud d’accés, llevat de les dades merament identificatives de les persones responsables de dur a terme les actuacions en el marc del protocol. En canvi, no hi hauria impediment en comunicar a la persona reclamant la informació que sobre la seva persona figuri en els correus electrònics afectats per la sol·licitud d’accés, incloent-hi l’origen o la identitat de les persones que haurien facilitat la informació, sens perjudici que del tràmit d’audiència en resulti alguna circumstància que justifiqui la limitació de l’accés”. El mateix dia la GAIP trasllada l’informe APDCAT a la persona reclamant. El dia 29 de setembre de 2023 la Comissió el trasllada l’informe a la SAFP i demana que en el termini de 10 dies facin arribar a la Comissió la següent informació complementària: - Que ens indiqueu si del procediment de protocol d’assetjament se’n van derivar diligències penals. - Com va finalitzar l’expedient (com es va tancar). - Quants tercers afectats, hi consten. - Quina tipologia de danys hi ha. El 19 d’octubre de 2023 SAFP contesta a aquesta Comissió i facilita la següent informació complementària: • No es té coneixement que del procediment de protocol d’assetjament se n’hagin derivat diligències penals. • L’expedient va finalitzar amb l’arxivament per manca d’indicis d’assetjament. Es va proposar l’aplicació de mesures correctores de caràcter organitzatiu i formatiu, a més de la proposta de realitzar una avaluació de riscos psicosocials al centre. • En l’expedient no hi ha referència a terceres persones afectades, únicament hi ha dues persones implicades (persona sol·licitant i persona implicada). • En relació a la tipologia de danys, es va observar un cert grau d’afectació emocional en la persona sol·licitant, així com en el normal desenvolupament de la seva activitat professional. Com a mesura preventiva en possibles situacions assimilables, es va proposar entre d’altres actuacions, oferir a ambdues persones interessades un seguiment, suport i acompanyament per part del Servei de Prevenció del seu departament d’adscripció, a través dels professionals de Medicina del Treball. El 28 de novembre de 2023 la Comissió va requerir a la Secretaria de Funció Pública per tal que ens fessin arribar les dades de contacte de les persones afectades per l'accés que es reclama, per tal de que els puguem traslladar la present reclamació, de conformitat amb l'article 34.1bis del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, que estableix el deure de les administracions públiques de col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat a les persones els drets de les quals es puguin veure afectats per l'accés objecte de Reclamació. El requeriment feia la següent apreciació: “Concretament aquestes terceres persones serien les dues persones implicades que vau assenyalar en el vostre informe i les dades de contacte de la persona que figuraria com a inspector i a qui es refereix el reclamant, que en atenció a la SAIP de 20 de gener de 2023 tot sembla apuntar que és el senyor Xxxx”. El 9 de gener de 2023 la Subdirectora general d’Organització, Informació i Difusió fa arribar les següents consideracions: “1. L’Acord del Govern de ratificació dels acords de la Mesa General de Negociació dels Empleats i Empleades públics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, de 9 de març de 2023, pels quals s’aproven el Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere i el Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina, aprovat en data 28 de març de 2023, estableix entre els seus principis generals el de confidencialitat de les actuacions. El principi de confidencialitat es desenvolupa en l’apartat 6 del Protocol que estableix que: “la informació generada i aportada en les actuacions en aplicació d’aquest protocol tindrà caràcter reservat i només hi podran accedir les persones que intervinguin directament en la tramitació”. També s’hi estableix que “En el cas que la persona instructora d’un procediment disciplinari sol·liciti l’expedient derivat de les actuacions d’aquest protocol per incorporar -l’hi, només podrà tenir accés a l’informe resultant de les actuacions d’investigació tècnica, llevat que consti per escrit el consentiment de les persones afectades per incorporar-hi altra documentació en els termes que estableix la normativa de protecció de dades personals”. 2. El principi de confidencialitat i la seva aplicació efectiva són elements claus per garantir la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina i un possible accés a les dades incloses en les actuacions derivades del protocol, incloses les dades identificatives i de contacte de les persones que participen en les actuacions derivades de la investigació d’un presumpte cas d’assetjament per part de la GAIP, per poder-los donar trasllat de l’expedient de la reclamació, suposaria una vulneració clara de la confidencialitat que es pressuposa en aquest tipus d’expedients que derivaria en una pèrdua de confiança per part de les persones afectades que, finalment, posaria en risc l’aplicació futura del protocol. 