Acceso a la información sobre retribuciones de los cargos directivos de la Corporación de Salud Maresme Selva

Resolució de 26 d’octubre de 2016, d’estimació parcial de la Reclamació 206/2016 Administració reclamada: Servei Català de la Salut (CatSalut). Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Informació reclamada: Retribucions dels càrrecs directius de la Corporació de Salut Maresme Selva. Resum: El concepte de retribucions és més ampli que el de salaris, ja que inclou tota mena de conceptes i de complements, inclosos els variables, tant dineraris, com en espècie, que pot percebre una persona a canvi de la seva feina. Malgrat la seva amplitud, és qüestionable que aquest concepte inclogui, si no es demana expressament, altres compensacions econòmiques com ara dietes, indemnitzacions o assistències, que poden tenir finalitats i justificacions diferents. L’LTAIPBG estableix la transparència de les retribucions dels alts càrrecs i del personal directiu del sector públic; tanmateix, el concepte de càrrecs o de personal “de responsabilitat” és més ampli, i la divulgació de les seves retribucions no és inclosa dins de les obligacions de transparència establertes per l’LTAIPBG. Les reclamacions davant la GAIP han de tenir un objecte congruent amb la sol·licitud d’informació de què deriven; no té lògica reclamar (concepte equivalent a recórrer) quelcom que no hagi estat demanat prèviament en primera instància; abans de reclamar, cal haver donat oportunitat a l’Administració a resoldre sobre la sol·licitud, i la reclamació té sentit si l’Administració sol·licitada no ha atès, a judici de la persona sol·licitant, allò que es demanava. Quan la informació demanada correspon a un subjecte del sector públic que té personalitat jurídica pròpia, el subjecte obligat és ell i no els seus membres ni l’Administració responsable dels serveis que presta. Si la informació demanada ha de ser objecte de publicitat activa, amb més raó encara ha de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública, que té un abast molt més ampli. De la normativa de la Generalitat es poden deduir les següents notes definitòries del personal directiu del seu sector públic: responsabilitat de gestió (pressupost, objectius, autonomia en l’àmbit respectiu); subjecció a avaluació i control de resultats; participació directa en la presa de les grans decisions o decisions estratègiques de l’entitat; capacitat de comprometre externament l’organització; direcció d’equips de persones; i subordinació directa al màxim òrgan de govern. Paraules clau: Servei Català de la Salut. Consorcis. Personal directiu. Personal de responsabilitat. Retribucions. Congruència de les reclamacions. Publicitat activa. Subjecte obligat. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 2 de setembre de 2016 entra a la GAIP la Reclamació 206/2016, en relació amb la resolució del Servei Català de la Salut (CatSalut) de 29 de juliol de 2016 (que hauria estat notificada a la persona reclamant el dia 2 d’agost), que si bé estima formalment una sol·licitud prèvia d’informació de la persona reclamant, presentada el 14 de juliol d’enguany, no li lliuraria tota la informació demanada. La persona reclamant no vol el procediment de mediació. 2. El 14 de juliol de 2016 la persona reclamant va demanar al CatSalut la informació següent: “accés a la informació dels continguts d’obligació de transparència segons la llei 19/2014 de la Corporació de Salut Maresme Selva (CSMS). En concret es demana la informació relativa a les retribucions percebudes pels càrrecs directius de la corporació ja que el volum de negoci per compte del CatSalut supera el 25 per cent del volum general de negoci de l’empresa, que és pública”. 3. El 29 de juliol de 2016 el Director del CatSalut dicta una resolució estimant la sol·licitud d’informació anterior i disposant el subministrament de la informació demanada en el format requerit. Concretament, facilita les retribucions de l’Equip directiu de la Corporació, que inclou onze càrrecs amb funcions de direcció. Les dades facilitades per a cada càrrec és una quantitat dinerària única, que correspondria a la retribució corresponent al 2016. Aquesta resolució hauria estat notificada el 2 d’agost. 