El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Premià de Dalt copia de sus exámenes de un proceso selectivo. Tras la denegación municipal, la GAIP estima la reclamación al considerar que los exámenes son información pública y que no concurren límites legales que justifiquen la denegación, especialmente al ser el solicitante el propio autor de las pruebas.
Puntos clave de la argumentación
1
La copia de los exámenes realizados en un proceso selectivo constituye información pública al ser documentos que obran en poder de la Administración como consecuencia de sus funciones de selección de personal.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
3
No resulta aplicable el límite de protección de datos personales cuando la información solicitada pertenece al propio interesado.
4
La posibilidad de haber consultado los exámenes presencialmente no anula el derecho del ciudadano a obtener una copia física o digital de los mismos.
5
La invocación del derecho de defensa por parte del solicitante para preparar un recurso refuerza su derecho de acceso a la documentación.
Texto completo
Resolució 313/2019, de 30 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 206/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Premià de Dalt.
Informació reclamada: Còpia dels exàmens propis en un procés selectiu.
Sentit de la Resolució: Estimació.
Resum: Des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública, la còpia dels exàmens sol·licitada sens
dubte és informació pública, en la mesura que es tracta de documents que deuen estar en poder de
l’Ajuntament, com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions de selecció del seu personal (article 2.a
LTAIPBG). Essent així les coses, els articles 18 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret a accedir-hi, llevat que
concorrin límits o causes d’inadmissibilitat establerts per les lleis que puguin comportar la seva denegació.
Cap dels límits ni de les causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds establerts pels articles 21, 23, 24 i 29
LTAIPBG fonamenten la denegació de l’accés a aquesta informació.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Selecció. Exàmens. Reclamació contra
desestimació.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 6 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 206/2019, presentada contra l’Ajuntament de Premià
de Dalt, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita
el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 27 de febrer de 2019 la persona reclamant exposa que el 25 del mateix mes s’hauria publicat l’acta
relativa als resultats de la prova teòrica i pràctica per a la provisió d’una plaça d’educació social i demana
la revisió dels exàmens que hauria fet en qualitat d’aspirant a la plaça en qüestió.
3. El 9 de març de 2019 la persona reclamant, després d’argumentar que en la sessió de revisió se li hauria
denegat facilitar-li còpia dels seus exàmens, presenta un recurs de reposició amb el que demana, entre
altres objectes, còpia dels seus exàmens. També demana poder repetir-los.
4. El 2 d’abril de 2019 l’Alcalde de Premià desestima el recurs anterior.
5. El 3 d’abril de 2019, després d’exposar la seva participació en un procés selectiu per a una plaça
d’educació social i la seva reiterada sol·licitud de la còpia dels seus exàmens, que ha estat denegada
per l’Ajuntament, i d’invocar la legislació de procediment administratiu, la persona reclamant demana a
l’Ajuntament de Premià de Dalt còpia dels meus exàmens per poder realitzar els recursos o les queixes
corresponents.
6. La Reclamació presentada el 6 d’abril de 2019, en relació amb la desestimació indicada a l’antecedent
4, reitera la seva voluntat d’accedir a la informació sol·licitada.
7. El 16 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Premià de Dalt i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
8. El 28 de maig de 2019 la GAIP rep la informació que segons l’antecedent anterior s’hauria demanat a
l’Ajuntament de Premià de Dalt. L’informe municipal explica les atencions brindades per l’Ajuntament a
la persona reclamant, que hauria estat informada a bastament dels criteris de correcció i hauria pogut
consultar els seus exàmens i prendre’n nota. Afirma que “la sol·licitud de lliurar còpia de tots els exàmens
i còpia dels criteris i barem de correcció no pot tenir acollida, atès que no justifica de cap manera el
perquè vol aquesta, ni la utilitat que farà de la documental, i menys quan l’aspirant ja ha tingut accés a la
documental i ha revisat, amb anotacions de tot tipus i sense limitació de temps i únicament va preguntar
al tribunal que l’expliqués els motius de com havia corregit el seu examen, explicacions que se li van
donar i de forma àmplia”.
9. El mateix 28 de maig de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació aportada per
l’Ajuntament a aquest procediment, indicada a l’antecedent anterior.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de
vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article
29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la
GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan
aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a
les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta
llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o
de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el
que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només
pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que
en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre la informació sol·licitada i el dret a accedir-hi
Els antecedents deixen constància de diverses iniciatives de la persona reclamant tot plantejant diferents
pretensions a l’Ajuntament de Premià de Dalt, en tot cas revisió dels seus exàmens, repetició dels exàmens i
còpia dels seus exàmens.
Les sol·licituds relatives a la revisió o repetició dels exàmens no estan emparades pel dret d’accés a la
informació pública, perquè es tracta de pretensions que no constitueixen informació, sinó que demanen
prestacions de naturalesa diferent. La persona reclamant en deu ser conscient, perquè la Reclamació que
formula únicament té per objecte l’obtenció d’una còpia dels seus exàmens.
Des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública, la còpia dels exàmens sol·licitada sens dubte
és informació pública, en la mesura que es tracta de documents que deuen estar en poder de l’Ajuntament,
com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions de selecció del seu personal (article 2.a LTAIPBG,
transcrit a l’antecedent anterior). Essent així les coses, els articles 18 i 20.1 LTAIPBG, reproduïts també a
l’antecedent anterior, garanteixen el dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits o causes d’inadmissibilitat
establerts per les lleis que puguin comportar la seva denegació. Cap dels límits ni de les causes
d’inadmissibilitat de les sol·licituds establerts pels articles 21, 23, 24 i 29 LTAIPBG fonamenten la denegació
de l’accés a aquesta informació.
Si qui sol·licités l’accés fos una persona diferent a l’autora dels exàmens, caldria valorar la concurrència del
límit de la protecció de les dades personals afectades (article 24 LTAIPBG). Ara bé, com que els exàmens
sol·licitats són de la mateixa persona reclamant, no té sentit l’aplicació d’aquest límit, i cal declarar el seu dret
a obtenir les còpies sol·licitades.
A més, cal tenir en compte que invoca el seu dret de defensa, quan afirma que vol la documentació sol·licitada
per poder preparar un recurs en defensa dels seus interessos en relació amb l’obtenció de la plaça a la qual
aspira, cosa que reforça evidentment el seu dret d’accés a la informació sol·licitada.
Per una altra banda, el fet que la persona reclamant hagi pogut consultar els seus exàmens i altra
documentació relativa al procés selectiu que l’afecta, i que hagi estat atesa degudament pels serveis
municipals, no minva el seu dret a obtenir la còpia sol·licitada, que li afegeix un plus de certesa respecte de
la mera consulta presencial, i sens perjudici de què, si concorren les circumstàncies previstes per l’article 37
LTAIPBG, l’Ajuntament la sotmeti a la contraprestació econòmica corresponent.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre
la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer
seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP
i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els
articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar
aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de maig
de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 206/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir una còpia dels seus
propis exàmens realitzats en el procés selectiu indicat a l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Premià de Dalt que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 206/2019 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i
si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP
únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma
precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en
coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets
que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos
des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.