3. D’acord amb l’anterior, tenint en compte que la prevenció de l’assetjament psicològic laboral i d’altres discriminacions a la feina deriva d’una obligació legal d’acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i que requereix que es pugui garantir a les persones afectades la confidencialitat més absoluta per poder fer efectiva aquesta prevenció, aquest Departament considera que, en aquest cas, no procedeix donar trasllat de la identificació de les persones afectades. 4. Pel que fa a la resolució de la sol·licitud, es reitera la posició del Departament pel que fa a la inadmissió de la sol·licitud en considerar que preval, en aquests cas, d’acord amb l’article 24 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el dret a la protecció de dades de les persones afectades per sobre de l’interès que pot tenir l’accés de la informació sol·licitada”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre si la informació sol·licitada és informació pública La informació reclamada en el present procediment és: “Reclamo tots els correus adreçats o emesos que facin referència a la participació de l'inspector de torn. És informació pública, i se m'ha de donar accés, quan a més, sóc persona interessada en el procediment”. La informació sol·licitada i reclamada fa referencia un expedient d’assetjament laboral. La SAFP, en la resolució de la SAIP el 16 de febrer de 2023 (antecedent 3), i en l’informe de 23 de març (antecedent 6) insisteix en la inadmissió de la SAIP per no tractar-se d’informació pública. L’article 2.b) de la LTAIPBG defineix el concepte d’informació pública com: “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. La informació que hagi pogut generar l’Administració reclamada, SAFP, en relació amb les actuacions dutes a terme en aplicació del protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions, d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions en el treball, i, en general, en relació amb les seves funcions, és informació elaborada per l’Administració la qual està subjecta a la legislació de transparència i, per tant, és informació pública als efectes d’aquesta legislació. En la mesura que els correus electrònics relacionats amb la participació d’una tercera persona en les actuacions dutes a terme en aplicació del dit protocol formen part de les comunicacions internes en l’exercici de les competències atribuïdes pel dit protocol, aquesta informació està sotmesa al règim d’accés previst en aqueta normativa que estableix, com a criteri general, que el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis (article 20 i sg. LTAIPBG). Cal tenir present que en el cas que ens ocupa el reclamant és persona interessada, tal i com es desprèn de les seves afirmacions, doncs indica que va estar ell qui va activar el protocol (antecedent 2) i l’administració reclamada, li reconeix aquesta condició en l’informe de la SAFP de 23 de març, (antecedent 6), i informació complementària que la SAFP remet a la GAIP el 19 d’octubre de 2023 quan afirmen que: “únicament i ha dues persones implicades (persona sol·licitant i persona implicada)” (antecedent 11). D’altra banda, la pròpia SAFP en informació complementària requerida per la GAIP, el 19 d’octubre afirma que. “L’expedient va finalitzar amb l’arxivament per manca d’indicis d’assetjament” (antecedent 11). El protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina és equiparable a unes diligències prèvies previstes a l’article 55 de la Llei 39/2015 d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i d’acord amb jurisprudència tant dels Tribunals Superiors de Justícia (STSJ Galicia 285/2021, de 2 de juliol de 2021), i del Tribunal Suprem, concretament en sentència 1181/2023, de 25 de setembre de 2023 en recurs de cassació 8072/2020, que en el seu fonament jurídic 7è: “En el momento de los hechos se encontraba en vigor el artículo 55, apartado segundo de la Ley 39/2015, de1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas (...). No resulta extraño en nuestro ordenamiento la apertura de diligencias informativas previas a la incoación de un expediente disciplinario. Así la LOPJ, en su artículo 423.2 hace mención a las mismas en casos de denunciasobre el funcionamiento de la Administración de Justicia. Y no ha habido discusión alguna para considerar interesado al denunciado en su sustanciación procedimental y con ocasión del archivo de las diligencias por el CGPJ y su ulterior impugnación ante este Tribunal Supremo por el denunciante, personándose aquel en calidad de codemandado (a título de ejemplo las recientes STS 30 de diciembre de 2020, recurso 320/2019,4 de noviembre de 2022, recurso 161/2021). Asimismo, al tiempo de los hechos enjuiciados estaba vigente el artículo 53.1 de la Ley 39/2015 que