4. En la fonamentació de la Reclamació la persona reclamant manifesta que les dades facilitades per CatSalut són incompletes. Concretament s’indiquen les tres mancances següents: a) La retribució facilitada correspon únicament al salari fix per al 2016, i la persona reclamant demana a més a més qualsevol altre tipus de remuneració addicional, com ara la part variable, retribucions en espècie i dietes, entre altres. b) Demana que es facilitin les retribucions no únicament de l’equip directiu, sinó també les de tots els càrrecs directius i de responsabilitat de l’entitat, segons la llista o organigrama publicat al seu web i que la persona reclamant adjunta a la reclamació. Segons aquest organigrama, el total de directius i responsables publicats al web de la Corporació, dels quals la persona reclamant demana la retribució, és de prop de cent persones. c) Demana que la informació sigui la corresponent al període que va des de l’entrada en vigor de la legislació de transparència, fins a l’actualitat. 5. El 7 de setembre de 2016 la GAIP admet a tràmit la Reclamació i ho comunica tot seguit a la persona reclamant i al CatSalut i es demana a aquesta entitat un informe i còpia de l’expedient de sol·licitud d’informació. 6. El 16 de setembre CatSalut tramet el seu informe i còpia de l’expedient a la GAIP. L’informe assenyala que la sol·licitud d’informació no especificava cap període determinat i per tant la informació donada (les retribucions de l’any en curs) estaria dins dels paràmetres temporals de la sol·licitud. Per una altra banda, indica també que la sol·licitud era relativa a les obligacions de transparència, i afectava explícitament només els càrrecs directius de la Corporació, mentre que al formular la Reclamació s’ampliaria l’objecte de la sol·licitud a responsables, a més a més de directius. Ateses aquestes observacions, l’informe considera que CatSalut hauria estimat correctament la sol·licitud d’informació formulada, al facilitar les retribucions dels càrrecs directius de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Afegeix també que “entenem que l’article 3.2 de la Llei 19/2014 fa referència exclusivament a l’obligació de facilitar les retribucions percebudes dels càrrecs directius, i que aquesta obligació no es podria veure ampliada a altres persones que no tenen la consideració de directius sinó de responsables de determinats àmbits, cosa que podria comportar una infracció de la legislació sobre protecció de dades”. 7. El 21 de setembre de 2016, vist que es denega, almenys en part, la informació sol·licitada en base a la protecció de dades personals, la GAIP sol·licita informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). 8. El 7 d’octubre la persona reclamant presenta al·legacions a l’informe del CatSalut. En elles es ratifica en els termes de la seva reclamació i, en relació amb les objeccions de l’informe citat (antecedent 6), manifesta el següent: a) A la vista dels termes de la Resolució de la GAIP 58/2016, afegir l’expressió “i de responsabilitat” a la dels càrrecs directius sol·licitats no suposa una ampliació de la Reclamació respecte del sol·licitat. b) Si bé és cert que no fa cap precisió sobre el lapse temporal de la informació demanada, tampoc no el limita a 2016, i per tant es ratifica en la petició de la seva Reclamació, en el sentit que li sigui lliurada la informació demanada per al període que va des de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG fins a l’actualitat. c) Cita l’informe de l’APDCAT emès en el marc de la Reclamació davant la GAIP 58/2016, segons el qual la normativa de protecció de dades no impedeix lliurar informació sobre les retribucions íntegres dels càrrecs directius i també dels llocs d’especial responsabilitat. 