Reclamación de acceso al expediente personal y valoraciones de prueba psicoprofesional desestimada por inexistencia de la información

Resolució 408/2022, de 26 de maig Número d’expedient de la reclamació: 196/2022 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Apunts i notes que han servit de base per a la valoració de la seva prova. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: El dret d’accés a la informació pública garantit per l’article 18 LTAIPBG es remet a la definició legal de la informació pública que conté l’article 2.b LTAIPBG. D’acord amb aquest precepte, és informació pública la informació en poder de l’Administració en el moment de ser sol·licitada, i per tant, no és informació pública la que s’hagi de crear arran de la sol·licitud. Per tant, la pretensió de la persona reclamant d’obtenir la informació que consti al seu expedient sobre “els resultats de cada prova i subprova fins a la finalització de la mateixa, notes, apunts, valoracions i qualsevol document o arxiu que hagi sigut de valoració cap a la meva persona com a aspirant” només obté la garantia del dret d’accés a la informació pública si aquesta informació existeix prèviament, i el Departament d’Interior al·lega, tant en el procediment de sol·licitud com en el procediment de reclamació, que li ha lliurat, en data 8 de novembre i 23 de febrer, la informació de què disposa, i ha negat que la resta d’informació que la persona reclamant afirma que el seu expedient hauria de contenir, i que constitueix l’objecte d’aquesta reclamació (apunts, valoracions o qualsevol altre document o arxiu que hagi servit de base de la seva valoració) en realitat no existeix. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Personal. Selecció. Examen psicotècnic. Reclamació contra estimació. Mediació sense acord. Informació inexistent. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 26 de febrer de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 196/2022, presentada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 d’octubre de 2021 la persona reclamant demana, en relació amb una prova d’un procés selectiu, “que com a persona interessada se’m notifiqui de manera desenvolupada del motiu d’exclusió d’aquesta convocatòria. Altrament, que pugui accedir de manera total a l’expedient personal d’aquesta convocatòria, on s’inclogui tot el referent als resultats de cada prova i subprova fins a la finalització de la mateixa, notes, apunts, valoracions i qualsevol document o arxiu que hagi sigut de valoració cap a la meva persona com a aspirant”. 3. El 8 de novembre de 2021 la Direcció General de la Policia (DGP) contesta a la persona reclamant que li facilita l’informe emès pel Cap de la Unitat de suport a la selecció. 4. El 9 de novembre de 2021 la persona reclamant presenta a la DGP la següent sol·licitud: “De nou sol·licito, íntegrament, el meu expedient personal el qual ha d’incloure, no només les resolucions del no apte, sinó els documents en què el tribunal qualificador s’ha basat i ha realitzat durant la tercera prova, l’adequació psicoprofessional i la prova d’entrevista, realitzades els dies 19 de juny del 2021 i el 26 d’agost del 2021 respectivament. Hauria d’incloure, tant la gràfica del psicotècnic realitzat per mi, l’aspirant, com les anotacions en el dossier que es realitza durant l’entrevista i altres documents que em siguin rellevants per a fer transparent la qualificació de NO APTE en aquesta convocatòria”. 5. El 19 de novembre de 2021 la DGP desestima la sol·licitud anterior perquè considera que no té més informació per entregar a la persona reclamant. 6. La Reclamació presentada el 26 de febrer de 2022 és motivada en els termes següents: “Sol·licito íntegrament el meu expedient personal de la convocatòria 46/21 de Mossos i la valoració de manera raonada i objectiva de la meva qualificació en la tercera prova, basant-me en l'article 105. b) de la Constitució Espanyola, la Llei 19/2014,del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, entre altres i sobretot per la indefensió que se'm crea davant una possible reclamació contenciosa- administrativa”. 