regulalos derechos de los interesados en un procedimiento administrativo, naturaleza que no puede negarse a la información previa o reservada, según el caso, sin que exista excepción expresa en la norma para su acceso. Finalmente subrayar que la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de Transparencia, Acceso a la Información Públicay Buen Gobierno, esgrimida al oponerse al recurso de casación no fue invocada en el recurso contencioso administrativo ni aplicada por el Juzgado ni por la Sala de apelación. De lo anteriormente argumentado ninguna duda ofrece que en la información reservada o información previa abierta respecto a un funcionario para determinar si posteriormente se incoa o no un procedimiento disciplinario tiene la condición de interesado en un procedimiento, conforme al artículo 4 de la Ley 39/2015”. A la vista de la jurisprudència, el protocol d’assetjament es pot considerar un veritable procediment administratiu i que com en tot procediment es reconeixen interessat, com és el cas que ens ocupa. És coneguda la posició de la GAIP respecte de l’accés per part de l’interessat a l’expedient reconeguda en diverses resolucions. Concretament i per totes la Resolució 829/2023 de 14 de setembre que en fonament jurídic segon: “Per tant, no hi ha cap precepte de l’LTAIPBG del qual es pugui desprendre que la condició de persona interessada en un procediment administratiu hagi de o pugui ser un motiu d'inadmissió de les sol·licituds d'informació pública o de les reclamacions a la GAIP. La garantia de reclamació a la GAIP, que protegeix mitjançant un procediment breu i gratuït davant d'un òrgan independent el dret general d'accés a la informació pública de la ciutadania, amb igual o més motiu ha d'emparar el dret de les persones interessades a obtenir la informació que forma part dels procediments administratius que les afecten, i res hi ha en la disposició addicional 1a LTAIPBG que ho impedeixi”. A més a més en aquest cas ens trobem davant un procediment tancat. Si bé a l’LTAIPBG, res no impedeix en cap moment l’accés a l’expedient encara que es trobi en tràmit, el cert és que si de l’expedient d’assetjament se n’hagués derivat un procediment disciplinari o bé sancionador ens trobaríem davant la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries, el que suposaria denegar l’accés en virtut del límit recollit a l’article 21.1.b) de la LTAIPBG. Tenint en compte que es tracta d’informació pública, que el reclamant és interessat i ens trobem davant un procediment finalitzat, l’anàlisi s’ha de centrar en l’aplicació dels límits. 3. Límits d’accés a la informació pública Qüestió diferent serà analitzar si és d’aplicació algun límit en referència la documentació que se sol·licita per part del reclamant. Cal doncs analitzar l’aplicació de límits d’acord amb els articles 20 a 24 de l’LTAIPBG. Si comencem per l’article 21.1 LTAIPBG, convindrem que el límit que seria d’aplicació en aquest sentit seria el previst en el seu apartat c) “El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”. Així mateix l’article 21.2 estableix que: “2. El dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei”. En aquest sentit la Secretaria d’Administració i Funció Pública ara reclamada fa referència en diferents documents a l’aplicació d’aquest límits. Concretament fa referència al fet que un expedient corresponent a un cas d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina, el qual “es regeix pel principi de confidencialitat subjecte a l’establert en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals”. Així mateix, també afirma que es troba subjecte dins l’àmbit d’aplicació del Reglament (UE) 2016/679 General de Protecció de Dades. Finalment es fa referència a l’apartat 6 del Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere i el Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina, aprovat en data 28 de març de 2023, estableix entre els seus principis generals el de confidencialitat de les actuacions. El cert és que de l’anàlisi exhaustiu de les normes que l’administració pública vol fer valer amb aquesta finalitat, no hi ha cap norma amb rang de llei, exigit en l’article 21.1.c) o 21.2, que estableixi la confidencialitat dels expedients l’assetjament laboral. Un acord de govern no té rang de llei. Per tant, no es pot denegar l’accés a la informació sol·licitada al·legant la confidencialitat com pretén la SAFP. Qüestió diferent és que la informació pública l’accés a la qual se sol·licita molt probablement pot contenir dades personals especialment protegides de les previstes a l’article 23 de la LTAIPBG, o bé contenir dades personals directament relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració previst a l’article 24 i per aquest motiu es va sol·licitar informe a l’APDCAT que va ser remès a aquesta Comissió el 21 de setembre (antecedent 9). L’informe de l’APDCAT de 21 de setembre de 2023 analitza