9. El 19 d’octubre de 2016 entra a la GAIP l’informe de l’APDCAT sobre aquesta Reclamació, que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix lliurar informació sobre la retribució bruta anual percebuda, meritada o prevista, per tots els conceptes retributius, incloses dietes i indemnitzacions, des de l’entrada en vigor de la Llei 14/2016 fins a l’actualitat, per aquelles persones que ostenten càrrecs directius o llocs de confiança, o amb nivell de responsabilitat per a la presa de decisions en l’organització, dintre de l’organigrama d’un consorci sanitari públic integrat en el SISCAT”. Fonaments jurídics 1. Informació demanada i admissibilitat de la Reclamació Els termes en què ha estat demanada la informació que és objecte d’aquesta Reclamació (“informació dels continguts d’obligació de transparència segons la llei 19/2014 de la Corporació de Salut Maresme Selva. En concret es demana la informació relativa a les retribucions percebudes pels càrrecs directius de la corporació ja que el volum de negoci per compte del CatSalut supera el 25 per cent del volum general de negoci de l’empresa, que és pública”) poden ser equívocs, de manera que és necessari precisar-los. La sol·licitud d’informació es fonamenta en les obligacions de transparència de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en el fet que la Corporació de Salut Maresme Selva seria una empresa pública i en que el volum del seu negoci per compte del CatSalut supera el 25 per cent del seu volum total de negoci. Si la Corporació és una entitat pública (i així es desprèn de la informació que hi ha al seu web, que la qualifica de consorci públic), és inclosa dins de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG pel seu article 3.1 (apartat b), de manera que les seves obligacions de transparència no depenen de quin percentatge del seu volum de negoci sigui per compte de CatSalut; tenint això en compte, la referència que fa la sol·licitud a aquesta darrera circumstància genera confusió i convida a pensar si s’hauria d’aplicar a aquesta Corporació el règim de transparència i accés a la informació pública establert per l’article 3.2 LTAIPBG per a les entitats privades que fan funcions públiques o gestionen serveis o recursos públics, que és inferior al que li correspon per la seva naturalesa d’ens públic. La informació concreta demanada és “la relativa a les retribucions percebudes pels càrrecs directius”. A la vista dels termes en que la persona reclamant fonamenta la seva Reclamació (antecedents 4 i 8) i dels de la resposta i l’informe del CatSalut (antecedents 3 i 6), es pot concloure que les pretensions de la persona reclamant que no haurien estat satisfetes pel CatSalut serien les que resulten de les consideracions següents: que mentre que la informació demanada hauria de cobrir el lapse temporal des de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG fins a l’actualitat, la lliurada només és la relativa al 2016; que si bé ha demanat les retribucions singularitzades de totes les persones de la CSMS que consten al seu organigrama (prop d’un centenar), només hauria obtingut les de l’equip directiu (onze persones); que hauria demanat les retribucions pels diversos conceptes (fixes, variables, en espècie, dietes), i en canvi la informació donada no especifica aquests diferents conceptes i no està clar que els inclogui efectivament. Per tant, la informació demanada en aquesta Reclamació seria la necessària per cobrir les diferències indicades entre el sol·licitat al CatSalut per la persona reclamant i el lliurat per aquesta entitat. Determinat l’objecte de la Reclamació (i sens perjudici del que resulti de l’anàlisi feta pels FJ següents sobre la seva admissibilitat plena per raons objectives), cal valorar també si es compleixen els requisits subjectius per ser admesa a tràmit, especialment els relatius a que la Reclamació s’adreça a un subjecte obligat. En rigor, el subjecte obligat a atendre la sol·licitud d’informació i, en conseqüència, el que hauria d’haver estat reclamat és la CSMS, que és un consorci, té naturalesa jurídica pròpia i és un dels subjectes obligats a donar accés a la seva informació i a la transparència per l’article 3.1.b LTAIPBG. CatSalut és membre d’aquest consorci i també és l’Administració responsable dels serveis que presta, però quan la informació demanada correspon a un subjecte del sector públic que té personalitat jurídica pròpia, el subjecte obligat és ell i no els seus membres ni l’Administració responsable dels serveis que presta; per tant el més adequat hauria estat adreçar la sol·licitud, i la reclamació, si s’escau, directament a la Corporació. Aquest comportament de la persona reclamant s’entén en el marc de la mateixa