7. El 3 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 3 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 9. El 25 de març de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament, que fa les consideracions següents: “En relació a la documentació sobre la convocatòria sencera que demana el reclamant us informem que la documentació està publicada al web de la convocatòria _21/. D’altra banda, en relació a la informació específica del senyor xxxx i concretament sobre la documentació de la tercera prova: prova d’adequació psicoprofessional en la que va resultar exclòs us informem que li hem lliurat tota la documentació que consta al seu expedient llevat els enunciats de la prova ja que difondre’ls produiria efectes sobre les convocatòries futures. L’objectiu de la prova és assegurar que les persones que obtenen la condició de funcionària estiguin en condicions mentals d’exercir aquesta funció, tenint en compte que es tracta d’un cos armat que podria generar impactes fatals en cas de trastorn, raó per la qual es necessita garantir uns mínims d’equilibri psicològic. Facilitar l’accés als enunciats dels exercicis, posaria en elevat risc l’eficàcia d’aquesta prova i, per tant, la lliure apreciació tècnica del tribunal en tant que permetria que la persona aspirant preparés la prova, forçant-ne les respostes per intentar demostrar unes competències realment inexistents. D’acord amb l’art 69.2.c) del Decret de TRANSPARÈNCIA, cal limitar l’accés a la informació quan pugui impedir, dificultar o causar un perjudici a l'eficàcia de les actuacions destinades a la prevenció, evitació o repressió de conductes o situacions que posin o puguin posar en risc o en perill la seguretat o integritat de persones, o que generin o puguin generar alarma social o alteració de la convivència ciutadana o de l'ordre públic. Respecte a la petició concreta del reclamant “d’apunts, valoracions i qualsevol document o arxiu que hagi sigut de valoració cap a la meva persona com a aspirant” i en relació al resultat de la de la tercera prova: prova d’adequació psicoprofessional en la que va resultar exclòs us informem que, en l’expedient del senyor xxxx, no existeix aquesta documentació específica demanada sinó únicament la informació que ja li ha estat lliurada en data 8 de novembre i 23 de febrer. (...) En conseqüència, no és possible reconèixer el dret d’accés a la informació sol·licitada perquè aquesta no consta en poder de la Direcció General de la Policia”. 10. La primera sessió de mediació és convocada pel 5 de març de 2022. La representació del Departament d’Interior raona a la persona reclamant els motius perquè no existiria més informació de la ja lliurada. I insisteix en què tota la informació que el Departament posseeix en relació amb el seu examen ja se li ha lliurat. La persona reclamant sembla acceptar aquesta explicació i el mediador dona per finalitzada la mediació. 11. El 6 d’abril de 2022 la GAIP trasllada a les parts l’esborrany d’acta de la sessió de mediació i de l’acord. 12. El 7 d’abril de 2022 la representació del Departament d’Interior fa arribar una esmena tècnica a l’acord de mediació. 13. El 27 d’abril de 2022 la GAIP trasllada a les parts els documents de la sessió de mediació perquè els signin. 14. El 9 de maig de 2022, la persona reclamant es posa en contacte amb la GAIP per manifestar que ha consultat amb el seu advocat, i que vol fer constar que el seu acord en la sessió de mediació no expressava la seva satisfacció amb les explicacions, sinó el fet que davant la impossibilitat d’avançar en la discussió, i mancant -li coneixements per oposar-se als arguments del Departament, va considerar millor acabar amb la discussió, però que per expressar el seu desacord, no signaria ni l’acta ni l’acord de mediació. 15. L’11 de maig de 2022, la GAIP notifica a les parts que, vista la inviabilitat de l’acord de mediació. i d’acord amb l’article 37.5 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, la Reclamació 196/2022 es resoldrà mitjançant resolució del Ple de la GAIP, en aplicació del que preveu l’article 42.6 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inviabilitat de la mediació L'article 42.2 LTAIPBG disposa que les reclamacions es poden tramitar amb un procediment de mediació, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre. L’acord de les parts sobre l’accés a la informació suposa la finalització del procediment. Si aquest acord entre les parts no s'aconsegueix, o és parcial, la Comissió ha de resoldre