des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades, els límits de l’article 23 i 24 de la LTAIPBG. En aquest sentit identifica a una tercera persona afectada perquè el propi reclamant s’hi refereix, i serà tercera persona afectada en la mesura que se sol·licita accés als correus electrònics que facin referència a la seva participació en les actuacions. Però, continua l’informe, que “no es pot descartar que entre el contingut dels correus electrònics també hi pugui constar informació relativa a la pròpia persona reclamant, la persona o persones a les quals s’atribueixen els fets presumptament constitutius d’assetjament laboral, els membres dels òrgans implicats en el protocol en l’exercici de les seves funcions, i si escau, testimonis de les conductes que s’han denunciat”. Per aquest motiu la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública va demanar el passat 29 de setembre a la Secretaria d’Administració i Funció Pública informació addicional (antecedent 10), concretament, “Quants tercers afectats, hi consten”, i l’administració reclamada va contestar el passat 19 d’octubre de 2023 (antecedent 11): “En l’expedient no hi ha referència a terceres persones afectades, únicament hi ha dues persones implicades (persona sol·licitant i persona implicada)”. Així mateix i atenent a l’existència d’almenys una tercera persona afectada, el passat 28 de novembre la GAIP va demanar la identificació de les possibles terceres persones (antecedent 12) amb la finalitat de fer-los el trasllat de la reclamació i donar tràmit per poder -hi fer al·legacions. La resposta de l’administració reclamada ha estat la negativa a donar aquestes dades (antecedent 13), en virtut del principi de confidencialitat. A continuació l’APDCAT analitza en el seu informe les categories de dades personals afectades. Als correus electrònics reclamats és probable que continguin dades especialment protegides (art. 23 LTAIPBG), dades referents a salut, o bé relatives a al comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública. Però també poden contenir dades de categories subjectes al règim que preveu l’article 24 LTAIPBG, com poden ser les dades de la comissió d’investigació, informació relativa als testimonis i les seves manifestacions, entre altres. L’informe assenyala, “En relació amb les dades personals especialment protegides, l’article 23 de l’LTC disposa que s’han de denegar les sol·licituds d’accés a la informació pública que hi contingui dades d’aquesta categoria, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud. Així, en la mesura que en el cas que ens ocupa no consta el dit consentiment, l’accés a la informació que pugui constar en els correus electrònics als quals es pretén accedir, relativa a terceres persones, i que faci referència a aquestes categories de dades personals, ha de ser denegada”. Malgrat aquesta conclusió, la pròpia APDCAT afegeix la següent excepció: “Ara bé, pel que fa a les dades de la persona reclamant, com ha posat de manifest reiteradament aquesta Autoritat, el límit de l’article 23 de l’LTC no seria aplicable respecte l’accés a les pròpies dades de la persona reclamant. De fet, com s’exposa en el fonament jurídic següent, a l’empara de l’article 15 de l’RGPD la persona reclamant té dret a accedir a les seves pròpies dades, incloses les que formen part de categories especials de dades, amb les limitacions que es puguin derivar de l’existència de drets de terceres persones (art. 15.4 de l’RGPD) i, eventualment de les excepcions que puguin derivar-se de normes amb rang de llei d’acord amb l’article 23 de l’RGPD, que no es donen en el cas de la reclamació”. Pel que fa a la resta de categories de dades personals, cal acudir a les previsions de l’article 24 LTAIPBG: “1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones. [...]”. Així, en la mesura que entre els correus electrònics afectats per la sol·licitud hi constin dades merament identificatives (nom i cognoms i càrrec) dels empleats públics que han intervingut en exercici de les seves funcions en el marc de les actuacions, siguin els emissors o els receptors dels correus, l’accés de la persona reclamant a aquestes dades s’ha d’estimar sobre la base de l’article 24.1 de l’LTC, llevat que concorri alguna circumstància excepcional en la persona afectada (per exemple, trobar-se en una situació d’especial vulnerabilitat). En relació amb això, cal tenir en compte també el que preveu l’article 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (RLTC), el qual preveu el següent: “2. Als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són dades personals merament identificatives les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques. En els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura. Les dades de localització s'han de suprimir en el cas que no es tracti de les dades merament identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o personal