equivocitat comentada als primers paràgrafs d’aquest FJ, ja que al fer referència a que més del 25 per cent del volum de negoci del CSMS és a compte de CatSalut, implícitament se li dóna el tracte que correspon a les entitats privades prestadores de serveis públics previstes per l’article 3.2 LTAIPBG, quan no és el cas. Davant de la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació CatSalut, en la mesura que no disposava de la informació demanada, hauria pogut derivar-la a la Corporació de salut del Maresme i la Selva (article 30.2 LTAIPBG). No ho ha fet i ha donat directament el que ha interpretat que era la informació sol·licitada que calia lliurar, i afronta ara la posició d’entitat reclamada, en un gest que s’ha de valorar indiciari de la seva voluntat d’atendre amb celeritat i sense subterfugis burocràtics el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant. Si bé la informació no s’ha demanat directament el subjecte obligat, CatSalut s’ha considerat interpel·lat a donar-la i, sobre la base de la seva disponibilitat, se’l pot considerar subjecte passiu d’aquesta Reclamació. Vist que també es compleix el requisit de presentar la Reclamació dins del termini d’un mes de la notificació de la resolució impugnada, cal concloure que compleix en principi, i sense perjudici dels FJ següents, els requisits d’admissibilitat previstos a l’apartat 14 del Manual de reclamació davant la GAIP. 2. El concepte de retribucions i el dret a obtenir les especificacions sol·licitades Resulta dels antecedents que la persona reclamant hauria sol·licitat informació sobre les retribucions percebudes pels càrrecs directius i més endavant, al fer la Reclamació, precisaria que el que vol és que aquesta informació inclogui i precisi els diversos conceptes retributius següents: retribucions fixes, variables i en espècie i dietes, entre altres. La valoració de fins a quin punt té dret a aquesta pretensió requereix una prèvia precisió dels conceptes implicats. El terme retribucions és més ampli que el de salaris, ja que engloba tota mena de conceptes remuneratius i de complements, inclosos els variables, tant dineraris, com en espècie, que pot percebre una persona a canvi de la seva feina. Per tant, quan la persona reclamant demana a la seva sol·licitud la informació sobre les retribucions, la resposta donada ha d’incloure, a més de les fixes, també les variables, si n’hi ha, i també les que siguin en espècie, cas que es percebin; al fer la Reclamació demana, a més, que s’especifiquin aquests diferents conceptes. Certament, el més clar hauria estat demanar expressament la inclusió i la concreció d’aquests diferents conceptes al fer la sol·licitud d’accés, ja que ara no caldria valorar si per atendre favorablement la seva Reclamació cal apartar-se o no del criteri elemental de necessitat de congruència entre el demanat en la sol·licitud d’informació i el reclamat davant la GAIP, que és conseqüència lògica del caràcter revisor d’aquesta Comissió. Ara bé, si hom té en compte que la informació sol·licitada ha d’incloure els diversos conceptes retributius indicats, el que demana d’addicional la Reclamació és merament la constatació que així s’ha fet, de manera que es pot concloure que la major especificació demanada no comporta una ampliació d’informació que pugui considerar-se incongruent amb la sol·licitud inicial. D’acord amb les anteriors consideracions, procedeix reconèixer el dret de la persona reclamant a obtenir la informació demanada sobre retribucions de cada un dels càrrecs directius del CSMS, tot especificant quina part correspon a retribucions fixes, a retribucions en espècie i a retribucions variables, en la mesura que n’hi hagi. I amb el benentès que les retribucions variables només es poden quantificar un cop tancat l’exercici econòmic, i després d’avaluar l’obtenció dels objectius a que són condicionades, de manera que aquesta informació només es pot donar a títol de previsió en relació amb l’exercici en curs, com reitera l’FJ 3. En canvi, la informació demanada en via de Reclamació sobre l’especificació del que s’hagi percebut en concepte de dietes ultrapassa sens dubte l’objecte de la sol·licitud d’informació, amb infracció del criteri apuntat anteriorment, de