sobre el fons de la discrepància jurídica en la part que es mantingui (article 42.6 LTAIPBG). Quant a la direcció de la mediació, l’article 37 RGAIP disposa que la persona mediadora és designada entre els membres de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, d'acord amb el que preveuen les seves normes internes. Aquesta persona mediadora pot donar per acabada la mediació en qualsevol moment per la manca de col·laboració de la persona sol·licitant o de les terceres persones afectades o quan consideri que no és possible assolir un acord entre les parts (article 35.5 RGAIP). Malgrat que de la sessió de mediació se’n va desprendre l’acord de les parts en la finalització de la Reclamació, vista la reiteració del Departament d’Interior de no disposar d’altra informació sobre l’examen de la persona reclamant que la que ja li hauria lliurat, el cert és que, amb posterioritat, la persona reclamant s’ha oposat a signar l’acord, motiu pel qual, d’acord amb el que disposa l’article 42.6 LTAIPBG i l’article 35.3 RGAIP, correspon a la GAIP pronunciar-se sobre la discrepància jurídica que mantenen les parts i finalitzar el procediment de reclamació amb aquesta Resolució, tal i com va comunicar a totes les parts. 3. Objecte de la reclamació. La sol·licitud de la què deriva aquest procediment demanava l’accés a l’expedient de la persona reclamant relatiu a un procés de selecció i específicament respecte de la valoració de no apte en una prova psicoprofessional. El Departament d’Interior va estimar la sol·licitud, i va lliurar-li un informe del Cap de la Unitat de Suport a la Selecció, fent constar que no existia altra documentació en el seu expedient. La persona reclamant va manifestar aleshores que considerava insuficient la informació lliurada, perquè entenia que el seu expedient “ha d’incloure, no només les resolucions del no apte, sinó els documents en què el tribunal qualificador s’ha basat i ha realitzat durant la tercera prova, l’adequació psicoprofessional i la prova d’entrevista, realitzades els dies 19 de juny del 2021 i el 26 d’agost del 2021 respectivament. Hauria d’incloure tant la gràfica del psicotècnic realitzat per mi, l’aspirant, com les anotacions en el dossier que es realitza durant l’entrevista i altres documents que em siguin rellevants per a fer transparent la qualificació de NO APTE en aquesta convocatòria” i d’acord amb això, la reclamació demana “la valoració de manera raonada i objectiva de la meva qualificació en la tercera prova”. El dret d’accés a la informació pública garantit per l’article 18 LTAIPBG es remet a la definició legal de la informació pública que conté l’article 2.b LTAIPBG. D’acord amb aquest precepte, és informació pública la informació en poder de l’Administració en el moment de ser sol·licitada, i per tant, no és informació pública la que s’hagi de crear arran de la sol·licitud. Per tant, la pretensió de la persona reclamant d’obtenir la informació que consti al seu expedient sobre “els resultats de cada prova i subprova fins a la finalització de la mateixa, notes, apunts, valoracions i qualsevol document o arxiu que hagi sigut de valoració cap a la meva persona com a aspirant” només obté la garantia del dret d’accés a la informació pública si aquesta informació existeix prèviament, i el Departament d’Interior al·lega, tant en el procediment de sol·licitud com en el procediment de reclamació, que li ha lliurat, en data 8 de novembre i 23 de febrer, la informació de què disposa, i ha negat que la resta d’informació que la persona reclamant afirma que el seu expedient hauria de contenir, i que constitueix l’objecte d’aquesta reclamació (apunts, valoracions o qualsevol altre document o arxiu que hagi servit de base de la seva valoració), en realitat no existeix. Davant d’aquesta al·legació, que la persona reclamant no ha desacreditat, cal concloure que la sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació va ser adequadament satisfeta pel Departament d’Interior, amb l’aportació de la informació existent i la manifestació de la inexistència de cap altra, i per tant la Reclamació s’ha de desestimar. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de maig de 2022, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 196/2022 i disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.