al servei de les administracions públiques.” Fora d’aquest supòsit, l’anàlisi s’ha de dur a terme d’acord amb les previsions de l’article 24.2 de l’LTC, el qual estableix la necessitat de dur a terme una ponderació entre l’interès públic en la divulgació d’aquesta informació i els drets d’aquestes persones. La primera qüestió que cal tenir en consideració en la ponderació de drets és que la informació sol·licitada pot contenir dades de la persona reclamant. L’article 15 de l’RGPD preveu el següent: “1. El interesado tendrá derecho a obtener del responsable del tratamiento confirmación de si se están tratando o no datos personales que le conciernen y, en tal caso, derecho de acceso a los datos personales y a la siguiente información: […] 3. El responsable del tratamiento facilitará una copia de los datos personales objeto de tratamiento. El responsable podrá percibir por cualquier otra copia solicitada por el interesado un canon razonable basado en los costes administrativos. Cuando el interesado presente la solicitud por medios electrónicos, y a menos que este solicite que se facilite de otro modo, la información se facilitará en un formato electrónico de uso común. 4. El derecho a obtener copia mencionado en el apartado 3 no afectará negativamente a los derechos y libertades de otros”. D’aquest concret apartat de l’article es dedueix que el dret d’accés no és absolut i es podria limitar si es veuen afectats negativament els drets i llibertats de terceres persones. En aquest sentit l’informe de l’APDCAT estableix que “El Departament fa referencia al principi de confidencialitat que regeix en les actuacions derivades de l’aplicació del protocol i a l’article 21.1 de l’LTC el qual preveu entre les circumstàncies que poden limitar el dret d’accés el supòsit relatiu a quan aquest pot comportar un perjudici per a “el secret o confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei” (apartat c). Ara bé, la consideració general de la informació com a “confidencial”, no pot suposar en cap cas una limitació al dret d’accés a la informació o documentació referida exclusivament a la pròpia persona reclamant (art. 15 de l’RGPD). Com ha fet avinent aquesta Autoritat, les informacions o dades relatives a la persona reclamant (com ara, en el cas que sigui la víctima, les valoracions fetes per un testimoni) s’han de considerar als efectes de la normativa de protecció de dades com a informació de la persona reclamant, com a persona afectada i, per tant, hi ha de tenir accés. En el cas que ens ocupa, no s’aprecia l’existència de cap límit al dret d’accés reconegut a l’article 15 de l’RGPD, ni cap altra circumstància que aconselli limitar l’accés de la persona reclamant a les seves dades que constin en els correus electrònics. A més, prenent en consideració que l’article 24.2.b de l’LTC estableix com a element de ponderació que es tingui en compte la finalitat de l’accés, i si bé en el cas particular es desconeix la finalitat de la persona reclamant, pot ser rellevant l’accés a la dita informació per tal d’avaluar les actuacions realitzades en l’aplicació del protocol, especialment si la persona reclamant és la víctima, per exemple, si la tercera persona afectada per la sol·licitud d’accés és un testimoni decisiu en la investigació. Entre la informació que pot constar en els correus electrònics als quals es pretén accedir, evidentment també constarà informació relativa a la persona afectada per la sol·licitud, a qui la persona reclamant es refereix com a inspector. Cal insistir en el fet que es desconeix en quina condició ha participat en les actuacions, però sembla que es tractaria d’un testimoni, en la mesura que la persona reclamant es refereix a aquesta persona com a “coneixedora del cas”. La informació que hagi pogut facilitar un testimoni, no ja sobre la pròpia persona reclamant, sinó sobre les conseqüències que la situació investigada ha pogut tenir per a l’estat d’ànim, psicològic o físic, d’aquest testimoni o qualsevol altra persona implicada, seria informació relativa a terceres persones, que s’hauria de poder destriar del conjunt d’informació a la qual podria tenir accés la persona reclamant. En aquest sentit, i a efectes de la ponderació necessària, no sembla que a priori pugui estar justificat l’accés a les afirmacions, opinions o explicacions facilitades per la persona afectada per la sol·licitud d’accés (a qui la persona reclamant anomena inspector), referides a la seva pròpia situació laboral o personal, o fins i tot a la situació laboral o personal d’altres persones diferents de la pròpia persona reclamant. Sobre la base del principi de minimització de dades, el qual exigeix que tot tractament de dades que es dugui a terme es limiti a les dades mínimes necessàries per assolir la finalitat pretesa amb aquest tractament (art. 5.1.c) de l’RGPD), no sembla que la persona reclamant hagi de tenir accés a aquesta informació. En