necessària congruència o identitat entre l’objecte de la sol·licitud i el de la Reclamació posterior. Malgrat l’amplitud atribuïble al terme “retribucions”, és qüestionable que aquest concepte inclogui altres compensacions econòmiques com ara dietes, indemnitzacions o assistències, que poden tenir finalitats i justificacions diferents. Així, les indemnitzacions no tenen una finalitat estrictament retributiva, sinó la de compensar una despesa causada per raons laborals (un desplaçament, per exemple), les assistències tenen la finalitat de retribuir una dedicació (assistir a una reunió, per exemple) que no formaria part de les responsabilitats laborals del lloc de treball retribuït i el concepte de dietes pot ser utilitzat com a sinònim de qualsevol dels dos anteriors. Tant és així que l’article 11.1.b LTAIPBG, quan defineix les obligacions de publicitat activa en aquesta matèria, parla de “retribucions, indemnitzacions i dietes”, enumeració que implícitament dóna a entendre que es tracta de conceptes diferents. En conseqüència, si la sol·licitud inicial d’informació pública demana només les retribucions, no es poden considerar incloses dins d’aquesta sol·licitud les percepcions rebudes en concepte de dietes o d’indemnitzacions, de manera que quan al presentar la seva Reclamació la persona reclamant demana les dietes, no té dret a que li sigui admesa aquesta petició, ja que no l’ha presentat prèviament com a sol·licitud d’informació. Això no treu que, des d’un punt de vista material, tingui dret (que en principi el té) a obtenir aquesta informació, però l’ha de demanar en primer lloc al CatSalut (o al CSMS), donant-li d’aquesta manera l’oportunitat d’atendre la seva sol·licitud, en coherència amb la funció merament revisora de les reclamacions davant la GAIP. Tot i que, per les raons exposades de procediment, no es pot admetre aquesta Reclamació en relació amb les dietes percebudes pels càrrecs directius del CSMS, consideracions de simplicitat i eficàcia (més que sigui per evitar una futura nova sol·licitud d’informació amb aquest únic objecte, que segurament hauria de ser estimada) fan aconsellable que el CatSalut (o el CSMS) faciliti voluntàriament aquesta informació a la persona reclamant, bé sigui indicant que no perceben dietes (si és el cas), oferint l’enllaç amb el seu portal de transparència (que en aplicació de l’article 11.1.b LTAIPBG ha d’informar de les indemnitzacions i dietes percebudes pel personal directiu del sector públic) o de l’altra forma que consideri convenient. 3. El lapse temporal que ha de cobrir la informació lliurada Tal com assenyala l’informe del CatSalut (antecedent 6), la sol·licitud d’informació no fa referència a cap lapse temporal determinat, de manera que quan, al fonamentar la Reclamació, la persona reclamant demana que se li lliuri la informació relativa al període comprès des de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG fins a l’actualitat, es pot interpretar que amplia el contingut de la seva sol·licitud, amb la conseqüent infracció del principi de congruència desenvolupat a l’FJ següent. Per una altra banda, també s’ha de considerar que quan CatSalut dóna la informació sol·licitada corresponent a l’exercici en curs, 2016, també incompleix els termes literals de la sol·licitud, ja que aquesta demana les retribucions “percebudes”, i difícilment es pot determinar aquesta condició si no es fa en referència a un exercici tancat, ja que de no ser així no hi ha certesa sobre si han estat efectivament percebudes, i és impossible de comprendre i especificar els complements variables, si n’hi ha; en comptes de les retribucions “percebudes”, en realitat dóna les “previstes”. La persona reclamant insisteix a les seves al·legacions (antecedent 8) que vol la informació demanada des de l’entrada en vigor de la Llei (és a dir, l’1 de juliol de 2015). A la vista de les anteriors consideracions, si l’LTAIPBG entra en vigor el 2015, i si per determinar les retribucions percebudes cal fer-ho un cop tancat l’exercici econòmic, l’única forma d’atendre degudament la sol·licitud és donant la informació demanada corresponent al 2015, sens perjudici que també sembla aconsellable lliurar voluntàriament, per les mateixes raons de simplicitat i eficàcia apuntades en relació amb les dietes a l’FJ anterior, les previsions del 2016. 4. La condició de personal directiu i el dret d’accés a la informació demanada La sol·licitud demana les retribucions percebudes pels “càrrecs directius”, si bé després, al formular la Reclamació, hi afegeix també els “de responsabilitat”. Limitar la sol·licitud a la informació relativa als càrrecs directius és coherent amb la fonamentació que s’hi fa amb referència a les obligacions de publicitat activa. Efectivament, l’article 11.1.b LTAIPBG estableix la transparència de les retribucions dels alts càrrecs i del personal directiu (terme que es pot considerar equivalent al de càrrec directiu) del sector públic. Tanmateix, el concepte de càrrecs o de personal “de responsabilitat” és més ampli, i la divulgació de les seves retribucions no és inclosa dins de les obligacions de transparència establertes per l’LTAIPBG; això no vol dir que la persona reclamant no tingui dret a obtenir aquesta informació, en exercici del dret d’accés a la informació pública (en aquest sentit, la Resolució de la GAIP sobre la Reclamació 19/2016 reconeix aquest dret i la relativa a la Reclamació 58/2016 també s’hi refereix i aporta la doctrina de l’APDCAT en el sentit que lliurar-la no infringiria la normativa de protecció de dades, sempre que s’hagi fet trasllat previ de la sol·licitud a les persones afectades), però no és una informació que hagi de ser objecte de publicitat activa, ni és una informació que es demani a la sol·licitud d’accés presentada al CatSalut. Les reclamacions davant de la GAIP han de tenir un objecte congruent amb la sol·licitud d’informació de la que deriven, en coherència amb el caràcter revisor d’aquesta Comissió. No té lògica reclamar (concepte equivalent a recórrer) quelcom que no hagi estat demanat prèviament en primera instància. Abans de reclamar, cal haver donat oportunitat a l’Administració a resoldre sobre la sol·licitud, i la reclamació té sentit si l’Administració sol·licitada no ha atès, a judici de la persona sol·licitant, allò que es demanava. En conseqüència, l’informe de CatSalut pot objectar legítimament que en aquest cas la Reclamació es presenta en relació amb informació que no hauria estat demanada prèviament (ja que només s’havien sol·licitat les retribucions del personal directiu i ara es reclamen les de totes les persones que consten a l’organigrama, moltes de les quals no són càrrecs directius, com es veurà tot seguit), motiu pel qual no s’ha d’estimar. No està prou clar què cal entendre per “càrrecs directius”, ja que no hi ha una definició legal suficientment concloent. La Resolució de la GAIP sobre la Reclamació 58/2016 fa les següents consideracions, en relació amb aquesta qüestió: “L’LTAIPBG utilitza els conceptes de càrrec directiu i altres de propers als efectes de fixar graus mínims de transparència de les retribucions corresponents. En concret en els casos següents: L’article 3.2 utilitza el concepte de “càrrec directiu” per determinar les retribucions de personal d’entitats privades amb més d’un vint-i-cinc per cent d’ingressos provinents del sector públic que han de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. L’article 11.1.b utilitza els conceptes d’“alt càrrec de l’Administració pública” i de “personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis” (de caràcter públic o que depenen de l’Administració) per determinar les obligacions de publicitat activa de les retribucions en l’àmbit del sector públic. No està clar el contingut precís que cal atribuir a cada un dels conceptes indicats (càrrec directiu, alt càrrec i personal directiu), però no és inversemblant pensar que, als efectes de la legislació de transparència, es poden considerar substancialment equivalents en els àmbits respectius, és a dir: els alts càrrecs, en l’àmbit de les administracions públiques, en sentit estricte; el personal directiu, en l’àmbit de les entitats del sector públic i els càrrecs directius, en l’àmbit de les entitats privades afectades per l’article 3.2 LTAIPBG. Dels tres conceptes indicats, el d’alt càrrec és objecte d’una certa determinació per part de l’article 4.2 LTAIPBG: els definits per la legislació d’incompatibilitats