qualsevol cas, aquesta Autoritat vol remarcar l’especial rellevància que té en aquests casos complir amb el tràmit d’audiència previst a l’article 31 de l’LTC, i conèixer si existeixen circumstàncies personals o motius que justificarien que es preservés la identitat de terceres persones”. L’informe de l’APDCAT conclou que: “Sobre la base de la normativa de protecció de dades, no sembla que estigui justificat l’accés a la informació sobre terceres persones que hi pugui constar en els correus electrònics afectats per la sol·licitud d’accés, llevat de les dades merament identificatives de les persones responsables de dur a terme les actuacions en el marc del protocol. En canvi, no hi hauria impediment en comunicar a la persona reclamant la informació que sobre la seva persona figuri en els correus electrònics afectats per la sol·licitud d’accés, incloent-hi l’origen o la identitat de les persones que haurien facilitat la informació, sens perjudici que del tràmit d’audiència en resulti alguna circumstància que justifiqui la limitació de l’accés”. Per tot l’anteriorment exposat, i fent nostra la conclusió de l’informe de APDCAT, no hi hauria impediment en comunicar a la persona reclamant la informació que sobre la seva persona figuri en els correus electrònics afectats per la sol·licitud d’accés, incloent-hi l’origen o la identitat de les persones que haurien facilitat la informació, sens perjudici que del tràmit d’audiència en resulti alguna circumstància que justifiqui la limitació de l’accés, que tractarem en el següent fonament. 4. Consulta a terceres persones afectades Segons l’article 31.1 LTAIPBG, “si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució”. Com ja s’ha apuntat al fonament jurídic anterior, està clar que en aquest cas la sol·licitud pot afectar els drets (concretament: el dret de protecció de les seves dades personals, sens perjudici d’altres que hi puguin concórrer) de terceres persones que puguin constar en els correus electrònics que es reclamen i, per tant, l’accés sol·licitat els ha de ser sotmès prèviament a consulta. Això no vol dir que puguin impedir-lo amb la seva mera voluntat, però sí que tenen dret a exposar eventuals circumstàncies en les que l’accés sol·licitat pugui causar-les, si s’escau, perjudicis d’especial intensitat, que eventualment podrien arribar a decantar en sentit contrari la ponderació feta al fonament jurídic anterior, i també tenen dret a oposar-se a l’accés sol·licitat, cas en el qual l’accés en qüestió no es podria produir fins haver transcorregut el termini per impugnar la resolució de la Reclamació en via contenciosa administrativa (article 34.3 LTAIPBG). El cas és, però, que aquesta consulta no s’ha pogut dur a terme perquè la SAPF no ha facilitat les dades al llarg d’aquest procediment malgrat aquesta Comissió les ha sol·licitat. Aquesta Comissió el passat 28 de novembre de 2023 va requerir a la SAFP per tal que ens fessin arribar les dades de contacte de les persones afectades per l'accés que es reclama, per tal de que els puguem traslladar la present reclamació, de conformitat amb l'article 34.1bis del Reglament de la GAIP (antecedent 12), i no s’han facilitat aquestes dades (antecedent 13). En conseqüència, la Resolució és aprovada sens perjudici del que resulti de la consulta a les terceres persones afectades, que ha de ser duta a terme per la SAFP en la fase d’execució de la Resolució, amb el ben entès que s’hauran de comunicar a la GAIP les eventuals al·legacions que formulin les persones afectades, que haurà de valorar-les i determinar fins a quin punt poden incidir en el sentit i efectes de la Resolució. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu / de diferents expedients administratius, que ha/han d’estar perfectament classificat/classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de gener de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 220/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a la Secretaria d’Administració i Funció Pública perquè en el termini de 10 dies de la recepció d’aquesta Resolució, i en aplicació d’allò previst per l’article 31 LTAIPBG, sotmeti la Reclamació, acompanyada del text d’aquesta Resolució, a les possibles terceres persones afectades que constessin en els correus electrònics. Al fer la consulta, la SAFP ha de facilitar a les persones consultades les dades de contacte de la GAIP i indicar-les que han de comunicar a la Comissió les al·legacions o altres manifestacions que vulguin formular, a fi que la Comissió pugui valorar si escau alterar el sentit de la resolució indicat al paràgraf anterior, o confirmar-lo. 3. Requerir a la Secretaria d’Administració i Funció Pública que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 un cop finalitzat el procés de consulta indicat a l’apartat anterior. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 220/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.