en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat (direccions generals i assimilats i superiors), els electes locals i els titulars dels òrgans superiors i directius de les administracions locals i els membres del òrgans de govern i els directius dels altres organismes públics. “La normativa sobre organització i personal de l’Administració i del sector públic (... que seria l’aplicable al cas que ens ocupa, atesa la naturalesa de consorci que té la Corporació de salut del Maresme i la Selva) no fixa amb prou claredat el concepte de personal directiu (...), però tanmateix l’article 13 de l’EBEP (Reial Decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic) i la disposició addicional 21ª.1.2 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres, aporten algunes precisions de les que es poden deduir les següents notes definitòries d’aquesta figura, almenys en l’àmbit del sector públic de la Generalitat (que és al qual està adscrita la Corporació): Responsabilitat de gestió (pressupost, objectius, autonomia en l’àmbit respectiu); subjecció a avaluació i control de resultats; participació directa en la presa de les grans decisions o decisions estratègiques de l’entitat; capacitat de comprometre externament l’organització; direcció d’equips de persones; i subordinació directa al màxim òrgan de govern” (FJ 3). Atesos els criteris assenyalats, sembla raonable fixar la relació de personal directiu de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva amb referència als membres del seu equip directiu (onze persones), tal com fa la resposta donada per CatSalut el 29 de juliol a la persona reclamant. Un cop precisada en els termes anteriors la informació demanada (retribucions percebudes pels càrrecs directius de la Corporació), és inqüestionable que la persona reclamant té dret a accedir-hi, ja que no només es tracta d’informació pública, sinó que, a més a més, és una informació que forma part de les obligacions de publicitat activa de les Administracions públiques, segons la previsió molt clara en aquest sentit de l’article 11 LTAIPBG: “1. La informació relativa a la gestió econòmica i pressupostària que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure: (...) b) Les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns dels membres del Govern, dels alts càrrecs de l’Administració pública i del personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar d’exercir el càrrec”. Si la informació demanada ha de ser objecte de publicitat activa, amb més raó encara ha de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública, que té un abast molt més ampli. Donar aquesta informació, per una altra banda, no infringeix el dret de protecció de dades de caràcter personal, ja que hi ha un mandat molt clar (l’article 11 LTAIPBG que s’acaba de citar) que no només autoritza la seva cessió, sinó que fins i tot l’ordena. L’informe de l’APDCAT emès en el marc d’aquest procediment, per una altra banda, conclou que la divulgació d’aquesta informació no infringeix la legislació de protecció de dades (antecedent 9). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 d’octubre de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 206/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació següent: les retribucions percebudes el 2015 (tot especificant les fixes, les variables i les en espècie) que corresponen al personal directiu de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, entenent que tenen aquesta condició els membres del seu equip directiu, de conformitat amb els criteris establerts pels FJ 4 i 5. 2. Desestimar la part de la Reclamació que demana les dades indicades a l’apartat anterior en relació amb el personal de responsabilitat de la mateixa Corporació inclòs al seu organigrama i que no sigui directiu, ja que aquesta pretensió no s’havia formulat a la sol·licitud d’informació. 3. Requerir al CatSalut que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins dels deu dies següents a la notificació d’aquesta Resolució i n’informi tot seguit a la GAIP. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 206/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 26 d’octubre de 2016 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.